Avui toca anar al Clot de la Mònica (Montserrat), més concretament al Serrat de la Pastereta, uyuyui... conec la zona, de passar-hi quant fem la tornada de la ferrada de les Dames, i la tal Pastereta, de moment amb fa venir a la ment unes parets bastant dretes. Com es diu en aquest casos "que passi lo que Déu vulgui". Una cosa si tinc a favor i és que els companys d'avui, són veritables mestres en això de penjar-se per las parets, per això amb el currículum que tenen, els tindre que donar un vot de confiança.
Iniciem l'aproximació des de la part baixa del Clot de la Mònica, deixem a la dreta la cara oest del serrat de la Pastereta, quina sort! doncs aquí hi ha les vies més complicades. Ens dirigim a la cara est, un cop a peu de paret podem elegir entre la "Via dels amics IV+" (xapes blaves) o la via "Aresta Est V-" (xapes verdes), elegim aquesta ultima; es de suposar que la diferencia tampoc es excessiva; més a la dreta deixem la via "La magnitud de la tragèdia", molt més curta pro de 6ª. Iniciem la via que es compon de tres llargs, per aquest motiu superaré el meu propi rècord en una paret. En Joan va de primer, jo surto de segon i l'Emili va darrera meu, cosa que aprofito per escoltar els seus bons consells, i així millora en lo possible el meu rudimentari estil.
La primera tirada és la més complicada, per sort no es gaire llarga, fem reunió i seguim pel segon llarg, llavors fem el tercer encara més fàcil i arribem al final, on tindrem que muntar el ràpel...uffff! quina alçada, molt per sota veig l'agulla del Frare de Baix, que a la sortida ja es veu prou alta i des d'aquí és una minúcia. Com que estem a la mateixa aresta fa bastant aire, cosa que s'agraeix perquè ja comença a fer calor. Tindrem que fer dos ràpels, perquè les cordes no donen per tant, ben aviat tornem a esta a peu de via, amb el que m'ha costat pujar i lo ràpid que es baixa. Recollim els estris, ara el calor ja és fa notar, ens apressem per arribar al cotxe, unes clares ben fresques ens esperen al bar Anna.
Iniciem l'aproximació des de la part baixa del Clot de la Mònica, deixem a la dreta la cara oest del serrat de la Pastereta, quina sort! doncs aquí hi ha les vies més complicades. Ens dirigim a la cara est, un cop a peu de paret podem elegir entre la "Via dels amics IV+" (xapes blaves) o la via "Aresta Est V-" (xapes verdes), elegim aquesta ultima; es de suposar que la diferencia tampoc es excessiva; més a la dreta deixem la via "La magnitud de la tragèdia", molt més curta pro de 6ª. Iniciem la via que es compon de tres llargs, per aquest motiu superaré el meu propi rècord en una paret. En Joan va de primer, jo surto de segon i l'Emili va darrera meu, cosa que aprofito per escoltar els seus bons consells, i així millora en lo possible el meu rudimentari estil.
La primera tirada és la més complicada, per sort no es gaire llarga, fem reunió i seguim pel segon llarg, llavors fem el tercer encara més fàcil i arribem al final, on tindrem que muntar el ràpel...uffff! quina alçada, molt per sota veig l'agulla del Frare de Baix, que a la sortida ja es veu prou alta i des d'aquí és una minúcia. Com que estem a la mateixa aresta fa bastant aire, cosa que s'agraeix perquè ja comença a fer calor. Tindrem que fer dos ràpels, perquè les cordes no donen per tant, ben aviat tornem a esta a peu de via, amb el que m'ha costat pujar i lo ràpid que es baixa. Recollim els estris, ara el calor ja és fa notar, ens apressem per arribar al cotxe, unes clares ben fresques ens esperen al bar Anna.
Detall de la via
Inici de la via
Joan en la segona reunió
Panoràmica des del final de la via
Joan iniciant el primer ràpel
Inici del segon ràpel
L'Emili, al final del ràpel
Recuperant corda