VÍA FERRADA SERGI (ROIES DE PINYANA).

Descripció de la ruta; ens apropem a terres aragoneses a la zona de les Roies de Pinyana, on trobarem diverses vies ferrades de diferent dificultat. Després d'un any sense fer aquest tipus d'activitat ens decidim per la via Sergi (K2-K3), que és la més assequible.

Punt de sortida; passat el poble d'Alfarràs, i una mica abans de la cruïlla de Castellonroi trobarem una gran canonada que creua per sobre la carretera, abans de passar-la girem a la dreta en direcció a l'embassament de Santa Anna. Tot seguit prenem la primera desviació a l'esquerra fins arribar a la Font de Santa Anna, on trobem un ampli aparcament i una zona de pícnic.

L'aproximació a la ferrada des de la font de Santa Anna, és una passejada ascendent. En un primer moment deixarem un trencall a la dreta que va a la ferrada Roies de Pinyana, una mica més amunt trobarem una segona desviació que ens portarà a la via Sergi. El retorn des del final de la via es fa per la cresta, tot seguit baixarem a trobar el camí principal.

Les Roies de Pinyana és una cresta rocallosa al nord del Montpedró (736 metres), el cim més conegut d'aquesta zona. Pel que fa a les vies ferrades el lloc compte amb diferents variants a més de la que nosaltres hem triat; Roies de Pinyana (K4), del Pèndul (K4), l'Avenc (K3), i una paret desplomada de K6.

La via Sergi, tot i que és la més llarga de la zona també és la més fàcil. El nivell de dificultat està en K2, però puja al nivell K3 en un pas tècnic on s'ha de canviar de paret mitjançant un curt pèndol. La major part del recorregut és en flanqueig, on trobarem unes bones instal·lacions, i una roca força adherent. A partir del mencionat pèndol, la via puja els últims metres en vertical amb alguns desploms no gaire difícils. En el cas que no vulguem fer aquest últim tram, la via comte amb un escapament pujant per una canaleta equipada amb cable de vida. Al final del recorregut podem optar per baixar per un tram equipat on trobarem el camí de tornada, o passar el pont tibetà (18 metres), de la via Roies de Pinyana i enllaçar amb la via de l'Avenc que ens retornaria a l'entrada del pont.

==============

https://es.wikiloc.com/rutas-via-ferrata/via-sergi-ferrata-k2-castillonroy-huesca-by-rocjumper-30846401

==============

==============

Una curta barra de ferro ens ajudarà a passar un parell de metres més penjats.

==============

==============

Pas tècnic on s'ha de canviar de paret mitjançant un curt pèndol.

Al fons veiem el cim del Montpedró.

Pont tibetà de 18 metres del tram ferrat de les Roies de Pinyana. Si no volem fer el tram de l'Avenc, no és necessari creuar-lo.

Embassament de Santa Anna des de la part alta del crestall.

==============

Baixem un tram equipat per anar a trobar el camí de tornada.

Vista des del camí del tram final de la via amb el pèndol.

Zona de pícnic de la font de Santa Anna.

 

VIA FERRADA CUEVAS DE CAÑART (TEROL).

Descripció de la ruta; via ferrada curta i de nivell baix (K2), on possiblement trobarem més complicat el retorn des del final de la via, fins arribar de nou a la pista principal. Des del mateix poble, caminarem en direcció al serral per camins costeruts que podríem fer amb el cotxe, però que poden ser complicats si trobem un vehicle en direcció contrària. D'entrada ja és complicat trobar l'inici de la via per falta de senyals que ho indiquin, solament un panel informatiu a força distància. Fins al rètol informatiu tenim una caminada d'un parell de quilòmetres, i dos-cents metres de desnivell. Nosaltres, vist que el retorn des de la cresta a la pista principal podia ser més arriscat, vàrem decidir fer la ferrada en sentit descendent, tot i això, en arribar a peu de via després de baixar, vàrem haver de caminar un bon tros sense cap mena de camí, per terreny de cabres. Combinar aquesta via amb la de Castellote, és una bona opció per la seva proximitat.

Punt de sortida; des del mateix poble de Cuevas de Cañart, al qual s'arriba per la carretera N-211, passant per les poblacions d'Alcanyís, Calanda, Mas de les Mates i Castellote.

https://es.wikiloc.com/rutas-via-ferrata/via-ferrata-cuevas-de-canart-k2-cuevas-de-canart-teruel-16761782

Un dels problemes que ens podrem trobar si pugem amb el cotxe.

===============

===============

Pugem al final de la via per la cresta, sense camí i pocs senyals.

Iniciem el descens per la mateixa via.

===============

Les Cuevas de Cañart, està situat en un bell paratge del vessant sud de la Serra de la Garrocha. La població va ser declarada bé d'interès cultural en 2004. El conjunt històric de Cuevas de Cañart, igual que molts altres de la província de Terol, es van formar en època medieval com a nucli defensiu de la frontera sud. Destaquen l'església barroca de Sant Pere Apòstol, les ermites de la Verge dels Pueyos i de Sant Blas, els convents de Monjos Servitas i el de Concepcionistas Franciscanes, l'Ajuntament, i els casals dels Arellano i els Moliner. 

VIA FERRADA CASTELLOTE (TEROL).

Descripció de la ruta; es tracta d'una via ferrada curta (30 minuts), i fàcil (no superior a K2), molt ben equipada, i amb unes bones vistes de l'entorn on es troba. La via comença a tocar les cases del poble de Castellote, i finalitza dins mateix del que havia estat una fortalesa templera. A l'estar un recorregut ràpid, és interessant combinar la ferrada amb una visita tranquil·la de la fortificació, i tornar pel sender (PR-TE 53), passant per l'aqüeducte romà de les Lomas, i el Pont del Gegant. Des d'aquest camí també tindrem una bona panoràmica de l'ermita del Llovedor, situada en uns penya-segats per sota del camí. Aquesta opció de tornada, ens ocuparà uns 40 minuts de camí. Si volem fer la tornada més ràpida, podem baixar pel camí normal de pujada al castell, per unes passarel·les de fusta que en deu minuts ens retornaran al poble. Entre la via ferrada i la ruta senderista, tenim una volta molt entretinguda d'uns 5 quilòmetres, amb uns 200 metres de desnivell, tots ells en l'ascensió al castell per la via ferrada.

Punt de sortida; des del mateix poble de Castellote, al qual s'arriba per la carretera N-211, passant per les poblacions d'Alcanyís, Calanda i Mas de les Mates. La carretera, entra al poble per un túnel que travessa una gran paret rocosa. Castellote, és un municipi aragonès dins de la comarca del Maestrat situat a 774 metres d'altitud, amb una població de 676 habitants.

Dibuix del poble i la fortalesa l'any 1845.

Des de la plaça del poble pujarem en direcció a l'església per la Costa de Sant Miquel, poc després trobarem un rètol que indica la via ferrada. Aquesta fou equipada l'any 2007, per l'empresa Aragó Aventura. 

Una primera part fàcil equipada amb cadenes, ens deixa en una paret vertical que puja fins al castell.

https://es.wikiloc.com/rutas-via-ferrata/castellote-via-ferrata-castillo-templario-acueducto-de-los-gigantes-85440796

==============

==============

==============

El castell de Castellote, d'origen templer ha estat lligat a innombrables enfrontaments militars al llarg de la seva història.

Una mica d'història; Alfons I el Batallador va conquistar Castellote als musulmans, allà pel segle XII, llavors va encarregar la custòdia de la fortalesa a un cavaller anomenat Espanyol de Castellot. A la mort del monarca, els musulmans el reconquistaren. Entre els anys 1168 i 1169, un altre Alfons el II, torna a conquistar el perdut, passant el castell a formar part de la línia fronterera amb l'islam. L'any 1188, el rei autoritza l'entrega de Castellote a l'Orde del Sant Redemptor, i vuit anys després passa a formar part de l'Ordre del Temple, la qual tenia el control de la comarca. La vila viu sota domini templer la seva fase de major esplendor, fins que a principis del segle XIV, el Papa Clement V va decretar l'extinció de l'Orde del Temple acusant-la d'heretgia. El rei Jaume II, baix mandat papal, assetja l'any 1308 el castell, que finalment i després d'un llarg assalt es rendeix.

L'any 1837 en Carles que volia ser rei d'Espanya, ordena la modernització i ampliació de la fortalesa, la qual es convertiria en un dels baluards carlistes del Maestrat. El 1840 Espartero un general isabelí es presenta ben armat a Castellote, i ataca un parell d'ermites fortificades, llavors els carlistes es refugien en el castell, el qual és assetjat i bombardejat per la part contrària. En un primer moment, els carlistes resisteixen dins de la fortificació gràcies a la seva posició dominant, però al final el superior armament dels isabelins fan que les defenses del castell cedeixin, i és conquistat un 23 de març. Després de la victòria sobre els carlistes, Espartero va ordenar que desmantellessin el castell.

La restauració del castell de Castellote, va ser realitzada durant el 2011 per l'Ajuntament, amb la col·laboració dels Ministeris de Foment i Cultura, dins dels Plans per a la conservació del Patrimoni Arquitectònic i Històric.

Iniciem el camí de tornada.

==============

Baixant per la part oposada del castell, trobarem l'aqüeducte de les Lomas. Una construcció d'onze arcs d'època romana, que servia per a canalitzar les aigües que proveïen la vila.

==============

El camí passa per sota l'últim arc d'uns 14 metres d'altura, anomenat Pont del Gegant.

==============

Abans d'acabar de donar la volta sencera al castell, per sota nostre i sota uns penya-segats veurem l'ermita del Llovedor, datada del segle XVIII, aquí si pot arribar amb cotxe des de la sortida del poble.

==============

Per finalitzar la ruta turística, podem arribar-nos a l'església parroquial de Sant Miquel d'origen gòtic.