TURÓ DE L’ESCLETXA (PAS FERRAT-CASTELLBELL I EL VILAR).


El Turó de l’Escletxa, és el segon punt més alt del municipi de Castellbell i el Vilar amb 448,5 metres d’alçada, avui en dia està dins el llistat dels 100 Cims de la FEEC. La meitat d’aquest turó esta envoltat per una llarga cinglera, on els punts més alts no superant els quinze metres. La seva ascensió és molt fàcil, la major part del camí és per pista ampla i de bon fer. Per donar-li una mica més d’aventura al recorregut, els equipadors de la VF de la Cinglera del Resistent han condicionat un tram d’uns vuit metres, a l’estil de les vies ferrades, que supera el cingle on antigament hi havia l’Escletxa, un gran bloc de roca que s’arrepenjava a la paret formant una estreta i curta xemeneia, que servia per superar el grau sense gaires dificultats. Ja fa uns anys el roc va cedir rodolant muntanya avall, per lo qual l’Escletxa va desaparèixer, ara s’ha recuperat l’antic pas amb un equipament més modern.


El pas ferrat supera el cingle en un tram vertical d’uns vuit metres, equipat amb esglaons i cable de vida. La dificultat d’aquest pas es baixa (K1), tot i ser un pas fàcil és obligatori l’ús del material que es fa servir en vies ferrades.


-----------

BTT-MIRADOR DE LA FIGUERASSA (BERGUEDÀ).


La proposta d’avui és molt més agosarada si la comparem amb l’última publicació de la Volta al Pantà de Sant Ponç, tot i que els quilòmetres no són gaires més, el desnivell la supera amb escreix, doncs ens aproparem als mil metres acumulats en una distància propera als 21 quilòmetres, que amb tranquil·litat i sobretot paciència en els llargs trams de pujada, podrem realitzar amb un temps aproximat d’unes 3 hores. El Mirador de la Figuerassa esta situat al punt més alt del serrat del mateix nom, sobre mateix de Berga, una serralada que juntament amb els cingles de Queralt són l’inici del Prepirineu. Des del mirador es pot gaudir d'una bona vista panoràmica del Baix Berguedà i del Bages.


Gravat de Berga amb el castell de Sant Ferran i l'ermita de Queralt (1847).


Aproximació amb cotxe; la sortida la vaig fer des del centre de Berga, a tocar el supermercat Mercadona (Passeig de la Industria) i podrem trobar lloc per aparcar.


Recorregut; iniciem el recorregut pel Passeig de la Industria fins a una rotonda on girem a la dreta de pujada pel carrer de Quim Serra, passem per davant de l’Hospital de Sant Bernabé fins a una rotonda on enllacem amb la C-1411z, ara fem una corba molt tancada i ens situem per sobre l’hospital, en el mateix lloc on trobem el restaurant la Cabana de Berga. Passat el restaurant arribem a una cruïlla, per uns moments deixem la carretera i enfilem per un camí pavimentat entre les dues carreteres. Aquesta drecera ens farà passar per sota el Castell de Sant Ferran, una fortificació medieval que va ser transformada al segle XVII i va ser utilitzat durant les guerres carlines. Està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. El últim tram de la drecera es converteix en un sender, que enllaça amb una pista ampla que seguim per la dreta tot passant l’hotel de cal Nen i el restaurant Sant Marc, poc després enllacem amb la carretera BV-4242, a l’alçada de l'Hostal del Guiu. Seguirem per la carretera durant un parell de quilòmetres. Passem pel costat de l’ Àrea de lleure de la Font Negra situada al costat de la Riera de Metge, tot seguit trobem una cruïlla on continuem per la dreta. Un parell de corbes tancades ens situen a l’inici de la carretera de la Figuerassa. A partir d’aquí s’inicia la llarga pujada fins al mirador, per pista ample i pedregosa, apta per tot tipus de cotxes, per el qual haurem de posar atenció i circular per la nostra dreta.


La Figuerassa des dels Mercadals.


A la dreta observem les estètiques Agulles dels Mercadals, i tot seguit passem el coll de Vilaforniu. Passada la collada tenim a vista el Pantà de la Baells, on anem vorejat el Serrat de la Figuerassa, pel costat de menys desnivell. Amb paciència arribem a la collada Baixa, per davant tenim les ruïnes del Castell de Blancafort, aquí deixem a la dreta una pista que mena al mas de Vilosiu, nosaltres continuem de pujada.


Pantà de la Baells des del coll de Vilaforniu. 


Castell de Blancafort.


A partir d’aquí, les marrades per anar guanyant alçada sense fer un alt desnivell són més seguides. Arribem a l’ Àrea recreativa de La Plana Rodona, fantàstica zona de pícnic en plena Serra d'Ensija-Rasos de Peguera.


Deixem una cruïlla a la dreta, i continuem corba rere corba guanyant alçada fins arriba a la part més alta del Serrat de la Figuerassa, on trobem unes antenes que deixarem a la dreta i seguint el fil de la carena ens arribarem fins al Mirador de la Figuerassa (1.486 metres), on si el dia acompanya gaudirem d’una amplia panoràmica a tots cantons.


Mirador de la Figuerassa (1.486 metres).


----------


---------


Vistes del Cogulló d'Estela i Roc d'Oro.


Retornem a les antenes per iniciar el descens, baixarem fins l’ultima cruïlla on el rètol ens indica el Santuari de Corbera, un tram de pujada ens acosta al coll d’Oreller, a partir d’aquí continuem baixant fins a la cruïlla que porta al santuari. Podem pujar fins a l’ermita, o baixar per sota fins als Plans de Corbera i veure-la des de lluny.


El Santuari de Corbera, és una església de Castellar del Riu (Berguedà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba a la part nord-oriental del terme municipal, als contraforts meridionals dels Rasos de Peguera, al peu de la serra de Corbera enlairada per damunt del nucli d'Espinalbet. El santuari és dedicat a la Mare de Déu. El conjunt està format per l'església, la casa dels ermitans i l'hostal.


Plans de Corbera.


Santuari de Corbera.


Anem baixant pel Camí del Santuari, fins passar el mas abandonat de la Rovira i continuem fins arribar molt a prop de la carretera a l’alçada del Càmping Font Freda, una sèrie de cases i una font força coneguda pels berguedans, ens porta fins al conjunt format pel castell i l’església de Sant Vicenç d’Espinalbet que juntament amb les quatre cases properes forma el nucli del petit poblat. Són cases esparces, disposades en replans al vessant de la muntanya. Del castell només es conserven unes poques restes. Probablement es tractava d'una torre de defensa que controlava el sector de Castellar del Riu, però que no adquirí mai la categoria de castell termenat.


La Rovira.


Sant Vicenç d'Espinalbet és l'església parroquial del nucli d'Espinalbet al municipi de Castellar del Riu (Berguedà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està datada vers finals segle XVII i inicis del XVIII. És una construcció senzilla, d'una sola nau amb petites capelles laterals. Per sota l’església anirem a trobar la carretera que de baixada ens retornarà al tram que hem fet de sortida, passant la Font Freda i tot seguit arribarem a Berga.

CANAL DEL GAT. MONTSERRAT.


La canal del Gat, també dita del Gat de les Coves, és la torrentera més central del Serrat de les Garrigoses, fàcil d’identificar de lluny per la característica roca que presideix la part superior del serrat, amb una silueta assemblada a un gat. El seu recorregut és força vertical passant nombrosos ressalts, i alguns trams boscosos molt espessos de vegetació arbustiva, un antic bosc que es va recuperant de l’incendi de l’any 1994. Hem de tenir en compte les restriccions d’aquest traçat, és recomanable consultar la web del Patronat. La canal està equipada per poder-la fer tant de pujada com de baixada, en sentit ascendent i trobarem alguns trams de cordes, que poden estar força deteriorades, per baixar i trobarem instal·lacions per poder rapelar, en aquest cas caldrà portar una corda de 30 metres. La canal del Gat és un traçat poc concorregut sense gaires atractius, el fet de ser un lloc amb molts trams de difícil pas, per l'espessa vegetació i un estat de la roca molt descompost, fa que la gent aposti poc per aquest recorregut.


Per iniciar la aproximació a peu haurem de deixar el cotxe en l’Àrea d’esplai de la Salut, a les afores del poble de Collbató i a tocar la carretera BP-112. Des de l’aparcament caminarem uns 10 minuts per la pista pavimentada que va fins a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales que porten a les coves, deixem a l’esquerra un primer trencall que mena a la cova Freda i continuem fins un replà, aquí a l’esquerra i trobem la petita cova de la Pols i un parell de senders. Prenem el caminet que puja de dret a tocar la paret, i que s’enfila fins a la cova Alta.


Aquest tram de canal és força terrosa, arribem a uns blocs de roca on ja trobem la primera corda nuada del recorregut. Algunes arrels i un parell de cordes més, ens situant davant de la cova Alta. Ara grimparem uns metres fins a un collet, on haurem de baixar una mica fins entrar dins de la veritable canal del Gat.


La cova Alta.


Entrada a la canal del Gat.


A patir d’aquí hi ha diversos trams de cordes força drets, i en algun haurem de tibar de braços, també haurem de posar atenció en alguna curta grimpada absent de corda.


----------


-----------


----------


----------


Vista del Gat des de dins de la canal.


La canal és força tancada i solament es va obrint a la part final, on finalitza el tram equipat.


A partir d’aquí haurem d’anar intuint el traçat creuant pel mig d’un bosc arbustiu i molt perdedor, per sobre nostre tenim la característica roca del Gat, que dona nom a la canal, pel mig del matollar si pot pujar, si no volem arribar fins dalt de tot anirem intuint un sender poc marcat i perdedor per l’esquerra, fins a trobar el camí que enllaça la Drecera de Fra Garí amb el coll de les Garrigoses. Aquest es un bon punt per decidir com fem la tornada; si anem de baixada, o podem fer caminant o rapelar la part final del torrent de la Font Seca, si anem amunt passat el coll podem seguir fins al Camí de les Bateries i baixa caminant, o bé baixar fins al torrent Fondo i fer uns quants ràpels. També tenim l’opció de rapelar per la canal del Xacó, molt a prop de la del Gat, o la del Pas de la Panxa, aquesta una mica més allunyada.


El Gat.

ELS BUFADORS DE BEVÍ.


Serra de Bufadors.

Recorregut sense cap mena de dificultat remarcable, que ens aproparà a l'interior de la Serra de Bufadors, on podrem observar els forats pels quals surt l’aire fred, i a la vegada gaudir d'unes bones vistes de la zona de Santa Maria de Besora, Bellmunt, etc. Els Bufadors són un antic esfondrament de terres que va provocar la formació d'avencs i esquerdes, creant un microclima i una vegetació ben diferent de la resta de la zona. Una zona espectacular, on caldrà caminar amb calma i sense presses. L’excursió és circular i no gaire llarga, propera als 7 quilòmetres amb un desnivell al voltant dels 300 metres. La major part de la pujada la trobarem de sortida. El temps per realitzar el recorregut està al voltant de les 2,30 hores, tot depenent del temps que estiguem voltant per la zona dels Bufadors.




Santa Maria de Besora.


Aproximació amb cotxe; sortirem de Manresa per la C-25 direcció a Vic, on canviarem de via prenen la C-17 fins al poble de Sant Quirze de Besora. Aquí enllacem amb la carretera BV-5227, fins al poblet de Santa Maria de Besora. Quasi al final del poble surt per l’esquerra un camí encimentat, amb la indicació Ripoll per Llaés. Després de recórrer 3,5 kms, arribarem al coll de Beví on aparcarem el cotxe, serà el nostre punt de sortida i arribada. En total hi tenim uns 78 quilòmetres, i una mica més de 50 minuts de carretera.




Església de Santa Maria de Besora.





Recorregut; el traçat és circular, i esta fet en sentit contrari de les agulles del rellotge. Iniciem l’excursió en el coll de Beví, pugem uns metres per sobre la carretera, i cerquem un corriol a la dreta que ens fa entra dins d’una espesa fageda.



Trobem un corriol que va per la carena, l'anem seguint sense pèrdua possible fins al collet de Bufadors, i el turó de Bufadors (punt culminant de la serra amb 1.006 metres).



Pujar al turó és opcional, si no es vol pujar podem seguir per sota. A partir d'aquí, tindrem unes vistes fantàstiques sobre Santa Maria de Besora i els seus voltants.



----------



Pocs minuts després, entrem en el canyó que forment els Bufadors del Beví.



-----------


L’esvoranc està format per una gran esquerda d’uns 400 metres de longitud, i per un conjunt de petites esquerdes sub paral·leles a la principal, que en estar més o menys comunicades entre si, originen els corrents d’aire que les caracteritzen. El terreny és inestable, i es recomana no entrar dins dels bufadors.



Explicació de l’origen dels Bufadors; l’alternança de gresos (roques rígides) i margues (roques plàstiques), combinat amb la forta inclinació dels estrats, fa que els gresos rígids es trenquin i llisquin damunt les margues plàstiques vessant avall, formant una sèrie d’esquerdes orientades est-oest amb els extrems lleugerament corbats. A aquesta mena de cavitats els espeleòlegs les anomenen “gravitacionals”, ja que és la gravetat la que hi juga un paper més important en la seva formació, i consten d’avencs, coves i balmes. Una bona part d’aquestes cavitats estan comunicades entre elles cosa que provoca el fenomen dels “bufadors”, això és: l’aire que circula per l’interior de les esquerdes i cavitats està a una temperatura constant de 14ºC i quan la diferència amb la temperatura ambiental és molt gran (especialment els dies molt calorosos) l’aire fred de l'interior, al ser més pesant, surt amb força pels forats que es troben a cotes més baixes, com passa a l’Avenc del Vent situat a 890 metres d’altitud. Contràriament, en dies molt freds, l’aire calent i humit de l’interior, en ser més lleuger, tendeix a sortir pels forats situats a cotes més altes (a uns 940 metres) i això provoca l’aparició del gebre que cobreix tota l’àrea dels bufadors.



El fenomen dels bufadors, fa que en aquest reduït espai hi sobrevisquin espècies vegetals que normalment es troben més al nord o a més alçada. En són un exemple el corniol (Aquilegia vulgaris), el marcòlic vermell (Lilium martagon) o el botó d’or (Ranunculus repens). També s’hi pot trobar una espècie rara a Catalunya com és la Festuca gigantea. Malgrat que sembli un laberint, el recorregut per l’indret dels bufadors no té pèrdua, ja que només hi ha un camí principal i algunes desviacions que porten a les diferents cavitats, algunes de les quals han estat objecte d’exploracions espeleològiques. Entre totes les cavitats destaca el Bufador núm.8, amb 52 metres de fondària, gairebé 400 metres de recorregut i sis boques d’accés. 

NOTA: explicacions i esquemes son extrets del Butlletí del ERE del Centre Excursionista de Catalunya (Espeleòleg); núm. 34-35; pàg 222-223 (1983). També de l’article “Contribució al coneixement de la flora dels Bufadors de Babí (Ripollès)”, de J. Nuet, publicat a la revista Muntanya del CEC, núm. 684.


----------


------------


-----------


-----------


-----------


Sortim de la zona dels Bufadors per camí estret i zona obaga, envoltada d’espigats exemplars de faig, ben aviat el recorregut inicia una baixada directa fins sortir de la zona boscosa, trobem rètols que indican el camí dels Bufadors en sentit invers, i uns plafons informatius de la zona. Arribem a una àmplia esplanada que serveix d’aparcament i girem a l’esquerra, enfilant la part baixa de la serra de Bufadors i els Cingles dels Bevís, molt a prop tenim les cases dels Bevís, anomenades amb els adjectius Xic i Gros.



Ara caminem per la zona més soleia del serrat per pista ampla i planera, passem una bassa i arribem al Pla del Roure Gros, uns metres més planers ens acosten a una última pujada fins a retornar al coll de Beví, punt final del recorregut.