Serra de Bufadors.
Recorregut sense cap mena de dificultat remarcable, que ens aproparà a l'interior de la Serra de Bufadors, on podrem observar els forats pels quals surt l’aire fred, i a la vegada gaudir d'unes bones vistes de la zona de Santa Maria de Besora, Bellmunt, etc. Els Bufadors són un antic esfondrament de terres que va provocar la formació d'avencs i esquerdes, creant un microclima i una vegetació ben diferent de la resta de la zona. Una zona espectacular, on caldrà caminar amb calma i sense presses. L’excursió és circular i no gaire llarga, propera als 7 quilòmetres amb un desnivell al voltant dels 300 metres. La major part de la pujada la trobarem de sortida. El temps per realitzar el recorregut està al voltant de les 2,30 hores, tot depenent del temps que estiguem voltant per la zona dels Bufadors.
Santa Maria de Besora.
Aproximació amb cotxe; sortirem de Manresa per la C-25 direcció a Vic, on canviarem de via prenen la C-17 fins al poble de Sant Quirze de Besora. Aquí enllacem amb la carretera BV-5227, fins al poblet de Santa Maria de Besora. Quasi al final del poble surt per l’esquerra un camí encimentat, amb la indicació Ripoll per Llaés. Després de recórrer 3,5 kms, arribarem al coll de Beví on aparcarem el cotxe, serà el nostre punt de sortida i arribada. En total hi tenim uns 78 quilòmetres, i una mica més de 50 minuts de carretera.
Església de Santa Maria de Besora.
Recorregut; el traçat és circular, i esta fet en sentit contrari de les agulles del rellotge. Iniciem l’excursió en el coll de Beví, pugem uns metres per sobre la carretera, i cerquem un corriol a la dreta que ens fa entra dins d’una espesa fageda.
Trobem un corriol que va per la carena, l'anem seguint sense pèrdua possible fins al collet de Bufadors, i el turó de Bufadors (punt culminant de la serra amb 1.006 metres).
Pujar al turó és opcional, si no es vol pujar podem seguir per sota. A partir d'aquí, tindrem unes vistes fantàstiques sobre Santa Maria de Besora i els seus voltants.
----------
Pocs minuts després, entrem en el canyó que forment els Bufadors del Beví.
-----------
L’esvoranc està format per una gran esquerda d’uns 400 metres de longitud, i per un conjunt de petites esquerdes sub paral·leles a la principal, que en estar més o menys comunicades entre si, originen els corrents d’aire que les caracteritzen. El terreny és inestable, i es recomana no entrar dins dels bufadors.
Explicació de l’origen dels Bufadors; l’alternança de gresos (roques rígides) i margues (roques plàstiques), combinat amb la forta inclinació dels estrats, fa que els gresos rígids es trenquin i llisquin damunt les margues plàstiques vessant avall, formant una sèrie d’esquerdes orientades est-oest amb els extrems lleugerament corbats. A aquesta mena de cavitats els espeleòlegs les anomenen “gravitacionals”, ja que és la gravetat la que hi juga un paper més important en la seva formació, i consten d’avencs, coves i balmes. Una bona part d’aquestes cavitats estan comunicades entre elles cosa que provoca el fenomen dels “bufadors”, això és: l’aire que circula per l’interior de les esquerdes i cavitats està a una temperatura constant de 14ºC i quan la diferència amb la temperatura ambiental és molt gran (especialment els dies molt calorosos) l’aire fred de l'interior, al ser més pesant, surt amb força pels forats que es troben a cotes més baixes, com passa a l’Avenc del Vent situat a 890 metres d’altitud. Contràriament, en dies molt freds, l’aire calent i humit de l’interior, en ser més lleuger, tendeix a sortir pels forats situats a cotes més altes (a uns 940 metres) i això provoca l’aparició del gebre que cobreix tota l’àrea dels bufadors.
El fenomen dels bufadors, fa que en aquest reduït espai hi sobrevisquin espècies vegetals que normalment es troben més al nord o a més alçada. En són un exemple el corniol (Aquilegia vulgaris), el marcòlic vermell (Lilium martagon) o el botó d’or (Ranunculus repens). També s’hi pot trobar una espècie rara a Catalunya com és la Festuca gigantea. Malgrat que sembli un laberint, el recorregut per l’indret dels bufadors no té pèrdua, ja que només hi ha un camí principal i algunes desviacions que porten a les diferents cavitats, algunes de les quals han estat objecte d’exploracions espeleològiques. Entre totes les cavitats destaca el Bufador núm.8, amb 52 metres de fondària, gairebé 400 metres de recorregut i sis boques d’accés.
NOTA: explicacions i esquemes son extrets del Butlletí del ERE del Centre Excursionista de Catalunya (Espeleòleg); núm. 34-35; pàg 222-223 (1983). També de l’article “Contribució al coneixement de la flora dels Bufadors de Babí (Ripollès)”, de J. Nuet, publicat a la revista Muntanya del CEC, núm. 684.
----------
------------
-----------
-----------
-----------
Sortim de la zona dels Bufadors per camí estret i zona obaga, envoltada d’espigats exemplars de faig, ben aviat el recorregut inicia una baixada directa fins sortir de la zona boscosa, trobem rètols que indican el camí dels Bufadors en sentit invers, i uns plafons informatius de la zona. Arribem a una àmplia esplanada que serveix d’aparcament i girem a l’esquerra, enfilant la part baixa de la serra de Bufadors i els Cingles dels Bevís, molt a prop tenim les cases dels Bevís, anomenades amb els adjectius Xic i Gros.
