ESTANYS DE GRAUGÉS.

Descripció de la ruta: des del Bages ens apropem als primers termes del Berguedà, per realitzar una ruta amb uns vestigis del passat encara molt presents. Veurem antigues colònies tèxtils avui reconvertides en polígons industrials, i la colònia agrícola de Graugés, amb els seus bonics estanys. Entremig l'església pre-romànica de Sant Vicenç d'Obiols. El nivell de la sortida és assequible per la majoria de caminants, no gaire llarga al voltant de deu quilòmetres, i força planera amb un desnivell que no arriba als dos-cents metres.

Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem l'autovia C-16 en direcció Berga. Passada la sortida de Gironella deixem l'autovia per la sortida 90, girem per una rotonda on prenen l'última sortida. Creuem el Llobregat per un pont i arribem a l'Ametlla de Casserres, podrem aparcar en algun punt del polígon industrial. En total tenim uns 43 quilòmetres de recorregut, i una mitja hora de temps.

Passat el pont d'entrada, si girem a la dreta en pocs metres arribarem a la colònia de la Plana on podrem aparcar. La Plana és una entitat de població i antiga colònia tèxtil del municipi d'Avià al peu del riu Llobregat, entre L'Ametlla de Casserres i Cal Rosal. La fàbrica de la Plana, nom amb què és popularment coneguda, fou creada pels industrials Berguedans Miquel Roca, Agustí Rosal i Esteve Monegal els quals compraren, a finals del segle XIX, uns terrenys situats a la masia d'Obiols.
Sortim del polígon, passem vora unes cases i continuem per una pista ampla. La part amb més pujada del recorregut el trobem aquí de sortida, des de la Plana a cal Gris. A mitja pujada i trobem el mas d'Obiols amb l'església pre-romànica de Sant Vicenç d'Obiols, a l'est del terme municipal d'Avià. 
Tot el conjunt s'alça sobre una plataforma de pedra sorrenca a la riba dreta del riu Llobregat. L'església i la necròpolis que l'envolta són l'element central en una petita esplanada que acull tres edificis més: la casa Obiols, la Rectoria i un paller. Actualment, totes les sepultures es troben reblertes de terra, llevat d'una. Cal destacar també dues tombes de banyera situades davant la porta de la façana meridional, donat que en una d'elles es va trobar una moneda d'or del rei visigot Ègica (687-702), que es conserva al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Continuem per la pista ampla, sempre seguint el track de la ruta per no errar en cap de les cruïlles que porten a les nombroses masies de la zona. Passem la Casa Nova de cal Gris i continuem fins cal Gris. A partir d'aquí el recorregut es torna més planer.
Arribem a la colònia agrícola de Graugés. A l'entrada trobem els pisos dels treballadors, i entre camps de conreu arribem al nucli principal, on hi ha l'Estanyol de les Escoles, l'església, cala Mestre i altres cases. 

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ruta-circular-de-grauges-2201102

Graugés és un nucli del municipi d'Avià, originat en una antiga colònia agrícola. La zona es complementava amb un conjunt de masies escampades per la finca (Graugés Vell, Torrentbó, Vilajoana, la Sobirana, el Vilar de Baix, el Puigobiols), amb els carrers de pisos per als treballadors el carrer Vell, el carrer del Mig i el carrer Nou, amb blocs de dotze habitatges, que juntament amb les masies el Molí de Vilajoana, el Molí del Castell i la Farinera, allotjaven a principis del segle xx unes 300 persones.
L'any 2014 aquest nucli tenia 163 habitants. El nom prové de la masia coneguda actualment com a Casavella de Graugés. Els Rosal, una família d'industrials, van construir en aquest lloc una empresa agrícola amb el sistema de colònia, que ja coneixien prou bé després d'haver creat la colònia Rosal. Construïren, també, l'estany del mateix nom, amb el qual convertiren en regadiu unes propietats que tradicionalment eren de secà. La Colònia Agrícola de Graugés constituïa un recinte que ocupava una important extensió de terreny format per diferents elements: un sector central on es concentraven oficines, magatzems i dependències; els blocs de pisos on vivien els treballadors; les zones de cultiu; una farinera; els estanys, i carreteres. 
Continuem per la carretera, a pocs metres ens desviem a la dreta fins l’estany de Graugés. Aquests lloc són un sistema de basses d'origen artificial creades a principi del segle XX entre 1900 i 1909, mitjançant la construcció de terraplens i connectades per séquies i bombes d'aigua. Malgrat el seu origen antròpic, aquests estanys i basses han esdevingut una de les principals zones humides de l'alta conca del Llobregat. 
L'espai està constituït actualment per un estany principal d'unes 7 ha de superfície i tres basses de reduïda extensió, una d'elles situada vora l'estany principal, a la mateixa cota, i les dues altres situades al sud, a una cota clarament inferior. El llac principal es va construir l'any 1887 aprofitant la fondalada del Torrentbó, en un lloc baix i amb un mur de 7 metres d'espessor i 25 metres d'alçada. Es van trigar cinc anys a construir-lo. El llac s'omple d'aigua provinent de la Riera d'Avià que arriba a través d'un canal.
Després de visitar l'estany retornem a la pista principal, caminem uns metres en línia recta i ens desviem a l'esquerra en la primera cruïlla. Fem una gran girada per davant el mas de la Sobirana, deixem cal Climent a la dreta, i a continuació passem pel mig dels edificis de cal Vilardaga. 
A partir d'aquí iniciem una baixada decidida d'uns quatre quilòmetres fins al punt final del recorregut. Sempre voltats de camps, i petits nuclis d'alzinars deixem a l'esquerra els masos de cal Sabata, cal Sola i la Pineda, fins arribar a cal Ballús, on podrem veure la capella de Bellus dedicada a Santa Maria, i esmentada per primera vegada a l'Amillarament d'Avià de 1862, com a propietat de Josep Ballús.
Continuem baixant per una zona més boscosa a tocar la riera de Graugés. Ja en la part final de l’excursio entrem dins del nucli de la colonia de l’Atmetlla de Casserres.
L'Ametlla de Casserres o Colònia Monegal és un nucli de població de Casserres, antiga colònia tèxtil, situada entre Gironella i Cal Rosal. Es troba a la dreta del Llobregat i actualment comte amb una població d'una mica més de cent habitants. Presenta una estructura clàssica de colònia tèxtil, amb resclosa, canal i fàbrica, un carrer d'habitatges per als treballadors, la torre de l'amo, i l'església.
Els orígens de L'Ametlla de Casserres es troben en l'existència d'un antic molí fariner. Josep Comas i Ametlla, de la masia de l'Ametlla de Casserres, es va instal·lar el 1814 en un antic molí. L'any 1831 va vendre una parcel·la de terra annexa al molí a Josep Rutllant de Berga, per construir-hi una fàbrica tèxtil amb el compromís d'aprofitar l'aigua sobrant. El 1832 Josep Comas va pactar amb Tomàs Bach, també de Berga, d'instal·lar màquines de cardar a l'interior del molí.
Dins del recinte de la colònia podrem veure l'església de la Mare de Déu del Roser o Mare de Déu de la Mercè. L'Església d'estil neogòtic es construí a finals del segle XIX, durant l'etapa d'organització i ampliació de la colònia, per iniciativa del seu amo, Josep Monegal i Nogués, i l'encarregà a l'arquitecte Alexandre Soler i March.
Una vegada visitat aquest últim punt d'interès, continuarem durant uns minuts de camí vora el Llobregat fins a retornar a la veïna colònia de la Plana, on donarem l'excursió per finalitzada.

PUNTA COMÚN (1.191) – MALLOS D’AGÜERO.

Descripció de la ruta; hem titulat aquesta nova entrada amb el nom del cim de la Punta Común, però segurament el que més ens atraurà del recorregut seran les espectaculars vistes dels Mallos d'Agüero, i el seu bucòlic poblet arrecerat als faldars d'aquestes imponents agulles. Des del poble hi ha una ruta de poc més de 3 quilòmetres que dóna la volta aquesta zona rocosa. Per tal d'allargar una mica més l'excursió vam triar el recorregut que assoleix el cim, i la visita a la cova d'Al-Foraz a un parell de quilòmetres de la sortida. En total hi tenim uns 10 km de recorregut, amb un desnivell d'una mica més de 500 metres.
Aproximació amb cotxe; recorregut llarg però força còmode, ja que gran part del recorregut se circula per autovies sense un volum de trànsit elevat. Des de Manresa iniciem el viatge per la C-25, fins a enllaçar amb l'A-2 a l'altura de Cervera. Des d'aquí continuem fins ben passat Lleida, on continuarem per l'A-22. Aquesta última autovia fineix uns 14 quilòmetres abans d'arribar a Osca capital, en la localitat de Sietamo. A partir d'aquí continuarem uns quilòmetres per l'N-240, i després prenem l'A-132 fins a passar el poble d'Ayerbe. Abans d'arribar a Murillo de Gallego, deixem a la dreta el desviament a Riglos. A continuació ens desviem per l'esquerra direcció al poble d'Agüero, per la carretera local HU-534. En total i tenim uns 268 quilòmetres, que podrem fer en un temps de 3 hores. A l'entrada del poble a la dreta i trobem un ampli aparcament.

La localitat i municipi d'Agüero, pertanyent a la comarca de la Hoya de Huesca. El poble es troba assentat enfront dels mallos, que són el límit entre la muntanya pirinenca i el Somontano.
Els Mallos d'Agüero són un contrafort de la llarguíssima serra de Santo Domingo, majestuosos s'alcen aquests monòlits de pedra al costat del nucli urbà, que fan de la localitat el seu segell d'identitat. Els Mallos d'Agüero es troben molt pròxims als Mallos de Riglos, amb els quals formen el que s'anomena "Reino de los Mallos". La seva forma i altura els converteixen en lloc idoni per a la pràctica de l'escalada, a més de l'observació de les colònies de rapinyaires, que nien en aquest mitjà.
Iniciarem l'excursió des de l'aparcament en direcció al centre del poble. Passem per davant de l'església parroquial del Salvador datada al segle XII. Ja en els últims carrers del poble deixem a l'esquerra una pista que va al raval de cases de Sant Felices. En un principi seguirem els rètols que ens indiquin la cova d'Al-Foraz, i la volta circular als Mallos.
----------

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/circular-a-los-mallos-de-aguero-cueva-al-foraz-y-punta-comun-1-191-m-12922698

Sortim del nucli de cases per pista ampla i deixem a la dreta l'agulla de Peña Sola, separada del grup principal dels Mallos. 
Peña Sola.
Anem seguint el camí per sobre el barranc de la Rabosera, al marge contrari podem veure la serra de la Foz de Pituelo.
Arribem a una cruïlla, si continuem en direcció a Villalangua, en mig quilòmetre ens podem arribar fins a la interessant cova d'Al-Foraz, una cavitat de 8 metres de profunditat i 20 metres d'amplària. Per continuar el nostre recorregut haurem de desfer el camí fet des de la cova, a l'última cruïlla.
Ara de pujada voltarem per darrere dels Mallos fins a la collada de Pedro. Des d'aquí podrem elegir en pujar a la Punta Común, o retornar al poble fen la ruta circular.
Nosaltres elegim la primera opció. Continuarem per una pista dolenta, fins a trobar una sendera senyalitzada amb marques blaves i blanques.
Pel mig de bosc arbustiu arribem a un coll on deixem els senyals.
Continuem per la dreta en direcció a la visible Punta Portolás (1.141 metres). El sender es força evident, però solament està senyalitzat amb petits munts de pedres. 

Ben aviat ja veurem el nostre objectiu, haurem de fer un tram de cresta sense complicacions fins arribar al vèrtex geodèsic de la Punta Común (1.191 metres).

Tot i que aquest cim és poc freqüentat i gens de complicat, presenta unes espectaculars vistes d'una gran part dels Pirineus. Des de la part aragonesa, al Midi d'Ossau, la zona d'Ordesa, el Posets i fins i tot l'Aneto.
----------
----------
----------
----------
La tornada és fàcil, haurem de desfer el recorregut fins a la collada de Pedro, on podrem elegir entre el camí que baixa directe al poble per la circular als Mallos, o continuar per la pista i donar una mica més de volta. 
El tram final de la ruta la fem per la Circular dels Mallos.
Arribats al poble d'Agüero donarem per tancada la ruta. És interessant donar un tom pels seus carrers i visitar l'església, de ben segur farem forces fotografies.

PARC NATURAL DEL DELTA DE L'EBRE.

Descripció de la ruta; El Delta de l'Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l'Europa Occidental, amb una extensió de 7.736 hectàrees. Amb tanta extensió podrem triar diversos itineraris. Nosaltres ens vàrem decidir a buscar un recorregut on poder veure la desembocadura de l'Ebre. L'excursió que detallem és una curta passejada d'una mica més de 7 quilòmetres, planera sense desnivell que ens aproparà a tot l'espai de la desembocadura.

Aproximació amb cotxe; des de Manresa anem per la C-55 fins a Martorell on enllacem amb l'AP-7. Passem Tarragona i arribem a L'Ampolla, on prenem la sortida 39A. Continuem direcció Amposta per l'N-340. De seguida girem a l'esquerra per continuar per la TV-3401 fins arribar als pobles de Deltebre i La Cava. Ara seguim per la T-340 fins arribar a la urbanització Riumar. En la rotonda de l'entrada triem la segona sortida i continuem pel carrer Coll Verd que ens portarà de dret al Passeig Marítim on podrem aparcar. En total tenim uns 195 quilòmetres de recorregut i unes 2.15 hores de temps.

La zona de la desembocadura de l'Ebre comprèn tres espais naturals protegits de gran importància: el Garxal, l'Illa de Sant Antoni i l'Illa de Buda. Les dues illes tenen el pas restringit i per entrar-hi s'ha de demanar autorització al Parc Natural. La platja del Garxal, en canvi, és un espai visitable que es pot recórrer amb bicicleta o caminat. S'han habilitat diversos panells explicatius de la fauna i la flora de la zona, així com miradors d'aus que permeten observar els ocells que hi viuen. A prop del Garxal es troba el Muntell Gros o De Les Verges, una duna fluvial de 4 metres d'alçada des d'on es albira l'Illa de Buda i la llacuna que hi ha a l'interior.
Iniciem el recorregut des del Passeig Marítim. Nosaltres o vàrem fer en el sentit contrari a la ruta descarregada. Creuem el passeig i ens dirigim a la Platja de Riumar de sorra fina flanquejada per un bell conjunt de dunes.
Té gairebé quatre quilòmetres de longitud i s'estén per la part de llevant del Delta de l'Ebre. No és una platja molt concorreguda i, per la seva gran grandària a penes hi ha aglomeracions. 
Arribem al Mirador de Riumar, on girem fins fer cap al final del Passeig Maritim, des d’aquí continuem per cami ampla fins l’Observatori del Garxal.
El Garxal és la llacuna de més recent formació del Delta. En conjunt és una zona humida, situada a l'esquerra de l'actual desembocadura del riu Ebre. Es tracta d'una llacuna poc profunda que s'ha convertit en un hàbitat perfecte per als ocells que viuen en el delta, envoltada per un ecosistema molt ben conservat i amb bastant vegetació. L'entrada d'aigua és dolça, i no desguassa en ella cap canal dels arrossars.
Passem un segon observatori, a la dreta ens queda el Far del Garxal d'un color força cridaner. Continuem fins arribar al Mirador Zigurat el més alt del Delta de l'Ebre, des d'on podem observar la desembocadura, i una esplèndida vista de les illes de Buda i de Sant Antoni.
-----------
Continuem pel Passeig Fluvial fins al Mirador de l'Ebre, amb bones vistes de l'Illa de Buda. 
Aquesta illa és un dels indrets més emblemàtics al Delta de l'Ebre. La seva entrada és restringida i, cal una autorització per accedir-hi. És l'illa més gran de Catalunya amb més de mil hectàrees de superfície, i uns cinc kilòmetres de longitud. És d'origen al·luvial, ja que s'ha format pels sediments que deixa el riu Ebre a la seva desembocadura, té forma d'un triangle invertit i està envoltada pels dos braços del riu, el principal és la gola de Llevant, que la separa de l'illa de Sant Antoni, i el secundari, que és la gola de Migjorn. A l'interior de l'illa hi ha les llacunes, la del Calaix Gran i el Calaix de Mar.
------------
Al llarg d'aquest passeig (GR-99) hi trobem un seguit d'escultures dedicades al poeta, dramaturg, assagista, novel·lista, director escènic i actor francès Antoni Artaud (Marsella, França, 4 de setembre de 1896 - París, 4 de març de 1948).
----------
----------
Passem per davant del càmping L'Aube i arribem al Muntell Gros o de les Verges.
Una duna d'uns quatre metres d'altura, on s'aixequen diverses escultures que fan referència a les imatges de la Mare de Déu que són venerades a les quatre comunitats autònomes per les quals transita el Camí de Sant Jaume de l'Ebre.
----------
A la part final de l'excursió entrem dins del Port de Deltebre, i el Club Nàutic Riumar. Continuem en línia recte fins a trobar la carretera per la qual hem arribat amb el cotxe, i girem a la dreta fins a la rotonda d'entrada a la urbanització Riumar. Passem per davant de l'Oficina de Turisme de Riumar, i continuem de dret fins on hem aparcat el cotxe