PARC NATURAL DEL DELTA DE L'EBRE.

Descripció de la ruta; El Delta de l'Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l'Europa Occidental, amb una extensió de 7.736 hectàrees. Amb tanta extensió podrem triar diversos itineraris. Nosaltres ens vàrem decidir a buscar un recorregut on poder veure la desembocadura de l'Ebre. L'excursió que detallem és una curta passejada d'una mica més de 7 quilòmetres, planera sense desnivell que ens aproparà a tot l'espai de la desembocadura.

Aproximació amb cotxe; des de Manresa anem per la C-55 fins a Martorell on enllacem amb l'AP-7. Passem Tarragona i arribem a L'Ampolla, on prenem la sortida 39A. Continuem direcció Amposta per l'N-340. De seguida girem a l'esquerra per continuar per la TV-3401 fins arribar als pobles de Deltebre i La Cava. Ara seguim per la T-340 fins arribar a la urbanització Riumar. En la rotonda de l'entrada triem la segona sortida i continuem pel carrer Coll Verd que ens portarà de dret al Passeig Marítim on podrem aparcar. En total tenim uns 195 quilòmetres de recorregut i unes 2.15 hores de temps.

La zona de la desembocadura de l'Ebre comprèn tres espais naturals protegits de gran importància: el Garxal, l'Illa de Sant Antoni i l'Illa de Buda. Les dues illes tenen el pas restringit i per entrar-hi s'ha de demanar autorització al Parc Natural. La platja del Garxal, en canvi, és un espai visitable que es pot recórrer amb bicicleta o caminat. S'han habilitat diversos panells explicatius de la fauna i la flora de la zona, així com miradors d'aus que permeten observar els ocells que hi viuen. A prop del Garxal es troba el Muntell Gros o De Les Verges, una duna fluvial de 4 metres d'alçada des d'on es albira l'Illa de Buda i la llacuna que hi ha a l'interior.
Iniciem el recorregut des del Passeig Marítim. Nosaltres o vàrem fer en el sentit contrari a la ruta descarregada. Creuem el passeig i ens dirigim a la Platja de Riumar de sorra fina flanquejada per un bell conjunt de dunes.
Té gairebé quatre quilòmetres de longitud i s'estén per la part de llevant del Delta de l'Ebre. No és una platja molt concorreguda i, per la seva gran grandària a penes hi ha aglomeracions. 
Arribem al Mirador de Riumar, on girem fins fer cap al final del Passeig Maritim, des d’aquí continuem per cami ampla fins l’Observatori del Garxal.
El Garxal és la llacuna de més recent formació del Delta. En conjunt és una zona humida, situada a l'esquerra de l'actual desembocadura del riu Ebre. Es tracta d'una llacuna poc profunda que s'ha convertit en un hàbitat perfecte per als ocells que viuen en el delta, envoltada per un ecosistema molt ben conservat i amb bastant vegetació. L'entrada d'aigua és dolça, i no desguassa en ella cap canal dels arrossars.
Passem un segon observatori, a la dreta ens queda el Far del Garxal d'un color força cridaner. Continuem fins arribar al Mirador Zigurat el més alt del Delta de l'Ebre, des d'on podem observar la desembocadura, i una esplèndida vista de les illes de Buda i de Sant Antoni.
-----------
Continuem pel Passeig Fluvial fins al Mirador de l'Ebre, amb bones vistes de l'Illa de Buda. 
Aquesta illa és un dels indrets més emblemàtics al Delta de l'Ebre. La seva entrada és restringida i, cal una autorització per accedir-hi. És l'illa més gran de Catalunya amb més de mil hectàrees de superfície, i uns cinc kilòmetres de longitud. És d'origen al·luvial, ja que s'ha format pels sediments que deixa el riu Ebre a la seva desembocadura, té forma d'un triangle invertit i està envoltada pels dos braços del riu, el principal és la gola de Llevant, que la separa de l'illa de Sant Antoni, i el secundari, que és la gola de Migjorn. A l'interior de l'illa hi ha les llacunes, la del Calaix Gran i el Calaix de Mar.
------------
Al llarg d'aquest passeig (GR-99) hi trobem un seguit d'escultures dedicades al poeta, dramaturg, assagista, novel·lista, director escènic i actor francès Antoni Artaud (Marsella, França, 4 de setembre de 1896 - París, 4 de març de 1948).
----------
----------
Passem per davant del càmping L'Aube i arribem al Muntell Gros o de les Verges.
Una duna d'uns quatre metres d'altura, on s'aixequen diverses escultures que fan referència a les imatges de la Mare de Déu que són venerades a les quatre comunitats autònomes per les quals transita el Camí de Sant Jaume de l'Ebre.
----------
A la part final de l'excursió entrem dins del Port de Deltebre, i el Club Nàutic Riumar. Continuem en línia recte fins a trobar la carretera per la qual hem arribat amb el cotxe, i girem a la dreta fins a la rotonda d'entrada a la urbanització Riumar. Passem per davant de l'Oficina de Turisme de Riumar, i continuem de dret fins on hem aparcat el cotxe

 

CASTELL D'ESPARREGUERA.

Descripció de la ruta; per fer aquesta excursió ens dirigirem a la localitat dels Hostalets de Balenyà, a la comarca d'Osona. La ruta és una passejada un xic llarga de quasi 14 quilòmetres, però amb un desnivell acumulat molt plaent de no gaire més de 200 metres. El traçat ens obsequiarà amb diversos llocs força atractius com; l'església de Sant Jaume de Viladrover, la zona dels pantans de Vall-llossera i per finalitzar el Castell d'Esparreguera, que tot i el nom mai no fou un castell, com la veu popular hi ha atribuït. 

Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem l'Eix Transversal (C-25), fins arribar a prop de Vic, per anar a buscar la C-17 direcció Granollers. Passat Tona deixarem aquesta via per la sortida 47, ja molt a prop del nostre destí. En total hi tenim uns 45 minuts de cotxe i uns 60 quilòmetres de trajecte. Haurem d'aparcar en la part cèntrica del poble, tenim com a referència l'església parroquial de Sant Fruitós. 

Ens trobem a la localitat d'Hostalets de Balenyà, un topònim antic que procedeix dels petits hostals que es trobaven a peu del camí ral de Vic a Barcelona, al voltant dels quals es va començar a crear un petit nucli de població. Ens situem davant de l'església parroquial de Sant Fruitós, un edifici aixecat entre el 1877 i el 1879, ampliat després i remodelat recentment. Des d'aquest punt iniciarem el recorregut pel carrer del Sol, situat a la dreta del portal de l'església. Per aquest carrer arribarem a una rotonda, on continuarem per la dreta pel carrer Camí de la Cogullada, on hi ha una font.
Ben aviat anem deixant la zona urbanitzada fins a una cruïlla de pistes, on girem per la de la dreta. Arribem a una segona cruïlla, seguirem de dret per fer un tram de dos quilòmetres d'anada i tornada, per poder visitar l'església de Sant Jaume de Viladrover, una obra romànica del municipi del Brull, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 
Sant Jaume de Viladrover o dels Bastons, té la seva primera notícia documentada en data del 1029. En aquella època era de propietat privada, pertanyent a la masia Viladrover. El 1372 va ser venuda al canonge vigatà Pere Berenguer. El 1685 va ser renovada per complet la volta, i el 1689 es va construir una capella nova a tramuntana. El 1926 va ser novament reformada amb la construcció de l'absis, i amb la prolongació de la nau. Actualment és una parròquia autònoma i el seu estat de conservació és òptim.
Retornem a l'últim encreuament de pistes, i seguim per l'esquerra fins a passar per davant del mas de la Farigola. El camí ens porta a una rotonda. Per uns moments tornarem a entrar en una zona urbanitzada als afores del poble. En sortir del carrer Pla de la Calma, girem a l'esquerra per arribar a la masia de Vall-llossera. La voregem i poc desprès de deixar-la enrere, a la nostra dreta podrem veure el Pantà Vell de Vall-llossera. Tot seguit trobem el Pantà de Dalt, el voregem tot sencer i continuem fins al Pantà Gros de Vall-llossera.
Aquests pantans van ser construïts entre 1949 i 1958 i originalment servien per abastir d'aigua a la població dels Hostalets de Balenyà, però actualment la seva aigua és bombada cap a les torres de la urbanització del Montanyà. 
Durant els anys 1949 i 1952 es van construir els dos primers pantans, i el 1958 es va construir el tercer, amb més capacitat. Entre tots tres, tenen una capacitat de 200.000 m³, que en el seu moment era suficient per a cobrir les necessitats d'aigua al poble.
Des del ultim panta continuem per la pista fins a un encreuament o continuem per l’esquerra on trobem la Font de les Tres Albes, fent referencia als albers un tipus d’arbre de ribera.A partird’aquí seguirem caminant per pista ampla, es aconsellable consultar tot sovint la ruta, ja que aquesta zona es tot un entremant de pistes i cruilles. Arribem a la casa abandonada de l’Alzinar amb una cruilla de pistes, podrem triar la que volguem, si anem per la dreta tornarem per l’esquerra o viceversa. La ruta ens portara a un altre cruilla des d’on ja anirem de dret al Castell d’Esparreguera.
L'antic castell d'Esparreguera es troba dins del municipi de Seva, en un enclavament, entre els municipis del Brull, Aiguafreda, Centelles i Balenyà. Aquest edifici està situat en un lloc estratègic, vigilant la porta d'accés a la comarca pel pas del Congost, amb unes vistes excel·lents sobre la vila de Centelles, els cingles de Bertí i la Serra de Ponent.
Tot i que se'n diu castell, en realitat va ser un gran casal o domus, amb elements defensius. Està documentat des de l'any 1201, quan Ramon d'Esparreguera va jurar a Guillem de Cardona i als seus que la seva domus d'Esparreguera que estava en el castell del Brull, no els faria cap mal; el vescomte es comprometia, per la seva banda, a defensar-lo sempre.
D'aquest edifici han pervingut encara les parets emmurallades que envoltaven el casal de planta rectangular. Fins que les fortes pluges del novembre de l'any 1984 l'ensorraren, tot i que estava apuntalat, encara es mantenia dempeus el mur de migjorn. Actualment resta una part del mur de llevant en estat molt precari i una part del de tramuntana, es troba ben lligat amb el de ponent i que es manté sencer en tota la seva llargada i alçada fins al primer sostre. La construcció es pot datar cap a la segona meitat del segle XI. Popularment és anomenat també castell de Fitor a causa de la proximitat del mas que té a la vora.
Després de la visita de rigor retornarem pel mateix camí fins l'última cruïlla, i des d'aquí a la casa de l'Alzinar. Tornem a passar per la Font de les Tres Albes, deixem a la dreta la pista que va als pantans de Vall-llossera, i ens dirigim directament al poble tot passant per la font i el carrer de Vall-llossera. Arribarem a la Plaça Bellavista i seguim per la dreta el carrer del Pont fins a trobar l'església, punt final de l'excursió. 

BTT PUIG NEULÓS (1.258 metres).

Descripció de la ruta; volta circular d'uns 42 quilòmetres, i uns mil metres de desnivell que ens portarà fins al cim del Puig Neulós, per zones boscoses i pistes amples amb un tram final fins al cim de carretera.
La ruta no presenta pujades molt dretes, solament els últims dos quilòmetres on el desnivell és més accentuat, tot i això la pujada és mantinguda durant més de vint-i-cinc quilòmetres, amb un curt descans abans d'arribar al tram asfaltat. Ruta molt recomanable, coronant un cim que està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Aproximació amb cotxe; des de Manresa a Vic per la C-25. Continuem per la mateixa via, fins a enllaçar amb l'AP-7 fins a la Jonquera. Aquí haurem d'anar fins a la primera rotonda i prendre la GI-601 fins a Cantallops. En total tenim uns 180 quilòmetres de cotxe, i unes dues hores de temps. Podrem aparcar al final del poble, al carrer Requesens.

Hem arribat a Cantallops, un municipi de la comarca de l'Alt Empordà amb un terme municipal que s'estén pel vessant meridional de la Serra de l'Albera, un serral que comte amb uns 25 km de llargada, i on els cims principals són el Puig Neulós (1.258 m), i el Puig dels Pastors (1.167 m). Tota la zona està inclosa dins el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera.
Iniciem el recorregut seguint el carrer Requesens per acabar sortint del poble. Començem una pujada constant per pista ampla fins al coll del Medás, poc després trobem una tanca que barra el pas de vehicles, un xic complicat passar la bicicleta d'un costat a l'altre.
Continuem per la mateixa pista fins a la cruïlla que a la dreta va al Castell de Requesens, jo no hi vaig anar perquè estava tancat. La visita, i saber l'història del lloc és del tot recomanable.
Ruta que vaig fer servir de pujada des de Requesens al Puig Neulós.

 https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/requesens-lavio-puigneulos-coll-forcat-requesens-9207128

Ruta que vaig fer servir de pujada fins a Requesens, i de baixada des del Puig Neulós a Cantallops.

 https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/cantallops-puigneulos-cantallops-2260106

Continuem per l'esquerra fins al veïnat de Requesens, amb unes bones vistes del Castell. Seguim per l'esquerra per pista més planera i pedregosa.
Abans d'arribar al coll de Canals a la serra del mateix nom, trobem una placa que recorda un fet tràgic ocorregut en aquest lloc. El 19 de juliol de 1986, a quarts de quatre de la tarda un avió DC-6 Pelican de la Protecció Civil francesa es va estavellar, i que va causar la mort dels quatre tripulants; el pilot Jean Pierre Davenat, el copilot Jacques Ogier, el mecànic Roland Denard, i l'ajudant Jack Le Bel, mentre treballaven en l'extinció d'un gran incendi que cremava per tot l'Alt Empordà, i que van arribar a calcinar unes 30.000 hectàrees. 
El DC-9 acabava de llençar un dipòsit d'aigua amb retardant vermell, per la zona de la serra dels Canals. El pilot inicia l'enlairament després de volar baix però no en fa prou i, de manera dramàtica, l'aparell s'estavella a la paret rocosa de la Coma de l'Infern, pocs metres abans de poder superar el coll de Canals. L'avió anava carregat de combustible i l'impacte va provocar una gran bola de foc que, segons molts testimonis, encara va atiar més el foc que estava empès per la tramuntana. El mes de setembre de 1986, es va col·locar una placa d'homenatge als quatre tripulants del DC-6 morts en el sinistre. La placa i les restes de l'avió són avui un lloc de pelegrinatge d'excursionistes, familiars de les víctimes, i curiosos.
Iniciem una suau baixada fins assolir la collada del Pla de l'Arca, on entrem a territori francès. Continuem per una pista més planera i estreta fins arribar a Sant Martí de l'Albera. Aquest llogaret és un antic veïnat, ara reduït pràcticament a una sola masia i l'església, anomenat precisament el Veïnat (abans, Mas d'en Terrers). Uns metres després del Sant Martí de l'Albera, trobem  la carretera D-71a.
A partir d'aquí comença el tram amb més desnivell del recorregut, tenim per davant, uns 8 quilòmetres amb uns 600 metres de desnivell. Aquest tram de carretera és molt freqüentat per ciclistes que van al Puig Neulós, partint de la localitat del Pertús.
Amb paciència arribarem al coll d'Ullat, últim punt on es pot arribar amb cotxe, a partir d'aquí aquesta carretera és d'ús restringit. 
El Coll de l'Ullat està situat a 938 metres, amb una vegetació molt frondosa; on abunden els pins i algunes sequoies. En aquest coll hi ha el refugi de l’Albera i una font anomenada "Reina de les fonts", arranjada l'any 1881 pel pastor Manel Costa, originari d'aquestes contrades.
Afrontem els últims tres quilòmetres de pujada, ens queden 320 metres de desnivell, la conclusió és que això s'adreça de valent.
Tirant de paciència i esforç arribo al cim del Puig Neulós, pic culminant de la serra de l'Albera. En francès pic du Néoulous, adaptació de la pronúncia rossellonesa "puig Neulús". És compartit pels municipis de la Jonquera (Alt Empordà), la Roca d'Albera i Sureda (Rosselló, tots dos) i fa de divisòria entre les respectives comarques.
Al pic hi ha un monument piramidal, fet de pedres de la zona, dit la Torre d'en Manel. L'original fou construït per Manel Costa a finals del segle XIX, però fou derruït arran de la instal·lació de l'estació de comunicacions. Més tard hi ha estat restituït. Les vistes des del pic del Puig Neulós, si la meteorologia no fa honor a la seva etimologia, són espectaculars, amb les planes del Rosselló i de l'Alt Empordà esteses als seus peus fins al mar, el Canigó a una banda, els cims de l'Albera a l'altra i la muntanya de Requesens a sota mateix.
Iniciem la tornada des del cim, tenim per davant 15 quilòmetres seguits de baixada.
Però no tot és positiu, el descens fins a retornar al veïnat de Requesens no és gaire agraït amb un terreny força rocallós que complica la conducció, i l'hora ens impedeix poder contemplar els frondosos boscos d'aquesta zona.
Una vegada arribats a Requesens haurem fet la meitat del descens, ara solament caldrà desfer en sentit contrari el mateix camí que hem fet de pujada, i donar la sortida per finalitzada al poble de Cantallops.
El Puig Neulós des de Cantallops.