CASTELL DE MONTESQUIU.


Montesquiu és un poble de 897 habitants situat al nord de la Comarca d'Osona, a la qual pertany des de l’any 1990, abans pertanyia a la comarca del Ripollès. El nom del poble, ha estat sempre estretament vinculat al principal monument que posseeix el castell de Montesquiu, que juntament amb el seu Parc Natural són els atractius turístics més rellevants del municipi.


Excursió ideal per aquells dies mandrosos, amb menys ganes de fer una caminada llarga, aquí hi trobem un parell de recorreguts per elegir o combinar, per tal d’allargar o escurçar el traçat. El recorregut més curt està al voltant dels 3 quilòmetres, i el llarg sobrepassa per molt poc els 5 quilòmetres, amb un desnivell molt suau i agraït per l'interior de denses rouredes i pinedes, al costat de la riera de la Solana, molt a prop del riu Ter. Segurament el recorregut se'ns farà curt, una bona excusa per visitar els voltants del Castell de Montesquiu.


Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-25 fins passat Vic, on enllaçarem amb la C-17 fins a Sant Quirze de Besora, aquí deixarem la carretera principal. Passarem per dins del poble per prendre la C-17z, que en un parell de quilòmetres ens portarà al poble de Montesquiu. Per arribar a l’aparcament del castell haurem de creuar el riu Ter, i fer un quilòmetre i mig més de cotxe. En total des de Manresa i tenim uns 70 quilometres, i 45 minuts de temps.


El Castell de Montesquiu, és una construcció on la primera documentació que se'n té detall és del 1285, on figura com a casa fortificada i que després passaria a denominar-se castell, primer com a “de Colobrer” i després “de Montesquiu”, on juntament amb els castells de Besora i el de Saderra, formaven un triangle defensiu.
Durant el segle XIV hi viuen els Besora, els quals el reformarien per primera vegada al segle XVII. Una segona renovació es féu al segle XIX, amb el castell en mans dels Juncadella, afegint-hi una escala gòtica, una cisterna, una font i un jardí. Al segle XX es converti si et fot en mansió residencial en perfecte estat, però molt modificat respecte a l'edifici original. Des del 1976 és propietat de la Diputació de Barcelona, que hi celebra diversos esdeveniments i presentacions. És la seu principal del Parc del Castell de Montesquiu, creat l'any 1986.


Adreça: Parc del Castell de Montesquiu - Masoveria del Castell de Montesquiu 08585 
Telèfon: 93.472.76.00 // 93.852.92.34
Fax: 93.855.90.05


----------


------------


L’inici del recorregut és l’aparcament del Castell, on trobarem rètols indicatius. Anirem caminant deixant el castell a la nostra esquerra. Passada la masoveria girem a l’esquerra, seguint els rètols que indican la Solana. Iniciem un tram de baixada entrant en l’atapeït bosc de la serra del Castell. Ben aviat arribem a una cruïlla de camins, on decidirem si fer un recorregut més llarg o més curt, tot i que els podem combinar i així allargar més el traçat. Per la dreta el camí continua per la Solana, nosaltres escurcem el camí, continuem per l’esquerra i seguim de baixada fins trobar la riera de la Solana. Un sender a la dreta ens acosta en pocs minuts a peu de riera, on trobem el Gorg del Pla de l’Hort. Retornem al camí principal fins arribar a un pas nivell, podem baixar a la riera per sota d’un pont on trobem la Font Codineta. Una vegada vista la font cercarem un sender que puja dret fins a l’aparcament del Castell, on finalitzarem l’excursió.


-----------


-----------


-----------


-----------

BTT-SERRAT DE RUBIÓ-REFUGI MAS DEL TRONC.


Excursió que va des del poblet de Castellfollit del Boix fins al refugi del Mas del Tronc, accedint a la Creu Llarga situada al cim de Les Tres Alzines (831 metres), un dels punts més alts de la zona sud del Serrat del Rubió. Recorregut sense gaires complicacions, per pistes amples i polsoses, amb una mica de desnivell més exigent a l’hora de pujar a tocar els molins del Parc Eòlic de Rubió. La ruta és d’anada i tornada pel mateix camí, fent un total d’uns 24 quilometres, i quasi 500 metres de desnivell.



Punt de sortida; Castellfollit del Boix és un municipi de la comarca del Bages, situat en el conjunt de relleus que formen la divisòria entre les conques del Llobregat i l’Anoia, entre Igualada i Manresa. El nucli de Castellfollit del Boix, està situat en un altiplà (702 metres), entre els cims del Cogulló de Can Torre (877 m.) al nord, i el Coll de Gosem (799 m.) al sud.

Aparco el cotxe a l’entrada de Castellfollit del Boix en el que sembla ser el carrer principal, per sobre del restaurant de Cal Andorra. Una vegada preparat, començo a pedalar en sentit invers pel tram de carretera que m’ha portat fins aquí. A mig quilòmetre de la sortida del poble prenc una cruïlla a la dreta, molt a prop d’un dipòsit metàl·lic, per una pista ampla que ja no abandonaré en tot el recorregut.



En la llunyania ja puc veure gran part del serrat de Rubió i del Grau, inconfusibles amb tota la collita de molins eòlics que hi ha instal·lats a les parts altes dels serrats. En principi pedalo poc perquè la pista m’obsequia amb una baixada suau, cosa que hem fa pensar que la pujada fins a la Creu Llarga serà prou intensa. Deixo algunes cruïlles a l’esquerra entre camps de cereals, que menen a les cases de Cal Prat i Cal Paleta, poc després deixo a la dreta les desviacions al mas del Grau (ermita de Sant Jaume del Clot del Grau), i Cal Serrano.



Ara ja em situo sota mateix del Serrat de Rubió, intueixo que la baixada suau està en el seu punt final, i arribo a una cruïlla on trobo el punt més baix del recorregut (700 metres). A partir d’aquí la pujada s’intensifica, dec tenir un parell de quilòmetres que en faran superar uns dos cents metres de desnivell. 


Em prenc aquest tram de recorregut amb molta calma, potser és perquè tampoc m’ho puc prendre d’una altra manera, miro enrere i veig llunyana la muntanya de Montserrat, una bona excusa per fer una fotografia i prendre aire.



El que fa poc eren petits molins, ara mostren les seves grans dimensions per sobre meu. Avui no fa gaire vent i els seus tres braços és mouen molt pausadament, i depenent del seu engranatge emeten sorolls força diferents entre uns i altres, no és d’estranyar que el Quixot amb els molins de la seva època tinguis tants desajustos mentals.



Ja arribant a la part final de la pujada aprofito per fer una segona parada, un grup de tres ciclistes em passa i tot esbufegant em desitgen un bon dia, em reconforta no està capacitat per fer servir marxes més llargues, i així gaudir de l’entorn sense gaires esbufecs. Arribo al carener on trobo una cruïlla que de moment segueixo per la dreta, amb una rambla de molins a banda i banda del camí.



Passo pels Plans de la Coma, i deixo la pista principal continuant per un corriol a la dreta que en pocs metres en porta al cim de les Tres Alzines on hi ha la Creu Llarga.


Una creu de formigó que la Unió Excursionista d'Igualada hi va posar l'any 1990, després que es cremessin les tres creus d'alzina durant l'incendi de l'any 1986, és la segona muntanya més alta de la Serra de Rubió després de la Còpia de Palomes.



Al costat de la creu hi ha un banc on aprofito per descansar, tot gaudint de les vistes que ofereix aquest bon mirador a banda i banda tot el Parc Eòlic de Rubió, veig Montserrat i per sota tot el recorregut que he fet per arribar fins aquí.



El Parc Eòlic de Rubió, està format per un total de 50 aerogeneradors que el converteixen en el projecte eòlic més important de Catalunya. La seva instal·lació s’inicia a la tardor de l’any 2004, entrant en funcionament durant la primavera de 2005. El parc eòlic està situat dins dels termes municipals de Rubió (Anoia), i part dels de Castellfollit del Boix (Bages), i Òdena (Anoia). Actualment aquestes instal·lacions, donen al parc una potència instal·lada de 75 MW. Això permet abastir d'electricitat a 50.000 famílies. Cada aerogenerador mesura 80 metres d'alçada, amb un pes de 195 tones, i unes pales de fibra de vidre i polièster de 37 metres. Es calcula que el parc evitarà l'emissió anual de 110.000 tones de CO2, efecte depuratiu equivalent al de quasi 6 milions d'arbres en procés de fotosíntesi.



Retorno a la pista principal i desfaig el camí fins l’ultima cruïlla, continuo per la dreta, pocs metres després trobo una segona cruïlla també vaig per la dreta (rètol del Mas del Tronc). Ara la pista torna a la rutina inicial de baixada suau, passo la casa de la Coma fins arribar a l’últim encreuament, i segueixo per l’esquerra fins arribar al refugi del Mas del Tronc.



L'antic mas de Cal Tronc situat a la vessant nord de la serra de Rubió (Anoia) a 730 metres d’altitud, va ser reconstruït i utilitzat com a refugi de muntanya per la Unió Excursionista de Catalunya durant la dècada dels seixanta, en uns terrenys cedits per Joan Piqué i Solà. Actualment el refugi segueix viu i molt actiu, comte amb servei de menjars, i 28 places per fer-hi nit. La seva situació és privilegiada, en un entorn natural de boscos, rius, fonts i masies. Per més informació podeu consultar la seva adreça a Facebook, o posar-se en contacte amb la guarda del refugi, Raquel Aguilar (Mòbil-652849704).


https://www.facebook.com/pages/Refugi-Mas-del-Tronc/171330449713735?fref=ts

En arribar al mas en donen la benvinguda el Trap i la Nit, un parell de gossos residents al refugi. El Trap no és gaire amic dels monstres amb rodes i es mostra poc receptiu, tot i que ben aviat se li passa, i més quan comparteixo amb ell l’esmorzar. Tot seguit puc tornar a saludar a la Raquel la guarda del refugi, fa més d’un any de la meva ultima visita al Mas del Tronc un lloc ideal per fer parada, i un bon esmorzar per recuperar forces de cara a la tornada. Comparteixo taula amb l’avi de Cal Treguetes que també a vingut de visita, i fem petar la xerrada amb la Raquel i l’Andreu, sense donar-nos comte han passat els minuts volant i ja som a mig matí, és hora de tornar, abans pro compro un pot de mel fet a la propera casa de la Coma, com a record també adquireixo un “bossuki”, unes bosses artesanals fetes per la Marta Prat Junyent, que són una canya.



Reprendre la marxa sabent el que em queda és tot un esforç mental, però una vegada escalfo motors sembla que el retorn no serà tan pesat, un cop supero el Serrat del Rubió desfaig el que a estat una bona pujada ara convertida en un descens molt gratificant, tot seguit el trajecte continua amb pujada suau i de bon fer, fins al final del recorregut.

BARRANC DE LA ROCA DEL CORB I BARRANC DE RUMBAU.


Molt a prop d'Oliana i trobem el poble de Peramola (Alt Urgell) i el massís de les Moles del Corb i Sant Honorat, aquestes cingleres d’altitud moderada, estan formades pel tipus de roca anomenada conglomerat, amb un relleu arrodonit de formes capricioses, i que a primera vista ens pot recordar la serralada montserratina. De les zones més altes del serrat davallen nombroses torrenteres, per canals estretes i verticals. Un d’aquests barrancs és el de la Roca del Corb, no gaire llarg però amb un pont de roca força interessant. Aquest barranc desguassa al torrent principal, anomenat de Rumbau captador natural de totes les petites torrenteres que formen la zona de les Moles del Corb i Sant Honorat. Una vegada finalitzat el barranc de la Roca del Corb, i situats dins del barranc de Rumbau la sortida més viable és continuar en sentit descendent fins a la part final, en un punt molt proper on haurem deixat el cotxe. Podem realitzar el descens amb un temps aproximat d‘unes 2,30 hores. És necessari i una corda de 30 metres, i un altre de recanvi. Aquests dos barrancs normalment porten un cabal d’aigua molt minse, per el qual no és necessari el neoprè.


Aproximació amb cotxe; Passada la localitat d’Oliana prendrem direcció a Peramola (desviació a l’esquerra), sense arribar al poble girem a la dreta fins apropar-nos a l’Hotel Can Boix, uns metres abans trobarem una esplanada a la dreta de la pista, on podrem deixar el cotxe.

Aproximació a peu; Des de l’aparcament anirem en direcció a l’Hotel de Can Boix, voltem per la dreta de les instal·lacions. Deixem a la dreta un sender que va a Sant Honorat, per aquí sortirem a la tornada. Anem pel camí de l’esquerra, en direcció al Corb. Per un antic camí empedrat, arribem al pas natural del Grau de Porta. Ara per trams més planers ens situem a la cruïlla de Quatre Camins, seguim per la dreta i deixem a l’esquerra l’avenc del Forat de Nerola o Forat del Corb. La pista gira i ben aviat veurem l’agulla de la Roca del Corb, més endavant passem a tocar la Balma del Corb. Davant nostre s’obre una bona perspectiva del cim de Sant Honorat, amb el barranc de Rumbau al fons. Haurem d'estar atens a l’hora de cercar l’inici del barranc, primer deixem a l’esquerra el sender que puja a l’ermita de Sant Salvador, pocs metres després deixem la pista i anem baixant per la dreta buscant la primera torrentera, on el visible pont de roca ens pot servir de referència. Aproximació a peu 1 hora.


Trobar la primera instal·lació que ens situarà ja dins del barranc no és fàcil, ja que queda una mica dissimulada entre les pedres. Un segon ràpel rampat ens porta fins davant mateix del pont de roca, aquí i trobem el ràpel més interessant amb uns 13 metres quasi tot volat, que ens situa dins d’una olla sota mateix del gran pont. A partir d’aquí trobem un canaló de 7 metres, amb un ràpel rampat d’uns 30 metres que podem fragmentar per la meitat, i que ens situa a la part final del barranc, després de passar un altre tram rampat d’uns 12 metres. Ja situats dins del barranc de Rumbau, passem per sota un gran bloc fins a un ràpel d'11 metres, on trobem un petit gorg. Seguim desgrimpant per curts ressalts fins a un caos de roques, on trobem el següent ràpel d’uns 11 metres, tot seguit un altre ràpel de 15 metres i continuem per ressalts fins arribar a la surgència de Font Viva, aquí es dóna per finalitzat el tram de ràpels del barranc de Rumbau. Ara solament caldrà seguir el sender que va resseguint el curs d’aigua fins a retrobar el camí que hem fet de sortida, molt a prop de l’Hotel de Can Boix.


-----------


Camí d'aproximació.


Inici del barranc de la Roca del Corb.


Primer ràpel.


-----------


Segona reunió.


Pont de roca.


Tercer ràpel volat.


----------


Pont de roca.


Ràpel sota mateix del pont de roca.


Ràpel rampat d’uns 30 metres que podem fragmentar per la meitat.


------------


Barranc de Rumbau, passem per sota un gran bloc.


-----------


-----------


-----------


Seguim desgrimpant per curts ressalts fins a un caos de roques.


-----------


-----------


----------


---------


Surgència de Font Viva.


Final del tram de ràpels del barranc de Rumbau.