Solament avia fet una ferrada, les Dames a Montserrat; l'experiència avia estat prou grata tot i passa alguns moments crítics, degut a la meva aversió a les alçades. A partir d'aquí, vaig pensar en un segon assaig. El lloc escollit va ser la ferrada de les Balmes Corcades, més que res, perquè les guies diuen que es una ferrada que presenta diverses escapatòries i això per un principiant, sona molt be. Per aquells dies, en alguns foros d'Internet es parlava d'un pont que s'avia afegit a la ferrada, pro com també es deia que era opcional, no hi vaig posar gaire atenció. En el dia i hora assenyalada varem iniciar el primer tram de ferros i desprès el segon, fins arribar a un flaqueig fàcil, on uns rètols de color llampant indicant la dificultat d'aquest pont d'arquitectura nepalí. D'entrada, assolir la sortida del pont no es gens fàcil, un tram inclinat, un flanqueig amb una sortida a l'exterior i tot seguit, la sorpresa. Un pont de 68 metres; fins i tot vaig pensar que es tractava d'una broma, no estava segur de si era un pont o el traçat d'alguna línia elèctrica i quant més el mirava, més m'envaïa aquesta estranya sensació que es té, quant els pels dels braços s'eriçant al passar pel costat del televisor; hem vaig quedar sense adjectius; bestial, barbar, brutal, inhuma, colossal, fantàstic.....pro sobre tot.. quina por, quin pànic, quina basarda. Els meus ànims, és van calmar en veure passar els primers valents del dia, llavors el meu company de sortida, molt bregat en aquest tipus de patiment, va iniciar la seva particular caminada envers l'abisme; vaig aprofita l'estona, per captar algunes imatges i observar que passat mig pont, el company estava immers en una ballaruga, que semblava més que estigues fent un concurs de ball de lambada, que no pas una ferrada. He de confessar, que en aquest moment vaig decidir no fer el pont. Un ràpel, i adéu visió infernal i maquiavèl·lica. Desprès d'aquesta experiència visual, les balmes, l'escala voladora i els dos extra ploms finals, amb van semblar "bufa i fer ampolles".