VIA FERRADA DE RACONS (ANDORRA)

FERRADA TANCADA PER DESPRENDIMENTS


La ferrada de Racons, és una de les vies més clàssiques d'Andorra, la qual transcorre per la part més escarpada del Roc del Quer, oferint bones vista a Canillo i les Escaldes. Amb una fama merescuda de difícil, té alguns passos molt esportius i exigents i un ambient hostil per l'altura, a més d'un entorn molt descompost.

Detall de les ferrades del Roc del Quer (Canillo). Ferrada de Racons; Horari d'aproximació 5 minuts, itinerari 1 hora i descens 20 minuts

L'inici de la via és al costat mateix de la carretera

A mida que anem pujant, la carretera va quedant per sota nostre

Els primers trams d'esglaons ens acostant a la paret

La via es comença a engrescar, amb algun tram força vertical

Tot seguit, trobem un tram de flanqueig amb passos bastant aeris

Seguim flanquejant, amb bones vistes del poble de Canillo

Sortint del flanqueig la via es redreça, buscant novament la verticalitat

A partir d'aquí, trobarem les passos més exigents de la via

Durant els últims trams gaudirem de grans panoràmiques, de la vall que forma el riu Envilira

Alguns passos de cadenes i presses artificials, donant un toc diferent a aquesta ferrada

Panoràmica del tram més complicat de la via, amb un sostre i un extra plom

L'extra plom, posara a prova la nostre força de braços

Vista aèria del final de la via


GORRO FRIGI “VIA DE L’ADRIÀ” (165 M, V)

Als peus del Gorro Frigi, la gent passeja pel Camí Nou de Sant Jeroni, jo mateix he fet aquest camí en tantes ocasions, que s'hem faria difícil donar un nombre aproximat de las vegades que he passat per sota d’aquest cim. Del que si estic segur, és que hi he passat caminant, corrent, amb bicicleta, adormit (de pujada), molt despert i fotografiant (de baixada), acalorat, plovent, mort de fred, la Diada de Catalunya, un dia de Fi d'Any, d'un any que ja no recordo, quant encara anava a col·legi i l'última vegada, no fa gaire; en conjunt moltes vegades. Aleshores, m'adono que totes aquestes ocasions tenen un acte reflex en comú, que és fa extensiu a tota la gent que passa per sota; sense adonar-sent, tothom alça la mirada i mira embadalit la gran rampa rocosa que porta al cim. Si llavors el caminant té la sort de trobar alguna cordada, segurament farà parada per observar encara més encisat, la relació d'amor i odi, que hi ha entre la paret i l'escalador. Dels caminants que s'aturen per observar els centenars de cordades que fan el Frigi al llarg d'un any, i trobaríem tot tipus de comentaris; des del "estant boixos", "no se com s'ho fan", "i ara com baixaran", "s'han de tenir ganes", "havent un camí pla" etc....jo també soc un dels milers de persones que han fet parada sota la gran Gorra, tot i que els comentaris amb mi mateix han estat diferents, uns pensaments que s'apropa-vant això que es diu enveja sana, quant algú té ganes de fer una cosa, la qual segurament no podrà fer mai...........i dic segurament, perquè avui e tingut la sort de tornar als peus del Frigi, per a escoltar com els comentaris dels caminants s'anaven allunyant, a mida que anava pujant la paret de roca, tot i que en algun punt de l'escalada he arribat a pensar que als peus del Frigi s'estava millor, a la fi, ha estat un desig fet realitat.

Detall de la zona dels Gorros

Detall de la via de l'Adrià al Gorro Frigi, oberta a l'any 1990 per Agustí Cardona i Alex Montesinos (xapes vermelles).

Foto extreta de; http://elblogdequintin.blogspot.com

En Joan obrint el primer llarg (45 metres, IV), la reunió al costat de l'arbre que sobreviu en aquest mar de pedres

Des de la primera reunió, un altre cordada es prepara per fer la mateixa via

El Toni fent el segon llarg (30 metres, V)

En Joan pujant el segon llarg

El tercer llarg (40 metres, V), va a buscar el pas més complicat de la via

És té que superar un sostre per el punt més feble, amb un mica de extra plom, aquí no vaig tindre més remei que aferrar-me a una cinta expres, segurament podria haver fet algun esforç més, pro la temptació va ser superior a mi. Tot seguit trobem el quart llarg (25 metres, IV)

L'últim llarg de la via (40 metres, III), podem anar per l'esquerra on és més fàcil, pro tirem recta per una panxa un xic més complicada, tot seguit el cim

La creu del Frigi, en un dia força ventós i l'hora emboirat

Baixant observem la cordada que teniem per darrera




SANT LLORENÇ DE MONTGAI. PARET DE LA FORMIGUERA

VIA "NORMAL" (100 M, IV+ o V)
VIA "MARTINETTI" (100 M, V+)



Avui anem d'aventurilla, deixem la rutina montserratina per fer alguna esgarrapada per terres de La Noguera, més en concret, al poble de Sant Llorenç de Montgai. Aquest poble juntament amb la seva veïna Camarasa constituïxen l'escola d'escalada més antiga de la província de Lleida i alhora una de les menys conegudes. El lloc resta situat al costat de l'embassament de Sant Llorenç, oferint moltes parets i crestes per escalar. En una d'aquestes parets, la de la Formiguera, es troben dues interessants vies d'assequible dificultat, la via denominada "Normal" (IV+ o V) i la via "Martinetti" (V+). Jo faré la més assequible, mentre uns altres companys es decideixen per la via de més dificultat.


El poble de Sant Llorenç de Montgai, és un llogaret molt acollidor a tocar les aigües del pantà que porta el mateix nom

Detall de la via "Normal", a la Paret de la Formiguera. Primera ascensió: Lafarga i Rossell 1970 Dificultat: D (IV+) i (V) per la variant. Longitud: 100 m. Orientació: Sud. Material: 8 cintes exprés, bagas per a reunió i 2 cordes si es pretén rapelar la via. Horari: 1-2 h. Època: Primavera i tardor. A l'estiu la calor ha de ser insuportable, si no matinem moltíssim, i a l'hivern tal vegada faci massa fred.

http://www.ressenya.net

Detall de la via "Martinetti", a la Paret de la Formiguera, 100 metres de (V+). Situada més a la dreta de la Normal, oferix un xic més de complicacions.4 llargs: IV, V-,V i V+.

http://www.ressenya.net

Només arribar al poble trobarem un aparcament, per davant nostre tenim la Paret de la Formiguera

L'aproximació no és gaire llarga. Tindrem que creuar la via del tren, i ben aviat estarem on s'inicien les vies d'escalada

Vista de la via "Normal" de la Paret de la Formiguera. El traçat consta de tres llargs, un de primer de molt fàcil, es tant fàcil que fins i tot el meu company es refia de que el faci jo, caldrà celebra-ho, ja que és la primera vegada que faig de primer

En Joan fent el segon llarg, amb un altre cordada per sobre nostre

En tercer llarg trobem la variant directa (V) cap a l'esquerra, i el traçat original (IV+) en diagonal cap a la dreta. Nosaltres decidim fer la variant directa

Des del punt més alt de la Paret de la Formiguera farem un ràpel per la mateixa via

Vistes del Montsec des del final de la via

Des de la primera reunió de la via Normal, veiem els companys al primer llarg de la Martinetti

Sortida del segon llarg de la Martinetti

Una bona perspectiva d'aquesta via

La Martinetti, vista des de sota la Paret de la Formiguera




FERRADA DE LES BAUMES CORCADES. TRAM DE LA TOSQUERA

La variant de la Tosquera fou inaugurada l'any 2006. És tracta d'un tram totalment independent del que són les Baumes Corcades. Un cop finalitzat el llarg flanqueig que s'inicia sota mateix del Pon Nepalí, trobem els rètols que es assabenten d'aquest tram. El recorregut presenta dues opcions una de fàcil i l'altre de molt difícil. Si decidim fer aquest tram tindrem que comptar que el temps s'incrementara en al menys 30 minuts més.

Retol informatiu, del recorregut de la Tosquera

Vista general del tram fàcil, amb una escala de ferro per facilitar l'accés

En aquest tram també hi trobarem algun esglaó, i cable de seguretat

Tram de l'escalada de ferro, que ens ajudara a baixar un pas força dret

El tram fàcil passa per sota de l'Esperó, on es troba amb el recorregut difícil

El camí planeja per sota dels balmats, fins trobar uns esglaons que ens portaran a trobar el final del llarg flanqueig que be del Pont Nepalí

El tram difícil comença amb un seguit d'esglaons per una paret vertical, fins arribar al pas més difícil del traçat, amb un desplom i uns esglaons bastant separats

A l'imatge podem veure amb més detall el desplom

Un cop superat el desplom continuarem per un flanqueig

A mida que anem flanquejant, el recorregut es torna més espectacular i aeri

El traçat es sinuós, amb bones vistes del poble de Centelles

Alguns passos del flanqueig són force complicats. Sense gaires preses pels peus, el traçat ens exigira una mica de força de braços

Anem seguint el relleu de l'Espero, fins situar-nos dins d'una canaleta on el traçat deixa de flanqueja, per trobar uns esglaons que pujant per la vertical, amb un xic de desplom

A l'imatge podem veurà la part final de l'Esperó, amb una sortida espectacular i molt vertical. A dalt trobarem de nou el camí, des d'on podrem anar a buscar el traçat original de la ferrada