La Teresina, fou equipada l'any 1993 per Antonio García Picazo amb la col·laboració de diversos amics (F. Parera, M. Ponce, X. Vidal, J.M. Porta i J. Nubiola). Aquesta via, avui dia ja no és la millor ferrada de Catalunya, en equipament altres ferrades li han passat per davant, en canvi pel que fa a sentiments, sensacions i melangies, es i seguira sent la més estimada; no en va, el seu punt culminant, Sant Jeroni, és un dels cims més simbòlics del nostre país.
Solament tinc que treure el cap, pel balcó de casa i veig per davant meu el cim de Sant Jeroni, des d'aquí es fàcil intuí el traçat de la Teresina; amb el temps, té acostumes a aquesta visió diària i veure la muntanya de Montserrat, passa a ser una cosa normal fins i tot monòtona; pro la muntanya té un paisatge canviant, un dia és un núvol, un altre dia un raig de sol, els que et fan veure altres perspectives que no havies vist mai, llavors te'n adones que el pogué contemplar aquesta meravella a diari, és un gran privilegi.
I parlant de privilegis, recordo amb molt de goig una de les ultimes vegades que varem fer la Teresina, aquesta satisfacció ve donada a que vaig pogué compartir la via amb un grup d'amics, molt apreciats per a mi. Un d'aquests era el Fernando Merchán, un company, un amic, una bona persona; que no fa gaires dies ens ha deixat de manera sobtada, deixant un vuit que solament es pot reomplir, de bons records. Jo, no soc la persona més apropiada per parlar d’en Fernando, doncs feia pocs anys que el coneixia i solament havia coincidit amb ell unes quatre vegades; pro ell, era una d’aquestes persones amb les que parles i llavors ja sembla que la coneixes de tota la vida.
En el mes d'octubre del 2007, el Fernando Merchán juntament amb altres escaladors del GAME àuria estat homenatjat, per ser dels pocs escaladors de més de setanta anys, que continuaven en actiu i a gran nivell.
En Fernando, era un malagueny de soca arrel, decidit i d'empenta forta. Aquest caràcter, el demostrava mentre practicava la seva única dèria; l'escalada i tot el món que l'envolta. El diumenge passat va esta escalant la via Pérez-Verges, al mític Cavall Bernat de Montserrat; llavors sense demanar-lo, li van oferir escalar el cel, i o va aconseguir. A partir d'ara tots els que es trobin amb aquesta última escalada de la vida, sabran que estan ben assegurats, doncs en Fernando, estarà en l'ultima reunió.
I parlant de privilegis, recordo amb molt de goig una de les ultimes vegades que varem fer la Teresina, aquesta satisfacció ve donada a que vaig pogué compartir la via amb un grup d'amics, molt apreciats per a mi. Un d'aquests era el Fernando Merchán, un company, un amic, una bona persona; que no fa gaires dies ens ha deixat de manera sobtada, deixant un vuit que solament es pot reomplir, de bons records. Jo, no soc la persona més apropiada per parlar d’en Fernando, doncs feia pocs anys que el coneixia i solament havia coincidit amb ell unes quatre vegades; pro ell, era una d’aquestes persones amb les que parles i llavors ja sembla que la coneixes de tota la vida.
En el mes d'octubre del 2007, el Fernando Merchán juntament amb altres escaladors del GAME àuria estat homenatjat, per ser dels pocs escaladors de més de setanta anys, que continuaven en actiu i a gran nivell.
http://www.desnivel.com/object.php?o=16089
En Fernando, era un malagueny de soca arrel, decidit i d'empenta forta. Aquest caràcter, el demostrava mentre practicava la seva única dèria; l'escalada i tot el món que l'envolta. El diumenge passat va esta escalant la via Pérez-Verges, al mític Cavall Bernat de Montserrat; llavors sense demanar-lo, li van oferir escalar el cel, i o va aconseguir. A partir d'ara tots els que es trobin amb aquesta última escalada de la vida, sabran que estan ben assegurats, doncs en Fernando, estarà en l'ultima reunió.
Punt on s'inicia la ferrada Teresina. A l'esquerra; Fernando Merchán, Jordi Piera, Jordi Camon i Sigrid, a la dreta un altre grup molt més jove, amb els quals varem coincidir a l'inici de la ferrada
El Pont de Roca, és el tram més famós de la Teresina. De dalt a baix; Fernando Merchán, Sigrid, Jordi Camon i Jordi Piera
Desprès de passar el Pont de Roca, ens trobarem unes rampes dretes, que ens conduiran al cim de l'agulla de Santa Cecília
Recuperant forces a mitja ferrada. De esquerra a dreta; Jordi Piera, Fernando Merchán, Fredi Soler, Jordi Camon i Sigrid
En Joan, a l'entrada del flanqueig
En Jordi, al mig del flanqueig
Canvi de vessant, on antigament es feia el ràpel
En Fredi sortint de l'esllavissada
En Joan, en el tram de l'esllavissada
Cim de Sant Jeroni (final de la ferrada Teresina). D'esquerra a dreta: Fernando Merchán, Joan Frontera, Jordi Piera (una senyora espontània), Fredi Soler, Jordi Camon i Sigrid (26 de Novembre de l'any 2006) Passant el Pont de Roca
Cim de l'agulla de Santa Cecília
Cim de Sant Jeroni, on els caminants quedant bocabadats, en veure sortir gent de l'altre costat de la barana
Cim de l'agulla de Santa Cecília
Cim de Sant Jeroni, on els caminants quedant bocabadats, en veure sortir gent de l'altre costat de la barana