ELS AVENCS DE LA FEBRÓ (BAIX CAMP)


En espeleologia un avenc és una cavitat natural on predomina la component vertical, quan la cavitat està formada per pous o galeries s'anomena cova-avenc. En el cas dels avencs de la Febró, ens trobem amb unes esquerdes, que es desenvolupen paral·lelament al cingle que las ha generat. El conjunt esta format per un total de tres esquerdes, la primera l'esquerda Gran, és la més ampla i curta i resta aïllada de les altres. La que es pot visitar és la tercera i més allunyada del cingle, amb una galeria principal de gairebé 300 metres de llargada, uns 30 de fondària, i de 6 a 8 d'amplada, aquesta esquerda comunica amb la segona per trams laberíntics formant un conjunt que supera els 1.800 metres. Conegudes d'antic, en les esquerdes de la Febró, s'hi havien amagat bandolers i fins i tot el general Prim les utilitzà de refugi en les guerres carlines, el 1843.


Des de Reus i per la autovia T-11 (N-420), sortirem a buscar la T-704, direcció Maspujols, L'Aleixar i tot seguit Vilaplana; a partir d'aquí la carretera esdevé estreta i plena de girades, fins assolir un tram més planer a l'alçada d'uns repetidors, on deixarem a la dreta el trencall que mena a Montral, planerament arribarem a una cruïlla, que per l'esquerra ens portaria al poble abandonat de la Mussara, un xic abans del poble hi ha un refugi amb molts bons serveis. Tindrem que continuar per la carretera de la Mussara a Prades, i uns cent metres abans del trencall que mena a Arbolí deixarem la carretera per prendre una pista pedregosa a la nostra dreta, que ben aviat s'enfila i on tindrem que anar amb comte amb els vehicles de poca alçada.


En menys d'un quilometre i mig arribarem al Pla de l'Agustenc, on podrem deixar el cotxe. Ara ja a peu seguirem uns metres per la pista ample en direcció contraria a la que hem arribat, per prendre un sender a la dreta amb senyals blancs i grocs (de PR) i triangles grocs, que en un agradable passeig entre el bosc, ens porta directe a l'accés de l'esquerda visitable dels avencs de la Febró. Per fer el recorregut serà necessari el material habitual per fer ferrades, i el frontal si volem visitar la cova.


L'accés a l'esquerda principal és relativament fàcil, sembla que antigament hi havien baixat mules amb carros per treure estalactites, tot i aixi es recomanable extremar la precaució en la progressió, sobre tot en l'entrada on la roca sol estar molt humida i trepitjada.


-----

-----

Una vegada situats en l'entrada anirem baixant ràpidament entre parets estretes, observant una gran roca que resta encastada en la part alta de l'esquerda. En el punt més baix del magnífic tall natural, trobem l'entrada a la Cova Gran.


La cova Gran té un recorregut de 254 metres i 39 de fondària. Amb il·luminació, i amb roba adequada és aconsellable de visitar, aixi es pot fer un recorregut circular i optatiu d'uns 40 metres, tot seguint unes estretes gateres. La cova té unes boniques formacions, tot i que moltes de les seves estalactites foren espoliades i arrancades per decorar els jardins i cascades del mas de Macià Vilà, a Reus.


-----

-----

-----

----

-----

-----

-----

-----

-----

Uns metres després de la cova podem fer un recorregut per esquerdes estretes, i passos força curiosos fins assolir la segona esquerda, de dimensions més petites.


-----

-----

-----

Tornem a l'esquerda principal i continuem fins arribar a un caos de grans blocs caiguts i on el gran esvoranc es comença a tancar.


-----

-----

Ara tocara sortir de les profunditats i o podrem fer per un curt tram ferrat, equipat amb esglaons i cable de vida.


Després de superar uns 12 metres de desnivell, estarem situats a la part oposada de l'avenc, la qual cosa ens obliga a saltar per sobre de l'esquerda, aixi tindrem que localitzar la part menys ampla, on i trobem una escaleta i cable de vida, per poguer fer el salt sense gaire compromís, ja situats a la part contraria seguirem el camí ben fresat, fins retrobar la pista ampla que ens retornara al cotxe.

PUIG DE LA FORÇA (TAVERTET)

Tavertet és un municipi situat al nord est de la comarca d'Osona i al sur de la sub-comarca del Collsacabra, dins del paratge de les Guilleríes. Un dels principals atractius d'aquest poble, és el seu enclavament, situat per sobre d'un estret alti-pla i envoltat de altius penya-segats, amb unes grans panoràmiques dels embasaments de Sau i Susqueda. El nucli de Tavertet a estat declarat com a "be d'interes cultural", per la Generalitat de Catalunya, comte amb una quarantena de cases, construïdes entre els segle XVII i XIX, quasi totes de pedra i d'estil rural, característic de a Catalunya Central.
Per arribar a Tavertet ens tindrem que situar a l'entrada de la ciutat de Vic, on prendrem direcció a Santa Maria de Corcó i Olot. Una vegada arribats a Sta. Maria de Corcó, veurem el desviament a Tavertet (BV-5207). Podem aparcar el cotxe en un ampli aparcament que trobarem a l'entrada.
El Puig de la Força o Roca de Sau (741 m), és un altiu i espectacular penyal que fa de mirador natural sobre l'embasament de Sau i la raconada de Balà. El recorregut relativament suau ens portara fins el cim del Puig de la Força, vorejant altives cingleres i superant un parell de trams equipats fàcils, a més d'alguns passos aeris que no tenen que comportar gaires dificultats als caminants.
El recorregut s'inicia tot creuant el poble, i seguint el carrer principal fins les afores, on enllaçarem amb una pista ample que ressegueix el Pla del Castell.
Aquesta amplia esplanada ja ens mostra unes excel·lents panoràmiques, tant a la dreta com a l'esquerra. Aixi si abandonem per uns moments la pista principal podrem arribar al Cingle de la Miradora (dreta), on podrem veure el gran sot que forma la riera de Balà i el Salt de Tirabous, esplendorós en èpoques plujoses.
--------
Davant mateix d'una masia i el petit promontori que forma el cim del Castell trobarem una cruilla de pistes, seguirem per l'esquerra i aprofitarem la de la dreta per fer-ne la tornada. En pocs minuts estarem situats al final del pla i a tocar les cingleres que s'aboquent sobre el pantà.
Per l'esquerra resseguirem el Cingle Moltorer, on podrem contemplar el riu Ter, en el punt on les aigües s'embasant i formen el pantà de Sau, inaugurat a l'any 1962 tot engolint el poble de Sant Romà, les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix.
Continuant per la pista ampla arribarem a un mirador, poc després tindrem que cercar uns rètols que indiquen el camí a seguir per arribar al Puig de la Força.
La baixada es dreta per unes escales que ens porten a una estreta cornisa i a la Balma del Castell
Ara ja més planerament seguirem fins un collet que separa el Puig de la Força del Pla del Castell.
Des del coll accedirem directament al cim, passant vora les restes del Castell Cornil arrapades a l'espadat i ara camuflades per la vegetació. El castell ja està perfectament documentat els anys 917 i 952. Era la residència dels senyors de Tavertet fins que per superar la dificultat que representava viure en un lloc tan aïllat i de difícil accés es varen traslladar a la masia anomenada del Castell, mes a prop de Tavertet. Es de suposar que els terratrèmols del segle XV el varen afectar i ja no es va reconstruir. Altres llegendes diuen que el bandoler Joan de Serrallonga, va amagar alguns dels seus ostatges en aquesta fortificació.
--------
Puig de la Força, des del Pla del Castell.
Des del cim del Puig de la Força tindrem unes bones vistes de la riera de Balà i el pantà de Sau, la baixada la farem pel mateix lloc però amb una variant.
Riera de Balà.
Una vegada situats en las ruïnes de castell, podem seguir per l'esquerra un viarany estret i força aèria que dona la volta completa al Puig de la Força, fins tornar arribar al coll, per sota les ruïnes del castell. En els passos més compromesos i trobarem unes cadenes que ens serviran per passar amb més seguretat.
Per retornar al Pla del Castell o farem per un lloc diferent, des del coll anirem a buscar directament la Canal dels Dentets, un estret pas dividit en dos curts tams i equipat amb unes corretjas en no gaire bon estat, per sort el pas no es gaire complicat. La sortida de la canal enllaça amb un camí no gaire clar que ens retornara a la pista ampla del Pla del Castell, ara la seguirem per l'esquerra fins retrobar el camí que em fet a l'anada i acabant de fer una volta circular.