Un al·licient prou interessant, és la vegetació que podrem observar al nostre pas. Diuen que el Vidranès es pot considerar el reialme dels arbres de fulla caduca, com son els faig, roures, freixes, aurons, til·lers, bedolls, etc
La Masia del Barretó, amb l'ermita de Sant Jaume del Barretó, (o de Montbac o Bonbac) on les noticies mes antigues es remunten al segle XIV, fou profanada durant la Guerra Civil i restaurada a l'any 1975 i retornada al culte
La serra de Milany és el tercer cim en altitud dins del Vidranès, solament superat pel Puig Obiol (1552), a la nostra dreta, dins de la mateixa serra del Milany, i el cim de Sta. Magdalena de Cambrils (1547), en la serra del mateix nom, situada mes cap a llevant
En el cim de Milany, i trobem les ruïnes del que havia estat la fortalesa roquera situada a major altitud de l'interior de Catalunya. Les ruïnes del castell estan situades dalt d'un penyal rocós i arrodonit i nomes accessible per la part de llevant mitjançant una tortuosa graonada. L'indret de Milany, ja ve citat en l'acta de consagració de l'església de Sant Hilari de Vidrà, datada l'any 960
Des de la serra de Milany, desférem el recorregut en sentit invers fins el coll de Torn. Ara deixarem a la dreta la pista que hem fet servi de pujada, per continuar per l'esquerra més planerament tot i passant el coll de L'Home Mort
Una amplia corba arriba a un petit coll, on podem observar el monumental faig de coll Cristòfol
En una amplia esplanada i trobem la masia de Palou Xic
Planerament passarem vora les masies de La Plana i després L'Aixer, totes dues abandonades