"VIA FERRADA TANCADA"
Avui dia 24 d'agost hem tornat a la província de Tarragona, aquesta vegada ens hem quedat més aprop, ja que solament hem arribat fins a Vilafranca del Penedes i desprès seguint els insistents rètols del poble de Sant Martí Sarroca, hem fet cap aquesta localitat. Abans d'entrar al poble, és té que prendre un desviament a l'esquerra amb direcció al cementiri, poc desprès hem deixat el cotxe en una esplanada. El camí que va a buscar l'inici de la ferrada és una mica perdedor, per sort nosaltres és la segona vegada que fem aquesta via i sabem el camí gracies a uns companys de la zona (Sertao i Cubi), que ens van acompanyar en aquesta primera ocasió. Arribem al retol informatiu, on es descriu aquesta via com a molt dificil; vist el que ens espera decidim fer un mossec. Aquesta via és curta, pro intensa i els nostres braços notaran l'esforç, per aquest motiu a més del kit de ferrades serà molt adient porta alguna exprés o un cordino amb mosquetó, per pogué descansar. El primer tram es una cornisa horitzontal, que ens condueix a aun curt descens fins una instal·lació de ràpel d'uns 10 metres. La gracia és que el ràpel el tens que muntar mig penjat, requerint així un esforç addicional. Amb els peus a terra, passem la cova Rodona i tornem a enfilar-nos per un tram curt pro desplomat que ens porta a un espero, on les presses pels peus són quasi inexistents, així seguirem castigant les extremitats superiors.Tot seguit un flanqueig aeri equipat amb cadena, ens apropa a un altre tram on els peus ens ballaran en el vuit, en més d'una ocasió. Aquí fa cosa d'un any acabava la ferrada, ara el seu equipador en David ens obsequia amb un tram extra, que deixa la ferrada molt apanyada. El nou tram és més tècnic que físic, amb una tirolina i un parell de ràpels d'uns 10 metres. Pujarem uns esglaons fàcils i arribem a la tirolina d'uns 8 metres, tindrem que fer una mica de força, ja que el traçat és una mica ascendent. Ara trobem un flanqueig i el primer ràpel que ens acosta sota unes balmes, seguim per la dreta on trobem un segon ràpel instal·lat dins d'un forat, un pas molt curiós. Arribem al camí, el seguirem de baixada pel mig d'un espès bosc fins trobar la riera de Pontons, la seguim per la dreta fins trobar el camí que hem fet de pujada. Estem satisfets perquè la via s'ho mereix, i decidim pujar al castell i a l'ermita de Santa Maria, des d'on podem contemplar la ferrada des d'una altre perspectiva. Un cop posats a fer turisme, comprem unes quantes bosses de carquinyolis i de baixada ens parem a les caves Romagosa Torné, on desprès de fer un tast, adquirim alguns exemplars de cava, la matinal a valgut la pena, al vespre o celebrarem.