Vaig fer aquesta excursió a l'agost de l'any 1994, quant la bicicleta encara s'hem donava prou bé. L'excursió es dura i més si es realitza en solitari, pro val la pena de fer, si l'estat físic es força bo. El traçat sobrepassa els 70 quilometres i s'apropa als 2000 metres, de desnivell.
Sortint de Puigcerdà es comença de pla on va bé per escalfar, ja que arribats a Oceja, fineix la bona vida i comença el patiment. La zona del turó de Pujamil fins el coll de la Pradella, tot i la pujada és de bon fer, alguna font i molt de bosc ens reconfortara l'esforç. A partir del bosc de la Pradella i a tocar la frontera, el bosc desapareix deixant pas als prats alpins, el bon camí també ens esquiva i
apareixen les pistes molt castigades per les inclemències hivernals, molta pujada i moltes pedres.... la Coma Morera, el Pla de Salines, el Puig de Dorria un dels fills petits del Puigmal, ens acosten al Pas dels Lladres a 2635 metres, a partir d'aquí la bicicleta ja no serveix per res. La podem deixar per aquí, (els Lladres avui ja no hi són) i fer els últims 300 metres de desnivell a peu, en cosa de 40 minuts. Esta clar que si tenim un grau elevat de masoquisme i volem que la nostra companya de viatge trepitgi el cim, no tindrem cap més remei que carregar-la a coll. Jo amb vaig decidir per aquesta ultima opció, posats a patir ja no venia d'una mica més.
La baixada si vas passat de voltes és una mica arriscada, a partir del coll de la Pradella es més disfrutona. Total una excursió que desprès de més de 10 anys d'haver-la fet, encara amb fa tremolar les cames. Un recorregut de 70 quilòmetres, amb un desnivell acumulat de 1810 metres, i un temps aproximat d’unes 8 hores, sense compta parades.
Sortint de Puigcerdà es comença de pla on va bé per escalfar, ja que arribats a Oceja, fineix la bona vida i comença el patiment. La zona del turó de Pujamil fins el coll de la Pradella, tot i la pujada és de bon fer, alguna font i molt de bosc ens reconfortara l'esforç. A partir del bosc de la Pradella i a tocar la frontera, el bosc desapareix deixant pas als prats alpins, el bon camí també ens esquiva i
apareixen les pistes molt castigades per les inclemències hivernals, molta pujada i moltes pedres.... la Coma Morera, el Pla de Salines, el Puig de Dorria un dels fills petits del Puigmal, ens acosten al Pas dels Lladres a 2635 metres, a partir d'aquí la bicicleta ja no serveix per res. La podem deixar per aquí, (els Lladres avui ja no hi són) i fer els últims 300 metres de desnivell a peu, en cosa de 40 minuts. Esta clar que si tenim un grau elevat de masoquisme i volem que la nostra companya de viatge trepitgi el cim, no tindrem cap més remei que carregar-la a coll. Jo amb vaig decidir per aquesta ultima opció, posats a patir ja no venia d'una mica més.
La baixada si vas passat de voltes és una mica arriscada, a partir del coll de la Pradella es més disfrutona. Total una excursió que desprès de més de 10 anys d'haver-la fet, encara amb fa tremolar les cames. Un recorregut de 70 quilòmetres, amb un desnivell acumulat de 1810 metres, i un temps aproximat d’unes 8 hores, sense compta parades.
Aixó esta molt lluny
Ens apropem
Els nubols
Les pedres
El cim