Aquesta agresta cresteria alpina, és troba situada a cavall entre els termes de Vilaller i la Vall de Boi, dins de la comarca de l'Alta Ribagorça. Tota la serralada, és una munió de tres arestes alineades de nord a sud, on hi troben varis cims que sobrepassen els tres mil metres d'alçada, separats per escarpades agulles i profundes bretxes. Ja qui diu que la carena dels Besiberri, és el massís granític més bonic dels Pirineus. Jo personalment tinc un record molt grat d'aquesta ascensió, doncs la vaig pogué fer amb companyia del meu fill Albert, el qual va realitzar el seu primer tres mil.
Des del refugi de Conangles és té que seguir una pista ampla, que de primer ressegueix el marge esquer de la Noguera Ribagorçana. Tindrem que entrar de ple dins del barranc del Besiberri, fins trobar l'estany de Besiberri; vorejarem aquest llac per la dreta, sempre seguint un camí molt marcat. Deixarem enrere l'estany, pro seguirem el rierol fins arribar a un segon estany de dimensions més minses, anomenat l'Estanyet. Aquí tindrem que buscar unes estaques de color groc que senyalant l'accés al refugi de Bessiberri, situat sobre d'un turó, a l'esquerra de l'estany. Després del refugi, una zona caòtica de grans blocs de pedra ens condueix a una canal molt dreta i descomposta, que segons l'època de l'any pot presentar congestes de neu, on poden ser necessaris els grampons i el piolet. Al finalitzar aquesta penosa pujada arribem al coll d'Avellaners, a la nostra esquerra tenim el Besiberri Sud, i a la dreta el Pic d'Avellaners (2965 metres) L'últim tram de pujada al Besiberri Sud no té cap tipus de complicació, solament caldrà seguir entre les pedres la marcada sendera, que ens portarà fins la part cimera. Impressionant vista de tota la zona dels Besiberri, i de les muntanyes més altes del Pirineu. És pot tancar la jornada ascendint al Coma-lo-formo (3033 metres), desprès de baixar una trentena de metres del cim del Besiberri, i seguint per l'oest, tot flanquejant la cresta i passant un petit portell, per tornar a baixar uns vint metres més ara per l'est, i acabar remuntant per un canal fins el cim. També és fàcil anar del Besiberri Sud al Besiberri Central, passant per sota la cresta, pel costat dret. En canvi des del Besiberri Central, al Besiberri Nord, la cosa és més complicada. Aquí trobem dos trams molt exposats de tercer grau inferior (3º-), on és aconsellable anar encordat i tenir una mica d'experiència en alta muntanya.
Des del refugi de Conangles és té que seguir una pista ampla, que de primer ressegueix el marge esquer de la Noguera Ribagorçana. Tindrem que entrar de ple dins del barranc del Besiberri, fins trobar l'estany de Besiberri; vorejarem aquest llac per la dreta, sempre seguint un camí molt marcat. Deixarem enrere l'estany, pro seguirem el rierol fins arribar a un segon estany de dimensions més minses, anomenat l'Estanyet. Aquí tindrem que buscar unes estaques de color groc que senyalant l'accés al refugi de Bessiberri, situat sobre d'un turó, a l'esquerra de l'estany. Després del refugi, una zona caòtica de grans blocs de pedra ens condueix a una canal molt dreta i descomposta, que segons l'època de l'any pot presentar congestes de neu, on poden ser necessaris els grampons i el piolet. Al finalitzar aquesta penosa pujada arribem al coll d'Avellaners, a la nostra esquerra tenim el Besiberri Sud, i a la dreta el Pic d'Avellaners (2965 metres) L'últim tram de pujada al Besiberri Sud no té cap tipus de complicació, solament caldrà seguir entre les pedres la marcada sendera, que ens portarà fins la part cimera. Impressionant vista de tota la zona dels Besiberri, i de les muntanyes més altes del Pirineu. És pot tancar la jornada ascendint al Coma-lo-formo (3033 metres), desprès de baixar una trentena de metres del cim del Besiberri, i seguint per l'oest, tot flanquejant la cresta i passant un petit portell, per tornar a baixar uns vint metres més ara per l'est, i acabar remuntant per un canal fins el cim. També és fàcil anar del Besiberri Sud al Besiberri Central, passant per sota la cresta, pel costat dret. En canvi des del Besiberri Central, al Besiberri Nord, la cosa és més complicada. Aquí trobem dos trams molt exposats de tercer grau inferior (3º-), on és aconsellable anar encordat i tenir una mica d'experiència en alta muntanya.
Refugi de Conangles
Estany de Besiberri
Vista panoràmica dels estanys
Refugi metàl·lic del Besiberri
El tram de pujada més dreta, direcció al coll d'Avellaners
Hem fet el cim
Des del cim, el tres mil més proper és el Comoloformo, a la dreta l'agulla Celestí Passet
Panoràmica de la cara est, amb l'estany de Riumalo
Des del cim és té una amplia vista del massís de la Maladeta, amb l'Aneto com a punt més alt
L'Albert, baixant del cim del Besiberri