Al punt on el riu de la Noguera Ribagorçana travessa la serra del Montsec es troba el relleu escarpat i espectacular del congost de Mont-rebei, el més profund i solitari de les terres catalanes, paradís dels escaladors i de la fauna salvatge. El Mont-rebei talla la serra del Montsec, dividint-lo en el Montsec d'Estall i el d'Ares, sent alhora frontera natural entre Catalunya i Aragó. La vista és espectacular, amb les seves parets de més de 500 metres de caiguda vertical, amb una amplària no superior als 25 metres. En 1924 s’inaugura un camí de ferradura entre la Vall d'Àger i el poble de Pont de Montanyana, perforat en la roca de la paret oriental anomenada de Catalunya dins del Congost de Mont-rebei, amb la finalitat de facilitar la comunicació entre les dues comarques. En 1977 les aigües de l'embassament de Canelles recrescut uns anys abans, arriben al seu nivell més alt i inunden el pas. En 1984 i desprès de moltes reivindicacions, l'empresa elèctrica Enher inaugura un nou pas també foradat en la roca, a mitja altura i per sobre del nivell màxim del pantà.
L'espai natural del congost de Mont-rebei (El Pallars Jussà - La Noguera) té una extensió d'unes 600 hectàrees. Fou adquirit per la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya, l’any 1999 amb l'objectiu de preservar els seus valors naturals i de paisatge. En la seva major part és inclòs dins l'espai d'interès natural (PEIN) del Montsec. El 14 d'abril del 2005, el congost de Mont-rebei ha estat declarat Refugi de Fauna Salvatge.
L'itinerari s'endinsa travessant barrancs, pels feréstecs i escarpats paratges de la serra del Montsec fins a arribar a l'espectacular congost de Mont-rebei. El recorregut s'inicia molt a prop de l'ermita romànica de la Mare de Déu de la Pertusa del segle XI, desprès baixa fins el barranc de la Pardina i les ruïnes del corral del Batlle; tot seguit un traçat en ziga-zaga remunta un coll, des d'on ja veurem l'entrada del congost. Desprès de passa el refugi del Mas de Carlets, començarem la baixada fins assolir l'inici d’aquest expectacular camí. A partir d'aquí podrem gaudir de la verticalitat del traçat, anant sempre amb comte. He visitat aquest paratge en dues ocasions durant els anys 2001 i 2005, en un espai curt de temps es pot comprovar la gran sequera en que es veu immers el pantà de Canellas, afectant tot el tram del Congost del Mont-rebei, on podrem veure alguns llocs totalment eixuts d'aigua.
L'espai natural del congost de Mont-rebei (El Pallars Jussà - La Noguera) té una extensió d'unes 600 hectàrees. Fou adquirit per la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya, l’any 1999 amb l'objectiu de preservar els seus valors naturals i de paisatge. En la seva major part és inclòs dins l'espai d'interès natural (PEIN) del Montsec. El 14 d'abril del 2005, el congost de Mont-rebei ha estat declarat Refugi de Fauna Salvatge.
L'itinerari s'endinsa travessant barrancs, pels feréstecs i escarpats paratges de la serra del Montsec fins a arribar a l'espectacular congost de Mont-rebei. El recorregut s'inicia molt a prop de l'ermita romànica de la Mare de Déu de la Pertusa del segle XI, desprès baixa fins el barranc de la Pardina i les ruïnes del corral del Batlle; tot seguit un traçat en ziga-zaga remunta un coll, des d'on ja veurem l'entrada del congost. Desprès de passa el refugi del Mas de Carlets, començarem la baixada fins assolir l'inici d’aquest expectacular camí. A partir d'aquí podrem gaudir de la verticalitat del traçat, anant sempre amb comte. He visitat aquest paratge en dues ocasions durant els anys 2001 i 2005, en un espai curt de temps es pot comprovar la gran sequera en que es veu immers el pantà de Canellas, afectant tot el tram del Congost del Mont-rebei, on podrem veure alguns llocs totalment eixuts d'aigua.
La Pardina, amb el Montsec al fons
El mas de Carlets i la paret de Catalunya
Entrada del Congost del Mont-rebei (any 2001)
El pantà de Canelles i l'ermita de la Pertusa, des del Congost del Mont-rebei
El Sebi i l'Edu, en un punt del traçat
Vista nord amb, el camí penjat a la dreta
Vista sud del congost
En JM Lluís, passant l'estret pas
A la part final del congost, la sequera del pantà es evident (any 2005)
Panoràmica del pont penjat; sobre del mateix i tenim a: Rosa Gordi, Dolors Pellicer, Maria Riera, Miquel Mas, Marceli Puigdellivol, Navalles i JM. Lluís (any 2001)
En Sebi Bagués, passant el pont penjat (any 2005)El Congost del Mont-rebei, és un d'aquest llocs que si has estat acabes per tornar-hi. El Congost tallat a espasa per la força continuada de les aigües del Noguera Ribagorçana, divideix a est i oest , Catalunya i Aragó i de nord a sud les comarques del Pallars Jussà i la Noguera. En les altres ocasions que havíem estat pel Congost, varem optar per prendre la sortida des de la vessant d'Àger (Corçà)
En canvi aquesta vegada, hem volgut conèixer l'entrada al Congost pel sector del Pont de Montanyana. Si fem comparacions entre els dos recorreguts, veurem que aquesta última opció és molt més relaxada, doncs l'aproximació és més curta i a la vegada més planera.
L'aproximació es fa amb cotxe fins el poble del Pont de Montanyana. A l'entrada d'aquest nucli girem a la dreta per sobre d'un pont, direcció a Tremp. Després de la primera corba, deixem la carretera per prendre una pista asfaltada on ja veiem els indicadors del Congost del Mont-rebei, tenim uns 7 quilometres de pista en bones condicions fins La Masieta
Sortim de l'aparcament de la zona de la Masieta (3 euros al 2009). Després de caminar mitja hora pel que es la cua de l'embassament de Canelles, arribem al pont penjat que supera el Torrent Fondo
Continuem caminat fins arribar a les portes del Congost del Mont-rebei
Des d'aquí podem contemplat tot el congost i els dos traçats, el nou a més altura i l'antic a prop de les aigües
El sender tot i ser força aeri té una amplada considerable, i a la vegada resta equipat amb un passamà
En aquesta ocasió hem volgut fer un recorregut circular, així la tornada la hem fet pel camí antic. Tot i que la majoria d'embassaments de Catalunya, s'han refet de la gran sequera passada, l'embassament de Canelles encara li queda molt per tornar als nivells assolits antigament, on aquest camí restava tapat per les aigües
El traçat antic és més feréstec, i a diferencia del camí superior aquest no comte amb el passamà
Des d'aquí tindrem unes perspectives diferents molt més properes al riu