CONTRAFORT DE SANT PAU VELL

Via "Berta" (30 metres, 5+/A1e)

Aquesta zona d'escalada, esta ubicada a la cara sud del turó de la Guàrdia, molt a prop de l'antiga ermita de Sant Pau Vell. Aprofitant el despreniment d'uns grans blocs de roca, la paret a canviat de fisonomia, donant pas a varis sostres de dificultats variades, convertint el lloc en una zona ideal per fer practiques d'escalada en artificial. La zona està protegida del vent i és assolellada, cosa que la fa adient per als dies de mal temps o a l'hivern.

Detall de la zona d'escalada, situada a tocar l'Agulla de la Venta. Les vies han estat obertes i equipades (excepte la normal, a l'Agulla de la Venta) per Francesc Garcia, Ramon Majó, Josep Moragas, Joan Abril (aquests dos del GM Argentona), Enric Sales i Emili Martínez. A principis de l'any 2009, les vies han estat re-equipades amb material nou

Detall de l'ermita de Sant Pau Vell, on les noticies més antigues ens porten al s.XIV. Al fons de l'imatge podem veure la Roca Forada, i la Cadireta d'Agulles

Al costat de l'antiga ermita tenim un turó, on podrem observar les restes d'un antic mur que va pertanya al castell de Bonifaci o de la Guàrdia. Documentat el 974, va pertànyer als vescomtes de Barcelona

Des d'aquí, tindrem una immillorable vista del portal d'entrada a la zona d'Agulles

Per arribar al lloc, podem fer un ràpel des de les instal·lacions de les vies superiors, o baixar per la dreta, per un camí equipat amb cordes i cintes

El ràpel es força espectacular, amb una alçada d'uns trenta metres, passa per algun dels sostres de les mateixes vies, amb un tram final volat

Inici de la via "Cap de mil·lenni", que ben aviat supera un sostre desplomat, tot i que nosaltres varen seguir una variant que flanqueja amb lleuger desplom, i enllaça amb la via "Berta" (30 metres, 5+/A1e)

Detall del flanqueig, molt ben equipat

Arribant al final del flanqueig

Al final del flanqueig seguim per la via "Berta", evitant la dificultat del sostre

La paret vertical i en algun tram desplomada, ens porta a fer servir els estreps en més d'una ocasió

Les vistes de la cara nord d'Agulles, són un bon premi a una matinal d'escalada



CARLIT. (2.921 metres).

El Carlit, és la muntanya més alta del departament francès dels Pirineus Orientals. Forma part del massís granític de Capcir, amb un total de 27 llacs i petits estanyols, en la regió de Llenguadoc-Rosselló. El seu cim se situa a 2.921 metres, des d'on podrem observar una amplia panoràmica, que abasta des del llunyà Aneto, la Pica d´Estats, els cims d'Andorra, la Cerdanya, el Puigmal, i la majoria d'estanys de la zona. La primera ascensió al Carlit, fou realitzada per Henry Russell a l'any 1865.

Mapa de la zona, amb els dos recorreguts més habituals per pujar al Carlit, des de la zona de les Bulloses

La sortida s'inicia des del Llac de la Bullosa, molt a prop del refugi del CAF

Es segueix la carretera que es dirigeix a l'hotel Bones Hores, en el revolt que hi ha abans d'arribar-hi, comença la ruta més utilitzada per a pujar al Carlit

Un dels primers estanys que trobarem serà el de Viver (2.143 m), i poc després l'estany Negre (2.145 m)

Ben aviat albirem els estanys de la Comassa (2.150 m) i Sec (2.160 m)

Creuarem el riu que prové de l'Estany del Valell (2.220 m), una curta pujada ens portarà per sobre de l'Estany Sobirà. Ben aviat albirem els estanys de la Comassa (2.150 m) i Sec (2.160 m)

Estany Sobirà Gelat (2.598 m), punt final de la zona lacustre

La pujada es entretinguda enmig de pedres, hi ha alguna senyal vermella per indicar els passos clau en l'ascensió. En ple estiu i podrem trobar llargues cues d'excursionistes, que volen assolir el mateix objectiu; el cim del Carlit

Passat l'estany Sobirà Gelat, tindrem una bona panoràmica d'un nombrós grup de llacs

L'itinerari puja fort en diagonal, fins al portell que separa les dues punxes que formen el cim

Un cop situats en aquest portell, podrem veure una bonica vista de l'Estany de Lanós, tot seguit girarem a l'esquerre per assolir el cim sense dificultats

Després de 904 metres de desnivell, uns 15 quilometres de recorregut i un temps d'unes 4 hores, arribem al punt més alt del Carlit. Es tracta d'un cim allargat i rocós, amb fort desnivell per tots els costats. Ara fa uns anys, varem fer aquest cim amb un nombrós grup de gent de Castellbell i el Vilar, el grup era format per; Josep Mª Lluís, Dolors Pellicer, Antònia Moreno, JA Pallàs, Dolors Vila, Esteve Frontera, Miquel Mas, Ramon Riera, Antoni Soler, Joan Frontera, Ramon Riera (fill), Marc Ambròs, Ramon Corrales, Joan Ramon Corrales, Julià Aina, David, Bego, Maria Riera, Marceli Puigdellivol i Xavier Cañabate

MALANYEU. PARET DEL DEVESSÓ

VIA "FRANCESC SUÑOL” (85 M, 6a)

Es diu que a la segona va la vençuda, i així a estat, doncs al llogaret de Malanyeu no hi havia estat mai, i ara fa un mes i varem fer cap per fer alguna escalada facilona, llavors el mal temps ens va fer tirar enrere. Ara i hem tornat amb un temps molt més agraït, amb sol, un xic de vent i molta neu per les muntanyes dels voltants.
De bon mati ens trobem a la Fonda Camprubí, a la Nou del Berguedà (http://fondacamprubi.blogspot.com/), un bon esmorzar ajudara a veure les coses més clares.

Mapa de la zona

Detall de la via "Francesc Suñol" (85 metres, 6a). Dificultat màxima obligada: V. Oberta per en Francesc Suñol (en solitari) a l'any 2006

Detall de la zona, vista des del poble

Des de Malanyeu, tindrem unes bones panoràmiques de la Serra d'Ensija i el Pedraforca

Malanyeu és un petit nucli de cases disseminades, al redos de la vella església i les escoles. Aquí tindrem que deixar el cotxe, per arribar a peu a la Paret del Devessó

Fins la paret i tenim una passeja, pel mig de frondosos boscos

Una vegada situats per sota les parets, trobarem divesos corriols que ressegueixen l'inici de les vies

Vista de la placa, on hi ha la via Francesc Suñol. Nosaltres varem errar en la primera tirada, fent la via “Lia” (IV+), d'una sol llarg, equipada per Toti Vales, per fer-hi cursos d'escalada

Primera reunió de la via, compartida amb la via "Virgi" (IV+), d'un sol llarg

Sortida del segon llarg, per una placa tombada amb bons forats

Detall de l'ultima part de la via

Ultim llarg de la via, on i trobem el pas més complicat de 6a (o més) que es pot passar amb A0

El Joan rapelant la via

En Toni rapelant la part inicial de la via, la qual no varem fer per equivocació

Paisatge de la vall de Malanyeu, amb una de les cases més conegudes





VIA “MONTSE CURTO” (95 M,V+)

Hem tornat a Malanyeu, a la mateixa paret la del Devessó, on hi trobarem vies per tots els gustos. De bon mati hem fet cap a l’Anglada, per atipar-nos amb un bon esmorzar. A l’hora d’escalar ens hem decidit per la Montse Curto, una bonica via de tres tirades. Abans d’iniciar l’escalada hem pogut parlar amb el seu equipador, el Francesc Suñol, que estava rapelant per una via del costat. A la fi ha estat un bon dia de escalada, en un lloc ideal.

Detall de la via

Primer llarg de la via

Molt a prop nostre uns companys feien "la Carla s'envà a la selva"

El segon llarg es força divertit, amb una sortida en diagonal per una placa amb bons forats

En el tercer llarg i trobem el pas més difícil

Es pot rapelar per la mateixa via; en el nostre cas, varen continuar per la cresta de la Paret del Devessó, per camí poc definit, resseguint las sortides de la majoria de les vies de la paret, fins fer cap a la casa del Monell, on varen gaudir d'un bon dinar

AGULLA DE L'ARBRET

VIA CERDÀ-RIERA (90 M, IV+)

Ja feia uns dies que el temps era benèvol, semblava que era una bona jornada per anar a fer un tomb per la zona d'Agulles, en concret a l'aresta sud de l'Agulla de l'Arbret. De camí al refugi, un canvi de temps ens feia presagia que havíem errat en els nostres plans. D'un mati amb un sol amorteri't, varem passar a un dia gris i fresc, tot i que la forta pujada ens amagava la veritable temperatura existent. Una vegada a peu de l'agulla i descansats de l'esforç, sentim la fredor del suau vent que s'escola per dins d'aquest entramat d'agulles.
Iniciem el primer llarg de la via, la presencia del vent es fa cada vegada més notòria a mida que enfilem el perfil de l'aresta. Arribem a la primera reunió, situada dins d'un curiós balmat, on quedem protegits de l'ambient humit i fred de l'exterior. Un company inicia la segona tirada, però com no ens agrada patir decidim que fer el cim de l'Agulla de l'Arbret, es quedi en un intent fallit, al menys per a mi que era la primera vegada que intentava aquesta ascensió. Un ràpel de quarantè metres ens retorna al camí de la Travessa d'Agulles, tot seguit, per canals amagades i tofudes de vegetació, tornem a veure el refugi, al menys hem gaudit d'una bona caminada, per una de les zones més laberintiques de Montserrat.

Detall de la via

Dues panoràmiques diferents de l'agulla de l'Arbret

La primera ascensió data del 1 de novembre de l'any 1957. Els aperturistes foren en Joan Cerdà, J. Riera i E. Auqué

Primer llarg de la via, amb algun pas d'entrada un xic més complicat

La primera reunió esta situada dins d'un forat, amb capacitat per a tres persones o quatre de ben entatxonades

Des de la reunió, tenim una vista de primer ordre de las dues Bessones

Ben assentats i assegurats a la reunió, podem contemplar una gran panoràmica de la zona de les Agulles