PANTÀ DE FOIX.


Ruta circular de pocs quilòmetres i no gaire desnivell que ens portar a visitar el Pantà de Foix, iniciant el recorregut des de la mateixa pressa i vorejant el riu per la riba dreta fins a la meitat de l'embassament, on retornarem al punt de sortida per un traçat més elevat i un xic més allunyat del pantà. En ser un recorregut curt podem acabar de combinar el dia visitant el poble de Castellet, des d'on tindrem unes bones vistes de la cua del pantà.


El riu de Foix neix a la Serralada Prelitoral al terme municipal de la Llacuna, creua la depressió prelitoral i la Serralada Litoral per desembocar al Mediterrani a Cubelles (Garraf). En el seu recorregut destaca el pantà de Foix, que va ser inaugurat el 1928 i es troba al municipi de Castellet i la Gornal. Aquest embassament permet aprofitar les aigües del riu de Foix, de manera que aigües avall el riu és sec la major part de l'any.


El Parc del Foix forma part de la Xarxa d'Espais Naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. El Parc és gestionat pel Consorci del Parc del Foix, integrat per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Castellet i la Gornal i Santa Margarida i els Monjos. El Pla Especial del Pantà del Foix, aprovat el 28 de juliol de 1993, és la figura urbanística que garanteix la preservació dels valors naturals i culturals del parc i permet regular els seus usos, ordenar el territori d'acord amb criteris paisatgístics i ecològics, i definir el sistema d'equipaments necessaris.


El recorregut s'inicia en la mateixa presa del pantà, on hi ha un petit aparcament de cotxes. Creuarem per sobre de la presa fins a trobar un camí a la riba contraria, trobem alguns senyals de PR (grogues i blanques).
Anem resseguint riu amunt sempre molt a prop de les aigües, abans pro haurem deixat un camí a l'esquerra que és per on arribarem en fer la tornada. Una vegada arribats a la zona urbanitzada de Can Bladet girarem a l'esquerra per anar a buscar una pista ampla que de pujada ens portarà a la part més alta del recorregut, a partir d'aquí perdrem l'embassament de vista, tot i que s'intueix la seva situació però el bosc no ens el deixarà veure fins que retornem vora les aigües, ja en la part final del recorregut.



El bernat pescaire, agró gris a les Balears, garsa reial o agró blau al País Valencià (Ardea cinerea), és un ocell de grans dimensions de l'ordre dels ciconiformes i de la família de les Ardeidae.


Els corbs marins són un grup d'ocells que formen la família dels falacrocoràcids (Phalacrocoracidae), dins l'ordre dels suliformes.


Castellet i La Gornal és el municipi més al sud de la comarca de l'Alt Penedès, aquesta situació geogràfica i la seva gran extensió (46,8km²) el fan limítrof amb les comarques del Garraf i el Baix Penedès.

La seva població es reparteix entre set nuclis històrics, varies urbanitzacions i un gran nombre de masies i petits disseminats, aquesta configuració li dona caràcter rural i de gran dispersió en el territori, fet que contrasta amb la resta dels municipis veïns.


El castell de Castellet fou construït al cim d'un turó al costat d'un meandre del riu de Foix, on actualment es troba l'embassament amb. Aquest turó es troba al vessant penedesenc de la carena litoral que forma part de l'extrem sud-oest del conjunt muntanyós format per l'Ordal i el Garraf. Servia per a controlar el sector oriental de la plana del Penedès.


Vista del pantà des de Castellet.


----------


Castell de Castellet.

VF LES DAMES (EQUIPAMENT RENOVAT).




Un cop finalitzats els treballs de restauració de la via ferrada "Les Dames", el Patronat de la Muntanya de Montserrat anuncia la seva reobertura en data 2 de maig de 2016.


Els treballs de rehabilitació de la via ferrada han estat realitzats per l’empresa "Guies de Muntanya de Montserrat". En la restauració s’ha respectat i mantingut la dificultat tècnica original, s’ha millorat la qualitat de l’equipament i també les mesures de seguretat.Després de la inspecció de validació de l’equipament de Les Dames efectuada pel cos de bombers del GRAE i avaluant l’estat de les instal—lacions com a òptimes, el Grup de Treball de millora de la Seguretat (format pel Patronat de la Muntanya de Montserrat, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), el Grup de Recolzament d’Actuacions Especials (GRAE), el cos d’Agents Rurals, el cos de Mossos d’Esquadra, Creu Roja i Protecció Civil) pren la decisió de reobrir la via ferrada al públic avui dilluns dia 2 de maig.


Particularment crec que s'ha fet una bona feina, la via ferrada ha guanyat en seguretat i la dificultat més o menys segueix sent la mateixa, tot i així el recorregut a perdut la seva antiga identitat que li donava un carisma particular i diferent d'altres ferrades, però hem de tenir en compte que la seguretat té que està al davant de tot, segurament i guanyarem tots amb aquest nou equipament.




En l'aproximació a la via en algun punt s 'han posat grapes noves i un curt tram de cable de vida.




L'inici de la via ara és més fàcil, s'han tret els esglaons doblegats. Aquest tram ara comença una mica més a la dreta i s'ha allargat uns metres fins a enllaçar amb el segon tram evitant un pas de cadena intermedi. Els esglaons són més petits i en algun punt força separats.



------------


----------



El segon tram ara és més fàcil i esta protegit des de l'inici, també s'ha variat una mica el traçat, alternant les preses artificials amb algun esglaó.



---------


----------


---------


---------


----------



El tercer tram que s'iniciava amb un llarg pas de cadenes, ara està més fraccionat i el risc de caiguda és menor.



----------


----------


-----------


----------



Els peculiars esglaons de color taronja han estat canviats per peces normals, ara els mosquetons entren amb facilitat al esglaó en cas de volgué descansar, per el qual aquest tram a perdut una mica de dificultat.



-----------


----------



El últim pas de cadenes abans d'arribar a la xemeneia final ha estat traslladat uns centímetres a l'esquerra, ara té una entrada més complicada, tot i que es pot assegurar amb la mateixa cadena.



La xemeneia final és el tram que menys ha variat i  més o menys la mateixa dificultat.


----------



Una vegada finalitzada la via trobem aquest últim esglaó evitable, on s'han tret unes grapes i ara comte amb unes cadenes que li donen una mica més de dificultat i menys exposició a la caiguda.