dissabte, 29 novembre de 2014

VF CASTELLOT DE BAELLS.

 
Baells és un petit municipi de 124 habitants, situat a la Comarca de la Llitera (Osca). Molt a prop de la població i trobem el Castellot de Baells, un gran bloc de conglomerat d’uns 25 metres d’alçada que l’erosió i el pas del temps ha anat mollejant la roca, fins adquirir unes curioses formes, que el diferencia del rocam dels voltants.
Aprofitant la singularitat del lloc, s’equipat una curta via ferrada que volteja la gran roca fins assolir fàcilment el cim. Val a dir que arribar-se fins aquí solament per fer aquesta mini ferrada no compensa el llarg viatge, solament recomanable si combinem la sortida amb algun recorregut per la zona, o amb altres ferrades de més interès (Pont de Suert, Vall d’Aran).
 
 
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-25 fins a Cervera, on enllaçarem amb la A-2 , la qual deixarem ben aviat a l’alçada de Tàrrega, per prendre la C-53 fins a Balaguer, aquí continuarem per la C-26 direcció Alfarràs, on seguirem per la N-230 ja fins a la població de Baells. Un total de 140 quilòmetres, amb un temps d'1,30 hores. Ja situats en la població de Baells, haurem de creuar el poble en direcció a Zurita. Al final del poble trobarem una pista encimentada que ens farà baixar fins a uns camps, anirem seguint la pista principal durant uns 3,8 quilòmetres fins a trobar uns rètols a la nostra dreta que indicant l’accés al Castellot de Baells. La pista és força pedregosa, si no portem un cotxe adequat és recomanable aparcar una mica abans, i fer una mica més de camí a peu.
 
 
Castellot de Baells.
 
 
Recorregut; Des de la pista ampla en pocs minuts arribem als peus del Castellot, on trobem uns retols informatius. Voregem el roc per la seva dreta, fins a situar-nos a la part del darrere on hi ha l’inici de la via ferrada. El traçat no té gaire història, solament es tracta d'anar seguint el cable de vida, i fer el cim per retornar pel mateix lloc, en total i tirant molt llarg i podem estar una mitja hora.

 
Iniciarem el recorregut per una curta xemeneia, fins a un gran finestral que creuarem pel seu interior per situar-nos al costat contrari, on seguin per un flanqueig fins passar un altre tram estret, que després de superar un desplom d’un pas ens porta a un pis superior, ara per sobre del forat que hem creuat fa uns instants.
 
----------
 
 
-----------
 
 
-----------
 
 
----------
 
 
-----------
 
 
Tornem a flanquejar fins a la cara més vertical del Castellot, on trobem un altre pas desplomat, però molt curt. Passada aquesta tibada de braços estem a la part final de la via, i a pocs metres del cim. Abans de fer els últims metres si estem atents, a la nostra esquerra en sentit ascendent veurem una instal·lació de ràpel, no sabem si formen part de la ferrada, o són l’ultima reunió d’unes vies d’escalada que hi ha en aquesta cara del Castellot.
 
 
Nosaltres per fer el recorregut més llarg vam repetir la ferrada, i a la segona vegada o ben fer rapelant. El ràpel te més o menys l’alçada del roc, en el nostre cas portàvem una corda de 60 metres, de la qual ens varen sobrar uns metres. Tot i que la via es fàcil, haurem d'anar amb compte perquè en alguns punts en el canvi de linneà de vida, dreta a esquerra, si no es porta una baga llarga és necessari des asegurar-se del cable de vida.
 
 
Vista del ràpel.

dimarts, 18 novembre de 2014

SANTA FE-TURÓ DE MOROU.

 
Excursió curta, i de pas agradable que ens portarà per l’interior de boscos ombrívols, amb diversos punts prou interessants com els Esqueis i l'Empedrat del Morou, el pantà de Santa Fe, l'antiga ermita romànica de Santa Fe, i masies emblemàtiques de la zona com Can Lleonard, i Can Casades, amb les seves impressionants sequoies gegants, uns arbres dignes d’admirar. El Turó de Morou és una muntanya de 1.304 metres, situada entre els municipis de Riells i Viabrea a la comarca de la Selva, i de Fogars de Montclús i Gualba, al Vallès Oriental.
 
 
La ruta s’inicia davant mateix del Centre d’informació de Can Casades. Des d’aquests mateix punt, trobarem tot l’itinerari molt ben senyalitzat amb quadrats de color taronja. Abans de sortir podem parar un moment d’atenció a les grans sequoies gegants, una meravella de la natura. Aquests immensos arbres poden atènyer alçades properes al centenar de metres, les de Can Casades diuen que sobrepassen els cinquanta metres, i compten que poden tindre al voltant del mig segle de vida.
 
 
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-25, passarem Vic i deixarem l’autovia passat Espinelves, on enllaçarem amb la GI-543, deixem a la dreta la cruïlla de Viladrau i seguim per l’esquerra la carretera GIV-5201 i la GIV-5114, que ja no deixarem fins a l’aparcament de Can Casades, a l’esquerra de la carretera de Sant Celoni a Viladrau, km 21. Uns 90 quilòmetres, i poc més d’una hora de trajecte.


 
 
Can Casades; És una antiga casa d'estiueig del principi del segle XX, rehabilitada i reformada al 1987 per la Diputació de Barcelona com a centre d'atenció als visitants. S'hi pot obtenir informació general dels serveis i equipaments del parc natural, i adquirir publicacions sobre el massís. Horari: feiners i festius de 10 a 14, i de 15 a 16.30 h. Tel. 938 475 113. A tocar l’aparcament, i trobem una zona d’esbarjo amb taules i seients.
 
 
Sequoies gegants de Can Casades.
 
 
Seguint els senyals anirem baixant cap a la riera de Santa Fe, deixant a mà dreta l’ermita de Santa Fe, annexa a l’hotel del mateix nom. Passada la riera passarem a tocar l’Escola de Natura Can Lleonard per un camí que ens portarà a la castanyeda, fins arribar a una cruïlla on podrem triar recorregut.
 
 
Can Lleonard; L’Escola de Natura de Can Lleonard és un equipament pedagògic creat l'any 1971 (fou la primera escola de natura de l'Estat espanyol) en una antiga casa d'estiueig de la vall de Santa Fe. Propietat de la Diputació de Barcelona, està gestionada en règim de concessió administrativa per SIGNATUS.
 
 
Nosaltres seguirem recte per una suau pendent que ens portarà al Turó del Morou, 1.308 metres, i a continuació als esqueis del Morou, formació granítica que sobresurt del bosc, i que ens avoca sobre la vall de Riells del Montseny.
 
 
Esqueis del Morou.
 
 
Ara ja de baixada passarem per l’Empedrat del Morou, una balconada rocallosa que ens ofereix una espectacular panoràmica sobre la vall de Santa Fe, el turo de l’Home i les Agudes.
 
 
El camí ens condueix a una pista i s’endinsa en una espesa fageda, alternant amb alguna clariana.
 
 
Planerament passarem la cruïlla de la font de Baladrell, per arribar fins a la paret del pantà de Santa Fe.
 
 
A principis del segle XX, Ramon de Montaner  un editor de Barcelona, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaras de Sant Celoni, on volia construir un hotel de luxe, les obres del qual van començar  l’any 1910. Com que no hi havia electricitat, va fer construir una presa prop del nou pantà que avui es coneix com l'Estanyol. Aquest petit embassament  aviat va ser insuficient, i el 1920 es va iniciar la construcció d'un segon pantà que va ser acabat el 1935.
El pantà de Santa Fe és un embassament que pertany a la riera de Santa Fe (conca del riu la Tordera), creat per una presa situada al municipi de Fogars de Montclús, a la comarca del Vallès Oriental. La presa té 24 m d'altura, 14 m de base i 899.000 m³ de capacitat. La presa va estar abandonada durant molts anys, des de principis dels anys 90 el propietari de la presa és PICSSA (Polígon Industrial Can Sedó, S.A.). Des que PICSSA  es va fer càrrec de la presa, s'han portat a terme tot un seguit d'actuacions de reparació i manteniment.
 
 
El recorregut voreja l’embassament passant a tocar la Fabriqueta, l’antiga centraleta que produïa electricitat per l’hostal de Santa Fe.
 
 
Ara el camí s’estreny, i voreja l’Estanyol o embassament petit.
 
 
Riera de Santa Fe.
 
 
En els metres finals del recorregut passarem per l’Hotel de Santa Fe i l’ermita,  i en pocs minuts retornarem a Can Casades.
 
 
L'arquitecte de l'hotel i del pantà, va ser Pere Domènech i Pou. En principi tènia de ser el famós arquitecte modernista  Domènech i Montaner, cosí del propietari l'encarregat de dissenyar les obres, (arquitecte fabulós, coetani d'Antonio Gaudí, autor d'autèntiques obres mestres a la ciutat de Barcelona i voltants). Per a la construcció de l'hotel i del pantà, es va usar granit extret de la mateixa vall. En l'ermita de Santa Fe del Montseny,  l’any  1880 “La Associació Catalanista d´Excursions  Científiques” entitat molt activa en aquella època, va instal·lar un termòmetre que juntament amb un altre en Sant Jeroni de Montserrat,  tènia de formar part d'una xarxa pionera d'estacions metereológicas.