BTT PEDRÓ DE TUBAU (1.543 metres).

Descripció de la ruta; Si esteu interessats a fer una sortida pels voltants del poblet de Sant Jaume de Frontanyà, la més popular és pujar al cim del Pedró del Tubau, al nord-est del municipi.
El Pedró de Tubau o Cap de Mordolar és una muntanya de 1.543 metres que es troba entre els municipis de Sant Jaume de Frontanyà, a la comarca del Berguedà i de Gombrèn, a la comarca del Ripollès. Des del cim hi ha una bona panoràmica de la Serra del Montgrony i del Pre-Pirineu, Berguedà, Pedraforca, Moixeró, Cadí i Ensija. Aquest cim, esta dins del llistat dels 100 Cims de la FEEC.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-16 fins a la població de Berga, on ens desviarem a la dreta per la C-26. Passem Vilada i arribem a Borredà, on ens desviem a l'esquerra per la BV-4656, fins arribar a sant Jaume de Frontanyà. En total i tenim uns 76 quilometres i una hora de cotxe.
Iniciem el recorregut des de l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble. Sant Jaume de Frontanyà és el municipi menys poblat sota administració de la Generalitat de Catalunya. Un poblet encantador que es troba situat al voltant del monestir de Sant Jaume, el qual és gairebé tan gran com la resta del poble. Sant Jaume de Frontanyà és un monestir agustinià, declarat bé cultural d'interès nacional.
De sortida passo per sota mateix del monestir, on en pocs metres ja estic fora del nucli de cases. Aquí s'inicia una pista pavimentada que va des de Sant Jaume de Frontanyà a la Pobla de Lillet. Seguiré per aquesta carretera durant els primers quilòmetres en sentit ascendent. A la meva dreta puc veure el mas de Cal Cintet. Passo el Collet, el coll de Sant Jaume i faig cap al coll de la Batallola (ruïnes a la dreta de la carretera). En aquest punt deixem el terra pavimentat i ens desviem a la dreta per una pista forestal (Camí de la Creu del Soler).
Arribem al coll de la Creu del Soler, on trobem una bassa i un plafó informatiu. Deixem una pista a la dreta i un altre a l'esquerra.
A partir d'aquí la pujada va en augment, fins arribar a la zona dels Rasos del Tubau, la pista ara és més estreta i molt rocallosa, segurament no tindrem cap més remei que empentar la bicicleta, fins arribar a un punt on el camí es torna planer.
Des del carener anirem pedalant amb menys dificultat fins arribar al Pedró del Tubau, on trobem un vèrtex geodèsic i un petit oratori dedicat a Sant Marc.
Pedró del Tubau (1.543 metres). 100 Cims amb BTT.
La baixada la farem pel mateix camí, tot i que si busqueu trobareu alguna ruta circular una mica més llarga però força atractiva. La baixada del cim tot i el pedregal inicial, es pot anar fent sense baixar de la bicicleta.
Monestir de Sant Jaume de Frontanyà.

ROCAMAURA (225 metres).

Descripció de la ruta; Uns mesos enrere, vàrem estar per aquesta zona per tal de fer una ruta senderista fins a la Gola del Ter. Ja des d'un principi, la muntanya de Rocamaura situada sobre mateix del poble de l'Estartit ens va cridar l'atenció, i des de llavors vàrem posar fil a l'agulla per tal de trobar un itinerari que assolís el cim, i a la vegada en la tornada ens apropes vora mar. L'excursió tècnicament és fácil, amb un parell de pujades molt sobtades que trencant el caire força planer del recorregut. La primera envestida la trobem de sortida directa al cim de Rocamaura, l'haurem de prendre amb tranquil·litat. Les bones vistes a la Mediterrània, el poble, i les illes Medes, ens obligaran a fer algunes paradetes que agrairem de bon gust. El retorn el farem anant a trobar un tram del GR-92, que enllaça L'Estartit amb L'Escala. Una vegada trobat aquest camí, el deixarem i baixarem vora mar fins a la cala Pedrosa, tot seguit trobem el segon desnivell del recorregut, que una vegada superat ens retornarà a l'Estartit per un camí més plaent.

Aproximació amb cotxe; des de la Catalunya Central podrem arribar fins a l'Estartit, per la C-25 on enllaçarem amb l'A-2 i N-II, per continuar per la GI-633 i GI-634, fins a la població de Verges. Des d'aquí fem un trosset de la C-31, fins a Torroella de Montgrí, per finalitzar a l'Estartit seguint la GI-641. En total i tenim 160 quilòmetres i un parell d'hores de cotxe.
Podem deixar el cotxe a l’entrada del poble a tocar el Cementiri Municipal. L'Estartit és una població costanera d'una mica més de tres mil habitants, que pertany administrativament del municipi de Torroella de Montgrí. Situat al sud de les darreres estivacions del massís del Montgrí, és una població lligada a la mediterrània.
Només iniciar el recorregut el nostre primer objectiu es prou evident, el tenim sobre nostre, la muntanya de Rocamaura . El seu cim és coronat per antenes de radiocomunicació, i per una càmera de TV3.
Iniciem el recorregut pel costat del Cementiri de l'Estartit. Aquí si inicia un seguit de trams d'escales força dretes, que en pocs metres ens faran assolir un bon desnivell. Aquest tram escalonat fineix en un carrer de la urbanització.
Ara seguirem pujant pel carrer de l'Atlàntida, i després pel de l'Adriàtic, per acabar sortint de la zona urbanitzada.
Entrem en una zona boscosa on el traçat és confús, fins arribar a un tram de tartera que ens farà sortir del bosc. Ara el camí rocallós és més evident, tot que hi ha diversos viaranys que més o menys fineixen en el mateix cim, aquesta és la part més dreta del recorregut.
La Torre Ponça.
Arribem al cim de Rocamaura, a 225 metres sobre el nivell del mar. Bones vistes de l'entorn, amb el mar Mediterrani de fons, el poble sota mateix dels espadats verticals del cim, i les Illes Medes a vista d'ocell.
La història diu que un Castell anomenat de Rocamaura o Roca Maura, apareix esmentat l'any 1078, fins al s. XII, dins les possessions dels comtes d'Empúries, sense que avui en dia hi hagi cap resta, que corrobori l'existència de dita fortificació.
Iniciem el descens del cim pel costat contrari al que hi hem accedit, ara per pista ampla.
Ben aviat entrem en un espès bosc de pins, fins arribar al coll de Taians. Aconsellable portar a mà el track de la ruta, per les nombroses pistes que hi ha en aquesta zona.
El nostre recorregut fa una gran girada tot vorejant les propietats de la Torre Ponça, en algun moment del trajecte enllaçarem amb la Ruta del Vent, i després farem uns breus metres pel GR-92.
Deixem el GR a l'esquerra fins arribar a un desviament on tenim l'opció d'anar a la cala Ferriol, i la cala Pedrosa. Nosaltres ens dirigim a la segona cala, si volguéssim anar a cala Ferriol el recorregut s'allargaria força més.
L'illa de la Pedrosa.
Iniciem una baixada de menys d'un quilòmetre força dreta.
Per davant tenim el Golf de la Morisca, a l'esquerra la Foradada, un túnel natural que travessa el que s'anomena Cap Castell, i que permet que sigui travessat per petites embarcacions.
La Foradada.
Arribem a cala Pedrosa, amb l'illa de la Pedrosa per davant mateix, lloc força tranquil on solament si pot arribar pel mar, o fent una bona caminada. Sortim de la cala per l'únic corriol visible, fem uns metres planers per dins del bosc i girem a l'esquerra, on s'inicia una pujada que ens farà recuperar tot el desnivell perdut abans d'haver baixat vora mar.
La pujada més dreta fineix en una cruïlla de pistes amples, on hi ha un rètol. A partir d'ara seguirem per camí planer amb lleugera baixada, en un principi en direcció al mar, fins a situar-nos per sobre del Port de l'Estartit.
Aquí el recorregut canvia sobtadament de dirección, i empren una baixada decidida pel mig de carrerons urbanitzats fins arribar davant mateix de les instal·lacions del Port.
Nosaltres aquí vàrem variar un xic el track original, tot passant per l'església de Santa Anna, i a la mateixa plaça de l'església ens vàrem obsequiar amb unes merescudes cerveses. Des d'aquesta plaça al cotxe, i tenim una curta passejada per dintre del nucli urbà de l'Estartit.