SANT PERE DE MADRONA I SANTUARI DE QUERALT.


Quan les cames no acompanyant a la ment, o dit d’una altra manera, quant s’està posseït per la mandra, la climatologia no és l’adequada o el temps disponible no és el que voldríem, rebusco en la carpeta de sortides en principi poc importants, on tenim anotat llocs que hem vist de passada, que normalment són excursions curtes i sense pretensions, i que per aquest motiu sempre quedant relegades a l’espera de trobar el dia adequat.
Aquest és el cas de l’ermita de Sant Pere de Madrona, temps enrere havíem pujat al Santuari de Queralt per motius força diferents, per caminar, per escalar, fins i tot per fer turisme amb la família, i amb totes aquestes sortides la petita ermita de Sant Pere de Madrona, era observada de reüll, però sempre amb molta curiositat. Per això avui, un dia mandrós, gris i curt hem decidit fer-li una visita.
Sant Pere de Madrona és una església romànica que va ser parroquial fins al segle XIX, situada a l’extrem oriental de la serra de Queralt, prop del santuari de Queralt. Es va aixecar a la primera meitat del segle XIII, a l’indret on abans s’enlairava l’antic Castell de Madrona. El recorregut no és gaire llarg, però i tenim una bona pujada el que comporta un fort desnivell. La ruta és circular i en el seu punt més alt, passa pel Santuari de Queralt per iniciar el camí de tornada, si a sortit el sol, no ens hem entretingut gaire en la pujada i ens ha desaparegut la mandra, podrem aprofitar el dia visitant el santuari i així allargar una mica l’excursió. En total i tenim uns 8 quilòmetres de recorregut, i uns 450 metres de desnivell, amb un temps aproximat d'unes 2,30 hores.


Aproximació amb cotxe; sortirem de Manresa per la C-16 (E-9) en direcció a Berga. Deixarem la primera entrada a la ciutat berguedana, i continuarem fins a una segona entrada a l’esquerra on enllacem amb la BV-4241 (carretera de Sant Llorenç de Morunys). Un parell de revolts tancats ens aproparan en breus minuts al Restaurant la Cabana, a tocar la carretera aquí podrem deixar el cotxe.


Recorregut; Sortirem des del Restaurant la Cabana, fent els primers metres per la carretera en direcció ascendent fins a una cruïlla. Aquí deixem la carretera i enfilem per una pista asfaltada, que s’inicia en mig de les dues carreteres. A l'esquerra ens quedarà l’edificació del Castell de Sant Ferran, una fortificació medieval que va ser transformada al segle XVII, i va ser utilitzat durant les guerres carlines. Està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i protegida com a bé Cultural d'Interès Nacional. La pista es torna un corriol fins a enllaçar amb una altra pista que seguim per la dreta, molt a prop de la carretera. Passem a tocar l’Hotel de cal Nen, deixem una pista a la dreta i continuem fins al restaurant Sant Marc, fins a enllaçar amb la carretera BV-4242. Ara ens tocarà fer uns metres en línia recta per l’asfalt fins a la primera corba, on continuarem per un sender a l’esquerra.


Entrem a la zona ombrívola de la Font Negre, a tocar la riera de Metge. El camí ens farà retrobar la carretera, ja passada la Font Negre i a mitja pujada al Santuari de Queralt. Continuarem per aquesta via durant mig quilòmetre, en la segona corba seguirem per un camí a l’esquerra que en breus minuts ens portarà a una cruïlla que seguirem per l’esquerra fins a l’ermita de Sant Pere de Madrona.


Arribant a l’ermita de Sant Pere de Madrona. Des d'aquí contemplarem unes bones panoràmiques.


Sant Pere de Madrona. 


Una vegada visitat el lloc retornem a l'última cruïlla, i continuem de pujada fins a l’aparcament del Santuari de Queralt. El Santuari de Queralt, o de la Mare de Déu de Queralt, està situat al nord-oest del municipi de Berga, concretament dins l'antic terme de la Valldan. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà. El conjunt de Queralt l'integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt, i un edifici annex que acollí al seu moment l'hostatgeria del santuari, on avui hi ha el restaurant i l'estació del funicular que hi accedeix des dels aparcaments. Hom considera igualment part del Santuari l'església de La Cova on, segons la llegenda, un pastor de Vilaforniu trobà la imatge de la Mare de Déu el segle XIV.


La tornada la fem des de l’aparcament de cotxes pel Camí de Queralt, amb bones vistes de la població de Berga. Al llarg del camí, anireu trobant diverses capelles en honor a diversos sants i santes. El sender baixa directa amb forta baixada, amb trams de ziga-zagas fins a retrobar la carretera molt a prop del mas de Cal Fumanya, creuem la carretera i seguim per la pista de la dreta tot passant cal Conill, uns metres després retrobem la carretera i el camí que hem fet de pujada a l’alçada del Castell de Sant Ferran, ara solament caldrà desfer aquests últims metres de traçat fins al cotxe.

CREU DE FERRO i SERRAT VOLTOR. (2.286 m.) (2.281 m.).


Anys enrere, i en diverses ocasions havíem caminat per aquests paratges, i en totes elles fèiem la ruta més normal que era pujar al Cap de Llitzet, punt culminant de la Serra d’Ensija. En alguna d’aquestes sortides l’idea era allargar l’excursió arribant a la Creu de Ferro i el Serrat Voltor, però un dia per mandra, un altre pel mal temps, havien quedat sempre com cims pendents. Perquè això no torni a passar ens oblidem del Cap de Llitzet, i preparem una ruta per assolir aquests dos cims. El recorregut està al voltant dels 10 quilòmetres, amb un desnivell aproximat de 800 metres, que podrem realitzar amb un temps de 3 hores.


Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-16 en direcció a Berga, passarem Cercs i ens arribarem a les immediacions de Guardiola de Berguedà, on ens desviarem a l’esquerra per la B-400, fins arribar a la cruïlla de Vallcebre on continuarem per l’esquerra prenent la B-401. Passat el poble seguim per pista asfaltada fins a una cruïlla on girem a la dreta en direcció al Coll de Pradell, passat el coll baixem una mica fins arribar al paratge de la Font Freda, aquí podrem deixar el cotxe a tocar la pista. Un total d’uns 80 quilometres, que podem fer en un temps estimat d'1,15 hores.


La serra d’Ensija, està situada entre el massís del Pedraforca i els Rasos de Peguera, essent un nus orogràfic dels Pre-Pirineus berguedans. La major part del serrat està constituït per roques calcàries, que han estat erosionades pels rius que l’envoltant, explicant així la verticalitat d’alguns dels seus vessants, damunt dels quals es situen grans replans, dominats per un gran pla carener (Pla d’Ensija), del qual emergeixen els cims més importants de la zona.

La Creu de Ferro és el segon cim en alçada de la Serra d’Ensija, és un bony arrodonit i pelat de vegetació arbòria, amb poc caràcter de cim. Amb cinc metres menys i trobem el Serrat Voltor, el cim més oriental de la serralada, formant una punta escarpada que s’eleva sobre l’altiplà.


Recorregut; Haurem deixat el cotxe arran de la pista ampla que enllaça els colls de Pradell i de la Trapa, el més a prop possible del paratge de la Font Freda. A la sortida ja trobem un rètol, que ens indica algunes de les rutes possibles des d’aquest punt. Enfilem amunt per unes escales de fusta, fins passar a tocar la Font Freda. Girem a la dreta i ens situem a tocar el torrent de la Font d’Ensija, a partir d’aquí la pujada s’intensifica i el camí fa diverses marrades per alleugerar el fort desnivell.


Vistes del Pedraforca.


De mica en mica prenem alçada, i ens allunyem de la torrentera fins assolir un planell anomenat la Planella Petita. Estem a l’últim tram de pujada forta, amb bones vistes del Pedraforca i el Comabona, tot seguit arribem a la Planella Gran.


-----------


-----------


Creuem un Prat i arribem a una zona molt amplia, estem al Pla Gran que haurem de creuar amb tendència adreçar a la nostra esquerra. En el punt més alt del planell veiem no gaire lluny a la nostra dreta el Refugi de la Serra d’Ensija, i l’inici de la pujada que porta al cim del Cap de Llitzet.


Refugi de la Serra d’Ensija, també anomenat Delgado Ubeda és propietat de la Federació d’Entitats Excursionista de Catalunya. És una construcció moderna de l’any 1964, amb una capacitat per a 60 places. Normalment esta obert.


Continuem per l’esquerra resseguint la part alta del Pla d’Ensija, ara ja tenim bones panoràmiques de la part oposada del serrat. Deixem a la dreta algun cim secundari, i enfilem directament el bony arrodonit de la Creu de Ferro.


----------


Pujant al cim de la Creu  de Ferro.


Cim de la Creu  de Ferro.


Bones vistes de la zona, per sota observem la Cresta de Peguera, i més a la dreta la zona d’esquí dels Rassos de Peguera, per la part oposada el Pedraforca, Serra del Cadí, i el Comabona.


Creu de Ferro, Pedraforca i el Cadí.


A l’esquerra veiem el Serrat Voltor un cim més baix, cobert de pins que és el nostre pròxim objectiu. Baixem per la part oposada a la que hem arribat, fins a un coll que separa la Creu de Ferro i el Serrat Voltor, aquesta collada també és l’inici del barranc de les Llobateres, que serà per on retornarem al cotxe.


Una vegada situats al coll iniciem l’ascensió al Serrat Voltor, sense cap camí evident busquem els passos més fàcils, amb alguna senzilla grimpada, ja situats al cim tenim una nova perspectiva de la zona.


La baixada la realitzem per la cara oposada, per dins del bosc sense camí amb tendència a buscar un sender a l’esquerra que ens situa sobre el barranc de les Llobateres. Hem de retornar al coll, per això farem el camí intentant no perdre gaire alçada, a mesura que ens apropem a la collada ja podem anar baixant en direcció al centre del barranc, on trobem el sender que a partir d’ara haurem de seguir.


El barranc de les Llobateres transcorre encaixonat entre el Serrat Negre i el Serrat Roig, és un tram de baixada que es fa llarg i una mica pesat, amb un terra rocallós i en algun punt relliscós


Barranc de les Llobateres.


El tram final del barranc és tornar més ample i creua la pista per on abans hem passat amb el cotxe, a partir d’aquí deixem la torrentera i continuem per l’esquerra seguint el voral apte per caminants i ciclistes, que en poc més d’un quilòmetre ens retornarà al cotxe.