CAMI DEL GALL. SOLDEU. (ANDORRA).


Descripció de la ruta; aquest recorregut pren el nom de Camí del Gall, en referència al gall fer (Tetrao urogallus), també anomenat gall de bosc o gall salvatge, una espècie rara i esquerpa, que habita en els boscos subalpins de coníferes d'alguns indrets del nord del Principat de Catalunya.
L'excursió és una agradable passejada, d'uns 7 quilometres apta per a tothom. Si prenem la sortida des de Soldeu en direcció Canillo, el traçat és quasi tot descendent, i presenta molt poc desnivell de pujada. El recorregut està totalment senyalitzat, amb nombrosos rètols informatius, de la fauna i la vegetació autòctona de la zona, i dels llocs de pas. A partir de la meitat del recorregut trobarem alguns passos equipats, entretinguts i divertits, de dificultat molt baixa. L'excursió és solament d'anada, a no ser que vulgui repetir el traçat en sentit invers, l'ideal és disposar de dos cotxes, si no és així, al poble de Canillo i tenim la parada de bus, que en breus minuts ens retornara a Soldeu.
Aproximació amb cotxe; ja situats al Principat d'Andorra, ens arribarem al poble de Canillo. Per la carretera CG-2 seguirem fins al poble de Soldeu, on buscarem lloc per aparcar el cotxe. El recorregut s'inicia a l'entrada del poble a tocar la carretera principal, i on trobarem el primer rètol informatiu del traçat.


Iniciarem l'excursió davant del primer rètol informatiu (Camí del Gall), seguint el que antigament era el Camí Vell de Soldeu. Els primers metres de la sortida son de baixada, deixant el poble de Soldeu darrere nostre.

El recorregut està senyalitzat amb un gall de color vermell, i també hi ha diversos cartells informatius que ajuden a interpretar la natura i les vistes.

Arribem al Pont de Collart, per creuar el riu Valira d'Orient.


Una pujada suau per dins del bosc, ens porta a una petita passera per creuar el riu de l'Avetar, a pocs metres arribem al Mirador de Collart.

El recorregut continua a certa distància, paral·lel al riu i a la carretera.
----------
Arribem a un dels punts més vistosos del camí, una passarel·la de fusta força ampla, però un xic bellugadissa, que si no es vol passar, es pot evitar per un pas alternatiu.

Passem el rètol que indica l'Ermal de l'Obac, i tot seguit Les Marrades dels Colells. A continuació Les Bordes, i el Bosc de la Mandurana. Per camí planer, passem la Balma de l'Aixopluc.

Ja en vistes del poble de Canillo, trobem una part final força entretinguda. Arribem al riu del Seig, on podrem veure un salt d'aigua. Passem un pont de fusta i baixem per uns esglaons de ferro, que ens ajudaran a passar un tram més dret, fins arribar a una cadena, que en aquest cas ens ajudarà a pujar un tram del camí.

Després d'uns metres de cami planer, el traçat inicia un descens decidit en direcció a Canillo. Deixem una variant a l'esquerra, passem una curiosa barraca de pedra i en pocs minuts arribem al poble. Si hem decidit retornar a Soldeu en el bus, haurem de buscar la carretera principal, on trobarem una parada a la mateixa sortida del poble.

BTT TOSSAL DE MIRAPALLARS (1.668 metres).

Vilanova de Meià, Montsec de Rúbies i Tossal de Mirapallars.

Descripció de la ruta; El Tossal de Mirapallars és una muntanya de 1.672 metres que es troba entre els municipis de Vilanova de Meià a la Noguera, i Gavet de la Conca, a l'antic terme de Sant Salvador de Toló i Llimiana al Pallars Jussà. Es tracta del segon cim més alt del massís del Montsec de Rúbies, el primer és el Tossal de la Torreta, uns cinc metres més alt que el Tossal de Mirapallars. Tot i que estan força a prop un de l'altre, el més alt per raons tècniques no el faré, en canvi si arribaré al Puig del Camí Ramader (1.629 metres), ja que el trobo de pas en el camí de tornada. El Tossal de Mirapallars està dins del llistat dels 100 Cims de FEEC, la majoria de ressenyes el descriuen per fer-lo a peu, tot i així també és factible arribar al cim amb bicicleta. La pujada aquest cim es força ciclable, més si es puja i baixa pel mateix recorregut. En el meu cas he buscat un itinerari circular, la qual cosa complica la dificultat de la sortida, ja que els senders amb més desnivell són molt complicats de fer sobre la bicicleta. El recorregut no és gaire llarg uns 25 quilometres, en canvi el desnivell és considerable uns 1.350 metres. El temps variarà molt, doncs ens trobarem alguns trams que haurem de fer a peu i que poden allarga la durada de la sortida, que més o menys pot estar al voltant de les 4 hores.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa seguirem l'Eix Transversal (C-25), fins a la població de Calaf, on prendrem la sortida 103, per continuar per la carretera C-1412a. Passem els pobles de Castellfollit de Riubregós, Torà i Sanaüja. Arribem a Ponts on continuem per l'esquerra per la C-14, fins a l'entrada d'Artesa de Segre. Girem a la dreta i seguim per la carretera L-512, fins a un segon desviament, ara a l'esquerra per la LP-9132, que ens aproparà a l'entrada de Vilanova de Meià. Voregem el poble per la dreta seguint la carretera local L-913, passat el km 3 en una corba molt tancada i trobem la Font de la Figuera, on podrem aparcar el cotxe. En total i tenim uns 100 quilometres, i 1 hora i 20 minuts de cotxe.
Roca dels Arcs.
Iniciem el recorregut des de la Font de la Figuera, tot seguint la carretera en sentit ascendent. Aquesta carretera és de bon fer, amb bones vistes al Montsec de Rubies, al cim de la Roca Alta i la Roca dels Arcs. Normalment resta poc transitada, tot i que la zona es força freqüentada pels aficionats a l'escalada. Per sota nostre veiem el riu Boix, i en un parell de quilòmetres de pujada passem l'engorjat de l'Escala del Pas Nou.
 L'Escala del Pas Nou.
El traçat asfaltat ens fa arribar a tocar l'Hostal Roig, una masia deshabitada al coll que marca el canvi de vessant entre la capçalera del riu Boix i la vall de Barcedana. L'Hostal Roig fou un antic hostal, que comunica les comarques de La Noguera amb el Pallars Jussà. Aquest lloc, tingué un fort protagonisme en la darrera guerra civil. A principis del 1938 l'exèrcit franquista hi establí una línia de front, que tenia continuïtat cap al Montsec i cap a la Serra de la Campaneta, i que fou escenari de cruents enfrontaments amb l'exèrcit de la República. Els Nacionals construïren a redós de l'Hostal Roig, sobretot a la serra del seu sud-oest, on antigament hi havia hagut el castell de Montllor, una bona quantitat de trinxeres, búnquers i barraques per als soldats que, en ruïnes, encara es conserven actualment. 
A tocar l'Hostal Roig deixarem la carretera, per continuar per una pista ampla a l'esquerra. Situats a uns mil metres d'alçada, ens queden uns 8 quilòmetres de pista, on haurem de superar a prop de 700 metres de desnivell.
Amb paciència i amb bones vistes de la vall de Barcedana arribem a una cruïlla, amb rètols indicadors. Aquí deixem la pista principal, i continuem per l'esquerra per una pista secundària en força mal estat. Ara quedant un parell de quilòmetres, de pujada molt dreta.
Arribem al Grau, un coll que separa els cims del Tossal de Mirapallars (a la dreta) i el Puig del Camí Ramader (a l'esquerra). Del coll al cim haurem d'empentar, entremig de matolls i camí pedregós.
En cosa de deu minuts fem el cim del Tossal de Mirapallars, a la nostra esquerra podem veure el cim més alt del Montsec de Rúbies, el Tossal de la Torreta.
Tossal de Mirapallars i Puig del Camí Ramader.
El retorn al coll, amb una mica de tècnica es pot anar fent sobre la BTT. Una vegada al coll tornem a empentar per assolir el cim del Puig del Camí Ramader, deu el seu nom al fet que pel seu costat discorre un antic camí ramader. U
ns deu minuts més de pujada, entre matolls punxents.
-----------
----------
Puig del Camí Ramader.
Des d'aquest cim el sender va per la carena en suau baixada, i trams divertits.
Tot el bo s'acaba, la perspectiva de la zona en fa intuir que aviat trobaré una baixada sobtada i de força desnivell. Arribo en un punt on el camí s'escola pel mig del penya-segat, un camí estret, dret, i pedregós en farà perdre més de 200 metres de desnivell en cosa d'un quilòmetre. He de fer tot aquest tram a peu, tot i això si es té un bon domini dels camins tècnics hi haurà qui pugui fer aquesta baixada sobre la bicicleta. Aquest tram tot i ser curt, es fa llarg i cansat.
Montsec de Rúbies.
Al final arribo a una pista ampla i polsosa, on puc tornar a pedalar.
----------
La pista en retorna a la carretera que fet de sortida, després de 7 quilòmetres de baixada. Una vegada situats a la carretera haurem de continuar en sentit ascendent, per sort molt a prop d'on hem deixat el cotxe, i on donarem per finalitzat aquest recorregut.