TORRENT DEL TORTUGUER (TRAMS EQUIPATS).


Els equipadors de la VF de la Cinglera del Resistent, ens obsequien amb un nou recorregut equipat que remunta el torrent del Tortuguer, des de la seva confluència amb el Llobregat, fins a la Font del Piteu. El traçat solament presenta tres passos equipats amb escales, i algun cable, la resta és una bonica caminada per la llera del torrent, amb alguns ressalts, que no presentant cap dificultat. No és necessari l’ús de material tècnic, solament caldrà portar un frontal per creuar els túnels, depenent de l’època el traçat es pot presentar més espès de vegetació, i evitarem fer-lo amb el terra mullat, en l’interior del primer túnel, podem tenir algun problema perquè normalment és molt enfangat, caldrà buscar el lloc més adient per poder passar. Els equipadors tenen pensat seguir arranjant el torrent a partir de la Font del Piteu.

El torrent del Tortuguer té l'inici a la part més alta de massís de Montserrat, molt a prop del cim de Sant Jeroni. Al principi és el que s’anomena la Canal de Sant Jeroni, amb l’aportació per l’esquerra de la Canal del Pou de Glaç i les aigües de la Font de la Teula i de la Font del Restaurant. Una vegada travessa la carretera BP 1103, ja se l’anomena torrent de les Coves de Santa Cecília, aquí rep l’aportació de les aigües de la Font del Moro. Una vegada arriba a la Font del Piteu pren el nom de torrent del Tortuguer. Uns metres després de la Font del Piteu se l’uneix per l’esquerra el torrent de l’Alba, i les aigües de la font del mateix nom. A partir d’aquí circula sense gaire desnivell per la zona del Solei del Barraquer, rebent diversos torrents per l’esquerra entre ells el torrent del Barraquer. La part final del torrent està canalitzada per dos túnels que serveixen per sortejar la carretera C-55, tot seguit s’incorpora al riu Llobregat, a tocar el pont dels Ferrocarrils de la Generalitat. El torrent fa de límit entre els termes de Monistrol de Montserrat i els de Marganell (en la zona de la Calcina, i Castellbell i El Vilar (en la zona del Solei del Barraquer).



Aquest torrent antigament era anomenat com a Riu Sec, així surt en uns documents a l’ any 888. Molt posteriorment passà a anomenar-se torrent Tortuguer. Cal suposar que aquest topònim no té res a veure amb l'animal, sinó probablement a un tipus de teula més curta i més encorbada i fonda que les ordinàries, emprada en la construcció de canals de teulada. Podria ser que s'usessin en el torrent per recollir i canalitzar l'escassa aigua que hi circula, o bé que en algun punt proper al torrent se'n fabriquessin.



Per accedir al torrent del Tortuguer, prendrem la sortida des del mateix punt on comença l’aproximació a la VF Cinglera del Resistent o el torrent dels Abadals (Plaça Lluís Companys-El Burés-Castellbell i el Vilar). Creuarem el Llobregat pel Pont Vell, al final del pont deixarem els rètols de la ferrada a la dreta, i seguirem una pista ampla a l’esquerra que en lleugera baixada se situa a l’alçada del riu. Ara caminem de pla fins arribar a una granja, deixem a la dreta l’inici del torrent dels Abadals. Continuem per l’esquerra de la granja, passem una cadena fins uns camps que tindrem que creuar amb tendencia anar a trobar la riba del Llobregat. Arribem a una resclosa davant mateix del barri del Borràs (Castellbell), seguirem per pista ample fins a unes naus industrials per sobre del barri de la Bauma. Passem per davant mateix de les naus i creuem uns camps amb bones vistes de Montserrat. 


A partir d’aqui el cami baixa per retornar vora el riu, deixem un cami a la dreta i anem seguin pel canyar fins creuar per sota d’un primer pont (C-58), tot seguit trobem un segon pont dels Ferrecorrils de la Generalitat, pasem per sota i trobem la part final del torrent del Tortuguer.




A partir d’aquí el recorregut no te pèrdua, solament caldrà seguir el torrent en direcció ascendent. A l’inici algun bassal ens farà repensar la millor manera de continuar, en el bassal més gran trobarem el primer tram equipat amb grapes i un cable. A continuació arribarem a un primer túnel amb una entrada que normalment està coberta de fang, si està sec no tindrem problemes, sinó, és la part del recorregut menys agradable i ens haurem d'espavilar de la millor manera. A la sortida del túnel i a pocs metres trobem un segon túnel, aquest més curt i més fàcil de creuar.




Primer tram equipat.



Primer túnel.


Segon túnel.


Segon tram equipat.


Curts ressalts, on en algun punt caldrà fer servir les mans.


Bonics passos entre parets i canyars.


-----------


A la part final del torrent es comença a veure la cara nord de Montserrat.


----------


----------


Tercer pas equipat.


Aquest pas presenta un curt desplom, sense gaire dificultat.


----------


----------


Part final del recorregut, molt a prop de la Font del Piteu.


----------



Camí de retorn pel Solei del Barraquer, just als límits amb els termes de Marganell, Monistrol i Castellbell i el Vilar. El conformen les cases de Cal Simó, el Mas Blanc, Cal Rajoler, el Pi, Cal Barraquer (de Baix) o Cal Guixa, Cal Barraquer de Dalt, Cal Tomàs, Cal Nas Llarg, el Piteuet, Cal Batarri i el Singla.

LA CREU DE L’ARAGALL (BTT).


Excursió curta que no arriba als 20 quilòmetres, amb una mica més de 350 metres de desnivell que trobarem a l’inici de la sortida, sobretot en els últims carrers que surten del poble. El punt principal del recorregut és assolir la Creu de l’Aragall, amb bones vistes del Baix Llobregat i de la muntanya de Montserrat. Altres punts d’interès són l’ermita romànica de Sant Ponç de Corbera, i tot el nucli urbà de Corbera de Llobregat.

Aproximació amb cotxe; des de la Catalunya central passarem per Monistrol de Montserrat, en direcció Martorell on prendrem la A-2 (Autovia del Nord-Est). Sortirem d’aquesta via a l’alçada de Pallejà, per enllaçar amb la B-24 fins a una cruïlla on continuem per la BV-2421. Passem el poble de la Palma de Cervelló, i en menys de 4 km arribarem a Corbera de Llobregat. Fins aquí i tenim uns 60 quilometres, i poc més de 50 minuts de cotxe.

Corbera de Llobregat és un poble força complex, amb carrers molt drets que enllacen la part baixa amb la zona més alta del poble, per trobar un punt de referència per iniciar la sortida ens aproparem a l’Ajuntament del poble. El trobarem entrant per la carretera principal en direcció Gelida, pocs metres després de passar el km 6 (esquerra).

La ruta està feta en sentit contrari al que es mostra en el track.




LA VILA DE CORBERA

El nucli modern, comercial i de serveis de Corbera se situa a la part meridional del terme, a la riba esquerra de la riera de Rafamans. Aquest nucli s’ha conegut com a Corbera de Baix i s’originà entorn de la Masia de Can Roig, a finals del segle XIX i començaments del XX, reben el nom de Cases d’en Roig. Temps enrere aquest nucli es diferenciava clarament del nucli històric, també conegut com a Corbera de Dalt, que es desenvolupà al segle X entorn del Castell i constituí el nucli originari de la vila mil·lenària. Trenta urbanitzacions repartides per tot el terme, han convertit el municipi tradicionalment de residències d’estiueig, en residències habituals.

Encimbellada dalt del serrat, l'església de Santa Maria, al nucli antic de Corbera de Dalt, constitueix l'estampa més característica del poble. En els seus orígens, que ens resulten incerts, era la capella del desaparegut castell de Corbera. La trobem documentada a partir de 1305 i sabem que va ser ampliada amb diverses capelles durant els segles XIV, XV i XVI. A mitjan segle XVIII, l'augment de població va fer necessària la construcció d'un nou temple, més gran, que és el que ha arribat als nostres dies. Es va edificar entre els anys 1748 i 1750.




Hospital de Peregrins. 

Construït durant el segle XVI al costat del casal de Santa Magdalena per atendre els pelegrins malalts que s'hi hostatjaven i que venien a visitar la imatge de la Santa. Quan els barons van ocupar l'antic casal, l'antic hospital va servir d'estable per als seus animals. A partir de mitjan segle XIX es va fer servir d'escola. L’interior es va reformar amb molta cura per l’Ajuntament de Corbera, respectant el caràcter històric de l’edifici. Actualment es dedica a sala d’exposicions.



La Creu de l’Aragall és una de les muntanyes més característiques de la Serra de l’Ordal, i des dels seus 547 metres s’albira un bon paisatge de la comarca.




El panorama abasta un ampli territori amb vistes de Montserrat, Sant Llorenç de Munt, Collserola, Montpedrós i Baix Llobregat. La creu original es va construir cap al 1909 a la memòria d'en Josep Rifà i Munt, mort l'any 1900.



Sota mateix en terrenys envaïts per la Urbanització Creu Aragall es troba El Pla dels Voluntaris, on l'any 1811 el coronel Josep Manso i Solà va entrenar un nombrós grup de voluntaris que formaren el Batalló de Caçadors de Catalunya, també conegut com a Batalló Manso. Els miquelets van ser soldats catalans reclutats com a voluntaris per a lluitar contra els francesos en la invasió napoleònica. Després de la caiguda de les ciutats de Roses (1808), Girona (1809), Lleida (1810), Tortosa, Tarragona, Figueres i Montserrat (1811), el contingent inicial de més de 20.000 miquelets va restar reduït a 585, que van formar el Batalló dels Caçadors de Catalunya.



Sant Cristòfol de Corbera és una capella de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat) protegida com a bé cultural d'interès local. És una capella d'una nau, l'absis de la qual, suposadament de planta rectangular, així com la part superior de les parts, foren reformats a primers del segle XI. L'absis, que es conserva només en la paret de llevant, té una forma corba, que no és un semicercle complet. Hi ha dues finestres del segle XI de doble esqueixada. La coberta, d'embigat de fusta, és especialment interessant.




Can Toni Joan.



Sant Ponç de Corbera és una església romànica erigida al segle XI en estil romànic llombard. Es troba dins del terme municipal de Cervelló (Baix Llobregat), però la proximitat amb Corbera de Llobregat ha propiciat que des del segle XIV la denominació de l'església sigui "de Corbera", i que finalment esdevingués sufragània de les parròquies de Corbera de Llobregat. Originalment formava part del monestir benedictí del mateix nom que inicialment fou un priorat benedictí que depengué de l'Abadia de Cluny a través del monestir de Sant Pere de Casserres.




L'església en línies generals, es troba en magnífic estat de conservació. Conserva petits fragments de pintura mural, presumptament originaris. S'hi poden veure les restes del forn utilitzat en el procés de fossa de les primeres campanes. Tanmateix, les dependències monàstiques i el claustre presumiblement han quedat sepultats per les construccions i modificacions del conjunt que s'han realitzat en èpoques modernes.

Es declarà Monument Històric - Artístic l'any 1931. L'última restauració és de 1992, però en línies generals el temple resta fidel a la construcció originaria, sense pràcticament cap modificació.