LES FLANDES (PIERA).

Descripció de la ruta; Avui no farem un desplaçament gaire llarg; es tracta d'una ruta del que es podria dir, el nostre entorn natural, doncs la comarca de l'Anoia, és propera o fins i tot, forma part de la Catalunya Central. El recorregut s'inicia a la població de Piera (Anoia), per realitzar una circular que ens portarà fins a les Flandes, el punt més interessant de l'excursió. Les Flandes són uns afloraments argilosos, en un indret de gran bellesa creat per l'erosió de la pluja i el vent, que al llarg dels anys han format un paisatge espectacular, tot i que geològicament la seva estructura es força simple. El recorregut està al voltant dels 10 quilòmetres, tindrem en compte que el track que presentem és una mica més llarg, ja que puja fins al turo de Castellet, un tros de recorregut que nosaltres no vàrem fer. Sense presses podrem caminar unes tres hores, per camins de bon fer, menys el tram de les Flandes, on els corriols i viaranys són una mica més aventures. El desnivell es força planer, i no passarà dels 250 metres.
Aproximació amb cotxe; Des de Manresa prendrem l'Eix Transversal (C-25), direcció Lleida, al cap de pocs minuts el deixarem per enllaçar amb la C-37, que deixarem a l'entrada d'Igualada per continuar per la C-15. Uns quilòmetres després ens desviem a l'esquerra, en direcció a Vallbona d'Anoia per la B-224, i tot seguit arribem a Piera. En total i tenim uns 44 quilometres, i uns tres quarts d'hora de cotxe.
Buscarem aparcament al centre del poble, nosaltres vàrem deixar el cotxe a la plaça de Catalunya, molt a prop de l'Ajuntament. Baixem pel carrer de Sant Sebastià, fins a trobar la plaça del Sant Crist. A la dreta de la plaça, podem veure una de les cases més antigues de Piera que es manté dempeus, anomenada Casa de la Volta. Aquesta casa, servia de portal d'entrada a la vila. Formava part del barri de les Cases sobre el Pont, una petita barriada fortificada i arrenglerada al costat de la riera Guinovarda. El que la fa singular és la planta baixa porxada que comunica el carrer amb la riera, on es troben el safareig i l'antiga font de l'Abeurador.
Per l'esquerra podem pujar uns metres i donar un tomb pels voltants del Castell de Piera, i l'església de Santa Maria. El castell termenat de Piera (el castrum Apiaria, anomenat primerament de Fontanet) és documentat des de l'any 955, i ocupà el lloc d'un poblat ibèric.
Per continuar el recorregut retornem a la plaça del Sant Crist, i continuem pel carrer del Raval, per sota ens queda la riera de Ca n'Aguilera. Abans de trobar la carretera cercarem un camí a l'esquerra, i continuarem de baixada tenint ara a la nostra esquerra la riera Ginovarda. Per una zona d'horts anirem seguint el curs de la riera, fins i tot en algun punt la creuem, o caminem pel mig mateix del curs d'aigua, força ample en alguns punts. 
Arribem a un punt on haurem de fer una gran girada a la dreta, i on deixem la riera. Abans pro, podem fer un curt tram d'anada i tornada a tocar el torrent de la Venta, fins al lloc anomenat la Foradada, curiós esvoranc que al llarg dels anys la natura, i la mateixa erosió s'han encarregat de modelar.
Retornem a la pista ampla i seguim de pujada, i a pocs minuts deixem la pista per continuar a la dreta per un corriol força dret i en algun punt perdedor. El sender ens apropa a la carretera, que seguim uns metres per la dreta per continuar per una pista que s'inicia al costat contrari de la carretera, i que dóna accés a una zona urbanitzada.
La mateixa pista ens fa sortit de la zona de cases, seguim caminant vora de camps de conreu i algun punt boscos, fins arribar en vistes de la casa de la Venta i la zona de les Flandes.
Per visitar les Flandes haurem de cercar un sender que baixa a la nostra dreta, pel mig d'una zona al principi boscosa, fins arribar al fons d'un barranc on trobem les primeres formacions argiloses. 
Tota aquesta zona i els corriols que l'envolten són força confusos, i haurem d'anar intuir el pas menys complicat.
----------
------------
La zona de les Flandes és un paratge de gran valor paisatgístic format per estrats horitzontals de dipòsits d'argiles, margues i materials calcaris poc fonamentats de diferent duresa i resistència a l'acció de l'aigua.
----------
Per sort alguns trams d'aquesta zona s'han aconseguit salvar de la destrucció que van ocasionar les empreses argileres per tal d’aprofitar l'argila vermella, cosa que ha fet que Piera hagi estat terra de ceramistes.
-----------
-----------
-----------
El recorregut per aquesta zona passa per sota de la casa de la Venta, i far un tram d'anada i tornada per visitar les formacions més característiques, al final per sortir d'aquest laberint pujarem fins a la casa de la Venta, on retrobarem la pista ampla.
Arribem a una cruïlla i continuem per la dreta, fins a una segona cruïlla, de primer podem fer un curt tram per l'esquerra d'anada i tornada, per visitar la capella del Remei.
Aquesta capella obra dels anys 50 del segle XX està situada a tocar el mas Bonans, d'origen molt antic. Va obtenir la seva puixança al llarg dels segles XVI i XVII, quan ja era habitada per la família Orpí. Retornem al camí principal, i continuem per l'esquerra. 
De primer passem per una zona de vinyes i a continuació entrem en un tram boscos, que ens apropa a una zona urbanitzada que haurem de creuar. A la sortida retrobem la riera Guinovarda, que resseguirem durant una estona a certa distància, fins a tornar a arribar a Piera.
Abans de trobar la carretera principal trobem dues fonts, a l'esquerra a pocs metres la Font del Rossinyol i a tocar el camí la Font del Prat (zona de pícnic). Ara solament caldrà travessar la carretera i tornarem a entrar dins del nucli urbà, per acabar fent una recomanable passejada pels bonics carrers de Piera.

TOSA D’ALP (2.536 METRES).

Descripció de la ruta; en aquesta nova sortida, ens vàrem decidir per fer uns dels cims del llistat de 100, que ens ofereix la FEEC. El cim triat va ser la Tosa d'Alp, una muntanya de 2.536 metres situada a l'est de la serra del Moixeró, al límit entre la Cerdanya i el Berguedà. Pel fet que al capdamunt hi conflueixen els territoris de 4 municipis (Alp, Urús, Das i Bagà) la seva punta també es coneix com a Pedró dels Quatre Batlles. Per arribar a bon port, hem fet servir la ruta més senzilla de totes les que arriben aquest cim, el fet de sortir d'una alçada de més de 2000 metres, ens farà estalviar molts metres de desnivell, convertint l'excursió en un recorregut fácil, i apta per la majoria de persones que tinguin un nivell mig a l'hora de caminar. La ruta és circular, al mig recorregut i trobarem el cim i el refugi Niu de l'Àliga, on podrem fer un descans. En total tenim uns 9 quilòmetres de recorregut, amb un desnivell de 500 metres, que podrem fer molt tranquil·lament en una mica més de tres hores.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-16 en direcció Berga, on s'acaba el tram d'autovia. Continuarem fins a Bagà, entrem dins del poble circulant pels carrers de la part alta fins a trobar l'inici de la carretera BV-4024. Des del poble fins a coll de Pal i tenim uns 20 quilòmetres de carretera dreta i amb forces corbes, amb unes bones panoràmiques de la zona. Posem atenció a la carretera en èpoques hivernals, on pot ser necessari l'ús de cadenes o fins i tot restar tancat el seu accés. Deixarem el cotxe al mateix coll de Pal, normalment hi ha lloc a tocar la mateixa carretera. Des de Manresa i tenim uns 90 quilometres, que podrem fer en un temps estimat d'1,30 hores.
Iniciem l'excursió des del mateix Coll de Pal, un pas estratègic situat a 2.106 metres d'altitud sobre el nivell del mar que fa de divisòria entre el Puigllançada i la Tosa d'Alp, separant les valls del Riutort, tributari del riu Llobregat, a la conca del mateix nom; i del torrent de la Ringueta, tributari de la Ribera d'Alp, a la conca del Segre. 
Pedraforca des dels Rasos de Comabella.
La sortida és la part més dura del recorregut, per prats herbats força drets (Rasos de Comabella), és on i trobarem la major part del desnivell.
Tot pujant ens anirem situant en la línia del Serrat Gran, fins assolir el seu punt més alt el Cap del Serrat Gran de 2.402 metres.
Cap del Serrat Gran de 2.402 metres.Fins aquí hem fet uns 300 metres de desnivell en tan sols un quilòmetre i mig, a partir d'ara continuarem pujant però amb un desnivell molt més suau. Abans pro de retrobar la pujada, haurem de descendir uns metres des d'aquest últim cim secundari fins a la collada de Comabella, amb bones vistes del Pedraforca.
----------
Després del coll passem a tocar el Puig de Comabella, des d'on ja tenim a vista el refugi del Niu de l'Àliga.
---------
L'últim quilometri abans del cim, és una agradable passejada per plans herbats, que en èpoques de bon temps hi trobarem vaques o cavalls, pasturant al seu aire.
Arribats al refugi Niu de l'Àliga, aprofitem per reposar forces amb un bon esmorzar. Aquest refugi de muntanya està situat a pocs metres del cim de la Tosa d'Alp dins el terme municipal de Bagà, al Berguedà. És el refugi guardat més alt del Pirineu Oriental, i ofereix servei de bar, restaurant gastronòmic amb menús de muntanya i també entrepans. Per disposar d'allotjament cal fer reserva prèvia. Actualment té 27 places en lliteres per dormir-hi.
Des del refugi caminen uns pocs metres de pujada i assolim el nostre objectiu d'avui, el cim de la Tosa d'Alp de 2.536 metres d'altitud, amb magnífiques vistes de la Cerdanya, el Puigmal, Puigpedrós, Carlit, i per sota nostre les Penyes Altes de Moixeró. Des del cim continuem la ruta, ara sense passar pel refugi anem descendint en direcció a les pistes d'esquí de la Molina. 
Passem a tocar els remuntadors, i ens desviem a la dreta per anar a trobar el collet de la Mola, en el punt on s'inicia la carena de Comabella.
El track que ús presentem, revolta aquesta carena fins a baixar al refugi de la Pleta de Comabella, nosaltres vàrem estalviar aquesta gran girada, i des del collet veien el refugi sota nostre vàrem baixar directes pel torrent de Comabella.
El descens es força dret i pedregós, l'últim tram haurem de creuar uns grans blocs rocosos, però amb precaució és baixa bé. Al final del torrent trobem la Pleta de Comabella, la passem a tocar per la dreta on trobem una pista que planerament ens conduirà a trobar la carretera de Coll de Pal, a menys d'un quilòmetre del final del recorregut.