BARRANC DE L'OLLA DE LA MEL.


El barranc de l’Olla  de la Mel és una vertical i profunda escletxa que baixa pels Cingles del Gresolet, fins a toca la Fageda del Gresolet. En total i tenim 8 ràpels, per dins d’una canal tancada en alguns punts molt estreta i amb racons encisadors, com un bonic pont de roca que trobarem a mig recorregut.


Aproximació amb cotxe; per fer aquesta sortida  més còmodament caldrà disposar de dos vehicles, si no és així, ens trobarem que haurem de fer una llarga caminada per l’aproximació.
Des de Manresa prendrem la E-9 fins passar Berga, en arribar a l’entrada de Guardiola de Bergada ens desviarem a l’esquerra per la B-400. Un cop passat Maçaners s'ha de seguir direcció Saldes, passem una benzinera a l'esquerra, just abans de passar el viaducte a l’entrada del poble, hi ha una desviació a la dreta on està anunciat el camí que va al Santuari de Gresolet, passant pels estrets de Gresolet, i Moronta. Fins a Saldes hem fet 82 km, ara queden uns 7 km de pista relativament bona, en total i tenim 1,30 h de cotxe.


Nota; hem de tindre en compte que aquest barranc esta regulat, i solament es permet el descens d’un grup al mes. Per demanar el permís, s'ha d'avisar al Parc Natural del Cadí-Moixeró, amb almenys 5 dies d’antelació.




Aparquem un cotxe al Santuari de Gresolet (refugi i zona de pícnic). Si estem atents abans d’emprendre la sortida amb el segon cotxe, veurem davant nostre la llarga escletxa que forma el barranc de l’Olla de la Mel. Amb el segon cotxe continuem per la pista que entra de ple dins la Fageda del Gresolet, en algun punt la pujada és força dreta. Arribem al coll de la Bauma, deixem a la dreta la pista que va al poble de Gisclareny, i continuem per l’esquerra fins a arribar molt a prop del coll de  la Jaça, on hi ha una cabana de pastors i un abeurador pel bestiar. Des del Santuari hem de contar uns 5 quilometres més de pista.
Per iniciar l’aproximació al barranc haurem de ser intuïtius i orientar-nos bé, ja que no trobarem cap indicació que remarqui l’inici. Deixarem el cotxe vora la pista pedregosa, per sota tenim l’àmplia coma del Clot de l’Orri que és per on començarem a baixar. No hi ha un camí definit, tot i que si estem atents observarem algunes fites. Arribem al fons del torrent, ara solament caldrà seguir-lo,  i ell mateix ens portarà fins la cinglera on s’inicia la línia de ràpels, per davant tenim 8 ràpels (R15, R6, R3, R14, R13, R25, R26, R50). Des del cotxe al primer ràpel, haurem estat uns 40 minuts.


El barranc és totalment sec i vertical, un primer ràpel de 15 metres ens acosta a un de més curt. El traçat es converteix en una galeria molt estreta i pregona, deixem de costat una canal lateral que s’uneix al nostre torrent, i fem uns metres caminant fins al següent ràpel de 3 metres que podem desgrimpar. A partir d’aquí el recorregut comença a prendre una mica més de nivell, amb un seguit de ràpels cada vegada més llargs. 


Passem un ràpel de 14 metres, a l’inici d’un bonic pont de roca, i per sortir d’aquí un altre ràpel de 13 metres. El barranc s’eixample una mica, i després de caminar uns metres arribem al sisè ràpel de 25 metres, i tot seguit un altre de 26 metres. A partir d’aquí anem sortint de la gran escletxa, davant nostre ja tenim unes bones vistes de la cara nord del Pedraforca. Arribem a una còmoda lleixa on i trobem la instal·lació de l’últim ràpel, el més llarg amb 50 metres.  


Els primers 10 metres són més grollers amb vegetació i pedra solta, tot seguit sobre un ressalt trobem una tirada vertical de 40 metres per sobre d’una placa llisa, que ens portarà al final del barranc. Una vegada recollit el material, haurem de cercar la pista principal per on hem pujat amb cotxe, creuarem la Fageda del Gresolet sense camí evident, una vegada retrobada la pista caminarem en sentit descendent, i en breus minuts tornarem a estar a l’aparcament del primer cotxe. Del final del barranc al Santuari de Gresolet, i tenim uns 20 minuts. Amb paciència i segurament amb força desgana haurem d’anar a buscar el segon cotxe, si no tenim pressa després de recupera el vehicle podem fer un recorregut alternatiu, i una vegada situats al Coll de la Bauma continuar en direcció a Gisclareny, i des d’aquí a Baga.


El temps estimat per fer aquest barranc està al voltant de les 2,45 hores, amb  l’aproximació i el retorn, en un grup de 4 persones. Realitzat el mes de novembre del 2013, amb els companys José Luis, Santi i Xavier.


----------


----------


---------


---------


----------


---------


---------


Pont de Roca.


---------


----------


----------


---------


---------


----------


----------


Últim ràpel de 50 metres.


Cara nord del Pedraforca.


---------


Fageda del Gresolet.

AERI DE MONTSERRAT, 85 ANYS D’HISTÒRIA.


L’Aeri de Montserrat esta de celebració, el 17 de maig del 2015, fa 85 anys que un llunyà 17 de maig del 1930, va iniciar la seva particular història, sent avui dia el telefèric més antic d'Espanya i un dels més antics d'Europa. 


El 17 de maig de 1930, l'Aeri de Montserrat, va fer el seu primer viatge després de gairebé dos anys d'obres. Els treballs per construir aquest funicular aeri, que s'ha convertit en un símbol de la muntanya de Montserrat, van començar el 8 d'octubre de 1928, encara que ja es parlava del projecte des de 1922, quan la línia dels FGC, que unia Manresa i Barcelona, va arribar a Monistrol.


Un any després de l'inici de les obres, el 29 de desembre de 1929, es va constituir la societat "Funicular Aeri de Montserrat", i cinc mesos més tard va començar a funcionar. La instal·lació de cables i maquinària va ser feta per l'empresa alemanya Bleichert & Co, de Leipzig, que era la firma d'enginyeria més important del món en aquest tipus d'instal·lacions, i que també un any després va construir a Barcelona el telefèric que uneix el port amb la zona de Miramar, a la muntanya de Montjuïc.
Gairebé un segle després la maquinària original segueix funcionant, i, segons l'empresa Aeri de Montserrat, els seus mecanismes tenen molt poques avaries gràcies al manteniment i a la qualitat de la instal·lació, que va ser pionera en la seva època. El telefèric aeri de Montserrat té una longitud de 1.350 metres i salva un desnivell de 544 metres d'altura, i en cada viatge, que dura cinc minuts, pot transportar en cada cabina groga 35 passatgers més un empleat. La pendent màxima que arriben a superar les dues cabines que cobreixen el trajecte, una de pujada i una altra de baixada, i que en buit pesen cadascuna 2.175 quilos, és de gairebé 45 graus, i poden arribar a assolir una velocitat de 20 quilòmetres per hora.


L'Aeri només van deixar de transportar viatgers com a conseqüència de la Guerra Civil, ja que el 1936 va ser confiscat pels sindicats i va passar a formar part de la Xarxa Ferroviària de l'Estat, i durant el conflicte es va dedicar a traslladar ferits a l'hospital que es va instal·lar al monestir de Montserrat. En acabar la guerra, l'estació de la part inferior, la maquinària, les instal·lacions i el pont sobre el riu Llobregat van quedar destrossats.


Estació inferior després de la guerra civil, febrer del 1939.


Al juliol de 1940, després d'unes obres de rehabilitació, es va reobrir novament l'Aeri de Montserrat, que durant diversos anys va funcionar amb una de les cabines del telefèric de Montjuïc, que va ser tancat i es va desmuntar durant la guerra Civil per convertir les seves torres en un lloc estratègic per a la defensa del port de Barcelona, i que no va recuperar l'activitat fins a 1963.


L'Aeri s'ha utilitzat també en situacions d'urgència com la que es va produir el 1986 quan es va haver d'evacuar els monjos del monestir de Montserrat a causa d'un greu incendi que es va declarar a la muntanya. Al desembre de 2008 també va servir per evacuar 1.500 persones que es trobaven al santuari de Montserrat quan es va produir una esllavissada de roques que va tallar els accessos per carretera a la muntanya, i va ser l'únic mitjà d'accés i sortida al monestir.


En aquests 85 anys de vida ha pujat a 17 milions de passatgers i pelegrins en més de 200.000 viatges des del riu Llobregat fins al santuari de la Verge de Montserrat.




----------


----------


----------


----------


----------