dimecres, 9 juliol de 2014

RÀPELS VF TERESINA (MONTSERRAT).

 
La Teresina, fou equipada per Antonio García Picazo amb la col·laboració de diversos amics (F. Parera, M. Ponce, X. Vidal, J.M. Porta i J. Nubiola).
La construcció d’aquesta ferrada es va iniciar al febrer del 1993, el primer tram solament assolia l’agulla de Santa Cecília i es va donar per acabat el mes d’agost del mateix any.
La línia de ràpels va ser posterior i es va equipar en quatre sortides, entre els mesos de setembre i octubre de l’any 1997.
La part final de la ferrada, la que va des dels ràpels al cim de Sant Jeroni, es va equipar en vuit sortides, durant el mes de juliol de l’any 1998.
 
 
Per arribar a la línia de ràpels, s'ha de fer servir la primera part de la via ferrada. Prenen com a punt de sortida el Monestir de Santa Cecília, farem l’aproximació normal de la via ferrada. Anirem a buscar la canal de Sant Jeroni, passant vora la font de la Teula i entrant dins de la canal. Haurem de deixar la canal de Sant Jeroni, per prendre a la nostra dreta la canal del Pou de Glaç, alguns punts blaus i algun rètol indicatiu ens poden servir d’ajuda. Arribem a una part més ampla del torrent on quedem barrats per altes parets, a la dreta tenim l’inici de la VF Teresina, i a l’esquerra seguint la canal el tram equipat del Mejillon. A partir d’aquí farem el primer tram de la ferrada, fins assolir el cim de l’Agulla de Santa Cecília. Per trobar els ràpels haurem de continuar uns metres de ferrada, baixant de l’agulla i continuen direcció al cim de Sant Jeroni. Seguirem caminant des de sota l’agulla de Santa Cecília, seguint uns metres la faixa boscosa, fins arribar a un punt on el tram equipat baixa uns metres, i tot seguit torna a pujar, en aquest lloc s'ha d'estar atent, si posem atenció veurem que per sota nostre i tenim un cable de vida, que en pocs metres ens portarà a la primera reunió de la línia de ràpels.
 
 
Aquest descens consta de 9 ràpels, 27+30+27+60 (30+30)+30+30+16+15+5. Es aconsellable porta un parell de cordes de 60 metres+una de recanvi, així  el quart ràpel el podrem fer d’una sola tirada, i ens estalviarem fraccionar-lo en una reunió intermèdia força incomoda.
 
 
Primera reunió de la línia de ràpels.

 
Panoràmica del primer ràpel.

 
Primer ràpel vist des de la segona reunió, en aquest punt se ha de posar molta atenció a la caiguda de pedres.
 
 
Vistes del primer i segon ràpel.
 
 
<<<<<<<<<<
 
 
<<<<<<<<<<
 
 
Inici del quart ràpel de 60 metres, amb una reunió intermèdia força incomoda (30+30).
 
 
<<<<<<<<<<
 
 
<<<<<<<<<<
 
 
Després del ràpel d 60 metres, en trobem dos de seguits de 30 metres.

 
Alguns punts, es poden desgrimpar si anem amb comte.

 
<<<<<<<<<<
 
 
<<<<<<<<<<
 
 
Els últims metres del traçat van per dins d’una canal, on haurem de fer varies desgrimpades fins a trobar el GR-172, el seguirem per la nostra dreta, i en pocs minuts arribarem a la carretera a pocs metres del Monestir de Santa Cecília.
 

dimarts, 24 juny de 2014

LA FONTADA (10 Fonts Montserratines).

 
Fen caminades pel massís montserratí havíem passat a tocar algunes fonts, i així vam observar que hi havia fins a una desena, que més o menys estaven situades en una mateixa zona, una part amplia però que donava l’opció d'enllaçar-les. Després de seguir les ermites i els castells de Montserrat, fer el mateix amb 10 fonts, semblava un itinerari força atractiu. Fer un recorregut per Montserrat, i trobar un parell o tres de fonts pot ser del tot normal, però fer una excursió i puguer visitar fins a 10 fonts, és tot un privilegi. Els caminants més habituals segurament les coneixen totes, pels no tan habituals la majoria hauran passat desapercebudes, ni tan sols sabran el seu nom. El traçat és un recorregut llarg, sinuós i rebuscat, que salta de la cara nord a la sud per retornar a l’inici, creuant senders i canals, de la part central del massís.
Aixi trobarem les fonts d’en Vila, de Sant Josep, de coll de Porc, de l’Esllavissada, del Xebret, de la Cajoleta, de la Cadireta, de la Llum, de la Teula, i del Restaurant, deixant de costat la Font del Moro, i la Font dels Aurons fora del recorregut, i d’altres que avui dia estan perdudes.
La ruta proposada no té una ressenya acurada, solament senyalem els punts de pas, per la qual cosa és del tot necessari conèixer la zona o fer servir un mapa de la mateixa, l'Editorial Alpina presenta un mapa força complet del Massís de Montserrat.
 
 
Sector 1.
 
 
Sector 2.
 
 
Sector 3.
 
 
Sector 4.
 
 
Sector 5.
 
 
Punt d'inici.
 
 
El recorregut s’inicia en la pista pavimentada que puja per la masia del Casot en direcció a la carretera de can Maçana, a tocar la Font d’en Vila (alçada 630 metres), arran de pista podrem deixar el cotxe i visitar la primera font, situada uns metres per sota del camí. Font d’en Vila, topònim que fa referència a un cognom d’una casa de la zona.

 
Ara ja a peu seguirem per la pista ampla fins a trobar la carretera, la creuem i pugem el tal·lus per l’inici d’un camí que seguim de pujada, deixant un trencall a l’esquerra  fins l’ esplanada de la Plaça Catalunya, pocs metres després trobem la Font de Sant Josep (20 minuts-750 metres). Font de Sant Josep, restaurada pel grup Amics del Sol.
 
 
Tot seguit enllacem amb el GR-172 (senyals vermelles i blanques) que seguim per la dreta, des d’on  ja veiem la Roca Foradada, seguim el GR fins a una cruïlla, on el deixem a la dreta i continuem per l’esquerra de pujada, deixem a la dreta el camí que va a Coll d’Agulles, seguim per l’esquerra per sota les parets dels Frares Encantats fins arribar a la Font de Coll de Port (30 minuts+total 50 minuts-970 metres). La font rep el nom d'un dels colls més importants del massís, el Coll de Port, un dels pocs passos factibles per accedir a la part interior de la muntanya, sense haver de fer-ho per alguna de les dretes canals, que normalment ens conduirien a llocs més elevats i lluny dels camins més fressats.
 
 
En cosa de cinc minuts arribem a coll de Port, cruïlla important de camins. Deixem a l’esquerra el camí que va fins al Coll del Miracle, a prop i fora de la nostra ruta hi ha la Font dels Aurons o del Salt de la Nina. Continuarem per la dreta en direcció al Refugi Vicenç Barbe  seguint el PRC 78, fins a la Font de l’Esllavissada (10 minuts+1 hora-980 metres). Font que regalima en un estrat de roques vermelloses de gres. Se situa a l’interior d’una balma, formada per les roques rogenques erosionades pel fet de ser menys dures que els conglomerats que tenen a sobre i que formen el sostre de la balma. A més, la boca de la balma està parcialment coberta per una gran llosa de conglomerat que es va esllavissar del cingle a la base del qual hi ha la font. D’aquí li ve el nom.
 
 
Seguim uns metres pel mateix camí, un xic abans d’arribar al Pas del Príncep ens desviem a l’esquerra entrant a la fondalada del Torrent de les Grutes, passem l’Estació d’Assarriar, deixem a la dreta el Camí del Torrent del Lloro i arribem a la Cova de l’Arcada, passada la gran balma deixem un camí a l’esquerra,  i baixem fins al fons del Clot del Tambor on i trobem la Font del Xebret (25 minuts+1 hora i 25 minuts-660 metres). Situada al peu d’un ressalt rocós, en un forat, ombrejat i voltat d’un agradable espai amb una aigua fresca i bona. Unes referències datades l'any 1967, indica que, abans del novembre 1961, es trobava gairebé sempre perduda, fins que s'arranjà i s'hi construí un dipòsit tapat.

 
Passada la font, girem per un camí a l'esquerra que ens portarà fins a sota mateix de l’agulla de la Proa, i la Cova del Cabrit (15 minuts+1 hora i 40 minuts), a partir d’aquí seguirem pel Camí del Cabrit que va flanquejant la muntanya, fins al Coll de Mosset, camí força perdedor (35 minuts+2 hores 15 minuts), passat el coll deixem a la dreta el Camí de la Palomera, i poc després creuem la Canal Roja, deixem també a la dreta el descens equipat del Tres en Ratlla, a l’esquerra deixem el Camí dels Naps de Dalt. Iniciem un curt descens vers la Canal de Migdia, abans pro a l’esquerra si remuntem uns metres de torrent i trobem les restes de la Font de la Cajoleta (10 minuts+2 hores 25 minuts-810 metres). Font molt deteriorada, solament queden algunes restes i que pren el nom d’una agulla propera.
 
 
Retornem al sender principal, deixem a l’esquerra el Camí dels Plecs del Llibre, i en escassos metres estem al fons del Torrent del Migdia, deixem a la dreta el camí que va al Coll de l’Ajaguda, ara toca remuntar per dins la torrentera en forta pujada i no gaire bon camí, passem les Balmes del Torrent de Migdia, després trobem el trencall a l’esquerra que ve del Montgròs, retrobem el PRC 78, si deixem el torrent i seguim uns metres direcció al Montgròs, trobem el degotall i la cisterna de la Font de la Cadireta (20 minuts+2 hores 45 minuts-970 metres). Font de la Cadireta, no tenim dades del perquè d’aquest topònim.
 
 
Retornem al torrent i seguim de pujada dreta, deixem a la dreta el camí que va a Sant Jeroni pel Camell de Sant Jeroni, poc després deixem a l’esquerra el camí d’aproximació als Ecos per la Canal dels Micos, arribem al Coll de Migdia (15 minuts+3 hores). Iniciem el descens per forta baixada per la Canal de la Font de la Llum, quan la baixada deixa de ser tan intensa trobem a l’esquerra la desviació que ens portarà a la Font de la Llum (15 minuts+3 hores 15 minuts-925 metres). El brollador constant més important de la part alta de la muntanya,  situada sota una llastra despresa del cingle del Camell dels Ecos, que li fa de balma, es diu que el topònim be donat perquè antigament la foscor de la balma obligava a portar una llum per veure el raig.

 
Retornem a la canal i continuem baixant fins a tornar enllaçar amb el GR 172, que ara seguim per la dreta fins arribar molt a prop de la carretera, i a tocar la Canal de Sant Jeroni (20 minuts+3 hores 35 minuts), no arribem a la carretera i seguim pel GR 172 de pujada , però ben aviat el deixarem per uns moments per anar a visitar la Font de la Teula, (10 minuts+3 hores 45 minuts-780 metres). És una fon amb un acabat modern una mica fora de lloc, que serveix per captar l’aigua fins al Monestir de Santa Cecília i el Refugi Bartomeu Puiggròs, possiblement en anys passats es feia servir una teula com a broc.
 
Baixem a retrobar el GR i el seguim per la dreta fins al Monestir de Santa Cecília, molt aprop a uns 15 minuts hi ha la Font del Moro, fora de recorregut. Des del monestir seguim uns metres de carretera, a tocar la mateixa a l’esquerra hi ha la Font de Santa Cecília o del Restaurant (10 minuts+3 hores 45 minuts-680 metres).  Situada on estava l’antic Restaurant de Santa Cecília, desaparegut en els aiguats de l’any 2000, aquesta és la font numero 10 del recorregut, ara hem de retornar al cotxe, o podem fer per la mateixa carretera, o puja uns metres per unes escales, rètols informatius a Ecos-Coll de Migdia i retrobar el GR 172, els primers metres de camí els repetirem fins deixa a l’esquerra el Camí de la Font de la Llum, per on hem baixat fa una estona, seguim pel GR vorejant la carretera a certa alçada, trobem una cruïlla deixem el GR a l’esquerra i baixem direcció a la carretera, fins a enllaçar amb el camí que hem fet de sortida molt a prop de la Plaça Catalunya, així arribem a la carretera i ja pel Camí del Casot retrobem el cotxe. (1 hora 15 minuts+5 hores)