dimarts, 21 octubre de 2014

VF TOSSAL DE LES VENES (ROJALONS).

 
El 18 d’octubre del 2014, el Club Excursionista Montblanc inaugura aquesta innovadora via ferrada, després d’una gran tasca realitzada pels membres del G.I.E.M., i amb la col·laboració del Grup de Rescat de Protecció Civil de Montblanc.
La via ferrada està situada en les parets del Tossal de les Venes, una muntanya de 584 metres dins del terme de Montblanc. L’itinerari té una mica de tot, no és una via molt llarga però tampoc de les més curtes, es pot realitzar amb un temps d’entre 1 hora i mitja, i  2 hores. La dificultat és mitjana alta (K4), amb un desplom curt al final del tram exterior amb una mica més de dificultat (K4+). La major part del recorregut és de flanqueig horitzontal, amb alguns passos més tècnics que difícils. També i trobarem un parell de ponts, i una part final molt interessant que remunta per l’interior d’un avenc on és obligatori l’ús del frontal. A mitja via i trobarem una sortida d’escapament, i més endavant una variant per eludir el desplom més complicat, la cova també és evitable i a l’interior comte amb dues sortides de diferent dificultat, donant així l'oportunitat de fer un itinerari de menys compromís.
 
Aproximació amb cotxe; Ens haurem d'arribar fins a Montblanc, i ho podrem fer de la forma que més ens agradi; Per la AP-2 pagant 8,20 euros d’anada i uns altres tants de tornada, o buscant alternatives de no pagament fent servir la A-2 (sortida 532) enllaçant amb la C-241 fins a Santa Coloma de Queralt i Montblanc, on haurem de creuar el poble per anar a trobar la TV-7042 en direcció a Rojals. L’inici d’aquesta carretera és força costerut, per un tram amb algunes corbes molt tancades, que en cosa d’uns 8 quilòmetres ens aproparan a la cruïlla que mena al despoblat de Rojalons. Aquí mateix, hi ha força lloc per deixar el cotxe.
 
 
Aproximació a peu; Seguirem durant uns minuts per la mateixa carretera, fins que trobem una pista ampla a l’esquerra. Des d’aquí haurem de caminar uns vint minuts, amb alguna pujada dreta fins a situar-nos davant mateix del Tossal de les Venes.  La pista ara ja més planera ens conduirà a l’extrem esquerre del penyal, on trobarem una cruïlla amb una fita, i tot seguit rètols que indican la via ferrada. El sender s’enfila pel mig de matolls, fins arribar a la paret on trobarem un rètol informatiu del recorregut.
 
 
Rojalons.
 
 
Cruïlla de Rojalons.
 
 
Aproximació a peu, amb el Tossal de les Venes davant nostre.
 
 
----------
 
 
---------
 
 
---------
 
 
Inici de la ferrada.
 
 
 
Rètol informatiu.
 
 
Recorregut; La via s’inicia per un trm vertical on els esglaons restant una mica separats, fins a situar-se sota un sostre on hi ha el primer pon  d’uns vuit metres de llargada.
 
-----------
 
 
---------
 
 
Al final del pont el traçat continua prenent alçada, amb un desplom d’entrada que ens farà tibar de braços.
 
Continuem pujant fins a la part alta de la cinglera, on trobem un canvi de paret amb algun pas tècnic. A partir d’aquí el traçat és quasi horitzontal, són els trams més aeris de la via, equipats amb clavilles pels peus.
 
---------
 
 
En alguns punts baixarem una mica, per tornar a pujar fins a un punt on i trobem un escapament, que en cas de fer-lo servir ens portaria a la part alta del cingle.
 
----------
 
 
-----------
 
 
Via d'escape.
 
 
---------
 
 
----------
 
 
---------
 
 
----------
 
 
-----------
 
 
----------
 
 
Vista del desplom final.
 
 
Passem un arbre, una de les poques ombres del recorregut exterior, i tornem a baixar fins al segon pont nepali, aquest una mica més llarg que el primer.
 
Ara el traçat torna a pujar decidit fins al tram més difícil de la ferrada, un curt esperó desplomat d’uns cinc metres, amb un últim esglaó força allunyat. Aquest pas no és obligatori, i es pot evitar per l’esquerra per un tram més assequible.
 
Sortida del desplom final.
 
 
La sortida del desplomat ens situa a la part alta del tossal, ara tocar baixar per una canaleta equipada amb cadenes fins  arribar a una feixa, on caminant arribem a l’entrada de l’avenc.
 
----------
 
 
----------
 
 
Per l’esquerra entrem a la cova, els que pateixin de claustrofòbia poden evitar aquest tram sortint per la dreta.
 
Comencem a caminar de pla per dins l’escletxa, ben aviat haurem d’encendre els frontals i tot seguit trobem els primers trams equipats.
 
De primer un flanqueig amb clavilles, i tot seguit passos verticals un xic relliscosos fins arribar a una bifurcació, on podrem optar per una sortida fàcil o més difícil.
 
---------
 
 
---------
 
 
---------
 
 
Si decidim anar a la recerca de la dificultat, ens trobarem de primer amb uns metres de flanqueig molt estrets fins arribar a una xemeneia vertical amb els esglaons mots allunyats, que en un principi pot arribar a semblar un tram molt complicat, si observem bé la paret veurem que hi ha bons agafadors per les mans, i forats pels peus.
 
----------
 
 
Pas estret.
 
 
Xemeneia de sortida.
 
 
---------
 
 
El final de la xemeneia ens porta a l’exterior, tornem a estar a la part cimera on és dona per acabada la via ferrada. Per fer el retorn solament haurem de seguir els senyals, que en un principi ens apropen als espadats, per anar baixant sense gaires dificultats fins al mateix lloc on hem iniciat la ferrada.

diumenge, 12 octubre de 2014

VIA DEL NICOLAU (EL BERGUEDÀ).

 
 La via del Nicolau, és una agradable passejada que enllaça l’ermita de Sant Joan de l’Avellanet amb el poble de Guardiola de Berguedà, tot passant al final del recorregut per la població de Bagà. El recorregut transcorre pel bell mig de frondoses boscúries, amb túnels i passarel·les, que donen una mica d’aventura al traçat.

 
Aproximació amb cotxe: Des de la Catalunya central passarem per Manresa on prendrem la C-16, passant Berga i Guardiola de Berguedà, tot seguit entrarem i creuarem la població de Bagà, per anar a buscar la carretera que mena a la població de Gisclareny, a un parell de quilòmetres d’haver iniciat aquesta carretera trobem un túnel, i la desviació a l’ermita de Sant Joan de l’Avellanet, on podrem deixar el cotxe.

 
El Sr. Tomàs Nicolau i Prieto,  propietari de la serradora de Berga va promoure la construcció d’un ferrocarril  pel transport de fusta, entre les poblacions de Guardiola i Gisclareny. La construcció del traçat s’inicia el 20 d’abril de 1914, no sense dificultats, l’orografia i la duresa dels treballs humans, obligant a construir túnels i parets de pedra seca per consolidar el terreny. Després d’uns quants anys de funcionament es va abandonar, comportant una degradació constant del traçat. Durant la dècada dels anys 60 els serveis forestals van reobrir alguns trams, però no va ser fins a l’any 2009, quan es va restaurar i recuperar el camí, mitjançant unes obres molt complexes, moltes realitzades manualment en zones pràcticament inaccesibles.
 
 
---------
 
 
---------
 
 
Sant Joan de l'Avellanet.
 
 
Recorregut; Iniciarem l’excursió des de l’ermita de Sant Joan de l’Avellanet (zona de pícnic), aquí mateix i trobarem els primers rètols d’un recorregut molt ben detallat i gens perdedor. Un sender ens fa baixar uns esglaons, fins al traçat de l’antiga Via del Nicolau.
 
 
El recorregut és quasi planer, de primer en lleugera baixada que de mica en mica ens anirà apropant a la vila de Bagà, tot creuant diverses passarel·les i un túnel excavat a la roca.
 
 Passarel·la del Nicolau.
 
--------
 
 
--------
 
 
---------
 
 
---------
 
 
Vistes de Penyes Altes de Moixeró.
 
 
---------. 
 
Arribem a la pista asfaltada del Camí de la Vinya Vella, passem aquest lloc on i trobem una font molt freqüentada per la gent del poble. Passem un altre túnel, i deixem la pista per continuar pel traçat ferroviari ara ja fins a la població de Guardiola de Berguedà.
 
 
Vila de Bagà.
 
---------
 
 
Abans pro un camí a mà dreta ens condueix fins al monestir de Sant Llorenç pro de Bagà, de visita del tot recomanable.
 
---------
 
 
Des de la carretera seguirem els senyals del GR 4.2, creuant el Pont del Bastareny fins al barri de Terradelles, on seguirem l’antic camí ral que enllaçava Berga i Baga per la vall del Llobregat. Arribem a Bagà on podem fer un tom per la vila medieval, amb una oferta cultural molt amplia. Per retornar al recorregut haurem de tornar a creuar el riu Bastareny,  per enllaça amb el camí que hem fet de sortida, ara solament ens caldrà repetir en sentit invers els últims quilòmetres de recorregut.
 
 
Bonica i agradable passejada d’uns 11,5 km, amb poc desnivell, no arribarem als 300 metres totals, i amb un temps aproximat sense presses d’unes 3 hores.