PANTÀ DEL CATLLAR.


Descripció de la ruta; caminada no gaire llarga (a prop de 10 quilòmetres), i amb poca pujada (no arribem als 200 metres de desnivell), amb diversos punts d'interès, que en general és centrant en la zona Humida del Catllar (riu Gaià), i el Pantà del Catllar. A la part final del recorregut i trobem l'ermita de Sant Ramon, i ja una vegada retornats a l'aparcament, és del tot recomanable visitar el poble i el seu Castell. Aproximació amb cotxe; des de la ciutat de Manresa, prendrem la C-55 fins a Martorell on enllaçarem amb l'AP-7, passarem Vilafranca del Penedes i a l'altura de Torredembarra deixarem l'autopista per continuar per la T-214 fins al poble de la Riera de Gaia, tot seguit anem per la T-203, passem Ardenya i arribem al Catllar, ens podem arribar a la zona de La Font, on trobarem un ampli aparcament. En total i tenim uns 105 quilometres i 1 hora i 15 minuts de temps.

La vila del Catllar està situada a una altitud de 59 metres sobre el nivell del mar, situada a la vall baixa del Gaià, dins de la demarcació històrica del Camp de Tarragona, a la part més oriental de la comarca del Tarragonès.

El terme, accidentat pels darrers contraforts de la serralada Litoral, està travessat pel Gaià un riu que neix prop de Santa Coloma de Queralt, als contraforts de la Depressió Central, quan el riu arriba a la població, tot fent una giragonsa, continua el seu curs en direcció nord-sud, fins que desaigua prop d'Altafulla, sota el castell de Tamarit, a la comarca del Tarragonès.

Iniciarem el recorregut anant a buscar el llit del riu Gaia per una zona molt ombrívola, fins arribar la zona humida de la resclosa de la fàbrica del Catllar, la fabrica, ens quedara a la nostra esquerra i la visitarem a la tornada. Aquesta zona humida, inclosa dins de la Xarxa Natura 2000 i l'Espai Natural del riu Gaià, s'alimenta bàsicament, de l'aigua del cabal de manteniment o cabal ecològic que s'allibera des de l'embassament del Gaià, gràcies a un conveni entre la propietat i l'Agència Catalana de l'Aigua signat l'any 2010. Es té constància de l'emplaçament d'una resclosa en aquest punt des del segle XIII, per tal de reaprofitar l'aigua que els diferents usos industrials que històricament s'hi han establert retornaven al riu, per a altres usos aigües avall. Apareix citada per primer cop, a prop d'un molí fariner el 1341. L'estructura que resta actualment de la resclosa, es va formigonar l'any 1964 i derivava l'aigua a la séquia de la comunitat de regants de La Riera de Gaià.

Anem seguint el curs d'aigua, tot seguit passem per sota del pont de l'antic ferrocarril de Reus a Roda de Barà, no gaire lluny passem per sota un altre pont molt més modern, el de l'AVE. A partir d'aquí seguirem paral·lels a la via durant uns metres i també ens allunyarem del riu. Ara deixem la via darrera nostre i entrem en una zona d'arbres de cultiu. El traçat continua paralel al riu pero a certa distància, a mesura que anem fent metres ens tornem a apropar al curs d'aigua, a tocar la part baixa de la presa.
Haurem de travessar el riu i tot seguit iniciem un tram de pujada que ens portarà a la part alta de la presa, després de passa la curiosa casa del mas d'en Tarrés. Per pista ampla arribem al Pantà del Catllar.
El pantà del Catllar és un embassament creat per una presa al municipi del Catllar, que s'estén pels termes del Catllar, Vespella de Gaià i Renau, a la comarca del Tarragonès, i una petita part de Vilabella, a la de l'Alt Camp. El pantà fou construït a mitjans dels anys 70 per tal de subministrar aigua al complex petroquímic de Repsol, la seva construcció sobre dimensionada va interrompre totalment el curs de l'aigua, provocant la degradació més absoluta del curs baix del riu Gaià i la seva desembocadura. Si la multinacional Repsol, propietària de l'embassament, utilitzés la seva concessió d'aigua, podria deixar quasi sec l'embassament.
Pantà del Catllar.
Per continuar el recorregut haurem de creuar per sobre la presa fins arribar a una cruïlla de quatre camins amb rètols indicatius. Iniciem el camí de tornada per trams de bosc i arbres de cultiu.

Haurem de tornar a creuar la via de l'AVE, per un pas subterrani i tot seguit creuarem la via de l'antic ferrocarril.

-----------

Per camí de bon fer arribem a l'ermita de San Ramon, ja molt a prop del nucli urbà del Catllar. L'ermita consta d'una capella d'una sola nau, amb un campanar d'espadanya i una sagristia adossada. Va ser construïda durant l'any 1603. L'any 1835 fou desamortitzada i, en ocasió de la primera guerra carlina, fou convertida en lloc fortificat. Des d'aquest lloc es tenen unes boniques vistes de la població.


Uns metres després de l'ermita i trobem la Fabrica, que ja aviem vist a la sortida, ara i passem pel mig.Aquesta fàbrica consta de dos edificis un construït durant la primera meitat del segle XVIII i l'altre el 1860 ambdós magnífics exponents de l'arquitectura industrial d'aquesta època i, alhora, veritables motors de l'activitat econòmica de la vila, al seu moment. En el conjunt hi ha dues xemeneies monumentals, tronco-piramidals de planta quadrada i de diferent alçada. S'hi fabricà paper fins a l'any 1912, esdevenint després fàbrica tèxtil. L'any 1914 s'hi instal·la una central elèctrica, que funcionà fins a l'any 1972. L'any 1975, amb la crisi del tèxtil, la fàbrica tancà portes. En el mateix recinte també hi ha un molí fariner medieval de dues naus.

De mica en mica ens tornem a apropar al riu, i a la part final del recorregut, si tenim temps és del tot recomanable pujar fins al Castell del Catllar.


El castell s'alça damunt les restes d'un poblat fortificat a l'edat del ferro (segles VII-V a. C.) en un turó. Tot i que la documentació escrita situa els seus inicis al segle XI, moment en què el riu fou frontera entre els comtats catalans i el regne d'al-Àndalus, les excavacions arqueològiques realitzades indicarien que els orígens de la fortificació es trobarien en època musulmana o fins i tot anterior.


Per retornar a l'aparcament podem fer una breu passejada per dins del nucli urbà i així podrem visitar l'església parroquial, dedicada a Sant Joan Baptista, és sens dubte l'edifici més important i emblemàtic de la vila i un dels edificis religiosos més importants de la seva època al Camp de Tarragona. Aquest edifici fou construït al mateix lloc on hi havia l'anterior temple romànic, les obres s'iniciaren l'any 1776 i fou beneit l'any 1790.

CASTELL DE BLANCAFORT.


Descripció de la ruta; volta circular amb sortida del poble de Sant Jordi de Cercs (Berguedà), i que té com a principal atractiu el Castell de Blancafort, situat a mig recorregut. El trajecte d'anada és més interessant, ja que passarem per la casa de la Balma, i alguna font, fins arribar al Castell. L'excursió és fàcil de bon fer, potser algun punt perdedor a l'hora de creuar uns prats a l'alçada del mas de Vilosiu, i a la sortida de la casa de la Balma, si fem servir la pista del GPS, no té pèrdua. En total haurem de caminar uns 12 quilometres, amb un desnivell d'una mica més de 500 metres, el qual el trobarem des de la sortida fins al Castell de Blancafort. El temps sempre aproximat, estarà entre les 4 i 5 hores de camí. Aproximació amb cotxe; des de la ciutat de Manresa, i tenim una aproximació fàcil i ràpida; haurem de prendre l'autovia C-16 fins a la localitat de Berga, passada aquesta ens queden uns 10 quilòmetres de recorregut; deixem a l'esquerra el poble de Cercs, i poc després ens desviem a l'esquerra deixant la C-16, per un ramal que en breu pujada ens aproparà a Sant Jordi de Cercs; per situar-nos en un bon punt de sortida, cercarem el Camp de Futbol Municipal. En total i tenim uns 40 minuts, i uns 58 quilòmetres de recorregut. Sant Jordi de Cercs és una entitat de població del municipi de Cercs (Berguedà), situat a una altitud de 720 metres sobre el nivell del mar. És el poble més nou del municipi, i de la comarca del Berguedà. Fou construït a principis de la dècada dels 70 per donar cabuda als habitants de l'antic poble de Sant Salvador de la Vedella, inundat per la construcció del pantà de la Baells en el curs del riu Llobregat.

Després d'aparcar el cotxe a tocar el Camp de Futbol Municipal, iniciarem el recorregut cercant una pista ampla, que en un principi ens farà perdre uns metres de desnivell. El recorregut ens porta a travessar el riu de Peguera, en el seu punt de confluència amb un altre torrent. Per poder travessar el riu i trobem la Palanca de l'Eriçó, de l'antic ferrocarril miner de tracció animal de les Mines de Fígols a Berga, conegut com a Tramvia de Sang.

Per sobre, podrem veure les tres pilones d'un altre pont molt més alt, és el que queda del viaducte de l'antic ferrocarril miner i forestal, de Peguera a Cercs. Seguim el curs d'aigua durant uns breus metres, fins a passar vora la casa del Pujolet de Dalt, per entrar en el vessant del torrent de les Garrigues. Després d'haver fet 1,8 quilòmetres des de la sortida deixarem la pista principal, i haurem de trobar un viarany a l'esquerra. Podríem continuar més fàcilment per la pista principal fins a una segona cruïlla, però és del tot interessant fer una curta variant per poder visitar la casa de la Balma. En aquest punt és recomanable fer servir la pista del GPS, per anar a la casa, i des d'aquest lloc retrobar la pista, ja que el sender en algun punt és perdedor.


La Balma, és una obra del municipi de Cercs (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos, adossada longitudinalment al davant d'una roca que li serveix de paret posterior. L'establiment d'un assentament humà en aquest indret cal situar-lo en el període alt medieval, segurament a partir del segle IX, en què és força freqüent aquest tipus d'hàbitat adossat a la roca.
En època baix medieval aquests primitius masos van ser ampliats i enlairats fins a dos pisos, en el cas de la casa de La Balma es poden observar perfectament aquestes notables reformes i ampliacions. Una segona ampliació a ressaltar té ja característiques més modernes i cal situar-la en el segle XVIII, donant-li l'aspecte exterior actual de la casa. Va deixar d'estar habitada de forma regular, fa aproximadament 20 anys.
-----------
Des de la casa retornem a la pista (Camí de la Casa Nova de les Garrigues). Fem uns metres de pista fins a creuar el torrent de les Garrigues, tot seguit podem continuar per un sender a la dreta, i estalviar uns metres de camí, fins a sortir a una font. La pista fa diverses girades fins arribar al quilòmetre 4, on la deixarem per prendre una sendera a l'esquerra en mig d'un revolt molt marcat. Arribem a una zona de prats, amb bones vistes de la zona. Passem per sota del mas de Vilosiu, en algun punt ja albirem el Castell de Blancafort.

Aquest tram pot ser força perdedor. El recorregut ens apropa a creuar el torrent del Bac de Vilosiu, aquí ens podem desviar uns metres a dreta, per visitar les ruïnes de l'antic mas de Vilosiu.

A partir d'aquí, encarem de forma directa la pujada al Castell. De primer trobem una cruïlla que seguim per la dreta, tenint en compte que a la tornada seguirem per l'esquerra. Arribem a un replà anomenat la collada Baixa, a tocar la pista ampla que puja de Berga al Mirador de la Figuerassa, des d'aquest lloc en breus minuts assolirem el punt més alt del recorregut, el turo del Castell de Blancafort.

Les restes d’aquest castell estan situades al cap rocós de la serra de Blancafort (1176 m.), entre el tossal de la Guàrdia i el serrat de la Figuerassa, en una zona on hi ha els límits entre l'alt i el baix Berguedà.

----------
-----------
Actualment molt derruït, aquest castell és documentat des del 1174, i facilitava la relació i la comunicació entre els diversos castells de la zona dominada per Pere de Berga. Molt a prop de l'edifici del castell hi ha l'església de Sant Miquel, composta per una sola nau i un absis semicircular; aquesta església va ser construïda també al segle XII.
------------
-----------
Per la tornada ens tornarem a situar a la collada Baixa, on continuarem fins a la cruïlla que hem trobat de pujada, la seguim per la dreta, poc després uns metres de pujada molt suau ens apropen a la collada Alta. A partir d'aquí el traçat es força monòton, solament ens queda anar baixant fins a retrobar la pista ampla, tot seguit un parell de girades molt tancades i retrobarem el camí que hem fet de sortida, en el mateix punt on ens havíem desviat per anar a la casa de la Balma. Ara solament ens caldrà desfer el traçat en sentit, invers fins a retornar a Sant Jordi de Cercs.
-----------