VILANOVA I LA GELTRÚ- SITGES (CAMÍ DE RONDA).


Vilanova i la Geltrú.
Els anomenats camins de ronda són senders molt antics que foren usats per pescadors locals, fins que prengueren aquest peculiar nom de “camí de ronda”, fent referencia a les rondes que feien les patrulles de la Guàrdia Civil, resseguint la línia de la costa per vigilar la frontera marítima per tal de controlar el transit d’embarcacions, i evitar el contraban.

La costa catalana comte amb un total de 580 quilòmetres, dels quals 124 corresponent a Camins de Ronda, i representen el 25% de la costa accessible. La major part d’aquest camins els trobem a la Costa Brava i les Comarques Gironines, però també en trobem alguns a la regió metropolitana de Barcelona, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. En aquesta ocasió nosaltres hem elegit el tram que va de Vilanova i la Geltrú fins a les primeres platges de Sitges, fent un recorregut quasi circular, per camins més interiors a l’anada i resseguint el mencionat Camí de Ronda a la tornada. Els senyals que cal seguir corresponen al GR-92, que aquí pren el nom de Ruta de les Cales. Així tenim una passejada tranquil·la, amb tan sols uns 150 metres de desnivell i una distància propera als 8 quilòmetres, que sempre podem allarga si ens arribem a la població de Sitges.

Aproximació en cotxe; Ens arribarem a Martorell on prendrem l'AP-7 (autopista del Mediterrani), en direcció a Tarragona. A l’alçada de Vilafranca del Penedes, deixarem aquesta via per la sortida nº 29 per enllaçar amb l'autovia C-15. Sempre seguint aquesta via arribarem a Vilanova i la Geltrú, entrant per la Ronda d’Europa, que ens aproparà al Passeig Marítim, davant mateix del Port i a tocar el Far de Sant Cristòfol. Aquí a tocar la platja podem deixar el cotxe, en un aparcament que de moment no és de pagament. Des de Martorell i tenim uns 45 km, i uns 40 minuts de temps.


Recorregut; Situats a tocar la Platja de Sant Cristofol, iniciarem l’excursio pel Paseig de Sant Cristofol passant per darrera del Far, fins arribar a l’ermita de Sant Cristofol.


El primer far fou instal·lat el 1834, el segon de llum fixa es va encendre per primera vegada el 12 d’agost de 1866, i el tercer i actual es va inaugurar l'1 de maig de 1905, amb una torre més alta, que passa dels 12,6 als 21 metres d’altura.


L'ermita de Sant Cristofol ha donat el nom a la platja, el far, el fortí, el torrent. La capella és del s. XIV va ser restaurada a partir de 1505, i va servir d’hospital durant l'epidèmia de pesta de 1651-52. L'actual edifici va ser consagrat el 1788. Durant el segle XIX va ser de nou rehabilitada per Joaquim Soler i Serra. Posteriorment l'any 1944 va ser adquirida per Eugeni d'Ors que va fer construir una casa adossada, on va morir deu anys després. Allà va fundar l'Acadèmia del Far de Sant Cristòfol, on es reunien escriptors, filòsofs i artistes.


Passada l’ermita ens trobem amb la línia de tren la qual anirem seguint durant uns metres, veien a la nostra dreta el mar Mediterrani i algunes petites cales que es formen entre la Punta Mabrera i la Punta d’Escorreguixes. Aquest tram de camí el repetirem a la tornada. Arribem al Xalet de la Sal situat al costat mateix de les roques de la platja dels Colls i de la via del tren, el topònim Sal fa referencia al cognom dels propietaris de la casa. 
Girem per sobre la platja dels Colls i deixem un camí a la dreta que és per on tornarem, seguim per l’esquerra, amb tendència a allunyar-nos del mar. La pista ampla ens porta un punt on creuarem la via del tren per sobre d’un túnel fins arribar a la Casa del Mar, antigament coneguda com a Masia dels Colls o Casa Nova. Aquesta casa té els seus orígens l'any 1372. L’edifici va ser propietat de l’empresari català Felip Bertran i Güell qui, l’any 1939, va transformar l’antiga propietat en la que avui es coneix com a masia Casa del Mar, convertint-la en la seva residència d’estiu i centre de celebració dels seus esdeveniments.


Passem la zona Residencial Casa del Mar. Sortint de la zona urbanitzada iniciem la part del recorregut més perdedora, ja que trobem nombroses pistes i petits corriols que en alguns punts fan drecera, nosaltres vàrem fer servir el GPS.




Després d’una volta per una zona més interior, el camí ens retorna en direcció al mar fins a tornar a passar la línia de tren per sobre d’un túnel a tocar la Punta de les Coves. 


------------


Anant amb compte poden baixar fins a una petita cala de còdols gruixuts i entrar en alguna de les coves que formen aquest bonic lloc.


------------


-------------


Punta de les Coves. 


Des d'aquí ja tenim a vista Sitges i les seves primeres platges. Nosaltres baixem per un camí entre el tren i el mar, en algun punt per tenir millors vistes ens apropem vora els espadats i anem baixant sense camí evident fins al lloc on estava situada la coneguda discoteca l’Atlàntida, entre la Platja de les Coves i la Platja de Santa Margarida. Aquí nosaltres decidim retornar a Vilanova i la Geltrú ara seguint el Camí de Ronda o Ruta de les Cales.


Retornem a l’últim encreuament, deixem a la dreta el camí per on hem vingut i seguim per l’esquerra a l’alçada de la Punta de les Coves, a la qual ens podem arribar. A partir d’aquí hi ha trams de camí poc agraits, ja que van a tocar la línia de tren.


-----------


La primera platja que trobem és la cala de l’Home Mort. És una cala idíl·lica, situada entre les puntes de la Desenrocada i la de les Coves, per uns moments deixem la via del tren per arribar-nos a la Punta Grossa, sortint d’aquí voregem la cala Xica i retornem a la línia de tren.


------------


Deixem de nou la via i ens arribem a la Punta Llarga, i després a la platja dels Colls, on retrobem el camí que hem fet de sortida, molt a prop del Xalet de la Sal.


-----------


-----------


A partir d’aquí repetim el camí fins a retornar a Vilanova i la Geltrú, si volem variar una mica el recorregut, podem baixar per unes escales a la Platja de Sant Cristòfol i fer els últims metres de l’excursió trepitjant sorra.


El búnker de Punta Mabrera, situat a la platja de Sant Cristòfol, és una de les dues construccions defensives senyalitzades en el municipi de Vilanova i la Geltrú. Durant la Guerra Civil, la ciutat va comptar amb nombroses posicions defensives utilitzades per vigilar la costa davant un hipotètic desembarcament de les tropes franquistes.


Far de Sant Cristòfol, punt final del recorregut.

CASTELL D'ORPÍ I LA RIERA DE CARME.


Ruta fácil, que solament es pot complicar una mica en els trams que passen per dins de la riera. El recorregut no arriba als 10 km, i el desnivell de 375 metres, també és força asequible. A la meitat trobarem la major part d’aquest desnivell, en un tram de pista ampla amb una pujada ben dreta. Els llocs més interessants del recorregut són el Castell d’Orpí, i les esglésies de Sant Miquel i Santa Candia, tot i que en aquesta ultima si i volem arribar haurem de desviar-nos uns metres del recorregut. La riera de Carme és el tram més divertit i aventurer de l’excursió, amb un seguit de gorgs, que si tenim la sort de veure la riera amb un cabal adient, són espectaculars. Una vegada sortim de la riera el recorregut perd interés, i solament es tracta de retornar caminant amb tranquil·litat al punt final de l’excursió.

Aproximació Amb cotxe; des d'Igualada ens arribarem a la localitat de la Pobla de Claramunt, seguint fins a La Torre de Claramunt per la carretera local BV-2131. Al Km 5, trobarem el poble de Carme i tot seguit Can Bou (Orpí). Aquí trobem una cruïlla que seguim per l’esquerra per la mateixa carretera que hem fet fins ara, i en un parell de quilòmetres arribem al Castell d’Orpí, on fineix la carretera i on podrem deixar el cotxe per iniciar la ruta. Orpí és un municipi de la comarca de l'Anoia, amb capital a Can Bou. Es troba al sector meridional de la comarca i de la conca d'Òdena, a la vall mitjana de la riera de Carme, que discorre en direcció oest-est pel centre del territori, entre les elevacions que ací forma la serralada Prelitoral, que a banda sud arriben a 737 m d'altitud, a la serra d'Orpinell o de Feixes. Comprèn el poble d'Orpí, amb el castell, centre històric del municipi, el de Santa Càndia, actual cap administratiu, i els veïnats de Can Bou i Feixes.


Cal tenir en compte si seguim la ruta d'aquest track, que l'autor no pren la sortida des del Castell d'Orpí.

Recorregut; Aparcats iniciarem el recorregut en direcció al castell on podrem fer les primeres fotografies d’aquest interessant castell.

El Castell d'Orpí és un castell del municipi d'Orpí, comarca de l'Anoia, Catalunya. Es troba intacte i en bon estat. Actualment s'ha convertit en una pagesia i es conserva una torre poligonal inserida dins de la masia. És una torre de l'homenatge de sis costats, però amb dues cares gairebé fusionades i tendents a la forma curvilínia. També roman la porta d'accés, adintelada, que hi ha en la cara nord. Està situat sobre el cingle del torrent del Morey, al costat de l'església de San Miquel d'Orpí, que va ser l'antiga capella del castell. Avui dia el castell esta reconvertit en hostatgeria i restaurant. Conformant el nucli antic del Castell, cal destacar l’església de Sant Miquel, una preciosa mostra del romànic del s. XI.



Una vegada visitat el Castell anem a buscar un camí que ben aviat i amb forta baixada ens situarà per sota del mateix. El sender ens apropa a una pista ampla que seguim per la dreta fins a una cruïlla de pistes que ara seguim per l’esquerra fins arribar a la riera de Carme. Si ens volem arribar a Santa Candia hem de travessar la riera. El poble de Santa Càndia es troba a l'altra banda de la riera de Carme, a la seva riba esquerra, davant el poble d'Orpí, el qual substitueix en la capitalitat. L'església de Santa Càndia és esmentada el 1368 i és un notable edifici gòtic (segle XIV), amb una portalada i una clau de volta molt interessants; Fou restaurada a finals dels anys 1970 i primeries dels 80 per la Diputació de Barcelona i s'hi venera una imatge de la santa, policromada. Hom hi celebra l'últim diumenge d'abril l'aplec di de les Bresques, molt popular. Al seu costat hi havia el Mas de Santa Cana (citat el 1400), nom derivat de Santa Càndia, i ara hi ha l'Hostal de Cal Morei.


Si no arribem a Santa Candia no caldrà travessar la riera i haurem de seguir aigua amunt el sector acongostat dels estrets de Can Virella.


La Riera de Carme té una llargada de 27 quilometres és entre els municipis d'Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt a la comarca de l'Anoia, a la Vall de Carme, entre les serres d'Orpinell (751 m) i de Collbàs (544 m). La Riera de Carme és el principal afluent del riu Anoia juntament amb altres de més petits com la riera de Montbui o la de Castellolí.


A partir d’aquí anirem seguint el track, ja que en els punts on ens aproparem a la riera el camí pot ser perdedor, també haurem de tenir en compte el cabal d’aigua, ja que si és molt alt podríem tenir problemes per creuar en algun tram.


----------


-----------


---------


Trobem algun pas penjat, equipat amb un passamà per donar-li més seguretat.


---------


----------


----------


Trobarem un punt on el pas per la riera es complica i el track ens fa sortir d’ella per anar a buscar un camí per sobre, que ben aviat ens i retorna. A estones a prop de l’aigua i en alguns trams més allunyats arribarem a una pista ampla que travessa la riera i que en el cas de seguir-la escurçaríem la llargada del recorregut.


----------


Nosaltres continuem per aquesta pista ampla que ara es va allunyant de la riera fins arribar al grup de cases de cal Llenç. Arribem a una cruïlla de pistes que per la dreta ens aproparia a la carretera, seguim per l’esquerra i molt a prop del Moli de Baix tornem a creuar la riera de Carme per última vegada.


Deixem la pista ampla i enfilem per l’esquerra un sender que ens retornarà a la pista però estalviant una bona volta. A partir d’aquí trobem una forta pujada fins arribar al Pla del Bosc Negre molt proper al coll d’Orpí (torres elèctriques i cruïlla de pistes) bones vistes de Montserrat.


----------


Montserrat i el Castell de Claramunt.


Iniciem la baixada per pista ampla a tocar el Clot de Molins i les restes del Mas d’en Bosc. Deixem algunes cruïlles sempre a la dreta i anem baixant fins Can Riba, on ja veiem el Castell d’Orpí, una vegada passada la casa retrobem el cotxe i donem l’excursió per finalitzada.


Can Riba.