dissabte, 26 juliol de 2014

SOT DEL BAC – LA TRONA.

 
El Sot del Bac, és una petita vall de gran valor paisatgístic i ecològic situat entre el Cingle de Castellar, i la Serra de la Cospinera. El torrent del Boc Negre que baixa des dels Cingles de Bertí, discorre pel seu jaç des del Salt del Prat, i una mica després el Salt del Sot del Bac que desemboca prop de la masia del Bac al riu Congost. La Trona, és un gran esperó rocós que sobresurt de les dretes parets assolellades dels Cingles de Bertí, dominant la vall del Sot del Bac.
 
 
Aproximació amb cotxe; Partim des de Manresa per la C-25 fins a les proximitats de Vic, on enllaçarem amb la C-17, fins a la població de Figaró-Montmany. Una vegada en aquest poble, cercarem l'estació del tren (RENFE), on podrem deixar el cotxe per iniciar el recorregut.
 
 
Iniciem el recorregut pel carrer Ramon Mestre fins a una fàbrica tèxtil, ben aviat la pista ens portarà a creuar al línia fèrria. Trobem una cruïlla de camins prenem el de la dreta, que va prenen alçada paral·lela al rierol. A partir d’aquí anem seguint els senyals blanc i groc del PR-33.
 
 
Passem a tocar la Balma del Sot del Bac, uns metres després trobem un trencall a la dreta que en pocs minuts ens acosta al Salt del Prat i el Gorg del Salt del Prat.
 
 
Estem situats al bell mig del Sot del Bac, una zona amb una gran tradició d’escalada. En aquestes zones apareixen roques calcàries i dolomies, formant en alguns casos curioses figures, com és el cas de les Germanes i les Agulles del Salt.
 
 
Salt del Prat i el Gorg del Salt del Prat.
 
 
Hi ha documentació des de l'any 1947 dels principals aperturistes del lloc, les agrupacions del CE Badalona i el CE Mataró. Però segons algunes guies més antigues ja s'escalava des dels anys 20, principalment per pràctiques d'iniciació i de curset.
 
 
L'altura de les vies rondarà els 20 metres. Avui dia les ressenyes més recomanables són les que es troben en el blog de Ferran Guerrero; actualment s'ha actualitzat aquest blog amb l'afegit de les vies de clàssica de la Paret dels Fissures.
 
 
Retornem al camí principal, i seguim de pujada fins a un replà, amb bones vistes al Sot del Bac.
 
 
Creuem un rierol i tot seguit una pista forestal, arribem a uns plans herbats. Per una zona no gaire clara hem de pujar uns marges, on trobem les ruïnes del mas de Ca l’Andreu, i les terrasses que d’antics horts abandonats. Ara trobarem una forta pujada fins al Coll de Pedra Dreta, des d’on ja tenim una bona perspectiva del cim de la Trona.
 
 
Trobem una cruïlla; per la dreta hi ha l'itinerari dels Cingles de Bertí, a l'esquerra segueix el PR. Algunes ziga-zagues ens fan prendre alçada rapidament remuntant per la cara més obaga del cim de la Trona, un cim que de primeres sembla inaccessible. A la part alta deixarem per uns moments el PR, i seguirem per l’esquerra fins al cim situat a 750 d’alçada.
 
 
Des del cim es veu la part meridional de la vall del Congost, tancada pel Puiggraciós i la població de la Garriga; a llevant es gaudeix de tot el sector de ponent del massís del Montseny, dominat pel Turó del Tagamanent amb el Pla de la Calma i les Carenes d'en Bosc en un segon terme; i vers el nord, es poden arribar a albirar els Pirineus. A ponent hi ha tot el sector oriental dels Cingles de Bertí, fins al seu contrafort de Puiggraciós. Com a tota aquesta zona, les parets de la Trona també compten amb històriques ascensions, els inicis de l'escalada a la Trona s'originant a la dècada dels 40 del segle XX. No obstant això, no s'obre la primera via d'ascens anomenada Cerdà-Riera, fins l'any 1960. Actualment, disposa d'una quinzena de vies obertes.
 
 
La tornada la farem pel mateix camí; en total podem fer l’excursió en un temps de 2 hores i mitja, per superar un desnivell d’uns 400 metres.

dimecres, 9 juliol de 2014

RÀPELS VF TERESINA (MONTSERRAT).

 
La Teresina, fou equipada per Antonio García Picazo amb la col·laboració de diversos amics (F. Parera, M. Ponce, X. Vidal, J.M. Porta i J. Nubiola).
La construcció d’aquesta ferrada es va iniciar al febrer del 1993, el primer tram solament assolia l’agulla de Santa Cecília i es va donar per acabat el mes d’agost del mateix any.
La línia de ràpels va ser posterior i es va equipar en quatre sortides, entre els mesos de setembre i octubre de l’any 1997.
La part final de la ferrada, la que va des dels ràpels al cim de Sant Jeroni, es va equipar en vuit sortides, durant el mes de juliol de l’any 1998.
 
 
Per arribar a la línia de ràpels, s'ha de fer servir la primera part de la via ferrada. Prenen com a punt de sortida el Monestir de Santa Cecília, farem l’aproximació normal de la via ferrada. Anirem a buscar la canal de Sant Jeroni, passant vora la font de la Teula i entrant dins de la canal. Haurem de deixar la canal de Sant Jeroni, per prendre a la nostra dreta la canal del Pou de Glaç, alguns punts blaus i algun rètol indicatiu ens poden servir d’ajuda. Arribem a una part més ampla del torrent on quedem barrats per altes parets, a la dreta tenim l’inici de la VF Teresina, i a l’esquerra seguint la canal el tram equipat del Mejillon. A partir d’aquí farem el primer tram de la ferrada, fins assolir el cim de l’Agulla de Santa Cecília. Per trobar els ràpels haurem de continuar uns metres de ferrada, baixant de l’agulla i continuen direcció al cim de Sant Jeroni. Seguirem caminant des de sota l’agulla de Santa Cecília, seguint uns metres la faixa boscosa, fins arribar a un punt on el tram equipat baixa uns metres, i tot seguit torna a pujar, en aquest lloc s'ha d'estar atent, si posem atenció veurem que per sota nostre i tenim un cable de vida, que en pocs metres ens portarà a la primera reunió de la línia de ràpels.
 
 
Aquest descens consta de 9 ràpels, 27+30+27+60 (30+30)+30+30+16+15+5. Es aconsellable porta un parell de cordes de 60 metres+una de recanvi, així  el quart ràpel el podrem fer d’una sola tirada, i ens estalviarem fraccionar-lo en una reunió intermèdia força incomoda.
 
 
Primera reunió de la línia de ràpels.

 
Panoràmica del primer ràpel.

 
Primer ràpel vist des de la segona reunió, en aquest punt se ha de posar molta atenció a la caiguda de pedres.
 
 
Vistes del primer i segon ràpel.
 
 
<<<<<<<<<<
 
 
<<<<<<<<<<
 
 
Inici del quart ràpel de 60 metres, amb una reunió intermèdia força incomoda (30+30).
 
 
<<<<<<<<<<
 
 
<<<<<<<<<<
 
 
Després del ràpel d 60 metres, en trobem dos de seguits de 30 metres.

 
Alguns punts, es poden desgrimpar si anem amb comte.

 
<<<<<<<<<<
 
 
<<<<<<<<<<
 
 
Els últims metres del traçat van per dins d’una canal, on haurem de fer varies desgrimpades fins a trobar el GR-172, el seguirem per la nostra dreta, i en pocs minuts arribarem a la carretera a pocs metres del Monestir de Santa Cecília.