TORRENT DEL RAJANT

El torrent del Rajant esta situat dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, sent un dels pocs torrents del Parc equipat per a poder-lo descendir, amb tres ràpels de 15, 10 i 20 metres. Aquest curs d'aigua neix molt a prop del conegut mas de Can Pobla sota els faldars del cim de la Mola, tot seguit acaba el seu recorregut a la riera de les Arenes. Per realizar aquest traçat, es pren la sortida des de la zona urbanitzada propera al mas de can Robert. El recorregut més adient, es anar a buscar un camí equipat amb algunes cordes que puja paral·lel al torrent, per la seva esquerra en sentit ascendent. Aquest camí ens portara molt a prop de Can Pobla; llavors tindrem que seguir en direcció al camí que puja a la Mola. Ben aviat trobarem el torrent del Rajant, el qual seguirem de baixada. Per las persones avesades en el descens de barrancs, el Rajant es un torrent sense gaire historia (aproximació i descens unes 2 hores) tot i així, es poden fer algunes combinacions prou atractives per camins de la zona.

D'entrada el torrent es força estret

Ben aviat trobarem els primers ressalts, on tindrem que fer curtes desgrimpades

El traçat més aviat planer, resta trencat per un primer saltant d'uns 15 metres

A partir d'aquí, el torrent es obre donant una panoràmica més amplia de la zona

La major part de l'any el torrent presenta un cabal quasi inexistent, tot i que en algun tram i podrem trobar algunes basses d'aigua, on tindrem que idear la manera més adient per no mullar les cordes

El segon salt d'uns 10 metres, es menys vertical

Els saltants més importants del torrent restant seguits, un rere de l'altre


L'últim rapel es el més llarg, amb uns 20 metres de llargada

Una vegada sortim de l'últim saltant continuarem amb la tònica inicial, tornant a fer curtes desgrimpades per llocs molt tofuts de vegetació

Arribarem a un punt on l'espesa vegetació ens dificultara el pas. Aquí podem sortir per la dreta fen un flanqueig per sobre de roca, fins improvisar en un arbust un últim ràpel que ens portara al final del recorregut, molt a prop del cotxe

PATRICK BERHAULT, O LA DANSA VERTICAL

Nascut el 19 de juliol de 1957, Berhault va ser des dels anys vuitanta una figura clau de l'alpinisme i l'escalada. Precursor de l'escalada d'alta dificultat i del vuitè grau, es va destacar sobretot pels seus encadenaments de rutes als cims dels Alps. Va renunciar al món de les competicions, per gaudir de les muntanyes amb llibertat i pujar només a les quals li resultaven atractives. El nom de Berhault va començar a fer-se un lloc en el món vertical, a partir de l'any 1979 en el massís d'Ecrins. Un any abans, s'havia parlat d'ell perquè va pogué sobreviure a una caiguda de 800 metres, en les Tres Dents del Pelvoux.

Treballava com guia d'alta muntanya, i era conegut per la seva prudència i afabilitat. El seu últim somni era ascendir als 82 cims de més de 4.000 metres dels Alps, en només 82 dies. El 28 d'abril de 2004, es disposaven a escometre el seixantè setè cim. Havien deixat enrere el Taeschhorn (4.491m) i volien assolir també aquest dia el Dom, el Lenzspitze i el Nadelhorn. Berhault estava a punt d'acabar l'ascensió al Dom, per una aresta sense excessiva dificultat, tan senzilla que els muntanyencs no anaven encordats. De cop i volta, Berhault que caminava davant, desapareix de la vista del seu company. Una cornisa que falla, una relliscada inoportuna i l'alpinista gal es perd per a sempre. A primeres hores del matí, el seu cos sense vida va ser localitzat 600 metres sota el cim, en l'estació hivernal de Zermatt.
Assolir en 82 dies tots els quatre mils dels Alps no era la primera marató alpina al que s'enfrontava, acompanyat del seu inseparable company Philippe Magnin, va inscriure el seu nom en el llibre d'or de l'alpinisme, a l'aconseguir encadenar les 16 rutes d'accés al Mont Blanc (4.808 metres, la muntanya més alta d'Europa) pel seu vessant italià, la més esquerpa i complexa, en només 22 dies, amb un torb infernal i temperatures d'uns 20 graus sota zero, incloent vies mítiques per la seva dificultat com el Pilar del Frêney o el Hipercouloir. La temporada anterior havia sorprès a propis i estranys al culminar els 22 cims més difícils dels Alps, des d'Eslovènia fins a la Costa Blava francesa, en tan sols cinc mesos. En el seu currículum figuren fites com la pujada en quatre hores al Cerví, i la seva ascensió en un dia amb l'ajuda d'un helicòpter pels desplaçaments, de les tres nords mítiques dels Alps francesos: el Eiger, el Cerví i les Grans Jorasses.

Patrick Berhault va desaparèixer tal com havia concebut la seva vida, sense fer soroll, discretament. Acompanyat d'un amic, sobre una solitària cresta alpina, el francès va morir envoltat únicament de la immensitat de les muntanyes a les quals es va lliurar.