ROCAMAURA (225 metres).

Descripció de la ruta; Uns mesos enrere, vàrem estar per aquesta zona per tal de fer una ruta senderista fins a la Gola del Ter. Ja des d'un principi, la muntanya de Rocamaura situada sobre mateix del poble de l'Estartit ens va cridar l'atenció, i des de llavors vàrem posar fil a l'agulla per tal de trobar un itinerari que assolís el cim, i a la vegada en la tornada ens apropes vora mar. L'excursió tècnicament és fácil, amb un parell de pujades molt sobtades que trencant el caire força planer del recorregut. La primera envestida la trobem de sortida directa al cim de Rocamaura, l'haurem de prendre amb tranquil·litat. Les bones vistes a la Mediterrània, el poble, i les illes Medes, ens obligaran a fer algunes paradetes que agrairem de bon gust. El retorn el farem anant a trobar un tram del GR-92, que enllaça L'Estartit amb L'Escala. Una vegada trobat aquest camí, el deixarem i baixarem vora mar fins a la cala Pedrosa, tot seguit trobem el segon desnivell del recorregut, que una vegada superat ens retornarà a l'Estartit per un camí més plaent.

Aproximació amb cotxe; des de la Catalunya Central podrem arribar fins a l'Estartit, per la C-25 on enllaçarem amb l'A-2 i N-II, per continuar per la GI-633 i GI-634, fins a la població de Verges. Des d'aquí fem un trosset de la C-31, fins a Torroella de Montgrí, per finalitzar a l'Estartit seguint la GI-641. En total i tenim 160 quilòmetres i un parell d'hores de cotxe.
Podem deixar el cotxe a l’entrada del poble a tocar el Cementiri Municipal. L'Estartit és una població costanera d'una mica més de tres mil habitants, que pertany administrativament del municipi de Torroella de Montgrí. Situat al sud de les darreres estivacions del massís del Montgrí, és una població lligada a la mediterrània.
Només iniciar el recorregut el nostre primer objectiu es prou evident, el tenim sobre nostre, la muntanya de Rocamaura . El seu cim és coronat per antenes de radiocomunicació, i per una càmera de TV3.
Iniciem el recorregut pel costat del Cementiri de l'Estartit. Aquí si inicia un seguit de trams d'escales força dretes, que en pocs metres ens faran assolir un bon desnivell. Aquest tram escalonat fineix en un carrer de la urbanització.
Ara seguirem pujant pel carrer de l'Atlàntida, i després pel de l'Adriàtic, per acabar sortint de la zona urbanitzada.
Entrem en una zona boscosa on el traçat és confús, fins arribar a un tram de tartera que ens farà sortir del bosc. Ara el camí rocallós és més evident, tot que hi ha diversos viaranys que més o menys fineixen en el mateix cim, aquesta és la part més dreta del recorregut.
La Torre Ponça.
Arribem al cim de Rocamaura, a 225 metres sobre el nivell del mar. Bones vistes de l'entorn, amb el mar Mediterrani de fons, el poble sota mateix dels espadats verticals del cim, i les Illes Medes a vista d'ocell.
La història diu que un Castell anomenat de Rocamaura o Roca Maura, apareix esmentat l'any 1078, fins al s. XII, dins les possessions dels comtes d'Empúries, sense que avui en dia hi hagi cap resta, que corrobori l'existència de dita fortificació.
Iniciem el descens del cim pel costat contrari al que hi hem accedit, ara per pista ampla.
Ben aviat entrem en un espès bosc de pins, fins arribar al coll de Taians. Aconsellable portar a mà el track de la ruta, per les nombroses pistes que hi ha en aquesta zona.
El nostre recorregut fa una gran girada tot vorejant les propietats de la Torre Ponça, en algun moment del trajecte enllaçarem amb la Ruta del Vent, i després farem uns breus metres pel GR-92.
Deixem el GR a l'esquerra fins arribar a un desviament on tenim l'opció d'anar a la cala Ferriol, i la cala Pedrosa. Nosaltres ens dirigim a la segona cala, si volguéssim anar a cala Ferriol el recorregut s'allargaria força més.
L'illa de la Pedrosa.
Iniciem una baixada de menys d'un quilòmetre força dreta.
Per davant tenim el Golf de la Morisca, a l'esquerra la Foradada, un túnel natural que travessa el que s'anomena Cap Castell, i que permet que sigui travessat per petites embarcacions.
La Foradada.
Arribem a cala Pedrosa, amb l'illa de la Pedrosa per davant mateix, lloc força tranquil on solament si pot arribar pel mar, o fent una bona caminada. Sortim de la cala per l'únic corriol visible, fem uns metres planers per dins del bosc i girem a l'esquerra, on s'inicia una pujada que ens farà recuperar tot el desnivell perdut abans d'haver baixat vora mar.
La pujada més dreta fineix en una cruïlla de pistes amples, on hi ha un rètol. A partir d'ara seguirem per camí planer amb lleugera baixada, en un principi en direcció al mar, fins a situar-nos per sobre del Port de l'Estartit.
Aquí el recorregut canvia sobtadament de dirección, i empren una baixada decidida pel mig de carrerons urbanitzats fins arribar davant mateix de les instal·lacions del Port.
Nosaltres aquí vàrem variar un xic el track original, tot passant per l'església de Santa Anna, i a la mateixa plaça de l'església ens vàrem obsequiar amb unes merescudes cerveses. Des d'aquesta plaça al cotxe, i tenim una curta passejada per dintre del nucli urbà de l'Estartit.

BTT CASTELLTALLAT.


Descripció de la ruta; El recorregut d'avui, és una ruta circular amb sortida i arribada des del poble de Fonollosa (Bages). L'objectiu és un dels punts més emblemàtics de la serra de Castelltallat, l'església de Sant Miquel, les ruïnes del castell de Montedono o Castell Rodó, i l'Observatori Astronòmic, tot el conjunt agrupat al cap d'un turó de 887 metres d'altitud,
Castelltallat té una població disseminada d'uns 64 habitants, en cases de pagès aïllades entre feixes de conreu i bosc. Gairebé totes les cases de Castelltallat pertanyen a la parròquia de Sant Miquel, però als extrems sud i oest n'hi ha de les parròquies de Fonollosa i d'Aguilar de Segarra.
L'entorn boscos que veurem, ha estat afectat en la major part pels incendis de 1994 i 1998. La seva superfície arbrada va quedar reduïda a 1.000 ha, quan abans en tenia 6.000. La recuperació natural de la vegetació ha comportat alguns canvis. D'una banda s'ha estès una roureda pràcticament pura allà on abans hi dominaven els pins, i de l'altra els pins blancs s'han tornat a sembrar. Arreu on no s'ha tornat a instal·lar el bosc hi domina ara la brolla, on destaca la botja, el romaní, fenàs, etc.
Durant l'excursió circularem per camins força tranquils, ja que no són els més habituals per pujar a Castelltallat. El recorregut no és gaire llarg però requerirà un bon esforç físic de sortida, on trobarem 6 quilòmetres continuats de pujada, amb uns 400 mestres de desnivell, quasi tot el desnivell del recorregut esta en aquest punt inicial.


Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-25 en direcció Lleida, fins la sortida 123 (Rajadell). Ara seguim per la dreta la BV-3012 fins el Moli de Boixeda, on girem a l'esquerra  per la BV-3008, fins al poble de Fonollosa. En total i tenim un 18 quilòmetres, i uns 25 minuts de temps.


Deixarem el cotxe a tocar l'Ajuntament de Fonollosa, en un petit aparcament.
Fonollosa és un poble cap del municipi del mateix nom. Està situat al vessant sud de la serra de Castelltallat, a la vall de la riera del mateix nom, afluent del Riu Cardener.
Iniciem el recorregut baixant fins a la carretera pel carrer Major, girem a la dreta i seguim uns metres en línia recta per la carretera. En l'inici de la primera corba deixem la carretera, i continuem per un camí ample entre un seguit de cases (cal Caselles, la Vinya, el Molineret Nou). El camí continua amb pujada suau per sobre les cases de cal Ramon, i el Molineret Vell. Passem a tocar les cases de cal Miquelet, i cal Joan, on girem per canviar totalment de direcció i enllaçar amb una pista en millors condicions apta per cotxes.


Arribem a una cruïlla on girem a l'esquerra per iniciar el primer tram de forta pujada. La pista ampla ens acosta a la casa de cal Biel, deixem la pista que porta al mas i continuem per la dreta per sota d'unes importants línies elèctriques. Al fons dalt de la carena veiem per primera vegada el nostre objectiu l'església de Sant Miquel de Castelltallat.


A partir d'aquí la pista és més estreta, i en pitjors condicions. En un principi una baixada de pocs metres ens farà perdre desnivell fins arribar al fons d'una vall estreta, on creuem el torrent de Fonollosa. Ara tenim per davant la pujada més forta del recorregut. En alguns punts molt pedregosos se'ns farà complicat rodar sobre la bicicleta. Amb paciència i esforç ens anem apropant a Castelltallat.


La pista fa una gran girada a l'esquerra per acabar arribant a la Creu del Ros, un coll situat entre la Casanova i Castelltallat. A partir d'aquí ens quedant uns metres de pujada dreta, ara per terreny asfaltat.


Arribem al nostre objectiu, on i trobem les ruïnes de l'antic Castell amb dades documentals del segle X. Construïda amb les pedres del castell es va edificar l'església de Sant Miquel, documentada des de l'any 1031. Al costat de l'església i veiem l'Observatori Astronòmic de Castelltallat inaugurat l'any 2004, i situat a 911 metres d'altitud, Té una cúpula de 5,25 metres de diàmetre i un telescopi de 420 mm de diàmetre, que permet l'observació de les estrelles, les nebuloses i les galàxies de l'univers. S'ofereixen activitats, tant de dia com de nit, per conèixer el món de l'astronomia. L'observatori també té una funció educativa, dirigida als escolars, i constitueix un centre astronòmic de referència a tot Catalunya.


Des de la façana principal hi ha una esplèndida panoràmica. Vistes a Montserrat.


Després d'un merescut descans iniciem el retorn, de primer desfem de baixada uns metres de camí fins a la Creu del Ros, tot seguit pugem un tros fins a trobar les pistes principals que donen accés a Castelltallat (rètols indicatius).


Castelltallat.


Seguim per l'esquerra per pista planera. Deixem a la dreta la pista principal i arribem a la casa de can Ponç.


Ara ens trobem amb una pista més complicada de pedres, i un fort descens on haurem d'estar atents. Passem les cases de cal Cucala, i el Becardit de les Olles. Pugem uns metres i ens trobem amb la carretera que va de Fonollosa a Aguilar de Segarra, a l'alçada del quilòmetre 17, fins a Fonollosa per carretera i tenim dos quilòmetres. Per allargar un xic el recorregut en un principi anirem en direccio contrària, per acabar arribant al poble després de fer uns set quilometres.


Seguim un tram de carretera per la dreta en sentit ascendent, fins arribar al coll de cal Pallares, baixem pocs metres i deixem la carretera per continuar per un camí de pujada a l'esquerra de la carretera. Ens anem enfilant per la Serra de la Vall per pujada suau,, tot seguit el camí s'aplana. Ja en les proximitats del poble trobem un últim tram de baixada per pista ampla i bona, que en un vist i no vist ens aproparà a la casa de la Morera a tocar el poble. Un últim pujador curtet ens retorna a la carretera a escassos metres d'on tenim el cotxe.


Si heu gaudit de la ruta i voleu acabar d'arrodonir el dia, aneu des de l'aparcament a la Plaça Major on trobareu el Forn de Pa de Fonollosa, fan un pa exquisit de diferents models, i uns metres més enllà i trobem el restaurant de cal Calet amb un excel·lent menú, a bon preu i bon tracte.