BTT RIU BASTARENY.

Descripció de la ruta; l'objectiu del recorregut és resseguir el riu Bastareny, des del seu aiguabarreig amb el Llobregat, fins al seu naixement a l'Adou o fonts del Bastareny. El Bastareny en tenir un recorregut de poca longitud, serà dels pocs rius on assolir aquest objectiu no serà una tasca complicada. Tot seguint el curs d'aigua trobarem de sortida el poble de Guardiola de Berguedà, i a continuació el de Baga, pobles petits però de gran importància dins de la comarca. A mig recorregut tenim la visita obligada a les fonts del Bastareny, i ja de tornada li posarem una mica d'aventura a l'excursió, tot pedalant per la Via del Nicolau. Ruta fàcil d'uns 24 quilometres, amb un desnivell moderat proper als 400 metres, que podrem fer en una matinal, amb tranquil·litat i aprofitant els nombrosos punts d'interès que trobarem al nostre pas.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa, fins a Guardiola de Berguedà per la C-16. Un bon lloc per deixar el cotxe és al carrer de l'Estació, a l'entrada del poble. En total i tenim uns 66 quilòmetres, i uns tres quarts d'hora de cotxe.
Guardiola de Berguedà és un municipi de la comarca del Berguedà, situat a l'Alt Berguedà. En el centre del poble, es troba a l'aiguabarreig del riu Bastareny amb el riu Llobregat. Nosaltres vàrem deixar la visita a aquest punt, per al final de l'excursió.
Iniciem el recorregut davant mateix de l'antiga estació del carrilet que unia Manresa, Berga i Guardiola. Aquest tren va començar a circular l'any 1885 entre Manresa i la colònia Rosal a Olvan, i tot seguit fins a Guardiola de Berguedà l'any 1904, fins a l'any 1973 que va deixar de circular.
En un principi pedalem en direcció al centre de la población, on està ubicat l'Ajuntament. En pocs metres creuarem per dos ponts el riu Bastareny.
Enfilem per la carretera de Bagà, i tot just per davant d'un altre pont, deixem la carretera i ens desviem a l'esquerra per un camí costerut.
Passem les cases de cal Frare, i el Reboll fins a trobar una pista pavimentada (carretera de Santa Fe de Quer).
Aquest tram pertany a la via del Nicolau, però de moment solament el seguirem uns cinc-cents metres, després de passar un túnel el deixarem a l'esquerra, i continuarem per la dreta de baixada fins el Pont de l'Oratori, també dit Pont de la Vila.
Passat el pont entrem a Bagà. Seguirem pels carrers més propers al riu fins a sortir del poble, per la carretera de Bagà a Sant Joan de l'Avellanet.
A l'alçada de l'Àrea Recreativa del Pont de Sant Joan deixarem la carretera, per continuar per la dreta seguint una pista de terra (Camí del Monnell). Anirem seguint la pista principal en paral·lel al riu Bastareny, deixant un parell de pistes a l'esquerra, fins a un punt on també deixem de costat el riu, per arribar a la masia de cal Cerdanyola (Aula de Natura La Salle).
A tocar la casa i tenim la Font Nostre amb unes taules de pedra, un bon lloc per fer parada. Per un petit pont creuem el torrent de la Font del Faig, i deixem a la dreta el sender del Camí dels Empedrats. Una corba molt tancada ens retorna a la vora del riu. A continuació el tornem a creuar pel Pont del Molí, a tocar el Molí del Puig. Passat el pont deixem a l'esquerra un sender poc visible que farem servir a la tornada, després de la visita obligada a les Fonts del Bastareny. Continuem per la pista ampla per una pujada continuada. Baixem uns metres, per acabar arribant a un lloc on ens desviarem a l’esquerra fins trobar el Salt del Bastareny.
Salt del Bastareny.
Per anar fins al naixement del riu, haurem de caminar uns tros per un caminet força dret i tot seguit baixar, per continuar planerament i a vora de l'aigua fins trobar la surgència de l'Adou.
Retornem a la pista ampla, i desfem el camí fet fins al Pont del Molí.
Aquí haurem de cercar un camí estret, humit i rocallós a la dreta de la pista principal.
Aquest tram és el més incomodo del recorregut, puix que ens tocarà empentar de pujada la bicicleta durant un quilòmetre fins arribar a la casa del Puig de Baga, una masia del terme municipal de Gisclareny documentada ja en època medieval, i molt relacionada amb l'església romànica de Sant Martí del Puig, de la qual dista a penes un centenar de metres. Des de la casa continuem de baixada, ara ja per una pista ciclable.
Enllacem amb la pista que va de Bagà a la casa de Murcurols, i poc després trobem la carretera de Gisclareny, que seguim de baixada. Passem un túnel i pugem uns metres fins a l'Àrea recreativa de Sant Joan de l'Avellanet, on també hi ha l'església del mateix nom. Una mica abans d'arribar aquest punt, ja haurem vist els rètols indicatius de l'inici de la Via del Nicolau.
La Via del Nicolau fou construïda a principis del segle XX (1914-1916) per tal de transportar fusta des de Gisclareny fins a Guardiola de Berguedà. El seu promotor fou Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga, que en va tenir la concessió fins a mitjans dels anys 30. Posteriorment va caure en desús i la infraestructura es va anar deteriorant. L'any 2009 el camí fou restaurat amb finalitats turístiques. Gràcies a aquesta restauració, avui en dia senderistes i ciclistes poden gaudir d'aquest camí que recorre la vall del riu Bastareny i que uneix Sant Joan de l'Avellanet i el monestir de Sant Llorenç prop Bagà a Guardiola de Berguedà.
El gran atractiu de la ruta són els diversos túnels i ponts que hi ha.
Iniciem el descens per aquest traçat, anant amb compte els primers metres que són els més drets.
Arribem a la Passarel·la del Nicolau, un pont penjant de més de 35 m de longitud.
Per sota nostre ja tornem a veure el riu, i el camí que hem fet d'anada.
Després de passar un parell de túnels tornem a estar a l'altura del poble de Bagà, i ben aviat retrobarem el camí que hem fet de sortida. Des d'aquí solament caldrà desfer aquests últims quilòmetres, fins tornar al poble de Guardiola de Berguedà.
A tocar la sortida podem baixar al punt on el Llobregat rep les aigües del Bastareny.

QUERFORADAT – CAVA.

Descripció de la ruta; recorregut circular, que ens portarà a descobrir els bonics poblets del Querforadat i Cava, sota les impressionants parets de la cara nord de la serra del Cadí, en el límit entre la Cerdanya i l'Alt Urgell. En el traçat voltarem el Tossal del Quer. A l’anada del Querforadat a Cava ens trobarem un tram més monòton, per una zona de pinedes. A la tornada si el dia és clar, tindrem el gran al·licient de poder contemplar unes magnífiques vistes de la Serra del Cadí. Excursió no gaire llarga, d'uns 8 quilòmetres de recorregut, i uns 500 metres de desnivell. En total podrem estar caminant unes 2,30 hores, allargant la nostra estada a l'hora de visitar els dos pobles que donen nom a l'excursió.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem l’autovia C-16 passant per Berga, fins al Túnel del Cadí (entrada gratis, sortida de pagament). A la sortida del túnel enllacem amb l'N-260, passem Bellver de Cerdanya i entrem a Martinet. A la sortida del poble ens desviem a l’esquerra per una pista enquitranada. Deixem a l’esquerra el desviament a Montellà, uns quilòmetres després arribem a Béixec. Continuem uns quilòmetres més fins arribar al Querforadat. Amb un mica de sort, podrem aparcar a la mateixa entrada del poble en un petit aparcament. En total i tenim un parell d’hores de cotxe, i uns 112 quilòmetres de recorregut. El recorregut es pot iniciar indistintament al Querforadat o a Cava, si ho fem des d’aquest últim i tenim uns 10 km mes de recorregut, on el tram final és una pista asfaltada però força estreta.
Deixarem el cotxe a l’entrada del poble. El Querforadat (1380 metres d’altura), és un nucli de població del municipi de Cava, a la comarca de l'Alt Urgell. Les dades diuen que comte amb uns 15 habitants, que a l'estiu segurament seran molts més, i potser a l’hivern algun menys. El mot Quer és d’origen preromà, per referir-se a un penyal, possiblement fent al·lusió a la gran roca que presideix el poble i on hi havia el Castell.
Iniciem el recorregut prenen a la nostra dreta, el primer carrer del poble. Passem pel mig d’unes cases a tocar la Font de l’Andreu, ben aviat haurem sortit del poble. En un principi caminaren a tocar antics camps de conreu, deixant darrere nostre les primeres vistes de la serra del Cadí. La pujada constant i decidida, ens condueix a una zona de pinedes i al punt més alt del recorregut (1.585 metres). Uns metres després, ara ja de baixada arribem a coll de Cristià.
Cava.
A partir d’aquí el sender baixa decidit al poble de Cava, on i entrem pel carrer de la Casota.
Cava és un municipi de l'Alt Urgell que té com a nucli més gran Ansovell, i on també inclou el Querforadat i el que li dóna el nom, Cava. El topònim ja apareix al segle XI amb la forma Cava, probablement prové del llatí que significa roca buida, cova. Des de fa temps, és considerat el municipi amb menys habitants de la comarca de l'Alt Urgell.
El seu terme municipal inclou diferents accidents geogràfics, entre els quals domina la serra de Cadí, la cresta de la qual exerceix de límit meridional del municipi, trobant la seva màxima altitud en el Puig de la Canal Baridana (2.648 m). Per tant, bona part del terme de Cava forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Situat dins del comtat de Cerdanya, el castell de Cava és documentat en 1277. Va ser destruït pels miquelets en 1712 i només queden dos fragments de mur, un dels quals fa cantonada. En un bancal més baix, en la part sud, està la pedra anomenada Cadira del Senyor, on la tradició diu que el baró prenia el sol a l'hivern. L'església de Sant Climent és un petit temple situat a l'extrem de ponent del nucli urbà del poble de Cava. Es tracta d'una església construïda durant l'edat moderna, possiblement en substitució de l'antiga església medieval, que es trobava a l'anomenat camp Gran de Cava, situat a prop de mig quilòmetre al nord de la població actual.
Després de visitar el poble continuarem el nostre camí repetint uns metres del que hem fet fins aquí. A la sortida del poble girem a la dreta. Des del mateix camí, es poden observar damunt d'una roca les restes d'una cantonada del castell. El camí passa després a tocar el Roc de l'Oró, des d'on es pot gaudir d'una panoràmica impressionant de tot el Cadí i del poble de Cava.
Arribem a cal Pubill, passant davant la font del veïnat, i deixant a la dreta el trencall del camí de les Deveses.
Can Pubill i la serra del Cadí.
Travessant un dens bosc de pi roig, i ja molt a prop de coll d'Eruga, cal deixar el trencall del camí Cardonera la dreta, i ascendir fins al coll.
----------
Ara el camí gira cap a l'esquerra tot descendint cap al poble del Querforadat, primer entre pins i després pels camps, on s'arriba enfilant el carrer de Migdia per davant de la font del Peró.
Aprofitarem aquest últims metres que passant per dins del poble, per visitar els seus carrers i altres llocs d’interès.
Passem a tocarl’església parroquial dedicada a Sant Genís.
----------
----------
A la sortida del poble podem pujar fins on havia estat ubicat el castell del Quer, dalt de les penyes de la banda nord de l'actual nucli, dominant la riba esquerra del riu Naval.
En aquest roquerar s'hi concentraven antigament la totalitat de les cases del poble. Del castell en resta algun llenç de mur de notables dimensions fet amb pedres de mida mitjana, una torre que gairebé no es veu en quedar adossada a cal Moliner, uns d'arcs de considerables proporcions que es podrien datar de finals del segle XIV, i que sostenen el carrer de la Volta sobre el qual hi ha les cases de cal Peritxes i cal Tuixén, i les restes d'una altra torre en ruïnes a la part est d'aquest carrer.