VF DELS PATACONS.


La via ferrada dels Patacons, és l'última via que s'han equipat a Catalunya (23 d'abril del 2016). Després d'un llarg temps d'espera, en Jordi Vallvé Ollé (Skpat) ens ha sorprès amb aquest nou, i complet itinerari. El recorregut és entretingut i la dificultat no és alta, es podria catalogar una mica per sobre del K3, sense arribar al K4, les complicacions són més tècniques (ràpels i ponts), que no pas físiques, ja que no presenta punts de gran esforç, i el seu traçat no és excessivament llarg, fins i tot l'aproximació, i el retorn són còmodes de fer.
La via està situada a la comarca del Baix Camp (Tarragona), a una alçada d'entre 800 i 900 metres, en el lloc anomenat Cingle de la Cova Llonga. El traçat busca els trams de paret més lògics, combinant trams verticals i aeris amb altres de flanqueig, amb algun pas desplomat de poca dificultat. Per enllaçar els diferents trams, la via comte amb 4 ponts nepalis de diferent llargada, i un parell de ràpels no obligatoris, també i trobarem un parell de sortides per si volem evitar algun tram. Els ràpels són de 20 i 10 metres, si els volem fer haurem de portar una corda de 40 metres. El temps aproximat per fer tota la via estarà al voltant de 2 hores, tot depenent de si trobem molta gent durant el recorregut.

Aproximació amb cotxe; des de l'AP-7 e direcció Tarragona prendrem la sortida numero 34, per enllaçar amb la T-11 en direcció Falset. Aquí prendrem la sortida 0 per la T-704 en direcció Maspujols. Passarem els poblets d'Aleixar i Vilaplana, i continuem en direcció a Prades. Des de Vilaplana i tenim uns 7,8 quilometres per una carretera amb forces corbes, fins trobar el pàrquing de la zona d'escalada de la Mussara.

Aproximació a la via; sortim a la carretera i la seguim uns 50 metres fins trobar un camí que baixa a la Font del Roure, passada la font deixem el recorregut del GR-172 a la dreta, poc després trobem una cruïlla a la dreta en dirección al Grau del Llop i a l'esquerra al Grau de Patacons, a partir d'aquí seguim per sota les parets pel Camí dels Cingles, fins arribar a l'inici de la via. En total i tenim menys d'un quart d'hora.


La via es pot dividir en quatre trams ben diferenciats.

El primer tram de dificultat mitjana baixa (k3), s'inicia força vertical però sense gaire esforç s'arriba a una lleixa que flanqueja a mitja paret, i on en algun punt el sostre és molt baix, no tindrem cap més remei que gatejar uns metres, i sempre anant amb comte, doncs aquest tram no te cable de seguretat. Una vegada sortim de la lleixa, podrem caminar per la cornisa fins trobar el segon tram de la via.




Lleixa del primer tram, sense cable de vida.


El segon tram és de dificultat mitjana (k3), una mica més tècnic que l'anterior, comença vertical amb algun esglaó on haurem de fer alguna tibada, i tot seguit flanquejar a l'esquerra. A la dreta, i trobem un escapament per retronar al cotxe.


---------


----------


---------


El tercer tram és el més complicat de la via, de dificultat mitjana és un (k4) molt justet.



Aquí i trobarem el pas més complicat del recorregut, es tracta d'un curt flanqueig aeri i un xic desplomat, molt ben equipat, per al qual no ha de comportar una gran dificultat a persones que ja hagin fet altres ferrades.


En aquest tram, també i trobarem el gruix dels ponts nepalis. Sortint del flanqueig desplomat per sota i trobem el primer pont de 22 metres, a la sortida continuem flanquejant fins a trobar un canvi de vessant on trobem el pont més llarg de 28 metres, solament caldrà baixar uns metres per enllaçar amb un altre pont de 22 metres que ens conduirà al peu d'una característica agulla, on s'inicia el últim tram de la via.


Pont de 22 metres i pas desplomat.


----------


----------


----------


El pont més llarg de 28 metres.


----------


---------


Tram d'enllaç entre el segon i tercer pont.


Tercer pont i l'agulla.


Tercer pont.


Sortida del tercer pont, inici de l'agulla.


Cim de l'agulla, ràpel de 20 metres.


Vista del segon pont, des del final de la ferrada.


L'agulla des de l'inici del quart pont.


L'agulla.


Últim ràpel de 10 metres.


---------


----------


Cova dels Patacons.


---------


El segon pont des de la cova dels Patacons.


El retorn pel grau de Latrencanous (K1).


Grau de Latrencanous.


Vista de l'inici de la via des del camí de tornada.

COSTA PUBILLA (2.056 METRES).


El cim de Costa Pubilla, també anomenat com a cim del Pla de Pujalts és el punt més alt de la serra de Montgrony. Aquesta és una serra prepirinenca situada a l'extrem occidental del Ripollès, i a tocar amb el límit de la comarca del Berguedà. Un bon mirador de les comarques de la Catalunya central i de les muntanyes del Pirineu Oriental.
L'excursió és senzilla, solament requereix una condició física mitjana, per superar un desnivell de prop de 900 metres, que trobarem quasi tot en els primers cinc quilòmetres de recorregut, en un total d'uns 13 quilòmetres. El terreny és de bon fer, corriols a l'inici, amplis prats de pastures durant l'ascensió i baixada del cim, i pistes amples a la part final del recorregut.

Aproximació amb cotxe; Des de la Catalunya Central ens arribarem a Ripoll i tot seguit Campdevànol, on agafem la carretera GI-402 en direcció a Gombrèn (8,5 km). Arribem a Gombrèn, creuem el poble i continuem per la carretera, un quilòmetre després deixem la carretera GI-402 i agafem la pista asfaltada que surt a la dreta en direcció al Santuari de Montgrony i Castellar de n'Hug. Després d'1,5 km deixem la pista de Castellar de n'Hug i continuem per la pista asfaltada de la dreta direcció al santuari.

Recorregut; Nosaltres no vàrem arribar amb el cotxe al santuari de Montgrony, vàrem aparcar davant mateix de la penúltima cruïlla de pistes que hi ha abans del santuari. Des d'aquí iniciem l'excursió fent els primers metres per la pista ampla, fins a la següent cruïlla on ja deixem a la dreta la pista que va al Montgrony i continuem per l'esquerra de pujada per camí ample fins al refugi de les Planelles, petit refugi situat a quinze minuts a peu del santuari de Montgrony, no està guardat i disposa de vint places sense cap mena d'equipament. No hi ha electricitat ni aigua, però té xemeneia i taula amb bancs.


A partir d'aquí, la pujada ens acompanyarà fins al mateix cim. Des del refugi resseguim vora una torrentera i tot seguit assolim el collet de les Eres, fem una gran girada fins el Rasos dels Camps o Camps d'Ordi, on comencem a tenir bones vistes de punts coneguts, com poden ser el Pedraforca, Montserrat o el Montseny.


Rasos dels Camps o Camps d'Ordi.


El Pedraforca.


Inici del tram de pujada amb més desnivell.


Montserrat.


Montseny.


El sender ara és poc marcat i farem servir la intuïció, podem arribar al coll de Coma Ermada, seguint la carena fins al cim sense pèrdua. Nosaltres vàrem optar per pujar directament, sense passar pel coll. Mirant de cara avall veurem el cim de la Covil (2.002 metres), que resta separat del Costa Pubilla pel coll abans esmentat.


La Covil i al fons el Taga.


Realitzem els últims metres més relaxadament, ja que el fort desnivell ha minvat força. Ara les vistes són de 360°, podem veure la zona del Taga, i les muntanyes dels voltants de la Vall de Núria, amb el gran Puigmal en primer terme.



Costa Pubilla (2.056 metres).


Serra de Montgrony.


Puigmal.


Deixem enrere el Costa Pubilla.


Resseguim l'ampli carener fins al següent cim.


Des del cim del Costa Pubilla (2.056 metres) i ja iniciant el camí de tornada podem accedir a un segon cim el Tossal de Meians, també dit Roc dels Llamps (2.050 metres). 


A partir d'aquest segon cim, comença una forta baixada fins al coll de la Bona, davant tenim el cim de l'Emperadora (1.962 metres), de pujada opcional si volem fer més desnivell.


Nosaltres girem a l'esquerra, per corriols de vaques i camins poc definits fins a les Fontetes de Meians, i el Pla dels Cóms. Entrem de ple en la Serra de Meians i el Pla de la Barraca, des d'on veiem la casa que dona nom al lloc, amb bones perspectives del Pedraforca. 


A partir de la casa de Meians, ja trobem una pista ampla apta per a cotxes amb empenta. La baixada és suau, amb algun curt pujador que trencarà el nostre pas lleuger.


Fent camí sense pausa arribem al casa de les Viles Grosses, per lògica tot seguit trobarem les Viles Xiques, un bon senyal perquè el nostre mapa ens diu que solament ens queda un quilòmetre i mig, de baixada quasi planera fins al final del recorregut.