ELIZONDO (VALL DEL BAZTAN).

Descripció de la ruta; passejada sense cap mena de dificultat pels carrers i voltants del poble d'Elizondo, un llogaret de la Comunitat Foral de Navarra, capital de la vall del Baztan. Es troba emplaçat a banda i banda del riu Bidasoa o Baztan. Es tracta d'un assentament més urbà que rural donada l'abundància de comerços, bars, restaurants, tallers, sucursals bancàries, etc. En total farem no més de quatre quilòmetres, sense un desnivell a destacar. Els llocs més interessants que podem trobar durant el recorregut son; Església Parroquial de Santiago, Palau Barroc de Arizkunenea, Museu etnogràfic del Baztan, barri antic, riu Baztan, Plaza dels Furs, Pont de Txokoto, Cases dels indians.

Punt de sortida; des del mateix poble d'Elizondo, a 50 quilòmetres de Pamplona. Si accedeix per l'N-121-B. Elizondo està a 200 metres d'altitud, i té una població d'uns 3.335 habitants.

https://es.wikiloc.com/rutas-a-pie/elizondo-trilogia-del-baztan-53582500

En Elizondo es troba l'Ajuntament de la Vall, seu administrativa del municipi i també la major part dels comerços. Compta amb cinc barris; Antzanborda,Beartzun, Berro, Quinto Real i Etxaide. 

Els primers vestigis d'assentaments humans en la zona d'Elizondo daten de l'Edat del Ferro. Durant l'època romana, la regió va estar sota domini romà i es van establir assentaments agrícoles. No obstant això, la història d'Elizondo està fortament marcada per la influència vascona i la posterior arribada dels vascons, un poble prehistòric que habitava la regió. La cultura vascona ha deixat empremta en la toponímia, les tradicions i els costums de la zona.

Durant l'Edat Mitjana, Elizondo es va convertir en la capital de la vall de Baztán, i va ser seu d'importants famílies nobles. La localitat va experimentar un desenvolupament significatiu durant aquest període, amb la construcció d'esglésies i palaus.

El barri antic d'Elizondo, és un encantador laberint de carrers estrets i empedrats que et transporten a temps passats. Amb cases d'estil tradicional i balcons de fusta, conserva la seva autenticitat històrica. Les seves botigues, restaurants i bars ofereixen l'oportunitat de gaudir de la gastronomia i artesania local.

Pont de Txokoto. Aquest antic pont de pedra sobre el riu Baztan, ofereix una vista panoràmica impressionant dels voltants. És un lloc perfecte per a gaudir de la tranquil·litat, capturar fotografies  i apreciar la bellesa del paisatge riberenc.

El riu Baztan que travessa Elizondo, ofereix un paisatge serè i natural. Pots gaudir d'un passeig relaxant per les seves ribes, envoltat de vegetació exuberant i sentint el so de l'aigua. El riu es diu Baztan en la seva capçalera, i tram inicial. A l'altura d'Elizondo, encara rep oficialment el mateix nom. Posteriorment, en arribar a l'altura de Oronoz-Mugaire, el riu canvia de nom i passa a dir-se Bidasoa fins a la seva a desembocadura en el mar Cantàbric.

L'església parroquial de Santiago, és un impressionant edifici neoclàssic del segle XVIII destaca per la seva imponent façana i el seu interior ricament decorat. Alberga valuoses obres d'art religiós, com a retaules i escultures, i és un lloc d'importància històrica i espiritual en Elizondo.

===============

 

OCHAGAVÍA.

Descripció de la ruta; avui proposem una bonica passejada de tan sols 5 quilòmetres, i un desnivell de 200 metres pel poble d'Ochagavía, una vila de la Comunitat Foral de Navarra, situat en la Merindad de Sangüesa, a la vall de Salazar, a la comarca de Roncal-Salazar a 85 km de la capital de la comunitat, Pamplona.

Punt de sortida; des del mateix poble d'Otchagavía, que actualment comte amb una població propera als cinc-cents habitants.

El riu Salazar, que dona nom a la vall homònima, arrenca en Ochagavía allà on es donen la mà els rius Zatoia i Anduña. Des d'allí continua en direcció sud fins a la Foz de Arbaiun, i a la sortida de la gola discorre paral·lel a la serra de Leire fins a l'Irati, al sud de Lumbier. En el seu trajecte travessa terrenys de la vall de Salazar, Navascués, Romanzado i Lumbier.

Un dels principals atractius del poble són les seves cases de pedra, amb teulades molt empinades a dues o a quatre aigües, de teula plana, amb àmplies portalades i finestra geminada i escuts. Les cases, estan separades unes d'altres per un espai denominat etxekarte o belena.

https://es.wikiloc.com/rutas-a-pie/ochagavia-110452757

===============

===============

Durant el recorregut podrem veure els palaus medievals d'Urrutia, Iriarte i Donamaría, i algunes cases blasonades dels segles XVIII i XIX. També és interessant, el pont de pedra medieval sobre el riu Anduña.

L'església de Sant Joan Evangelista, que conserva restes d'època medieval del segle XI i dels segles XVI i XVII. Dins hi ha tres retaules d'estil renaixentista, obra de l'imatger navarrès Miquel d'Espinal del segle XVI. 

Al sud del poble passarem per un racó on conflueixen dos barrancs, el de Arbea i el de Osate. Quan plou se sol formar una cascada en aquest lloc. No és una cascada espectacular, però sí que alta i esvelta, i té la particularitat que dura molt poc, per la qual cosa no és fàcil de veure. Es tracta de la Cascada de Osate, també dita de Otsate o de Arbea, segons la cartografia que es consulti.

 

BEGET.

Descripció de la ruta; avui proposem una passejada pel poble de Beget, considerat un dels pobles més bonics de Catalunya, el qual es manté pràcticament verge i conserva la seva bellesa natural i rural dels seus inicis. La pau i tranquil.litat que desprèn cada racó, el converteixen en un poble perfecte per gaudir de la natura i la desconnexió. Amb la pedra com a protagonista, el poble es caracteritza pels seus carrerons empedrats, els dos ponts medievals, i l'església romànica de Sant Cristòfol. Cal destacar que Beget ha estat declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Conjunt Històric i ha rebut la distinció de la marca turística de Pobles amb Encant per l'Agència Catalana de Turisme. Un reconeixement que només han obtingut 14 pobles en tot Catalunya, 5 d'ells a comarques gironines.

Punt de sortida; s'hi arriba per una petita carretera d'uns catorze quilòmetres, que surt a uns dos quilòmetres de la carretera de Camprodon, a Molló. En l'entrada del poble trobarem un ampli aparcament.

Beget és un poble de l'Alta Garrotxa, i també un antic municipi fins a l'any 1969, en què fou agregat al terme municipal de Camprodon (Ripollès). A finals del segle XVIII, Beget tenia 662 habitants i el 1860, 1.309 habitants; d'aleshores ençà, la població ha anat davallant. El 2005 tenia 27 habitants, i actualment s'ha convertit en un nucli de segona residència.

El poble està format per tres sectors o barris, separats per dues rieres i connectats per dos ponts. Pel pont de Beget, possiblement del segle XIV, s'accedeix al segon sector del poble on s'uneixen el camí de França i el de la Font en una petita plaça; en aquest sector cal destacar la Torre del Rellotge, un pont nou sobre la riera del Trull del 1940, per substituir-ne un d'antic endut per una riuada, i que duu al sector més nou de Beget, construït els segles XVIII i XIX.

La importància de Beget a l'alta edat mitjana radicava en la seva posició com a centre de la vida comunitària i agrícola, on les pràctiques i tradicions podien transmetre's de generació en generació sense la influència de les ràpides transformacions que experimentaven les ciutats més accessibles. Aquest aïllament natural no només va protegir Beget de les invasions i conflictes que van assotar Europa i Catalunya durant aquests temps turbulents, sinó que també va jugar un paper crucial en la preservació de la seva arquitectura medieval i el seu teixit social tradicional.

===============

===============

L'edifici més destacat n'és l'església de Sant Cristòfol, al voltant de la qual es formà el sector més antic de Beget. Aquest edifici s'erigeix en una de les joies més representatives del romànic català, i en un testimoni arquitectònic de la profunditat espiritual i artística de l'edat mitjana a Catalunya. Construïda entre els segles XII i XIII, aquesta església no només destaca pel seu valor històric, sinó també per la seva bellesa impressionant, que encapsula l'essència de l'estil romànic amb la seva sobrietat i harmonia.

El valor de l'església de Sant Cristòfol rau en la seva capacitat de connectar els visitants amb el passat medieval de Catalunya. L'interior de l'església es conserva pràcticament intacte des de fa segles (la guerra civil no el va afectar). Les pintures de tradició romànica, de l'arc triomfal i de la nau són obra del famós pintor olotí Joaquim Vayreda i Vila, treball executat a finals del segle XIX.

===============

===============

===============

 

PLATJA DE L’ARDIACA.

Descripció de la ruta; ens hem apropat a localitat de Cambrils a la comarca del Baix Camp per fer algun tram del Camí de Ronda, per començar a escalfar hem triat aquesta entretinguda passejada d’anada i tronada pel mateix itinerari, per tal de conèixer algunes de les nombroses platges del municipi. En total caminarem uns 8 quilòmetres, sense desnivell passant per la platja de l’Ardiaca, platja de la Llosa, platja de l’Horta de Santa Maria, platja de la Riera, Port de Cambrils i platja del Regueral, i platja del Prat d’en Forès.

Punt de sortida; des de la mateixa platja de l’Ardiaca.

Cambrils (Baix Camp) i les seves àmplies platges, converteixen aquesta localitat en el destí perfecte per a un cap de setmana relaxat. El municipi està format per un total de 9 quilòmetres de platges sorrenques que es divideixen en platges de llevant i de ponent, segons estiguin situades a l'est o a l'oest del port de Cambrils. Les platges de llevant són rectilínies o curvilínies, mentre que les de ponent són en gran part formades per badies artificials.

https://es.wik iloc.com/rutas-a-pie/platja-de-lardiaca-platja-horta-santa-maria-y-platja-de-la-llosa-desde-ardiaca-165420042

===============

La platja de l'Ardiaca és una platja urbana la més meridional del municipi, que limita a llevant amb el torrent d'en Gené, que la separa de la platja de la Llosa, i a ponent amb la riera de Riudecanyes, al límit amb el terme municipal de Mont-roig del Camp, que la separa de la platja de Riudecanyes. Està formada per petites cales en forma d'U, protegides per espigons paral·lels a la costa. El nom de la platja de l'Ardiaca prové de la partida homònima on està ubicada, ara un barri totalment urbanitzat, amb el mateix nom de l'Ardiaca. Possiblement se la va batejar d'aquesta manera per dependre del delegat del bisbe, un ardiaca.

===============

===============

 

ERMITA DE SANTA QUITÈRIA-MIRADOR DE MONTFALCÓ.

Descripció de la ruta; avui recomanem dues passejades pels voltants de l'alberg de Montfalcó. La primera ens aproparà fins a l'ermita de Santa Quitèria, seguin un corriol d'anada i tornada des del mateix alberg. En total un quilòmetre i mig de camí, i uns vuitanta metres de desnivell. La segona ruta i en sentit contrari des de l'alberg, caminarem un quilòmetre d'anada i tornada, amb uns cinquanta metres de desnivell.

Punt de sortida; des de l'Alberg de Montfalcó o Casa Batlle. Per arribar fins a l'alberg hem de dirigir-nos a la població de Viacamp, en la Nacional 230 entre Benavarri i Vielha. En aquesta població surt una pista forestal (accessible per a tots els vehicles) que, transcorreguts 15 quilòmetres, condueix fins a l'alberg.

https://es.wikiloc.com/rutas-a-pie/ermita-de-santa-quiteria-102263721

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/mirador-de-montfalco-34538001

Ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci.

Embassament de Canelles.

A deu minuts de Montfalcó es troba l'ermita de Santa Quitèria, a la qual s'accedeix per un camí de frondosa vegetació. Una joia del romànic aragonès enfilada sobre una cresta rocosa que desafia al buit actuant com a balcó natural. Des d'allí obtindreu les més espectaculars panoràmiques del Congost de Mont-rebei i Canelles. L'ermita data del segle XI i va ser restaurada en 1996 pel govern d'Aragó. Té una planta rectangular irregular, volta de mig canó i una bella finestra geminada de tradició llombarda.

===============

===============

===============

===============

===============

===============

===============

https://esgarrapacrestes.blogspot.com/2024/05/passarelles-de-montfalco.html

Mirador de Montfalcó.

El camí surt de darrere de l'alberg per un llom rocós entre alzines, pins i ginebres. El camí ens porta a un pla divisori i gira a l'esquerra per a superar una emboscada  vessant, que porta a l'aflorament calcari on se situa el mirador, dotat d'una taula d'interpretació del paisatge. Magnífiques perspectives del Congost de Mont-rebei, la serra de Sabinós i de Millá, embassament de Canelles i l'ermita de Santa Quitèria.