Descripció de la ruta; excursió d'anada i tornada d'uns 40 quilometres, i a prop dels mil metres de desnivell, que ens portarà fins al Pla de Busa. De sortida veurem el Castell de Besora, i ja dalt del Pla de Busa les masies del Rial de Busa, casa Vila, l'ermita de Sant Cristòfol, i el Mirador del Capolat, amb magnífiques vistes sobre la vall de Lord. Tot seguit ens arribarem a la Presó de Busa, situada en el turó del Capolatell (1253 metres). A partir d'aquí desfarem el camí en sentit invers, abans pro d'iniciar el descens pujarem al cim de la Guàrdia (1448 metres).
El recorregut té una sortida explosiva, amb 15 quilòmetres de pujada quasi continua i uns 850 metres de desnivell, per sort tot aquest tram està pavimentat, i suavitza un xic la duresa del traçat. Una vegada al Pla de Busa tot és més planer, però els camins són menys bons, en alguns punts de Casa Vila a la Presó, haurem de baixar de la bicicleta.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-55 fins l'entrada de Solsona, on enllacarem amb la C-26 en direcció Berga, passat el quilòmetre 114 trobem una pista pavimentada a l'esquerra, a l'entrada i podrem deixar el cotxe. Un total de 55 km, i uns 55 minuts de temps.
Iniciarem el recorregut a peu de la carretera C-26, (600 metres) per la pista pavimentada que es portarà fins al Pla de Busa. De sortida el recorregut ja puja, a la nostra esquerra, ens queda el Castell de Besora, i l'ermita de Sant Serní (800 metres, km 3).
El castell de Besora és un castell termenat de Navès (Solsonès), documentat el 982 i declarat bé cultural d'interès nacional. Des del castell, situat a uns 840 m d'altitud, podem albirar una bona part del baix Solsonès i més enllà. Sant Serní de Besora, és l'església parroquial del nucli disseminat de Besora. L'església s'aixeca al sector de ponent del terme municipal, damunt de la carena de Besora, sota mateix del castell homònim.
Continuem pujant, deixem a l'esquerra la masia de Ventolra (950 metres, km 5).
A partir d'aquí el traçat ens dóna un petit respir, fins i tot baixa uns metres fins a passar pel costat del mas enrunat de les Besses, el respir no ha estat de gran profit, perquè ara trobem un pujador molt dret.
Les Besses.
Tot seguit tornem a perdre un xic d'alçada, per iniciar el fort tram de pujada que ens acostarà al coll d'Arques (cruïlla de pistes), (1242 metres, km 11,5).
Coll d'Arques.
-----------
Deixem a la dreta Sant Jaume de coll d'Arques, una capella abandonada i oblidada del culte.
No se, si aquest tram és el més costerut del recorregut, però aquests últims tres quilòmetres, es fan molt feixucs. Anem pujant per sota els espadats del cim de la Guàrdia, en un revolt molt tancat deixem a la dreta una pista asfaltada que baixa a la Vall d'Ora.
Un altre revolt molt dret ens situa al Grau de la Creu, on es dóna per acabada la pujada i el tram pavimentat, des d'aquí ja s'albira l'ampli Pla de Busa (1371 metres, km 15).
Descripció geogràfica; La serra de Busa és una de les serres del Prepirineu situada al sud de la serra dels Bastets, a la comarca del Solsonès. Sembla inaccessible a causa de les agrestes parets de formes montserratines que la formen. El punt més elevat és el cim del Cogul (1.526 m), al Serrat de les Graelles. La serra de Busa forma un ampli altiplà, anomenat el pla de Busa, tallat per tots costats per altes cingleres.
Des del Grau de la Creu baixem uns metres en direcció al centre de l'ampli planell, passem per davant del Rial de Busa, una masia de Navès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La masia del Rial és una de les cases més antigues del pla de Busa, única masia encara habitada de forma permanent, malgrat no tenir massa documentació, ja que l'Arxiu parroquial va ser cremat durant la guerra de 1936. Ocupa la part central del pla, rodejada d'extensos prats de pastura. Anys enrera aquest mas era un restaurant, recordo una de les millors paelles d'arròs que mai e provat.
Una mica d'història;
El caràcter aïllat i inexpugnable d'aquest indret, justifica la seva utilització com a camp d'instrucció militar durant la Guerra del Francès.
El tinent coronel solsoní Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet, proposà al capità general de Catalunya Lluís de Lacy i Gautier la utilització de Busa com a campament i segura rereguarda. Es van fortificar els punts més febles, i es construïren un miler de casetes de fusta per a l'allotjament dels resistents. De fet, una de les quatre masies que encara resten en peu al pla de Busa, porta el nom de ca l'Artiller. Busa va ser, després de Cadis, el primer indret d'Espanya a proclamar la Constitució de 1812, en un acte al qual assistiren uns 8.000 soldats.
A l'extrem nord-occidental del pla destaca el Capolatell, més conegut com "la Presó", amb motiu del seu ús per aquest fi durant aquesta guerra. La tradició afirma que, els presoners francesos desesperats, n'hi havia que es llançaven al buit cridant “Mourir à Busa et resurgir à Paris” (Morir a Busa i ressorgir a París).
No fou fins a mitjans del segle XX, que va obrir-se la primera pista per accedir al pla de Busa. Fins llavors arribar-hi solament era possible per corriols, camins de bast i algun camí carreter que superaven les cingleres a través de diversos graus escampats pels quatre punts cardinals. A principis del segle XXI es va començar a asfaltar la carretera que hi mena.
Travessem el pla i pugem fins a l'església parroquial de Sant Cristòfol.
Una esglesiola força ben conservada, originària del segle XI i totalment reformada l'any 1758, com ho indica la llinda (a mitjans del segle XVIII la parròquia tenia 63 habitants).
Ara seguim planerament una pista pel costat oposat, a tocar la masia de Casa Vila. Igual que el Rial aquesta masia pertany al municipi de Navès (Solsonès), i està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Avui dia està deshabitada.
A partir d'aquí el camí s'estreny, en algun punt baixa uns metres i tot seguit tornar a pujar fins que es converteix en un corriol, on en algun punt haurem de empènyer la bicicleta.
Arribem al Mirador del Capolat (1358 metres), situat vora les parets verticals que donen a la Vall de Lord.
Magnifiques vistes del Pantà de la Llosa del Cavall, Sant Llorenç de Morunys i el Port del Comte.
Des del mirador ens podrem arribar fins al Capolatell o la Presó de Busa, i tenim una mica més d'un quilòmetre, per camí molt dolent per fer amb bicicleta
(1247 metres, km 19).
El Capolatell o Presó presenta una sèrie de fractures, salvables però molt profundes, que es converteixen en avencs (el Capolatell-1 i el Capolatell-2), el més profund amb 115 metres de fondària té un diable pintat a l'entrada, que se suposa que qui el va pintar indicava l'entrada a l'infern.
Actualment es pot accedir a la presó a través d'un pont metàl·lic, que fa un fort pendent de la serra cap a la Presó. És recomanable deixar la bicicleta abans de passar el pont.
Després de la visita desfarem el camí fins al Grau de la Creu, punt on iniciarem el llarg descens, abans pro, podem fer un quilòmetre més de pujada fins al cim de la Guàrdia, punt més alt del recorregut, on hi ha un vèrtex geodèsic, un punt de guaita i algunes antenes (1448 metres, km 24).
-----------
Retornem al coll per iniciar el fort descens fins al cotxe, haurem d'anar amb compte, tot i que no és una carretera transitada (en un dia entre setmana no vaig trobar mes de sis cotxes), la velocitat que es pot assolir és força alta, millor fer gasto de frens.
Una vegada finalitzada l'excursió, molt a prop d'on hem deixat el cotxe (1,5 km), i tenim el restaurant Font de Goters, un bon lloc per recuperar forces.
