FERRADA DE LES AGULLES RODONES

Ferrada situada dins de la comarca del Baix Empordà, i molt propera al poble de Solius. El recorregut és un autentic laberint, que ressegueix un seguit d'agulles on trobarem 9 ponts i 11 ràpels, per als quals precisarem de descensor i una corda de 40 metres, i finalment una tirolina (opcional) en la qual hauríem de dur una corriola especial per a cables d'acer. Agulles Rodones és una via ferrada exigent, que precisa d'una bona condició física. Aquesta via es va començar a construir al Febrer del 2003 pel Albert Gironès. A l'actualitat te 11 agulles, i és una de les vies ferrades més llargues de Catalunya i potser la més difícil. El nivell, es pot catalogar de molt alt, amb parts extra-plomades i alguns llocs on les presses estant un pel separades. La majoria de les agulles tenen escapatòria, en cas de volgué abandonar el recorregut. És del tot recomanable anar amb alguna persona experimentada, sobre tot a l'hora de muntar els ràpels (alguns en llocs incomodes), ideal per fer en les èpoques de menys calor, desestimant de fer-la a ple estiu. Un recorregut bastant circular de 600 metres, comportara fer uns 300 metres de desnivell acumulat. El total de hores per fer la via, estarà molt lligat al nivell físic i tècnic de cada persona, així com el nombre de persones que realitzin la via; ràpels, tirolina i ponts, comportant una pèrdua de temps important. Un grup de dues persones, podria realitzar un temps de entre 3 i 4 hores; si el grup es de cinc membres el temps estarà al voltant de 5 a 6 hores. Amb tot això, cal comptar amb mitja hora per l'aproximació i mitja més pel retorn.


Mapa de la zona

El primer tram de la via es porta al cim de l'Agullola, per una paret vertical

A continuació un pont de 25 metres, ens condueix a la següent agulla

Després de passar un pont tibetà d'uns 9 metres, trobem un tram vertical i tècnic que ens fa pujar l'agulla del Llom. A l'esquerra veurem el pont del camí equipat dels "Carcaixells"

Per flanquejos aeris i d'altres ràpels, ens dirigim a l'agulla de la Torre

Passem un pont tibetà d'uns 22 metres, per assolir l'agulla del Tetó

Tornem a la Torre per un altre pont, tot seguit un ràpel ens porta a la tirolina de 22 metres (opcional), per retornar al Tetó

Un tram del Camí dels Carcaixells ens situa a la Roca Llisa, dos ràpels en porten al torrent de Carboneres, on iniciem la pujada a l'agulla Central, aquí trobem un flanqueig aeri i una instal·lació de ràpel força incomode

El ràpel de 12 metres ens porta a un flanqueig a mitja paret, tot seguit els ràpels i ponts continuen

A tocar l'agulla Central, passem a l'agulla de l'Oncle. Un ràpel ens porta a la part més atlètica de la via, amb un flanqueig ascendent i desplomat

Arribem a l'agulla Canaleta, amb un pont i una sortida força atlètica

Per arribar a la Canaleta II, tindrem que passar un altre pont i de nou una curta paret força vertical

L'últim pont del recorregut ens porta al camí de tornada, per un traçat no gaire clar, tot i que resta senyalitzat amb punts de color blau












PARET DE LA CODOLOSA (MONTSERRAT-COLLBATÓ)

Els primers dies de fred fan la seva aparició, es un bon moment per tornar a la Paret de la Codolosa, un lloc molt agraït pels escaladors més fredolics. Tota la zona és molt solejada, per la qual cosa, si el dia es clar i sense vent, es pot tenir la sensació de trobar-se en un dial primaveral al mig de l'hivern. La zona de la Codolosa, es troba per darrera mateix de l'ermita de la Salut, amb un seguit de vies que van des de la cova de la Codolosa, fins al torrent de Santa Caterina.
En aquesta paret últimament s'han obert moltes vies d'escalada, totes molt semblants, tant en graduació com en llargada, al ser vies relativament noves no surten en las guies de la zona, llavors es molt fàcil errar a l'hora de triar l'itinerari. No es la primera vegada que algun company de la via més pròxima a la nostre, pregunta el nom de la via que estas fent, per tindre una idea de la que fa ell...o al inrevés, perquè nosaltres no tenim ni idea de la via que hem començat. Hem buscat informació, i així hem trobat http://www.lasargantana.cat/, una pagina de l'Albert Orgué i Albert Crusat, bons coneixedors de la zona, des d'on ens han passat una vista panoràmica amb tot el nom de les vies.

Panoràmica de la zona cedida per; http://www.lasargantana.cat/.

ALIMERA (105 METRES, V)


Seguim a la recerca de les vies de la Paret de la Codolosa. Aquesta vegada ens hem allunyat una mica de la zona on es trobem la majoria de vies per anar fer la via "Alimera", a la qual i arribem després de passar un tram de camí molt espès de vegetació. L'inici d'aquest traçat es troba en una raconada arrecerada i assolellada, en un lloc molt proper al torrent de santa Caterina.
De totes les vies de la Paret de la Codolosa, aquesta es una de les que mes e gaudit de l'escalada, sobre tot en el segon llarg, que remunta per un espero vertical, amb molt bones presses.


Ressenya de la via

Inici de la via per una placa força vertical (V)

Detall del primer llarg

En Joan a la recerca de la primera reunió




L'AVI TREPADOR (85 METRES, V)
EL ÚLTIMO MOHICANO (105 METRES, 6a)
IONA (90 METRES, 6b)

Detall de la via "L'Avi Trepador"

Aquesta zona de la Codolosa comte amb un bon nombre de vies, al fons veiem la cova que dona nom a la paret. L'Avi Trepador és una via per plaques verticals de bona roca

Primer llarg de la via "L'Avi Trepador",(IV+, 30 metres). Després de passat un seguit de ressalts arribarem a una primera placa, que ens condueix a un replà. Tot seguit trobarem una segona placa un xic més vertical

Sortida del segon llarg

El segon llarg és una placa força vertical (V, 25 metres), amb bones presses

L'Emili treu el cap pel fil de l'aresta de la via "Iona" (6b, 90 metres)

Detall de la segona reunió

El tercer llarg és el més complicat de la via (V, 30 metres). Un pas per un petit diedre ens condueix a un placa totalment vertical, on tindrem que superar un petit ressalt. En comentar aquesta tirada, hi ha discrepàncies sobre la seva dificultat, sembla ser que podria ser una mica més de V

L'Emili a la via "El Último Mohicano" (6a, 105 metres)







LA RAMPA (90 METRES, V)

Detall del traçat, des del peu de via que avui hem triat

La primera intenció era fer la via Josep Monistrol, a mida que fèiem metres, ja veiem que hem errat de via

Aquesta via sense nom, comte amb tres tirades. La via en si esta al voltant dels 90 metres i, la dificultat no supera el V+

Detall de la segona tirada, amb alguns trams amb forces matolls i perill de caiguda de pedres

Es diumenge, mira a Collbató fan mercat

Tindrem que fer un parell de ràapels per retornar al punt de sortida


LA TRIBU (105 METRES, 6b+)

Els seus aperturistes (Josep Escofet i Jean Ch. Peña-Febrer del 2008) ens diuen que: es tracta d'un itinerari sobre bona roca amb un singular desplom a la segona tirada, força tècnic i un tercer llarg amb un parell de moviments atlètics de sortida de la reunió. Assegurat amb parabolts hi caldran 6 cintes exprés. La via és troba a la dreta de la Full Equip i uns 10 metres a l'esquerra de l'Avi Trepador. Si es vol rapelar, s'ha de fer des de la R-3. L'últim llarg de sortida, de moment, no es troba equipat, tot i que a dalt hi ha una antiga reunió. Per més informació us podeu adreça a; http://www.la-tribu.cat/.

Detall de la via (http://www.la-tribu.cat/)

Un bon grup d'escaladors, a l'inici de les vies de la Paret de la Codolosa

Detall del primer llarg de IV i IV+

Tot sortint de la primera reunió, trobem un tram desplomat que superem amb algun estrep

El pas més complicat de la via de 6b+

Sortint de la segona reunió, trobem un pas desplomat de 6a

Arribant a la tercera reunió (V)

La tercera reunió de la via La Tribu, esta a tocar la via Full Equip




FULL EQUIP (85 METRES, V+)


La via vista des de la zona d'esbarjo de la Salut

Detall de la Paret de la Codolosa

Un dels passos més complicats, a la sortida de la reunió


En Joan comprovant tots els estris de la reunió

Una altre cordada molt a prop nostre, fent la via L'avi trepador (V)

Iniciant el ràpel de la via

A l'hora de retornar al cotxe, ens varem trobar amb aquesta sorpresa dins de la llera del torrent de Santa Caterina; dos mascles de cabra, amb unes banyes monumentals






SANT JERONI (1.236 MTS.) AMB BTT

Montserrat és una muntanya que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, la qual sorprèn per la brusquedat del seu relleu, amb parets rocoses quasi verticals. La força d’aquest relleu és ben expressada pel fet que en una distància de només 3 quilòmetres hi ha un desnivell de 1.100 metres. Val a dir que el recorregut que tot seguit detallarem no és el més adient per fer-hi una excursió amb bicicleta; els camins més amples i pedalables els trobarem als llocs de més pujada. Alguns trams d’esglaons ens faran baixar de la bicicleta, per seguir per corriols trialers fins a l’ermita de Sant Jeroni. La baixada es pot anar fent sobre la bicicleta, fins i tot si som atrevits podem provar de baixar alguns trams d’esglaons, amb el risc de rompre alguna roda. L’itinerari és d’anada i de tornada pel mateix camí, ja que el relleu montserratí no permet fer un itinerari circular. El recorregut el farem sortint de Castellbell i el Vilar fins a Monistrol de Montserrat; a partir d’aquí haurem de fer els 9 quilòmetres de carretera que separen aquest últim poble del monestir de Montserrat. Excursió de 46 quilòmetres, amb un desnivell acumulat de 1.176 metres. El tant per cent sobre la bicicleta és del 90 % a la pujada, i una mica més elevat en fer la baixada. El temps aproximat és de 4 hores i 30 minuts, sense comptar parades.

Extret del llibre Bages-Sud (Excursions amb Btt al voltant de Castellbell i el Vilar. Any 2002, de J.A Pallàs Puig)

Nota: L'excursió que es presenta aquí apareixia el mes de gener de l’any 1997 a la revista El Brogit com l’itinerari número 11 d’un grup d’excursions amb BTT. El títol inicial del recorregut era Montserrat-Sant Jeroni pel Cremallera. Avui dia, per raons la nova línia del Cremallera de Montserrat, que afecten el traçat del camí, hem hagut de modificar el recorregut des de l’últim pas a nivell del Cremallera fins al monestir de Montserrat. Sense gaires opcions assequibles amb bicicleta, per accedir a la basílica ens veiem obligats a fer servir el traçat de la carretera BP-1121 fins al mateix monestir. A partir d’aquí el recorregut és el mateix que es va descriure aleshores.


A partir del Pas a Nivell, el traçat inicial del recorregut remuntava durant uns 4 quilòmetres l’antic camí del Cremallera, amb un desnivell molt alt, fins a arribar al túnel dels Apòstols i, seguidament, al monestir

Monestir de Montserrat. Diada de la Montserratina (Aplec de bicicletes)

Passem l’estació del funicular de Sant Joan i la instal·lació del càmping. Deixem a l’esquerra el camí que baixa a la Creu de Sant Miquel (vista immillorable del monestir), poc després trobem l’ermita de Sant Miquel. Es segueix per pista ampla, una mica més planera, fins a arribar al pla de Sant Miquel o dels Soldats. Cruïlla de camins, amb un rètol indicador. Deixem el camí més planer a l’esquerra, que baixa a Collbató pel Camí Vell o de les Bateries). Continuarem pel camí de la dreta, per uns pujadors drets molt difícils de fer sobre la BTT

Després d’aquestes fortes pujades arribarem al carener de la serra Llarga. Una breu baixada ens acosta al pla de les Taràntules, on es troba l’estació superior del funicular de Sant Joan. Anirem amb compte en aquests primers trams, ja que són molt freqüentats per la gent que fa l’excursió a peu. Trobarem uns primers trams d’esglaons, que amb una mica d’habilitat es poden anar pujant. Un últim tram ens acosta a la petita ermita de Sant Jeroni, substituta d’una ermita més antiga

Podem pujar per la dreta fins a la Miranda del Moro, on estava ubicada l'estació superior de l'aeri de Sant Jeroni, avui dia desaparegut. Aquest rètol avui dia resta estimbat dins de la canal de Sant Jeroni

Des de l’ermita de Sant Jeroni, podem pujar al punt més elevat de Montserrat, el cim de Sant Jeroni. Aquest últim tram s’ha de fer a peu, per unes escales bastant dretes i amb una vista molt aèria