SALT DE LA NINA (MONTSERRAT), UN TRAÇAT CANVIANT.

El Salt de la Nina és un recorregut que transcorre pels ombrívols espadats de la cara nord montserratina, penjat en una minsa faixa boscosa, va a buscar la canal de l'Hort del Malany, per sota les altives parets dels Ecos. La zona poc concorreguda pels excursionistes tradicionals, esta situada en un lloc feréstec de la muntanya, on els efectes de la natura, de tant en tant, mostren la seva superioritat; aixi tenim que ja durant els terribles aiguats de l'any 2000, aquest traçat va tindre que canviar el seu recorregut, perquè la part final del mateix va desaparèixer, en mig de grans esllavissades, sent del tot inviable recuperar l'antic sender; llavors és va equipa una dreta canal que puja a tocar l'agulla Estassen, en realitat és la part alta de la canal de l'Hort del Malany. A finals de l'any 2009 l'entrada e la canal era presidida per un gran bloc de roca, el qual no era de gaire fiar.
A primers del mes de març de l'any 2012, varen decidir tornar al Salt de la Nina, i hem pogut observar que el recorregut a tornat a sofrir canvis, ara podem veure que el gran bloc petri es va despendre del seu pedestal i, resta ubicat en el centre de la canal, per la qual cosa s'ha tingut que tornar a variar el recorregut. A dia d'avui per entrar a la canal és té que fer mitjançant un corda nuada per la dreta del canaló, entrant dins del bosc per una pendent molt dreta, on és molt difícil evitar el fer caure una que altre pedra.

http://esgarrapacrestes.blogspot.com/2007/10/el-salt-de-la-nina-montserrat.html











PAS DE L'ESFINX-MONTSERRAT.

El Camí del Pas de l'Esfinx, és un traçat feréstec que s'inicia uns metres després del coll del Miracle, en direcció al Montgros. En el seu inici veurem unes pintades de color blau un xic excessives, que ens assabenten que aquest camí porta fins els Ecos. A partir d'aquí el camí va fent giragonses entre bosc i roquissars inclinats, fins arribar al Pas de l'Esfinx, un pas estret que separa aquest monòlit de la Miranda dels Aurons. Al final del pas i a la dreta podem apropar-nos a l'Esfinx per la seva amplia carena, per l'esquerra continuarem fins als Aurons, l'Enganxada, tot seguint vora les Roques del Salt de la Nina, on continuarem flanquejant pels roquissars, en algun lloc equipats amb passamans de corda, i ara seguint marques de pintura de color vermell. Una vegada situats sota l'agulla Estassen, el camí que seguim s'acaba ajuntant amb la canal que baixa del coll que forma l'agulla abans esmentada, amb el cims dels Ecos (recorregut del Salt de la Nina), si continuem per la canal de baixada anirem a trobar el traçat que puja als Ecos. Aixi podem dir, que el camí del Pas de l'Esfinx es un traçat molt recomanable si es combina amb altres recorreguts de la zona, com poden ser el Salt de la Nina o la ascensió als Ecos.

Algunes ressenyes de fa uns anys ens indiquen que aquest camí estava equipat amb cables que feien de passamans i algunes cordes nuades; aixi a l'any 2009 trobem una ressenya que diu; "A aquest camí, a prop d'on enllaça amb el del Coll de Porc al Montgrós hi ha cable que s'utilitza de passamà, que està quasi totalment trencat, només s'agafa ja d'un sol fil. Si heu de passar per allà procureu portar un tros de corda per a assegurar el pas. Si pot ser, mentres no es reequipa, deixeu la corda per reforçar el pas, ja que la caiguda possible és molt seria".A l'any 2010, trobem una guia on ens parlar d'un camí totalment equipat i amb el material en perfecte estat. A dia d'avui tenim que dir que el tram que va del coll del Miracle, fins el Pas de l'Esfinx, resta totalment des-equipat, solament i trobarem les marques blaves i si som observadors, algun que altre anclatje, tipus parabolt, que antigament subjectava els dits passamans. El que no puc comfirmar, és el perquè ens varen retirar els passamans, si va ser perquè estaven en estat precari o si algú va creure que no feien falta; particularment crec que si les persones que realitzen aquest traçat són gent avesada a la muntanya i als corriols montserratins, tot aquest equipament no era del tot necessari, ja que posats a equipar tots els camins amb una certa dificultat, acabaríem formant un cabdell gegantí de cordes nuades i passamans.



Detall de les antigues instal·lacions avui desaparegudes.

El coll del Miracle des del camí del Pas de l'Esfinx.

Un dels trams avui dia des-equipats.

Carena de l'Esfinx.

Roques dels Aurons.

Frares i Agulles, des dels Aurons.

Pujant a la Miranda dels Aurons.

Vorejant les Roques del Salt de la Nina.

Alguns passamans per sota l'Agulla Estassen.

Trams de flanqueig per sota l'Agulla Estassen.

FERRADA DIRECTISIMA AL ROC DEL QUER (CANILLO-ANDORRA)

La Directisima al Roc del Quer, es juntament amb la seva veïna de Racons i el Bony d'Envalira, una de les ferrades més espectaculars que ens ofereix el Principat d'Andorra. L'objectiu d'aquesta via, com be indica el seu nom, es pujar de la manera més directa al Roc del Quer, un cim rocallós que es troba per sobre de la població de Canillo.

Detall de la via, la qual supera un desnivell de 358 metres, en un recorregut de 550 metres i amb una duració aproximada de 1 hora i 15 minuts, més uns 45 minuts per fer la tornada.

La via fou construïda a l'any 1996, per Fixe Climbing, i com totes les ferrades andorranes presenta un equipament excel·lent.

El punt de sortida per realitzar la ferrada és un petit aparcament que hi ha en el primer quilometre de la carretera que va de Canillo a Ordino (CS-240). Una vegada aparcats, tindrem que baixar per la carretera, deixant primer l'entrada a la ferrada de la Canal de la Mora, uns metres després trobarem un cartell indicatiu.

La via s'inicia verticalment, després de superar unes proteccions que eviten la caiguda de rocs a la carretera.





Després d'uns trams força verticals, arribem a una feixa herbosa, on flanquejarem a l'esquerra.

A partir d'aquí anem a buscar la part més espectacular de la via, on podrem observar un gran sostre desplomat.

L'inici de la paret, amb el sostre per sobre es impressionant.

Des d'aquí les vistes també són molt aerias.





Per superar el sostre tindrem que superar un petit pas desplomat, el qual es més vertiginós que no pas físic, en algunes ressenyes li donant una alta dificultat que en realitat no te.

Una vegada superat el sostre amb un seguit de metres molt aeris, s'inicia un nou tram, on la via alterna els esglaons amb passos de cadenes.



Els últims metres de la via es realitzen per un tram d'arbres i matolls, tot seguin un sender que ens conduïra al mirador del Roc del Quer, des d'on tindrem unes magnifiques vistes del poble de Canillo, i de les muntanyes que l'envolten.


Mirador del Roc del Quer. Per fer la tornada ens caldrà pujar uns metres per sobre del mirador, fins trobar un retol que indica el camí de baixada, per un sender equipat amb algunes cordes. Un altre opció es anar a trobar a mitja baixada la ferrada de la Canal de la Mora, i realitzar el descens per la mateixa.
Via ferrada realitzada amb el companys; Joan Frontera, Pili Losada, Chari Garcia i Anna Olmedo.