El turó de l’Escletxa.
Descripció de la ruta: El turó de l’Escletxa s’enlaira dintre el terme municipal de Castellbell i el Vilar, a tocar els termes de Vacarisses i Rellinars. És la segona màxima elevació del municipi, i està format per un seguit de turons d’altitud inferior als seus 448,6 metres. A més, és un vèrtex geodèsic de segon ordre. Direm que la vegetació d’aquest lloc ha estat molt malmesa pels incendis. En els últims anys s’ha cremat tres vegades. Arbres com el pi blanc o l’alzina hi són comptats; tot i així alguns llocs repoblats que no es van arribar a cremar l’última vegada es van recuperant lentament.
************************
************************
Font del Bosc.
Les Casetes (1997).
Inici: Sortirem des de qualsevol punt de Castellbell i el Vilar en direcció a la colònia Burés (km 0-160 metres d’altitud), per agafar la carretera B-122 en direcció a Rellinars. Passada la font del Bosc, prendrem un camí a la dreta amb forta pujada fins a arribar a un pou d’aigua. Girem a l’esquerra per vorejar un petit turó i arribar fins a les Casetes (km 1,6-210 m alt.).
Masia del Puig (el Vilar) (1997).
Seguim un camí pel mig d’unes vinyes fins a trobar la carretera local, que uneix el Vilar amb la carretera de Rellinars. Passem el cementiri i uns quants metres més enllà agafem un camí ample, a l’altra banda de la carretera (km 2,1-220 m alt.). Passem per sota de l’autopista Terrassa-Manresa i arribem a una cruïlla de camins. seguim recte, en direcció a llevant, fins a una cadena que hi ha davant del camp de tir municipal (km 3,3-240 m alt.). la travessem i comencem a pujar fins a arribar a un tros de camí molt dret i en mal estat. Passat aquest tros, canviem de vessant tot travessant el torrent del Puig, davant d’una barraca (km 4,2-310 m alt.). Ara anem en direcció nord, tot guanyant altura, fins a arribar a una cruïlla. Veiem la casa de Viladoms de Dalt (km 5,8-325 m alt.).
Turó de l'Escletxa.
Seguim el camí de la dreta per arribar a una altra cruïlla. Continuem per la dreta, per sota d’una gran alzina cremada, on trobem algun tram més planer. Tot i que trobem algunes cruïlles, a la dreta i a l’esquerra, seguirem sempre en direcció ascendent fins a veure el cim del turó de l’Escletxa. Agafarem un camí a la dreta uns quants metres abans d’arribar al coll; aquest camí no és clar i està mig amagat per les herbes. Anem seguint per sota el turó fins a donar-li tota la volta. veiem sota nostre la urbanització del Planet. Podem pujar al cim per un corriol fins a arribar a la fita que marca el vèrtex geodèsic, des d’on es veu una bona vista de Montserrat, de la serra de l’Obac i dels pobles de Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat (km 8-448 m alt.).
Turó de l'Escletxa. Barraca de vinya.
L'Escletxa.
Viladoms de Dalt (1996).
La baixada la farem pel mateix corriol, per acabar de donar la volta al turó per un tram trialer curt però un xic complicat, fins a arribar a un camí ample que ve de Rellinars. Anem a l’esquerra fent una petita pujada fins al coll de Capellans (km 8,4-420 m alt.). Repetirem durant alguns metres el camí que hem fet de pujada i agafarem una cruïlla a la dreta, uns quants metres després del coll en direcció nord, vorejant un parell de turons. Prendrem una baixada dreta i en mal estat fins a arribar al costat de l’alzina cremada que hem trobat pujant. Seguim baixant recte fins a arribar a la casa en ruïnes de Viladoms de Dalt (km 9,8-300 m alt.). Passem per davant de la casa i agafem un camí amb fort descens fins a arribar a una tanca (km 10,8-210 m alt.). després trobarem la carretera local que va al Vilar; des d’aquí podem tornar a la colònia Burés, pel mateix lloc per on hem pujat, seguint un tros de carretera per l’esquerra (km 14-160 m alt.).
Viladoms de Dalt (1997).
Ermita de Viladoms de Dalt (1997).
Ermita de Viladoms de Dalt (1980).
Viladoms de Dalt (1970).
Viladoms de Dalt principis del segle XX.
Resum: Hem fet una volta de 14 quilòmetres superant un desnivell acumulat de 313 metres amb un 98 % sobre la bicicleta i amb un temps estimat d’1 hora i 50 minuts, sense comptar parades. Hem passat per pistes en no gaire bon estat, degradades pels incendis, l’aigua, la falta de vegetació i el poc ús que se’n fa, per la qual cosa direm que és una excursió de dificultat mitjana (**) tant físicament com tècnicament. Anirem amb compte amb les baixades. Si es corre molt no es pot contemplar l’entorn.
