En la realitat no és una via pròpiament d'escalada, ja que l'ascensió no esta equipada i és pot realitzar sense cap tipus d'estris, esta clar que sempre tindrem que tenir amb comte que això pot tindre un risc i en el cas d'una caiguda, les conseqüències poden ser molt més greus que en una via de dificultat molt més alta, on normalment anàrem assegurats.
Per pujar al Moro o farem des del Camí Nou de Sant Jeroni, un xic abans d’arribar a l'ermita, grimpant per sobre de llastres de roca poc inclinades. Un cop assolits els primers metres, ja veurem per sobre nostre el Moro i les antenes de la Miranda. Sempre per la cara sud cercarem la llastra de roca més llarga, que molt a prop del cim passa per dins d'una canaleta.
La pujada és fa quasi caminant, pro sempre buscant les parts més segures per posar els peus. Si durant l'ascens, algú ens esta observant des del camí que puja a la Miranda, realment pensara que som una mica boixos per pujar sense cap assegurament; en la realitat no és difícil, pro això no vol dir que no sigui perillós. Un cop arribats a la canaleta que dona pas al cim, trobarem una cadena que ajuda a passar aquest pas, que segons l'època de l'any pot ser una mica relliscós. Un cop al cim del Moro, podem optar per baixar amb precaució pel mateix lloc, o sinó, anar equipats amb corda, arnes i descensor i fer un ràpel, que s'inicia un parell de metres per sota del cim, amb direcció a l'heliport que hi a la nostre esquerra. Per acabar el dia, podem pujar fins a la Miranda, on gaudirem d'unes vistes aèries impressionants de la Paret de Sant Jeroni, per on pujant algunes de les vies més llargues de tot el massís.
Per pujar al Moro o farem des del Camí Nou de Sant Jeroni, un xic abans d’arribar a l'ermita, grimpant per sobre de llastres de roca poc inclinades. Un cop assolits els primers metres, ja veurem per sobre nostre el Moro i les antenes de la Miranda. Sempre per la cara sud cercarem la llastra de roca més llarga, que molt a prop del cim passa per dins d'una canaleta.
La pujada és fa quasi caminant, pro sempre buscant les parts més segures per posar els peus. Si durant l'ascens, algú ens esta observant des del camí que puja a la Miranda, realment pensara que som una mica boixos per pujar sense cap assegurament; en la realitat no és difícil, pro això no vol dir que no sigui perillós. Un cop arribats a la canaleta que dona pas al cim, trobarem una cadena que ajuda a passar aquest pas, que segons l'època de l'any pot ser una mica relliscós. Un cop al cim del Moro, podem optar per baixar amb precaució pel mateix lloc, o sinó, anar equipats amb corda, arnes i descensor i fer un ràpel, que s'inicia un parell de metres per sota del cim, amb direcció a l'heliport que hi a la nostre esquerra. Per acabar el dia, podem pujar fins a la Miranda, on gaudirem d'unes vistes aèries impressionants de la Paret de Sant Jeroni, per on pujant algunes de les vies més llargues de tot el massís.
Vista panoràmica de la zona
Detall dels primers metres de pujada
La Sigrid iniciant l'ascens
Detall del traçat que és té que fer, per assolir el cim
La Sigrid trepitjant el cim del Moro
Des del cim, podrem gaudir de vistes impressionants, com aquesta gran ennuvolada on s'aprecia el cim de la Mola al fons
En Fredi, en el lloc on s'instal·la el ràpel
Detall del ràpel que es fa per la cara oest del Moro