SANT PERE DE MADRONA I SANTUARI DE QUERALT.


Quan les cames no acompanyant a la ment, o dit d’una altra manera, quant s’està posseït per la mandra, la climatologia no és l’adequada o el temps disponible no és el que voldríem, rebusco en la carpeta de sortides en principi poc importants, on tenim anotat llocs que hem vist de passada, que normalment són excursions curtes i sense pretensions, i que per aquest motiu sempre quedant relegades a l’espera de trobar el dia adequat.
Aquest és el cas de l’ermita de Sant Pere de Madrona, temps enrere havíem pujat al Santuari de Queralt per motius força diferents, per caminar, per escalar, fins i tot per fer turisme amb la família, i amb totes aquestes sortides la petita ermita de Sant Pere de Madrona, era observada de reüll, però sempre amb molta curiositat. Per això avui, un dia mandrós, gris i curt hem decidit fer-li una visita.
Sant Pere de Madrona és una església romànica que va ser parroquial fins al segle XIX, situada a l’extrem oriental de la serra de Queralt, prop del santuari de Queralt. Es va aixecar a la primera meitat del segle XIII, a l’indret on abans s’enlairava l’antic Castell de Madrona. El recorregut no és gaire llarg, però i tenim una bona pujada el que comporta un fort desnivell. La ruta és circular i en el seu punt més alt, passa pel Santuari de Queralt per iniciar el camí de tornada, si a sortit el sol, no ens hem entretingut gaire en la pujada i ens ha desaparegut la mandra, podrem aprofitar el dia visitant el santuari i així allargar una mica l’excursió. En total i tenim uns 8 quilòmetres de recorregut, i uns 450 metres de desnivell, amb un temps aproximat d'unes 2,30 hores.


Aproximació amb cotxe; sortirem de Manresa per la C-16 (E-9) en direcció a Berga. Deixarem la primera entrada a la ciutat berguedana, i continuarem fins a una segona entrada a l’esquerra on enllacem amb la BV-4241 (carretera de Sant Llorenç de Morunys). Un parell de revolts tancats ens aproparan en breus minuts al Restaurant la Cabana, a tocar la carretera aquí podrem deixar el cotxe.


Recorregut; Sortirem des del Restaurant la Cabana, fent els primers metres per la carretera en direcció ascendent fins a una cruïlla. Aquí deixem la carretera i enfilem per una pista asfaltada, que s’inicia en mig de les dues carreteres. A l'esquerra ens quedarà l’edificació del Castell de Sant Ferran, una fortificació medieval que va ser transformada al segle XVII, i va ser utilitzat durant les guerres carlines. Està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i protegida com a bé Cultural d'Interès Nacional. La pista es torna un corriol fins a enllaçar amb una altra pista que seguim per la dreta, molt a prop de la carretera. Passem a tocar l’Hotel de cal Nen, deixem una pista a la dreta i continuem fins al restaurant Sant Marc, fins a enllaçar amb la carretera BV-4242. Ara ens tocarà fer uns metres en línia recta per l’asfalt fins a la primera corba, on continuarem per un sender a l’esquerra.


Entrem a la zona ombrívola de la Font Negre, a tocar la riera de Metge. El camí ens farà retrobar la carretera, ja passada la Font Negre i a mitja pujada al Santuari de Queralt. Continuarem per aquesta via durant mig quilòmetre, en la segona corba seguirem per un camí a l’esquerra que en breus minuts ens portarà a una cruïlla que seguirem per l’esquerra fins a l’ermita de Sant Pere de Madrona.


Arribant a l’ermita de Sant Pere de Madrona. Des d'aquí contemplarem unes bones panoràmiques.


Sant Pere de Madrona. 


Una vegada visitat el lloc retornem a l'última cruïlla, i continuem de pujada fins a l’aparcament del Santuari de Queralt. El Santuari de Queralt, o de la Mare de Déu de Queralt, està situat al nord-oest del municipi de Berga, concretament dins l'antic terme de la Valldan. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà. El conjunt de Queralt l'integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt, i un edifici annex que acollí al seu moment l'hostatgeria del santuari, on avui hi ha el restaurant i l'estació del funicular que hi accedeix des dels aparcaments. Hom considera igualment part del Santuari l'església de La Cova on, segons la llegenda, un pastor de Vilaforniu trobà la imatge de la Mare de Déu el segle XIV.


La tornada la fem des de l’aparcament de cotxes pel Camí de Queralt, amb bones vistes de la població de Berga. Al llarg del camí, anireu trobant diverses capelles en honor a diversos sants i santes. El sender baixa directa amb forta baixada, amb trams de ziga-zagas fins a retrobar la carretera molt a prop del mas de Cal Fumanya, creuem la carretera i seguim per la pista de la dreta tot passant cal Conill, uns metres després retrobem la carretera i el camí que hem fet de pujada a l’alçada del Castell de Sant Ferran, ara solament caldrà desfer aquests últims metres de traçat fins al cotxe.

CREU DE FERRO i SERRAT VOLTOR. (2.286 m.) (2.281 m.).


Anys enrere, i en diverses ocasions havíem caminat per aquests paratges, i en totes elles fèiem la ruta més normal que era pujar al Cap de Llitzet, punt culminant de la Serra d’Ensija. En alguna d’aquestes sortides l’idea era allargar l’excursió arribant a la Creu de Ferro i el Serrat Voltor, però un dia per mandra, un altre pel mal temps, havien quedat sempre com cims pendents. Perquè això no torni a passar ens oblidem del Cap de Llitzet, i preparem una ruta per assolir aquests dos cims. El recorregut està al voltant dels 10 quilòmetres, amb un desnivell aproximat de 800 metres, que podrem realitzar amb un temps de 3 hores.


Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-16 en direcció a Berga, passarem Cercs i ens arribarem a les immediacions de Guardiola de Berguedà, on ens desviarem a l’esquerra per la B-400, fins arribar a la cruïlla de Vallcebre on continuarem per l’esquerra prenent la B-401. Passat el poble seguim per pista asfaltada fins a una cruïlla on girem a la dreta en direcció al Coll de Pradell, passat el coll baixem una mica fins arribar al paratge de la Font Freda, aquí podrem deixar el cotxe a tocar la pista. Un total d’uns 80 quilometres, que podem fer en un temps estimat d'1,15 hores.


La serra d’Ensija, està situada entre el massís del Pedraforca i els Rasos de Peguera, essent un nus orogràfic dels Pre-Pirineus berguedans. La major part del serrat està constituït per roques calcàries, que han estat erosionades pels rius que l’envoltant, explicant així la verticalitat d’alguns dels seus vessants, damunt dels quals es situen grans replans, dominats per un gran pla carener (Pla d’Ensija), del qual emergeixen els cims més importants de la zona.

La Creu de Ferro és el segon cim en alçada de la Serra d’Ensija, és un bony arrodonit i pelat de vegetació arbòria, amb poc caràcter de cim. Amb cinc metres menys i trobem el Serrat Voltor, el cim més oriental de la serralada, formant una punta escarpada que s’eleva sobre l’altiplà.


Recorregut; Haurem deixat el cotxe arran de la pista ampla que enllaça els colls de Pradell i de la Trapa, el més a prop possible del paratge de la Font Freda. A la sortida ja trobem un rètol, que ens indica algunes de les rutes possibles des d’aquest punt. Enfilem amunt per unes escales de fusta, fins passar a tocar la Font Freda. Girem a la dreta i ens situem a tocar el torrent de la Font d’Ensija, a partir d’aquí la pujada s’intensifica i el camí fa diverses marrades per alleugerar el fort desnivell.


Vistes del Pedraforca.


De mica en mica prenem alçada, i ens allunyem de la torrentera fins assolir un planell anomenat la Planella Petita. Estem a l’últim tram de pujada forta, amb bones vistes del Pedraforca i el Comabona, tot seguit arribem a la Planella Gran.


-----------


-----------


Creuem un Prat i arribem a una zona molt amplia, estem al Pla Gran que haurem de creuar amb tendència adreçar a la nostra esquerra. En el punt més alt del planell veiem no gaire lluny a la nostra dreta el Refugi de la Serra d’Ensija, i l’inici de la pujada que porta al cim del Cap de Llitzet.


Refugi de la Serra d’Ensija, també anomenat Delgado Ubeda és propietat de la Federació d’Entitats Excursionista de Catalunya. És una construcció moderna de l’any 1964, amb una capacitat per a 60 places. Normalment esta obert.


Continuem per l’esquerra resseguint la part alta del Pla d’Ensija, ara ja tenim bones panoràmiques de la part oposada del serrat. Deixem a la dreta algun cim secundari, i enfilem directament el bony arrodonit de la Creu de Ferro.


----------


Pujant al cim de la Creu  de Ferro.


Cim de la Creu  de Ferro.


Bones vistes de la zona, per sota observem la Cresta de Peguera, i més a la dreta la zona d’esquí dels Rassos de Peguera, per la part oposada el Pedraforca, Serra del Cadí, i el Comabona.


Creu de Ferro, Pedraforca i el Cadí.


A l’esquerra veiem el Serrat Voltor un cim més baix, cobert de pins que és el nostre pròxim objectiu. Baixem per la part oposada a la que hem arribat, fins a un coll que separa la Creu de Ferro i el Serrat Voltor, aquesta collada també és l’inici del barranc de les Llobateres, que serà per on retornarem al cotxe.


Una vegada situats al coll iniciem l’ascensió al Serrat Voltor, sense cap camí evident busquem els passos més fàcils, amb alguna senzilla grimpada, ja situats al cim tenim una nova perspectiva de la zona.


La baixada la realitzem per la cara oposada, per dins del bosc sense camí amb tendència a buscar un sender a l’esquerra que ens situa sobre el barranc de les Llobateres. Hem de retornar al coll, per això farem el camí intentant no perdre gaire alçada, a mesura que ens apropem a la collada ja podem anar baixant en direcció al centre del barranc, on trobem el sender que a partir d’ara haurem de seguir.


El barranc de les Llobateres transcorre encaixonat entre el Serrat Negre i el Serrat Roig, és un tram de baixada que es fa llarg i una mica pesat, amb un terra rocallós i en algun punt relliscós


Barranc de les Llobateres.


El tram final del barranc és tornar més ample i creua la pista per on abans hem passat amb el cotxe, a partir d’aquí deixem la torrentera i continuem per l’esquerra seguint el voral apte per caminants i ciclistes, que en poc més d’un quilòmetre ens retornarà al cotxe.

VOLTA AL PANTÀ DE SANT PONÇ (BTT).


Proposta suau i relaxant que dóna la volta completa al Pantà de Sant Ponç, per pistes amples i en bon estat. Durant la major part del recorregut estarem vora la riba del Cardener, fins i tot podrem arribar a tocar l’aigua sense deixar de pedalar. A mig recorregut haurem de fer un tram (1,5 km) per carretera per enllaçar amb la riba contraria i fer el camí de tornada, és recomanable fer parada al Moli del Pont (restaurant), on podrem fer un cafè o un bon esmorzar. Tota la zona del pantà és un lloc molt freqüentat, sobretot a l’època estiuenca per gent que fa acampada per això no és aconsellable fer la sortida en dissabte que és quan hi ha més moviment de vehicles i fer-la un diumenge al matí a primera hora que tot està més calmat. En total farem poca cosa més de 17 quilòmetres i un desnivell gens exigent que no arribarà als 150 metres, i que pedalant amb molta tranquil·litat i estarem no gaire més de 2 hores. També es pot realitzar a peu, amb un temps que estarà al voltant de les 4,30 hores.



El pantà de Sant Ponç està situat dins els límits dels municipis solsonencs d’Olius, Navés i Clariana de Cardener, en aquest últim i trobem la presa i el punt de sortida d’aquest recorregut. Situat a la vall mitjana del riu Cardener aprofita un estret congost en l’indret de l’ermita de Sant Ponç, on és construir la presa entre els anys 1949 i 1954. La presa té una alçada de 59,5 metres i una longitud de 311 metres, amb una capacitat de 24,4 hm³ i una llargada de 5,8 quilòmetres amb una superfície total de 144,5 ha.


Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-55, passant els pobles de Callús, Súria i Cardona en direcció Solsona. Passat Cardona deixem a la dreta el poble de Clariana de Cardener. Passat el Km 70 ens desviem a la dreta fins al Restaurant Sant Ponç, aquí s’inicia una pista asfaltada que en un parell de quilòmetres ens aproparà a la presa del Pantà de Sant Ponç (aparcament de cotxes). En total i tenim uns 45 quilometres i una mica menys d’una hora de cotxe.



Recorregut; A tocar la presa i tenim un ampli aparcament de cotxes que a mig matí dels caps de setmana estiuencs pot estar força ple. A prop de la sortida i tenim el Càmping la Ribera, un lloc d’acampada tranquil i familiar en un entorn privilegiat, una bona opció si decidim passar més d’un dia per la zona. Abans d’iniciar la sortida podem fer un tomb pels voltants i visitar l’ermita de Sant Ponç a cinquanta metres de la presa.




El recorregut és circular i força planer i es pot realitzar sense cap problema en qualsevol sentit. 




Nosaltres hem elegit creuar de bon principi la presa i seguir aigües amunt pel marge esquerre del riu Cardener. Al final de la presa deixem una pista ampla a la dreta i seguim per una altra pista un xic més estreta que en tot moment ens farà circular molt a prop de pantà. En molts punts trobem petits corriols que en pocs metres ens porten a tocar l’aigua i des d’on tindrem àmplies panoràmiques de la part més ampla de l’embassament.



----------


Passem la Costa del Vendrell i l’Obaga de Xoriguera, aquí les aigües penetren dins del Torrent de l’Albereda i la pista ressegueix el traçat de l’aigua per anar a trobar un pont on podrem creuar aquest torrent. Una vegada sortim d’aquesta volta, el pantà perd amplada i en algun punt i durant uns metres la pista s’allunya una mica del riu, fins arribar a un punt on s’inicia un tram de pujada i on ara si, anem perdent l’embassament de vista. La pista ens acosta a la carretera C-26 (Solsona-Berga), a l’alçada del punt quilomètric 112. Continuarem per aquesta carretera durant un parell de quilòmetres fins arribar a un pont que creua el riu Cardener.



-----------



Sota mateix del pont i podrem veure el Molí del Pont, antiga masia avui dia reconvertida en restaurant.



Molí del Pont.



Fotografia antiga del Molí del Pont.




Molí del Pont, del tot recomanable fer-hi parada.



Una vegada creuat el pont continuem durant uns metres per la carretera i tot seguit la deixem per continuar per una pista ampla a l’esquerra, inici de la segona part del recorregut, ara per la riba dreta de l’embassament. Ben aviat tornarem a estar situat a tocar les aigües del pantà, passem la casa de la Plana i tot seguit la Torre del Cardener. Per terreny força planer tornem a situar-nos en el punt on l’embassament assoleix més amplada. Una àmplia volta molt semblada a la que hem fet en la riba contraria ens farà entrar dins la Rassa Perpetua i l’Obaga dels Freixes. Ja arribant a la part final del recorregut passem la casa de Cal Perpetu i en un no res tornarem a estar a l'altura de la presa, on donem per finalitzat el recorregut.

EL PLA DE LA CALMA I EL TAGAMANENT.


Ja fa temps que volíem fer una excursió pel Pla de la Calma, però tots els recorreguts que veiem posibles, o eren molt llargs (més de 20 km), o no presentaven gaires llocs d’interès. Així al final vàrem decidir fer una sortida diferent de les habituals, i combinar un tram a peu i un altre amb cotxe, fent la major part del Pla de la Calma des de Collformic fins a les ruïnes del Cafè anar i tornar a peu, i tot seguit amb el cotxe per pistes amb bon estat, acabar de fer el Pla de la Calma fins als peus del Turó de Tagamanent, on i deixem el cotxe per pujar-hi a peu i visitar l’església de Santa Maria.


En total fem un recorregut pròxim als 10 km, amb un desnivell que està al voltant dels 400 metres. Entre la caminada, la passejada amb cotxe amb alguna que altra parada, i la visita a l’església segurament i estarem una mica més de 4 hores.


Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-25 en direcció a Vic, una vegada passada l’àrea de servei del Gurb, enllacem amb la C-25d, per prendre la C-17 direcció Barcelona. Sortim d’aquesta via a l’alçada de Tona on continuem per la BV-5303, per aquesta carretera passem Balenyà i arribem a Seva. Al mig de la població girem a la dreta per la BV-5301, una carretera que amb forces corbes, ens farà passar pel poblet del Brull i uns quilòmetres després arribarem a Collformic (restaurant). Aparcament per a cotxes a tocar la carretera normalment força ple, ja que és el punt de sortida de la ruta més habitual per ascendir al cim del Matagalls. Fins aquí i tenim uns 70 quilometres, i 1 hora de cotxe.

Una vegada finalitzem el recorregut a peu i el tornem a repetir ara amb el cotxe, des de Collformic al Turó de Tagamanent i tenim uns 10,5 quilometres, per pista ampla i amb bon estat, molt concorreguda per altres vehicles, bicicletes i caminants. Des del turó de Tagamanent per no tornar a Collformic, podem continuar per pista asfaltada fins al poble de Tagamanent a tocar la C-17 (6 km).


Recorregut; sortim de Collformic (1.145 metres) punt estratègic i d’enllaç entre el massís del Matagalls, i el Pla de la Calma. Prenem una pista ampla que s’inicia en la mateixa carretera, passem per darrere del restaurant. La major part del desnivell que presenta el recorregut el realitzarem en aquest tram. Per pujada suau arribem al Pla de l’Ase Mort, bonic planell a l’entrada del que s’anomena Pla de la Calma.


Ara baixarem uns metres pel lloc que a la tornada serà la Pujada de la Mel, noves perspectives de la Plana de Vic. Passem el Pla de l’Estany i a continuació pugem uns metres fins al Collet de Terrús, per la dreta podríem arribar a l’ermita de Sant Cebrià de la Móra. Arribem al Pla de la Calma, un ampli planell on predomina la vegetació arbustiva. Baixem fins als Prats del Cafè, on trobem les runes d’aquest antic hostal anomenat mas del Cafè dels Carlins, o més antigament Casa de les Lloses. Nosaltres vàrem caminar una mica més fins al Pla de la Ginesta, on vàrem decidir donar la volta i retornar a Collformic pel mateix camí.


------------


Antic hostal anomenat mas del Cafè dels Carlins, o més antigament Casa de les Lloses. 



----------


-----------


Una vegada al cotxe iniciem la segona part del recorregut, i tornem a fer el mateix traçat sobre les quatre rodes, està clar que era no ens cansem gens i en pocs minuts tornem a passar el Cafè, el Pla de la Ginesta i tot seguit assolim el Turó de Pedres Blanques, on trobem una important cruïlla de camins. Seguim de front amb unes bones vistes sobre la Plana de Vic, els Pirineus, Montserrat i el Matagalls. La pista baixa una mica, ben aviat podrem veure el turó de Tagamanent,i els cingles del Bertí. La baixada s’intensifica fins arribar a la casa de l’Agustí, un gran casal pairal reformat i habilitat com a museu rural per la Diputació, els primers documents d’aquesta casa són del segle XV. La pista regirá davant mateix de la casa i es dirigeix al mas de Bellver (restaurant i punt d’informació del parc).


Arribem al collet de Sant Martí, on trobem un aparcament de cotxes. Ara tornem a caminar per un corriol que s’enfila dret, i que en uns quinze minuts ens portarà fins a l’església de Santa Maria situada al cim del Turó de Tagamanent.


En l’ampli planell del Turó de Tagamanent i havia ubicat un antic castell, visible a la major part de la Plana de Vic i del Vallès Oriental. Del castell no se'n coneix res, solament alguns murs que donen fe de la seva existència. El que si podrem veure serà l’església de Santa Maria, antigament dins les estances del castell.


Santa Maria de Tagamanent és un edifici romànic del segle XII, de porta adovellada amb dues arquivoltes i columnes cilíndriques de base octogonal, i campanar de dos forats. L'edifici ha estat restaurat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona (els treballs arqueològic duts a terme encara resten sense publicar). Al voltant hi ha restes d'edificis annexes, i una porta que data del 1736. Bones vistes de la zona. Retornarem al cotxe, i continuarem per la pista de baixada fins a enllaçar amb la carretera principal (C-17).


-----------


------------


------------


-----------