Anys enrere, i en diverses ocasions havíem caminat per aquests paratges, i en totes elles fèiem la ruta més normal que era pujar al Cap de Llitzet, punt culminant de la Serra d’Ensija. En alguna d’aquestes sortides l’idea era allargar l’excursió arribant a la Creu de Ferro i el Serrat Voltor, però un dia per mandra, un altre pel mal temps, havien quedat sempre com cims pendents. Perquè això no torni a passar ens oblidem del Cap de Llitzet, i preparem una ruta per assolir aquests dos cims. El recorregut està al voltant dels 10 quilòmetres, amb un desnivell aproximat de 800 metres, que podrem realitzar amb un temps de 3 hores.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-16 en direcció a Berga, passarem Cercs i ens arribarem a les immediacions de Guardiola de Berguedà, on ens desviarem a l’esquerra per la B-400, fins arribar a la cruïlla de Vallcebre on continuarem per l’esquerra prenent la B-401. Passat el poble seguim per pista asfaltada fins a una cruïlla on girem a la dreta en direcció al Coll de Pradell, passat el coll baixem una mica fins arribar al paratge de la Font Freda, aquí podrem deixar el cotxe a tocar la pista. Un total d’uns 80 quilometres, que podem fer en un temps estimat d'1,15 hores.
La serra d’Ensija, està situada entre el massís del Pedraforca i els Rasos de Peguera, essent un nus orogràfic dels Pre-Pirineus berguedans. La major part del serrat està constituït per roques calcàries, que han estat erosionades pels rius que l’envoltant, explicant així la verticalitat d’alguns dels seus vessants, damunt dels quals es situen grans replans, dominats per un gran pla carener (Pla d’Ensija), del qual emergeixen els cims més importants de la zona.
La Creu de Ferro és el segon cim en alçada de la Serra d’Ensija, és un bony arrodonit i pelat de vegetació arbòria, amb poc caràcter de cim. Amb cinc metres menys i trobem el Serrat Voltor, el cim més oriental de la serralada, formant una punta escarpada que s’eleva sobre l’altiplà.
Recorregut; Haurem deixat el cotxe arran de la pista ampla que enllaça els colls de Pradell i de la Trapa, el més a prop possible del paratge de la Font Freda. A la sortida ja trobem un rètol, que ens indica algunes de les rutes possibles des d’aquest punt. Enfilem amunt per unes escales de fusta, fins passar a tocar la Font Freda. Girem a la dreta i ens situem a tocar el torrent de la Font d’Ensija, a partir d’aquí la pujada s’intensifica i el camí fa diverses marrades per alleugerar el fort desnivell.
Vistes del Pedraforca.
De mica en mica prenem alçada, i ens allunyem de la torrentera fins assolir un planell anomenat la Planella Petita. Estem a l’últim tram de pujada forta, amb bones vistes del Pedraforca i el Comabona, tot seguit arribem a la Planella Gran.
-----------
-----------
Creuem un Prat i arribem a una zona molt amplia, estem al Pla Gran que haurem de creuar amb tendència adreçar a la nostra esquerra. En el punt més alt del planell veiem no gaire lluny a la nostra dreta el Refugi de la Serra d’Ensija, i l’inici de la pujada que porta al cim del Cap de Llitzet.
Refugi de la Serra d’Ensija, també anomenat Delgado Ubeda és propietat de la Federació d’Entitats Excursionista de Catalunya. És una construcció moderna de l’any 1964, amb una capacitat per a 60 places. Normalment esta obert.
Continuem per l’esquerra resseguint la part alta del Pla d’Ensija, ara ja tenim bones panoràmiques de la part oposada del serrat. Deixem a la dreta algun cim secundari, i enfilem directament el bony arrodonit de la Creu de Ferro.
----------
Pujant al cim de la Creu de Ferro.
Cim de la Creu de Ferro.
Bones vistes de la zona, per sota observem la Cresta de Peguera, i més a la dreta la zona d’esquí dels Rassos de Peguera, per la part oposada el Pedraforca, Serra del Cadí, i el Comabona.
Creu de Ferro, Pedraforca i el Cadí.
A l’esquerra veiem el Serrat Voltor un cim més baix, cobert de pins que és el nostre pròxim objectiu. Baixem per la part oposada a la que hem arribat, fins a un coll que separa la Creu de Ferro i el Serrat Voltor, aquesta collada també és l’inici del barranc de les Llobateres, que serà per on retornarem al cotxe.
Una vegada situats al coll iniciem l’ascensió al Serrat Voltor, sense cap camí evident busquem els passos més fàcils, amb alguna senzilla grimpada, ja situats al cim tenim una nova perspectiva de la zona.
La baixada la realitzem per la cara oposada, per dins del bosc sense camí amb tendència a buscar un sender a l’esquerra que ens situa sobre el barranc de les Llobateres. Hem de retornar al coll, per això farem el camí intentant no perdre gaire alçada, a mesura que ens apropem a la collada ja podem anar baixant en direcció al centre del barranc, on trobem el sender que a partir d’ara haurem de seguir.
El barranc de les Llobateres transcorre encaixonat entre el Serrat Negre i el Serrat Roig, és un tram de baixada que es fa llarg i una mica pesat, amb un terra rocallós i en algun punt relliscós.
Barranc de les Llobateres.
El tram final del barranc és tornar més ample i creua la pista per on abans hem passat amb el cotxe, a partir d’aquí deixem la torrentera i continuem per l’esquerra seguint el voral apte per caminants i ciclistes, que en poc més d’un quilòmetre ens retornarà al cotxe.