TORRENT DEL LLORO-TORRENT DE LES GRUTES (Passos ferrats)-MONTSERRAT.

 
Aproximació amb cotxe; Des de la població del Bruc, seguirem pel carrer de les Escoles fins sortir del poble, per una pista de terra en una zona urbanitzada. Seguirem els rètols que indiquen la masia de Can Salses, passada aquesta deixem a la dreta el camí que mena al mas del Castell, i continuem per una baixada dreta, passem una corba molt tancada i arribem a uns oliverars en una zona planera, on podrem deixar el cotxe.
 
 
Aproximació als passos ferrats; L'aproximació inicial es conjunta, fins la font del Xebret. Pel mig de l'oliverar molt pedregós, ens dirigim vers la muntanya per comença a entrar dins de la llera del torrent del Porquer o Clot del Tambor. Deixem a la dreta, el Camí de la Cova del Cabrit-Clot del Boixar. El torrent es força selvàtic, però el sender esta fressat. El traçat es va encaixonant, entre les parets de la zona d'escalada del Castell. Després de superar un curt ressalt el camí surt del llit del torrent, i comença a prendre alçada deixant la torrentera a certa distancia. Passem a tocar la característica Roca del Tambor (vies d'escalada esportiva de nivell molt alt), a partir d'aquí el camí deixa la pujada insistent, i s'ens obre una gran panorámica vers el Pla del Xebret. Davant nostre podem observar la Cova de l'Arcada (dreta), el torrent de les Grutes al centre, i el torrent del Lloro i la zona d'escalada de la Desdentegada a l'esquerra, més enrere la zona del Vermell del Xincarró. El camí continua fins la font del Xebret, a l'esquerra del torrent.
 
 
Si volem anar fins el "Pas ferrat del torrent de les Grutes"; solament tindrem que seguir el camí pel costat de la font, que amb forta pujada ens portara fins la Cova de l'Arcada, abans pro haurem deixat a la dreta el trencall de la Cova del Cabrit. Des de l'Arcada seguirem el camí que entra dins del torrent de les Grutes, deixem a l'esquerra l'enllaç amb el Camí del torrent del Lloro, passem per la balma de l'Estació d'Assarriar, i tot seguit trobem aquest curt tram equipat que solament serveix per superar un ressalt, i continuar caminant.


Si volem anar fins el "Pas ferrat del torrent del Lloro";
des de la font del Xebret baixarem per retrobar el llit del torrent i continuar uns metres en direcció ascendent buscant una desviació a l'esquerra força evident. El corriol puja dret per una zona molt embrossada, on ja anirem trobant alguna corda que ens senyala que anem en bona direcció, en el punt on les parets ens barrant el pas i trobem el pas ferrat.
 


Roca del Tambor, el camí passa per darrera d'aquest gran bloc.
 


Escalada esportiva en la Roca del Tambor.

 Descripció "Pas ferrat del torrent del Lloro";

Aquest primer pas, com be diu el seu topònim pren el nom del torrent del Lloro, tot i que la part equipada no passa per dins del llit de la torrentera, resta molt propera a la part final de la mateixa, superant una paret vertical a la seva dreta. Abans d'arribar al pas ferrat, ja haurem anat trobant varis trams més curts equipats amb alguna grapa i cordes. El tram més interessant esta ubicat entre unes parets (dreta), on hi han vies d'escalada esportiva, i una roca allargada que resta tombada sobre un altre paret formant un curiós forat, i des d'on es divisa al fons del torrent. L'equipament esta format per un seguit de grapes que no arriben a tindre la grandària d'un esglaó, estan una mica separades unes de les altres, però ben fermades a la paret. No hi ha cable de vida, si més no, i trobarem unes cordes nuades normalment envellides, que relativament poden substituir al cable, però que caldrà anar amb comte amb el seu estat. La paret té uns 15 metres verticals, per continuar per un tram més tombat sense grapes, on solament hi han les cordes, tindrem que anar amb comte en no fer caure pedres. Les cordes finals estan lligades a una alzina, des d'aquí tenim una bona panoràmica del Clot del Tambor i de les parets mes properes a la Cova de l'Arcada. Per sota tenim el torrent del Lloro, i un passamà que porta a instal·lació de l'ultim rapel. També es pot continuar ascendint per un viarany sense marques, per una zona de matolls que assoleix la carena situada sobre el torrent de les Grutes, i amb interessants vistes de la Cova de l'Arcada. El sender acaba trobant el camí que enllaça el torrent de les Grutes, amb el camí que va de coll de Port al refugi Vicenç Barbé. Aquest pas ferrat, es idoni per fer l'aproximació a l'inici dels torrents equipats del Lloro, Clot del Trago i Clot dels Caragols, estalviant uns minuts de camí i posant un xic d'emoció a la sortida. També es possible enllaçar els dos passos ferrats.
 


Camí d'aproximació al pas ferrat, al fons la Cova de l'Arcada.



Inici del pas ferrat.
 


Vista del pas equipat des de sota.
 


El pas esta equipat amb grapes i cordes.



Els primers deu metres son verticals.



Normalment hi ha més d'una corda, posarem atenció en l'estat de les mateixes.
 
 
Anirem amb precaució, en no fer caure pedres a la sortida del pas ferrat.
 
 Descripció "Pas ferrat del torrent de les Grutes";

Curt tram equipat pel Grup Cavall Bernat durant l’hivern del 2003, dins mateix del llit del torrent de les Grutes, que serveix per passar sense complicacions un ressalt d'uns 4 metres, que antigament era possible superar amb l'ajuda d'algun tronc. El Camí del torrent de les Grutes, enllaça el Camí del Refugi-coll de Port, amb el Clot del Tambor, tot passant per la Cova de l'Arcada.
 


Camí d'aproximació a la Cova de l'Arcada.
 


Cova de l'Arcada.
 


Estació d'Assarriar.



Pas ferrat del torrent de les Grutes.

BTT (BAGES-SUD).

El turó de l’Escletxa. (it. núm. 2).

 
El turó de l’Escletxa.

Descripció de la ruta: El turó de l’Escletxa s’enlaira dintre el terme municipal de Castellbell i el Vilar, a tocar els termes de Vacarisses i Rellinars. És la segona màxima elevació del municipi, i està format per un seguit de turons d’altitud inferior als seus 448,6 metres. A més, és un vèrtex geodèsic de segon ordre. Direm que la vegetació d’aquest lloc ha estat molt malmesa pels incendis. En els últims anys s’ha cremat tres vegades. Arbres com el pi blanc o l’alzina hi són comptats; tot i així alguns llocs repoblats que no es van arribar a cremar l’última vegada es van recuperant lentament.
 


************************
 


************************
 


Font del Bosc.
 
 
Les Casetes (1997).
 
Inici: Sortirem des de qualsevol punt de Castellbell i el Vilar en direcció a la colònia Burés (km 0-160 metres d’altitud), per agafar la carretera B-122 en direcció a Rellinars. Passada la font del Bosc, prendrem un camí a la dreta amb forta pujada fins a arribar a un pou d’aigua. Girem a l’esquerra per vorejar un petit turó i arribar fins a les Casetes (km 1,6-210 m alt.).
 
 
Masia  del Puig (el Vilar) (1997).
 
Seguim un camí pel mig d’unes vinyes fins a trobar la carretera local, que uneix el Vilar amb la carretera de Rellinars. Passem el cementiri i uns quants metres més enllà agafem un camí ample, a l’altra banda de la carretera (km 2,1-220 m alt.). Passem per sota de l’autopista Terrassa-Manresa i arribem a una cruïlla de camins. seguim recte, en direcció a llevant, fins a una cadena que hi ha davant del camp de tir municipal (km 3,3-240 m alt.). la travessem i comencem a pujar fins a arribar a un tros de camí molt dret i en mal estat. Passat aquest tros, canviem de vessant tot travessant el torrent del Puig, davant d’una barraca (km 4,2-310 m alt.). Ara anem en direcció nord, tot guanyant altura, fins a arribar a una cruïlla. Veiem la casa de Viladoms de Dalt (km 5,8-325 m alt.).
 
 
Turó de l'Escletxa.
 
Seguim el camí de la dreta per arribar a una altra cruïlla. Continuem per la dreta, per sota d’una gran alzina cremada, on trobem algun tram més planer. Tot i que trobem algunes cruïlles, a la dreta i a l’esquerra, seguirem sempre en direcció ascendent fins a veure el cim del turó de l’Escletxa. Agafarem un camí a la dreta uns quants metres abans d’arribar al coll; aquest camí no és clar i està mig amagat per les herbes. Anem seguint per sota el turó fins a donar-li tota la volta. veiem sota nostre la urbanització del Planet. Podem pujar al cim per un corriol fins a arribar a la fita que marca el vèrtex geodèsic, des d’on es veu una bona vista de Montserrat, de la serra de l’Obac i dels pobles de Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat (km 8-448 m alt.).
 


Turó de l'Escletxa. Barraca de vinya.



L'Escletxa.

 
Viladoms de Dalt (1996).
 
La baixada la farem pel mateix corriol, per acabar de donar la volta al turó per un tram trialer curt però un xic complicat, fins a arribar a un camí ample que ve de Rellinars. Anem a l’esquerra fent una petita pujada fins al coll de Capellans (km 8,4-420 m alt.). Repetirem durant alguns metres el camí que hem fet de pujada i agafarem una cruïlla a la dreta, uns quants metres després del coll en direcció nord, vorejant un parell de turons. Prendrem una baixada dreta i en mal estat fins a arribar al costat de l’alzina cremada que hem trobat pujant. Seguim baixant recte fins a arribar a la casa en ruïnes de Viladoms de Dalt (km 9,8-300 m alt.). Passem per davant de la casa i agafem un camí amb fort descens fins a arribar a una tanca (km 10,8-210 m alt.). després trobarem la carretera local que va al Vilar; des d’aquí podem tornar a la colònia Burés, pel mateix lloc per on hem pujat, seguint un tros de carretera per l’esquerra (km 14-160 m alt.).
 


Viladoms de Dalt (1997).
 


Ermita de Viladoms de Dalt (1997).
 


Ermita de Viladoms de Dalt (1980).



Viladoms de Dalt (1970).

 
Viladoms de Dalt principis del segle XX.
 
Resum: Hem fet una volta de 14 quilòmetres superant un desnivell acumulat de 313 metres amb un 98 % sobre la bicicleta i amb un temps estimat d’1 hora i 50 minuts, sense comptar parades. Hem passat per pistes en no gaire bon estat, degradades pels incendis, l’aigua, la falta de vegetació i el poc ús que se’n fa, per la qual cosa direm que és una excursió de dificultat mitjana (**) tant físicament com tècnicament. Anirem amb compte amb les baixades. Si es corre molt no es pot contemplar l’entorn.
 

PENYES ALTES DE MOIXERÓ. (2.279 metres).



Les Penyes Altes de Moixeró és una muntanya de 2.276 metres situada dins dels límits de la Serra del Moixeró, de la qual es el seu punt més elevat. Es situa entre les comarques del Berguedà i la Cerdanya, formant part del Parc Natural del Cadí-Moixeró. La serra del Moixeró és un llarg cordal,  orientada d'est a oest, que separa les conques del riu Segre (Cerdanya), amb suaus pendents de prats i bosc, i la del Llobregat (Berguedà), amb grans espadats de difícil accés.


La ruta que descrivim, accedeix al cim de les Penyes Altes de Moixeró fent servir un ruta molt directe, a traves de la tortuosa canal de la Serp. El traçat no te grans complicacions tècniques, tot i els verticals espadats que ofereix la cara sud d'aquest cim. El camí s'enfila buscant els passos més febles de la muntanya, amb algun ressalt a la part final on serà necessari fer alguna petita grimpada, sense cap tipus de perill. El que si tindrem que tenir en comte, es el alt desnivell i la llargada horària del recorregut. Les Penyes Altes no son un cim amb una alçada rellevant, però el desnivell acumulat de 1.200 metres, es comparable a cims de molta més alçada. El temps del recorregut estarà al voltant de les 6 hores, per fer una distancia de 12 quilometres.
 

Aproximació amb cotxe;
Ens arribarem al poble de Bagà (Berguedà), fent servir l'autovia C-16, entrarem a la població i la creuarem per anar a cercar la carretera BV-4024, en direcció a Coll de Pal. Després d'uns quatre quilometres, trobarem a l'esquerra la pista que dona accés al veïnat de cases de Gréixer (Pont de Sant Nazari), (prohibit el pas, excepte veïns), aquí hi ha lloc per aparcar uns 6 o 7 cotxes.
 
 
Recorregut;
Iniciarem la ruta seguint la pista ample, senyalitzada amb les marques del GR-107 (Camí dels Bons Homes). En menys d'un quart d'hora, ja albirem el conjunt de cases de Gréixer amb l'ermita de Sant Andreu, d’origen pre-romànic i consagrada el 871. L’actual, data del segle XII.
 
 
Deixarem la pista principal i el GR a l'esquerra, la qual continua fent llaçades per guanyar el coll de l'Escriu, on es converteix en sender fins arribar al refugi de Sant Jordi. Girem a la dreta a tocar les ultimes cases de Gréixer, i cerquen un corriol (rètols, monjoies i senyals de color groc). Travessem un prat amb lleugera pujada, fins cercar una font i un camí (15 minuts/1 km/1107 m.). El traçat entra dins del bosc de pins, que ben aviat donara pas als roures, passant un tram rocallós anomenat Roques de Ventolana, poc després trobem un pla herbós al mig del bosc (Planell de Ventolana). El sender alterna trams de forta pujada, algun replà i fins i tot algun baixador. Aprop de la cota 1.500, el bosc fa un canvi espectacular i ens trobem amb una frondosa i ombrívola fageda. Ara el camí s'arrapa als verticals espadats de la Roca Gran, i els ressegueix durant uns metres on trobem l'inici de la Canal de la Serp. Fent honor a aquest curiós topònim, el sender serpenteja guanyant alçada molt ràpidament, per acabar sortint de la fageda (1,30 h/3,60 km/1763 m.).
 
 
Amb unes altives parets per davant nostre, ens trobem amb un tram de tartera que tindrem que creuar, tot i que en un principi pot sembla dificultosa, el camí la travessa i guanya alçada fent un parell de girades fins situar-se en la part alta de la mateixa.
 

El camí passa per sota parets verticals.
 
 
Deixem el tarter i entrem en un tram herbós, on la pujada continua sent exigent fins el coll de Raset, punt on finalitza el traçat de la Canal de la Serp, i des d'on ja albirem el Pirineu i la plana de la Cerdanya (2,15 h/4,8 km/2055 m.).
 
 
Coll de Raset.
 
 
El Coll de Raset és una cruïlla de camins, deixarem a l'esquerra el sender que segueix pel Pla del Moixeró i seguirem per la nostre dreta direcció al cim de les Penyes Altes (senyals del GR-105-1). Passem un bifurcació de camins, deixem a l'esquerra el sender del collet Marginós i coll de Jou.
 
 
Anem fent varies llaçades i superant curts ressalts rocosos sense dificultat, en algun pas i podem trobar alguna corda.
 


Últims metres abans del cim, amb la Cerdanya al fons.
 
 
Penyes Altes de Moixeró. El cim  es troba ocupat per un monòlit dedicat a Sant Bernat, erigit el 1974. En aquest punt coincideixen les divisions provincials de Barcelona, Lleida i Girona. Des d'aquí tenim unes magnifiques vistes; al nord la Cerdanya, a l'est els massissos de la Tossa d'Alp i el Puig-llançada, al sud la zona de Bagà, i a l'oest la serra del Moixeró i més lluny el Cadí i el Pedraforca.
 


El cim esta format per dues puntes bessones d'alçada semblant tot i que la primera es la que pressenta la senyal geodèsica, per arribar a l'altre cim es tenen que baixar uns metres i grimpar per terreny fàcil fins el segon cimall, on el camí continua en direcció a coll de Jou (3 h/6 km/2276 m.).
 
 
La tornada la farem pel mateix lloc, tot i que hi ha alternatives força interessants que allargant el recorregut. Els itineraris més utilitzats són el descens de Penyes Altes per la vessant del coll de Jou, passant Roca Sança, el Claper i la carretera del coll de Pal. Una segona opció seria retornar al coll de Raset, passant pel cim del Moixeró i baixar pel coll de la Cabrera, amb variants pel coll de l'Avet o el coll de l'Escriu fins retrobar Gréixer.
 

VIA "NEW YORK 2012". AL MIRADOR DE SANT JOAN.

 
La via New York 2012, té una llargada de 70 metres i una dificultat màxima de V+, resta semiequipada amb parabolts de 10 mm, però caldrà portar un joc de friends per assegurar el primer llarg, doncs en els trams més fàcils les poques assegurances que hi han estan força separades.
Aquesta via fou oberta per Joan Baraldés, el mes de gener de l'any 2012. Tot i que el nom que va triar per identificar aquest recorregut pot sembla estrany, en el seu blog ens comenta que es en record d'un viatge realitzat aquesta gran ciutat.
 
Per fer l'aproximació podem consultar l'entrada en el blog de la via La Torna, situada a pocs metres d'aquesta.
Inici de la via New York 2012, amb Joan Oliva i Toni Cespedes.
 
A pocs metres de l'inici i trobem un pas de V, equipat amb un parell de parabolts.
 
 
El company ens deixa posats uns estreps, que de moment no farem servir.
 
La via guanya amb verticalitat, des del pas de V, fins la reunió (45 metres), solament trobarem un parell de assegurances, per sort la roca es molt cantelluda i el grau no es superior a IV.
 
Les vistes sobre el Clot de la Mònica i el torrent del Misser són excel·lents.
 
Des de la primera reunió, albirem els principals cims del massis.
 
Inici del segon llarg (25 metres), amb un parell de panxetas, en la primera i trobem la  dificultat més alta de la via V+, la segona més fàcil de V-. Tornem a posar els estreps, aquí potser si que els vaig fer servir.
 
Entre els dos passos de V, el traçat és més agraït IV-.
 
Cim de l'agulla del Mirador de Sant Joan, amb Ramon Majó i Joan Frontera.