esgarrapacrestes: FERRADA DE LA MORERA DEL MONTSANT (18 d'agost del 2007)

Estem a 18 d'agost, un mes on habitualment es fan vacances i on normalment els dies van acompanyats de forta calor, pro aquest any es diferent i l'agost s'està mostrant plujós i més fresc que en anys anteriors; faig aquest comentari perquè aquest dissabte hem decidit anar al Montsant, per tal de fer la ferrada de la Morera; normalment quant fem un desplaçament llarg amb cotxe, consultem la predicció meteorològica i si es adversa canviem la sortida, per una de més pròxima. Aquest cap de setmana deien que lo temps seria prou estable, tot i així l'amic Jordi, amb comunica que el senyor del temps a dit que si plou en algun lloc, aquest serà en el Montsant, ja té pebrots la cosa. Sense perdre els ànims i les ganes de sortir, varem emprendre carretera a vall direcció a Tarragona, pro el temps, no volia deixar en mal lloc als que el prediuen i poc abans d'arribar a Vilafranca, ja queien gotes. Aquestes gotes ja no ens varen deixar; a Reus plovisquejava, a les Borges del Camp també, el dia era gris i ja teníem dubtes de si faríem la ferrada. La incertesa és va fer palesa a Cornudella del Montsant, on una espesa boirina envaïa gran part del paisatge. Una carretera mullada amb insistents ziga-zagas, ens condueix a la Morera del Montsant, un poblet tranquil sense gaires sorolls, solament el lladruc d'algun gos i els tocs de campanar que anuncien les hores. Amb tot això, seguim sense noticies de la muntanya del Montsant, la boira impedeix que la nostra vista, pugui capta cap punt alçat. Per contemplar la serra, ens tenim que contenta amb uns rètols amb fotografia, que ens ajuden a descriure l'itinerari que tenim que prendre, per sort el plugim a cessat, decidim esmorzar a peu de cotxe i donar-li temps al temps, per decidir si tirem endavant. La boira persisteix, pro sembla que la pluja s'ha pres una treva, i així decidim inicia el recorregut, al menys fins a peu de la ferrada. Sense cap punt de referència, degut a la poca visibilitat que ens ofereix el terreny, anem caminant guiats per les ressenyes d'algun internauta. Ja posats a la recerca del traçat, observem que no gaire lluny s'apropa un grup de gent que possiblement també té el propòsit de fer la ferrada. Els esperem si més no, per preguntar si anem per bon camí. Un cop els dos grups s'ajunten, comprovem que els components de l'altre grup són de Reus i també volen fer la ferrada, a més algun d'ells ja la feta, això vol dir que a partir d'ara la boira ja no serà un obstacle. Deixem el camí principal i enfilem direcció al rocam, sortejant un caos de blocs on de tant en tant fem una grimpadeta, la qual cosa fa que el camí d'aproximació sigui força entretingut. Arribem a peu de ferrada, sembla que el temps és manté estable. Trobem un rètol que ens anuncia el traçat, desprès un tram vertical, ben equipat tot i que l'equipament es veu força antic. Una terrassa planera, ens porta al peu d'una agulla de roca descomposta. Els esglaons ens apropant a una canal ombrívola i un curt pont, que ha perdut el cable dels peus; tindrem que fer una mica d'equilibris, per passar amb l'ajuda dels cables que abans servien per les mans. A continuació tenim que pujar per l'agulla, a dalt de tot ens espera un altre pont, aquest més llarg i molt més aeri. Creuat el pont continuem per un canaló herbat, un tros més planer i arribem a una placa vertical, on trobarem alguns esglaons que belluguen, donant una mica emoció a l'ascensió. La via finalitza en sortir d'aquesta ultima placa, quasi a la part més alta de la Serra Major; diuen els nostres guies que des d'aquí hi ha unes vistes de primer ordre, nosaltres avui ens tindrem que conformar en haver pogut fer la ferrada, doncs l'insistent boira no ens dona cap altre opció. La tornada, la podem fer per alguns dels graus que permeten creuar les impressionants parets del Montsant, hi ha varies alternatives ben indicades; nosaltres guiats pel grup de companys de Reus, hem decidit baixa pel Grau de Barrots, un traçat molt interessant que val la pena comentar en una altre sortida.