Puja al Pedraforca, no resulta gens fàcil per una persona poc avesada a la muntanya, per això, a mi hem va costar tres intens abans de fer el cim. Per recorda aquestes cites amb el Pedra, amb tinc que remunta a l'any 1991, durant unes vacances al càmping Repòs del Pedraforca. Aleshores compartia estiueig i excursionisme amb l'Andreu Garcia i la seva família.
El Pedraforca és una muntanya desafiant, quant més la mires, més gran es el desig d'intentar assolir-la; desprès de mirar-la i mirar-la, vaig decidir juntament amb l'Andreu que ho teníem que intentar. Pro com ja he dit abans l'inexperiència en aquests embolics, ens va portar a desistir dos vegades, en menys de quatre dies. En el primer intent no varem tarda ni mitja hora en perdre el traçat, per sort la tornada al refugi Estasen no va ser gaire complicada. En el segon intent varem millorar, fins assolir el coll del Verdet i tot seguit per la canal, el cim nord del Pedra; a partir d'aquí ens va faltar valentia, esta clar, que sempre hem tingut l'excusa de que feia molt vent. Des d'aquest cimall, el Pedra ens va presentar les seves credencials, per nosaltres arribar fins aquí ja era un gran merit, per un altre costat ens sentíem derrotats per la muntanya.
Uns dies desprès, un grup de gent del càmping va proposar fer el cim, no varem dubtar ni un moment, era la nostre oportunitat per aconseguir trepitjar per primera vegada el punt més alt del Pedraforca.
Un cop aconseguida la fita, no vaig tardar gaire temps en tornar-hi, diuen que al Pedraforca si te que tornar més d'una vegada, jo fins i tot i perdut la comte de les vegades que he pogut gaudir de tant magnifica muntanya, el que si recordo amb afecte, són a totes les persones amb las quals he pogut compartir aquest moments màgics que ens aporta el Pedra, des del primer company l'Andreu, fins tots els que m'han acompanyat en les ascensions posteriors.
LA PARET NORD
absort el muntanyenc de corriols,
té el vol la vertical muralla
de l'esfereïdora paret nord.
Pedra i Forca, de tot ens desaferra.
No en va l'afinen túniques de cel.
Sols l'aridesa, temorenca, lleva
l'orgull, caigut a plom, de la paret.
Canals, arestes, cingle....M'estremia!
Àdhuc les gralles duien el seu cant.
Sóc vianant obscur a roca aspriva.
Sóc un pigmeu enfront d'aquest gegant.
Enric Balaguer i Mestres.
La Penya Barcelonista de Castellbell i el Vilar, també fa el cim. Sebi Bagues, Josep Escales i Josep A. Pallàs