GORRO FRIGI-CARA SUD (MONTSERRAT)

Vies “Lo Tio Gos” i “El Rondinaire” Ae(6a),IV+.

Després de provar la via Joan Marc (III), amb vaig decidir per provar-ne alguna altre, amb una mica més de dificultat. Les vies del Guillem Arias (xapes grogues), són uns traçats molt ben equipats (pels bons escaladors, massa equipats), per les persones com jo, que estem aprenent de que va tot això, són unes vies que ens donen confiança, per intentar de millorar. Per aixo ens varem decidir per tornar a pujar al Frigi, ara per la via "El Rondinaire" (153 metres-III-IV+-Ae o 6a), uns altres companys varen fer "Lo Tió Gos" (163 metres-III-IV+-Ae o 6a), com aquestes dues vies tenen en comú l'ultim llarg, les dues cordades varem coincidir en aquest punt i conjuntament varem trepitjar el cim del Gorro Frigi.

“Lo Tio Gos”L1 40 m, III-IV; L2 25 m, III-IV; L3 25 m, III-II; L4 35 m, II; L5 38 m, Ae(6a),IV+.

“El Rondinaire” L1 35 m, II-III-IV; L2 15 m, II-III; L3 30 m, III-II; L4 35 m, II; L5 38 m, Ae(6a),IV+.

Panoràmica de la cara Nord-Oest dels Gorros

Panoràmica de la cara Sud-Oest dels Gorros

El Monestir de Montserrat, és el camp base per arribar a la zona dels Gorros

Inici del primer llarg de la via "El Rondinaire". Per sobre nostre tenim la mole pètria del Gorro Frigi

Una imatge força habitual dins els límits del massís, elles sempre arribem primer i, sense encorda

En Joan a l'inici del segon llarg, a la dreta una cordada a la via "Joan Marc"

Perspectiva de la via, des del final de la segona tirada

Des del tercer llarg observem en Josep, un company de la cordada que va fer la via "Lo Tió Gos", iniciant l'últim llarg de la via

En Toni forçant en el tram de 6a, punt on s'ajunten les dues vies

L'Emili en l'última tirada de la via, que dona accés al cim del Gorro Frigi