La travessa Núria-Toès, és un recorregut clàssic del Pirineu Oriental. Amb la Vall de Núria com a punt de sortida, la ruta travessa els Pirineus de Sud a Nord, arribant a la cota 2.800 del coll de Nou Creus. La travessa passa per paratges de gran bellesa i ben variats, que alterna el paisatge d'alta muntanya del feréstec circ de Carançà i els seus bells estanys, amb carenes més suaus cobertes de gespa. Els excursionistes més en forma, són capaços de fer la travessa en un dia, però el millor per gaudir de la bellesa de l'entorn, és fer-la en dues jornades. Un dels principals atractius de l'itinerari, són les Gorges del Carançà, amb les seves passarel·les metàl·liques i ponts penjants que fan l'excursió molt diferent de la resta, sense oblidar l'esplèndid camí excavat artificialment a la roca, en la part baixa de les gorges, que ens ofereix un punt de vista també poc habitual. Existeix l'opció, en cas de no voler fer tota la travessa, de fer només aquests dos trams, el camí excavat i les passarel·les, des de l'aparcament de les gorges a Toès que no presenten una excessiva duresa
Sortirem de Ribes de Freser, amb el Cremallera fins el Santuari de Núria. El recorregut a peu s'inicia des de l'estació del Cremallera de Núria (1960m) en direcció a la coma de Noucreus, fins assolir el Coll de Noucreus (2796m) on veiem les 10 creus que el caracteritzen A tocar, tenim el cim del Puig de la Fossa del Gegant (2808m) de fàcil ascensió. En menys de 10 minuts arribem al Coll de Carançà (2725m), des d'on se'ns obre una magnífica vista sobre Coma de Vaca. És una zona bastant planera, des d'on podem baixar cap a Coma de Vaca (dreta), anar cap als cims de la Vaca i la cresta de l'Infern (endavant) o baixar cap a la Vall de Carançà (esquerra). Just quan el camí acaba de planejar, per començar a baixar de manera més marcada veiem sota nostre l'Estany Blau (2583m), on arribem després de baixar per la vessant, seguint les llaçades que fa el camí. El camí, voreja l'estany per la seva riba esquerra a tocar de l'aigua. Tot seguit trobem l'Estany Negre (2505m), continuem baixant sempre propers al riu de Carançà, amb gran quantitat de pedres al camí i als seus voltants. Arribem a l'Estany Gran de Carançà o de les Truïtes (2265m). El camí arriba a tocar de l'aigua de l'estany, després de perdre alçada i finalment ens mena al punt on aquest desaigua. Seguirem el rierol, fins que davant nostre apareix el Refugi del Ras de Carançà (1830m). Aquí, acaba la primera jornada de la caminada. El refugi està situat força a prop del riu, té un sortidor d'aigua, lavabo i capacitat per a 30 persones. És guardat al juliol i l'agost, i lliure la resta de l'any. Pertany a l'ajuntament de Fontpedrosa. Disposa de taules al seu exterior, el menjador de dins és força petit, a més d'oferir la possibilitat de fer fogueres en lloc un habilitat especialment per aquest ús. Ofereix a l'excursionista, la possibilitat de llogar tendes de campanya per passar la nit.
La segona jornada, s'inicia des del refugi. Continuem baixant pel bosc i la vall cada vegada es va fent més estreta, finalment arribem a un punt on l'única possibilitat és anar pel riu, aquí trobem la primera palanca de les gorges (1265m). Es tracta d'unes plaques de metall, d'uns dos pams d'ample ancorades a la paret, a les que s'hi accedeix pujant per una escala metàl·lica. Només es pot circular d'un en un, i en un inici poden causar una mica d'impressió, però realment no presenten cap dificultat evident, especialment perquè podem agafar-nos a un cable metàl·lic ancorat també a la paret. La sensació de recórrer-les és força emocionant, ja que és un camí força atípic. Al final del camí equipat trobem una cruïlla de camins, on per l'esquerra s'inicia el tram de camí excavat artificialment a la roca. El traçat és força planer, d'un metre d'amplada i en tot moment té un cable ancorat a la paret, al que ens podem agafar en cas de necessitar-ho. A la nostra dreta, tenim el curs del riu molt per sota nostre. Després de gaudir de les vistes des del camí, i veure gent en un altre camí que va per l'altra banda de l'engorjat, arribem a una cruïlla de camins (1000m) que ens marca el final del trajecte. Continuarem fins l'aparcament de cotxes, i ens dirigirem a l'estació de Thués-Carançà (Tren Groc). Aquest tren ens apropara a la Tour de Carol, on en llaçarem amb la Renfe, per retornar a Ribes de Freser.
Sortirem de Ribes de Freser, amb el Cremallera fins el Santuari de Núria. El recorregut a peu s'inicia des de l'estació del Cremallera de Núria (1960m) en direcció a la coma de Noucreus, fins assolir el Coll de Noucreus (2796m) on veiem les 10 creus que el caracteritzen A tocar, tenim el cim del Puig de la Fossa del Gegant (2808m) de fàcil ascensió. En menys de 10 minuts arribem al Coll de Carançà (2725m), des d'on se'ns obre una magnífica vista sobre Coma de Vaca. És una zona bastant planera, des d'on podem baixar cap a Coma de Vaca (dreta), anar cap als cims de la Vaca i la cresta de l'Infern (endavant) o baixar cap a la Vall de Carançà (esquerra). Just quan el camí acaba de planejar, per començar a baixar de manera més marcada veiem sota nostre l'Estany Blau (2583m), on arribem després de baixar per la vessant, seguint les llaçades que fa el camí. El camí, voreja l'estany per la seva riba esquerra a tocar de l'aigua. Tot seguit trobem l'Estany Negre (2505m), continuem baixant sempre propers al riu de Carançà, amb gran quantitat de pedres al camí i als seus voltants. Arribem a l'Estany Gran de Carançà o de les Truïtes (2265m). El camí arriba a tocar de l'aigua de l'estany, després de perdre alçada i finalment ens mena al punt on aquest desaigua. Seguirem el rierol, fins que davant nostre apareix el Refugi del Ras de Carançà (1830m). Aquí, acaba la primera jornada de la caminada. El refugi està situat força a prop del riu, té un sortidor d'aigua, lavabo i capacitat per a 30 persones. És guardat al juliol i l'agost, i lliure la resta de l'any. Pertany a l'ajuntament de Fontpedrosa. Disposa de taules al seu exterior, el menjador de dins és força petit, a més d'oferir la possibilitat de fer fogueres en lloc un habilitat especialment per aquest ús. Ofereix a l'excursionista, la possibilitat de llogar tendes de campanya per passar la nit.
La segona jornada, s'inicia des del refugi. Continuem baixant pel bosc i la vall cada vegada es va fent més estreta, finalment arribem a un punt on l'única possibilitat és anar pel riu, aquí trobem la primera palanca de les gorges (1265m). Es tracta d'unes plaques de metall, d'uns dos pams d'ample ancorades a la paret, a les que s'hi accedeix pujant per una escala metàl·lica. Només es pot circular d'un en un, i en un inici poden causar una mica d'impressió, però realment no presenten cap dificultat evident, especialment perquè podem agafar-nos a un cable metàl·lic ancorat també a la paret. La sensació de recórrer-les és força emocionant, ja que és un camí força atípic. Al final del camí equipat trobem una cruïlla de camins, on per l'esquerra s'inicia el tram de camí excavat artificialment a la roca. El traçat és força planer, d'un metre d'amplada i en tot moment té un cable ancorat a la paret, al que ens podem agafar en cas de necessitar-ho. A la nostra dreta, tenim el curs del riu molt per sota nostre. Després de gaudir de les vistes des del camí, i veure gent en un altre camí que va per l'altra banda de l'engorjat, arribem a una cruïlla de camins (1000m) que ens marca el final del trajecte. Continuarem fins l'aparcament de cotxes, i ens dirigirem a l'estació de Thués-Carançà (Tren Groc). Aquest tren ens apropara a la Tour de Carol, on en llaçarem amb la Renfe, per retornar a Ribes de Freser.
Tot a punt, per iniciar el recorregut. Estació del Cremallera de Núria, a la població de Ribes de Freser
El Santuari de Núria ja ens queda al darrera, al fons el altívol cim del Puigmal (Foto Marceli Puigdellivol)
Entrada de la vall de Noucreus, amb el coll de Noucreus al fons
Pujant per la Coma de Noucreus, varen pogué observar alguns grups d'isards (Foto Marceli Puigdellivol)
Coll de Noucreus (Fotografia Albert Pallàs)
Cim del Puig de la Fossa del Gegant
Estany Blau
Estany Negre
L'Estany Gran de Carançà o de les Truïtes
Refugi del Ras de Carançà (Foto Marceli Puigdellivol)
En alguns llocs, els passos sobre el riu són força elevats
Las passarel·les, ressegueixen les parets de les Gorgues del Carança, pro en alguns llocs fan de pont per travessar el riu (Foto Marceli Puigdellivol)
El camí excavat artificialment a la roca, és força espectacular (Foto Marceli Puigdellivol)
Un trenet prou curiós, que realitza un recorregut agradable, pro amb un preu un xic exagerat