La Teresina, és la ferrada montserratina per excel·lència, la més famosa de Catalunya; pro segurament avui dia la ferrada de les Dames, és més freqüentada. La Teresina fa més respecte, tot i així a l'hora de comparar dificultats, ja qui diu que les Dames és una ferrada més tècnica i la Teresina, per la seva llargada més física, tot i que l'últim tram de les Dames, és més complicat que qualsevol pas de la Teresina. Les Dames, per a mi és com la ferrada de la família, la vaig elegir per iniciar-me en aquest tipus de vies, després vaig veure com al meu fill Albert li tremolaven les cames en el primer tram, en el que va estar també la seva primera ferrada; aleshores i per no ser menys el seu germà Eduard, també va començar aquí i les va passar magres, en el desplom del tram més llarg; i per acabar i vaig porta la meva esposa, que per sorpresa de tots se'n va sortir molt més be del que esperàvem. El fet de residí a prop d'aquesta via, m'ha portat a perdre el comte de vegades que li feta; normalment sempre i trobes algú que l'esta fent, per aquest motiu encara que la repeteixis, el recorregut sempre té alguna cosa diferent, un comentari una salutació, fins i tot una nova amistat.
El grup disposat a sortir de l'aparcament de la ferrada. Veiem a: Sigrid, Pepe, Florenci, Núria, Jordi, Edu, Josep, Javier i el fill de Salvador Brunet que va fer de fotògraf (Agost 2006)
Ultimant detalls abans d'iniciar el recorregut. L'Edu i l'Albert escoltant atens les instruccions de Joan Frontera (Març 2005)
L'Albert en el tram on s'inicia la via. El primer esglaó resta un xic alt, en un tram de paret totalment vertical (Març 2005)
El David Mira "Zodiaco", al final del primer tram, on trobem varis esglaons doblegats. Ja qui diu que els doblegaran a l'intenta desmuntar la via, altres creuen que es degut a un fort aiguat, on les pedres caigudes malmeteren alguns ferros (Desembre 2005)
Jo mateix amb el meu fill Edu, als primers esglaons de l'inici de la via (Agost 2006) Foto Salvador Brunet
El segon tram també té el seu encant, equipat amb alguna grapa escadussera, solament té el cable de vida i unes presses prou originals que ens serviran per posar mans i peus. L'Albert pujant aquest tram (Agost 2004)
L'Anna fent el segon tram (Juny 2007)
L'Edu, liderant un grup prou nombrós en el segon tram (Agost 2006)
Les Dames constant de quatre trams més importants, tot i així entre mig també poden trobar algun curt ressalt equipat amb cadenes. A la fotografia podem veure al Xavi Romero "Amunt", a la Nuri "Nurimosa",Montse, Carme, el Xavier "Pratenc", fins i tot un Pare Nadal anomenat Jaume (Gener 2007) Fotografia de Salvador Brunet
Els primers metres del tram llarg, solament estan equipats amb cadenes. A la fotografia l'Edu, penjat i sense forces, per sort anava assegurat (Març 2005)
El tram més llarg de la via és el més espectacular, un curt desplom, un flanqueig inclinat i sobre tot verticalitat. A la fotografia veiem el Jesús Gonzàlez "Sertao", a la sortida del flanqueig (Maig 2006)
A la fotografia podem veure al Florenci, el Pepe i l'Edu, en plena ascensió del tram més llarg (Agost 2006)
Abans d'afrontar el pas més complicat de la via, trobem el típic llibret per signar i donar constància de la nostra fita. També i podem trobar algunes targes del creador de la ferrada el Joaquim Olmo, per avisar-li si trobem algun desperfecte, si més no, per fer-li una visita a la botiga de material d'escalada que regenta a Barcelona; JOM esta en C/ Enamorats 39-41. El seu telefon es 93.231.16.72 (Març 2005)
Un grup de companys fan cua en el últim pas de la ferrada, físicament és el més difícil (Agost 2006)
L'Edu, en els últims metres de la via. Aquest ultim pas és el més complicat, ja que solament resta equip amb el cable de vida (Març 2005)
La ferrada de les Dames, és una via que la majoria de gent fa en sentit ascendent, pro també es pot rapelar, ja que tots els passos estan equipats per pogué-ho fer. Aquí tenim a l'Anna en el tram més llarg (Juny 2007)
Preparant un rapel. Josep A. "Emili", Àngel "Abuelete" i en Cubi (Maig 2006) Foto de Jesús Gonzàlez "Sertao"