Descripció de la ruta; Excursió circular força interessant de dificultat baixa, que ens portarà a conèixer alguns indrets dels voltants del poblet de Lluça. El punt més interessant del recorregut, el trobem en el Castell de Lluça i l'església de Sant Vicenç del Castell, abans però haurem vist un arbre monumental (alzina del Vilaró), unes balmes amb una font (balma de la Font dels Bous), i al final de la sortida el pantà de Garet. Una vegada retornats al poble, és del tot recomanable la visita al Monestir de Santa Maria de Lluçà. En total haurem fet no gaire més de 9 quilometres, amb uns 325 metres de desnivell, i un temps aproximat d’unes 4 hores.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-16 fins passar el poble de Gironella, on ens desviarem a la dreta per continuar per la C-62, fins a trobar la cruïlla que mena a Lluça, per la carretera BV-4341. El poble es petit, a tocar el monestir de Santa Maria, i trobem un ampli aparcament per deixar el cotxe. En total hi tenim uns 62 quilometres, que podrem fer amb una mica més de tres quarts d'hora.
Iniciem l'excursió des del mateix poble de Lluça, un municipi de la comarca del Lluçanès, amb capital a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Del seu nom deriva la denominació de la comarca natural del Lluçanès.
Baixem uns metres per la carretera fins passar pel davant de la Fonda la Primitiva (http://www.fondalaprimitiva.com/), on prenem una pista a la nostra dreta. Ben aviat arribem a l'alzina del Vilaró, no gaire lluny observem la casa del mateix nom.
Uns metres després de l'azina, prenem un corriol a la dreta que ens portarà a la balma de la Font dels Bous. La balma té unes dimensions màximes de 60 m de llargada, per 14 m de fons i una alçada 3,50 m. Just per sota d'aquesta balma es troba una altra balma, però amb dimensions més reduïdes. Per continuar el recorregut, creuarem tota la balma fins a retornar a la pista principal.
Balma de la Font dels Bous.
Seguim per camí ample, passem vora una bassa i comencem a pujar, en algun punt ja albirem el Castell de Lluça.
Primeres vistes del Castell de Lluça.
Arribem a la casa del Castell, aquí i trobem el camí que puja fins a l'ermita de Sant Vicenç, i el castell de Lluçà.
Uns metres abans d'arribar al castell trobem l'església de Sant Vicenç del Castell, sobre un esperó rocós.
El lloc es esmentat quan hi foren jutjats els testaments sacramentals dels senyors del castell: Sunifred I (any 988) i Guisad I de Lluçà (any 1006. A partir del s. XV va començar a decaure, i el 1685 ja no hi havia culte i el seu benefici s'havia traslladat a la canònica de Santa Maria. L'església és de planta circular, una tipologia de les quals en resten molt poques de senceres a Catalunya.
Des de l'església solament caldrà pujar uns metres fins arribar a les restes del Castell de Lluça.
El castell donà nom al Lluçanès que durant l'Edat Mitjana fou el cap de la Baronia de Lluçà. El castell de Lluça era residència permanent dels senyors i, per això mateix no tingué cap castlà conegut. Del castell, només resten un mur al costat nord i dues estances al costat sud. Se n'han conservat altres murs, molt fragmentaris, que permeten suposar que era de planta quasi triangular amb el vèrtex al sud-oest, adaptant-se a la topografia del terreny. Al sud-oest hi havia probablement una torre rodona de la qual en resten unes traces molt minses del basament.
Montserrat des del Castell de Lluça.
-----------
El Pedraforca i la serra del Cadí, des del Castell de Lluça.
Una vegada visitades les restes del castell i els seus voltants, retornem a la pista ampla pel mateix camí que hem pujat. Seguirem aquesta pista fins trobar la carretera BV-4341, la seguirem poc més de mig quilòmetre fins a trobar una cruïlla a la dreta que baixa fins al pantà del Garet.
El Puigmal des del Castell de Lluça.
Pantà de Garet.
La zona humida està formada pel pantà de Garet, per un tram del torrent de Garet que l'alimenta, i per un petit sector del mateix torrent aigües avall del pantà. Actualment presenta un molt bon estat de conservació, i es troba totalment naturalitzat.
Des del pantà de Garet, veiem el turó del castell de Lluça i el monestir de Santa Maria.
A partir del pantà iniciem la part final del recorregut, abans veurem a la nostra dreta el mas del Garet, i passarem per una petita balma amb el mateix nom.
El camí final ens retorna a la carretera, a la mateixa entrada del poble.
Si no estem del tot cansats, podem aprofitar per visitar el monestir de Santa Maria de Lluça, un dels grans patrimonis romànics de Catalunya.
L'església de Santa Maria de Lluçà fou consagrada el 905, però tot fa pensar que es tractava d'una reconstrucció d'una capella anterior, potser del segle IX.