DIRECTA NÚRIA, V+ (A0) 84 MTR. MIRANDA DE LES MAGDALENES-MONTSERRAT.

A principis d'estiu, ens van arribar les ressenyes de dues noves vies obertes per l'amic Guillem Arias, a la zona de la Miranda de les Magdalenes. Tot i que l'Anna i jo, fa dies que no escalem hem decidit anar a provar, ja que tenim dos factors a favor, de primer que tindrem en Joan de company, ja que ell tampoc a fet aquestes vies, així que segurament alguna cosa nova aprendrem, i a la vegada sabem que estem en bones mans. El segon factor, és el saber que la majoria de les vies d'en Guillem estan fetes a la mida de les nostres pretensions, ben equipades, de grau no massa alt, on podrem fer practiques i a la vegada gaudir d'aquest món tant apassionant. http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=763

Per arribar a la paret hem passat per l'ermita de Sant Joan, deixant a l'esquerra el camí del Clot de la Mònica, tot prenen un corriol una mica embrossat fins el peu de les vies, val a dir que la perspectiva de la fotografia i la imatge real del lloc ens poden arribar a confondre, ja que la fotografia esta feta des de lluny i els itineraris semblant molt més verticals.

Una vegada localitzats els primers parabolts de color groc, tenim dues opcions; a la dreta la via Directa Núria (en color Groc); L-1 27m III, L-2 27m IV+, L-3 30m V+/A0 , o a l'esquerra la via, de La Núria (en color Vermell); L-1 30m III, L-2 27m II, L-3 26m III+, L-4 23m III+, L-5 28m III+, L-6 30m III. Nosaltres elegim la més difícil aprofitant que en Joan farà de primer, la més fàcil, possiblement en un altre ocasió tindrem l'atreviment de fer-la tot sols.

En Joan, al segon llarg de la via "Directa Núria".

Vista del segon, i tercer llarg.

L'Anna, iniciant el segon llarg.

Sortida de l'ultim llarg, on la ressenya diu V+ (A0).

Detall de la segona reunió.

Aquí la roca no es gaire bona, bastant descomposta i la caiguda de pedretes es normal, jo mateix a la primera tirada ni parat una amb la cara, molt a prop de l'ull, fins i tot crec que he tingut sort. Vist el panorama, l'Anna i jo passem la major part de l'ultim llarg en artificial.

Arribem al final de la paret, molt a prop del cim de la Miranda de les Magdalenes, ara caminarem una estona fins la Escala de Jacob, per retornar al Monestir.

VIA FERRADA DEL ROC DE LA COMA D'ERTS. ANDORRA.

Podriem dividir aquesta ferrada en dos trams ben diferenciats. Una primera part quasi horitzontal, que va prenen alçada, fins arribar a una part final més exigent, amb dos esperons verticals i algun curt desplom.

Aquesta via ferrada, esta situada dins del Principat d'Andorra. Per arribar-hi tindrem que anar fins les Escaldes de'Engordany, i prendre la carretera CG-4 en direcció a la Massana, i tot seguit Erts. A l'entrada d'aquesta població trobarem una rotonda, on tindrem que girar i prendre la segona sortida en direcció a Xixerella. Sense sortir d'Erts, podrem aparcar el cotxe a tocar la rotonda.

Per trobar el rétol on ens indica la via, tindrem que situar-nos en la mateixa direcció que pren la carretera que va a Arinsal, a la dreta ens quedara un riu i la mateixa carretera, solament tindrem que caminar uns cinquanta metres, i trobarem l'inici del camí i el rétol explicatiu. Per arribar a la via tindrem que caminar 20 minuts. La ferrada es pot realitzar amb un temps aproximat de 1-1,30 hores. En fer la tornada, tindrem que caminar 30 minuts.

Aquesta via fou equipada a l'any 2008, per l'empresa Atac (Contacte: +376 736900).

La via s'inicia amb un tram vertical, molt ben equipat.

A partir d'aquest primer tram més dret, la via segueix molt horitzontal, per feixes rocoses.

Després d'aquests trams planers, arribarem a la part més exigent de la via. Un esperó rocós, amb algun curt desplom, ens porta fins un flanqueig aeri.

Sortint del flanqueig trobem un altre tram desplomat.

Des d'aquest punt, tindrem unes bones panoràmiques de la població d'Erts.

Detall de la segona part de la via.

Després del primer esperó en trobem un altre, també vertical amb algun pas on els esglaons restant un xic separats.

Al final d'aquesta segona part la via entra en un pineda, on seguirem trobant passos de flanqueig fins trobar el camí de baixada.