ELS GRAUS. TOTXO ANIMAL

La zona dels Graus, s'esta convertint en un dels llocs més freqüentats de Montserrat, pel que fa a l'escalada esportiva. Les curtes aproximacions, un gran nombre de vies amb gran varietat de graduacions, uns equipaments nous i en perfectes condicions, fa que aquesta zona sigui una de les més visitades del massis, sobre tot a l'època de més fred. En aquesta ocasió ens hem acostat a la part més alta de la zona, on i trobem el Totxo Animal, amb cinc vies de 15 metres que van des del V al 6a+.

Detall de les vies d'aquesta zona

Escalant en el totxo Animal. A la dreta el Toni a la via "Mofeta pudenta" (V), i a l'esquerra en Ramon a la via "Toixó panxut" (V)

L'Enric escalant el "Toixó panxut" (V), i en Toni provant la via "Papallona assassina" (6a)

El Joan Oliva a la via "Eriço punxegut" (6a+)

Inici de les vies; "Papallona assassina" (6a) i "Eriço punxegut" (6a+)

Un altre perspectiva de les vies anteriors

Uns peus de vies amb molt ambient

En Ramon provant la via "Eriço punxegut" (6a+)

Un xic més amunt del Totxo Animal, i trobem un altre totxo sense nom, amb un parell de vies de 25 metres també sense nom, una de 7b+ i la que estant escalant el Toni i el Joan, de 6a+



BASTIMENTS. (2.881 metres).

Al cim del Bastiments i he fet cap en una sola ocasió, ara ja farà deu anys, però guardo un bon record d'aquesta senzilla ascensió, dons la vaig pogué fer, amb el meu fill de nou anys, en una de les primeres sortides que va fer a la muntanya; després de fer nit en un càmping de Vilallonga de Ter, varem pujar al Bastiments en un dia de boira i molt fred, tot i així, varem gaudir d'un parell de dies que tant ell com jo, guardem al racó dels bons moments.

Detall de la ruta

El primer refugi a Ulldeter situat a la part alta de circ, a 2.393 m, es va obrir el 25 de juliol de 1909 essent el que es considera el primer refugi de muntanya de Catalunya i de l'Espanya. Construït amb estil noucentista, va estar obert fins la Guerra Civil quan va quedar tancat i després abandonat fins que va ser parcialment dinamitat pels franquistes per tal que no s'hi aixopluguessin els maquis

Amb el temps va quedar enrunat, i actualment només queden dempeus algunes restes amb una placa commemorativa

El 29 de juny de 1959 es va obrir el nou refugi, situat a 2.221 m, a la part baixa del circ i més a prop de la carretera d'accés a l'estació d'esquí. El Refugi d'Ulldeter és un refugi de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, situat a l'extrem sud del Racó Gran de Morens, sota el circ d'Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, i dins el terme municipal de Setcases, al Ripollès. Molt a prop hi ha l'estació d'esquí de Vallter 2000

Coll de la Marrana a 2.510 metres. A la nostra esquerra hi tenim el Gra de Fajol i davant nostre el "gegant", Bastiments

Un cop al Coll de la Marrana, deixarem el camí del GR-11 per girar cap a la dreta i pujar suaument per l´ample llom de la carena

Encara que per pujar al cim tota el vessant és factible, el camí fresat puja molt dret pel cantó esquerre del cim

El terreny és molt pedregós i sense vegetació arbustiva

Sense pèrdua arribarem dalt de la carena molt a prop del cim principal, on hi trobem un vèrtex geodèsic

El pic és allargassat i molt pedregós. Està format per dues puntes quasi de la mateixa alçada. La vista és molt àmplia, sobretot pel cantó de França

LA MAQUINA DE TREN “ARESTA BRUCS” (45 M, -V)

L'agulla de la Maquina de Tren, és un dels cim més populars dels que hi ha a tocar el refugi Vicenç Barbé. El seu topònim, fa referencia a la seva curiosa forma, tot i que segons de l'angle que se la miri, no hi trobarem cap similitud.

Detall de la via, vista des de refugi. Primera ascensió: Joan Cerdà y M. Cervera el 19 de Març de 1961

Des de l'inici de la via tenim una bona panoràmica del refugi Vicenç Barbé, i de l'agulla de la Roca de la Partió

La via esta equipada amb sptis i burils, amb xapes casolanes, que deixant molt que desitjar. El primer llarg de es IV. Tot i que es podria fer en una sola tirada, és munta reunió en una sabina per sobre del sostre, per tal d'evitar el frec de la corda

El segon llarg supera una petita panxa, on trobem dues xapes, llavors hi ha un tram un xic esposat sense segurs. Algunes ressenyes cataloga'n el tram de IV, tot i que en algun lloc el nombren com a -V

Les vistes des del cim, ens donen una bona perspectiva del refugi

Vista de la vessant que dona a la canal Ampla, amb algunes de les agulles dels voltants

Entre l'esvoranc del cim, i les altres roques que formen la característica Maquina de Tren, i trobarem una instal·lació de ràpel

El ràpel és curt per una canaleta de la cara nord-est, fins i tot no seria gaire complicat assolir el cim, per l'interior d'aquest canaló



CASTELL DE BOCS

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.

El Castell de Bocs és un cim arrodonit situat dins de la Serra de l'Obac, amb un topònim prou curiós que fa referencia a un castell, segurament per la seva orografia encimbellada i a uns bocs (cabres mascles), que antuvi eran prou habituals dins del parc. El cim ostenta una alçada de 664 metres, i resta ubicat dins del terme de Rellinars (Vallès Occidental).

Des de la carena del Camí Ral, tenim una bona vista del cim del Castell de Bocs (esquerra) i la Roca del Duc (dreta)

L'asscensió al cim, és una fàcil grimpada de IIIº

La part final de la pujada ens acosta a la cinglera, on és té que anar amb comte

Al punt més alt del cim, i trobem molta vegetació arbustiva i unes vistes immillorables de la zona

El cim esta coronat per una senyera i d'altres estris, així com un llibret per signar

Les vistes per la cara oest ens mostren la zona més propera al municipi de Rellinars, amb Montserrat com a fons

Per la cara est, veurem gran part de la esponerosa vegetació de la serra de l'Obac

La baixada del cim és pot realitzar pel mateix lloc de pujada, tot i que també podem baixar per la cara oposada, si el nostre objectiu es assolir la Roca del Duc, en aquest cas caldrà assegurar-se amb una corda

LES ONZE HORES

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

El serrat de les Onze Hores, esta emmarcat dins de la zona de les grans parets montserratines. És troba situat entre el serral dels Patriarques i el monòlit del Cavall Bernat, amb una alçada màxima de 1.138 metres, tot i que la seva cara més coneguda es la oriental, on es troba Paret de Diables, un gran mur de roca de color vermellós, per on passant algunes de les vies d'escalada de més dificultat de tot el massis.

El serrat de les Onze Hores és una ampla aresta, llarga i planera, a la qual i podrem accedir sense gaires dificultats

Després d'un tram de camí molt frondós, tindrem que pujar una llarga llenca de roca

L'últim tram de pujada, és una facil grimpada de IIIº

La cara nord del cim s'aboca sobre grans estimballs, des d'on tindrem unes vistes molt aerias

Detall de l’ampla carener del serrat de Les Onze Hores

Des del cim, tindrem una espectacular vista del serrat del Moro i la Paret de Sant Jeroni

De baixada donarem la volta al cim per anar a trobar l'ermita de Sant Antoni, tot passant per un flanqueig un xic esposat

Un trau entre dues roques, ens farà canviar de vessant

Per la cara est podrem veure l'alterós Cavall Bernat, i per sota les ruïnes de l'ermita de Sant Antoni