BAGÀ-GISCLARENY AMB BTT

Aquesta excursió de volta circular, té la sortida a Guardiola de Berguedà, per fer la mitja part de l’excursió en el poblet de Gisclareny. A partir d’aquí trobarem varis veïnats de cases disseminades, fins arribar al naixement del riu Bastareny, tot i acabant de donar la volta a la serra de Gisclareny. Passarem a tocar varies ermites, (El Roser, Sant Miquel de Turbians, Sant Martí del Puig, Sant Joan de l’Avellanet i Sant Llorenç Prop de Bagà). Excursió de 44 quilòmetres, amb un desnivell acumulat de 1180 metres i un 99 % practicable sobre la BTT, amb un temps aproximat de 4 hores i 30 minuts. La pujada a Turbians, imposa una dificultat física elevada, a més hem de contar amb tres collades mes, l’Avena, la Costa i la de la Sala, de menys envergadura, pro amb l’esforç acumulat, es fan interminables.

Sortirem de Guardiola de Berguedà amb direcció al poble de Bagà, per iniciar la pujada a la collada de Turbians la part més dura del recorregut, amb una pujada molt constant d’uns 9 quilòmetres, amb un terra bastant dolent i un desnivell al voltant del 8 %

Collada de Turbians a 1430 metres d’alçada i, amb una bona panoràmica del massís del Pedraforca. Continuarem de baixada, a l’esquerra dalt d’un turó veurem l’ermita de Sant Miquel de Turbians

Vista del poble de Gisclareny. Seguirem pujant fins el punt més alt de l’excursió, el coll de l’Avena, a 1450 metres d’alçada. Situats al coll, prendrem el camí de la dreta, per la profunda vall que forma el riu Bastareny. La pista ampla i amb bon estat, ens obsequia amb un fort descens

Font de l'Adou i naixement del riu Bastareny. El recorregut continua per les ruïnes del Molí del Puig, veïnat de l'Hospitalet, pont de Sant Joan, l'església de Sant Joan de l'Avellanet, coll de la Costa, collada de la Sala, i Sant Llorenç Prop Bagà

FERRADA DE LA TRONA (SERRA DE PRADES)

Aquesta nova via ferrada, és troba aprop del poble abandonat de la Mussara; i arribarem des de Reus prenent la carretera T-704, amb direcció a Prades. Passarem la cruïlla a Montral, fins passa el km. 20 d'aquesta carretera. A l'esquerra de la carretera veurem el mas enrunat de Joan Pau, amb una petita esplanada on podrem deixar el cotxe. Atenció..no confondre aquestes ruïnes poc vistoses amb les del mas de l'Abelló, situat a la dreta de la carretera i, a pocs metres del veritable punt de sortida.
Aquesta via ferrada, fou equipada entre els mesos d'abril i maig de l'any 2007 per skpat@ya, i patrocinada per la Secció Excursionista del CF Reddis de Reus i http://www.latrencanous.com/.
La Trona és una via ferrada de poca longitud, les ressenyes diuen que en cosa de mitja hora es pot fer, pro si no tenim presses i gaudim de l'entorn, el temps estimat serà d'una hora. Al final de la via trobarem un ràpel d'uns 25 metres, que en el cas de volgué repetir el traçat, ens portara molt aprop de l'inici. A la majoria de gent aquesta via se'ls i farà curta; una alternativa per passar un día més complet, es anar a visitar el poble abandonat de la Mussara, on també i trobem una zona d'escalada de poca dificultat.


Situació de la via ferrada de la Trona

Croquis de la via ferrada. Informació més detallada a; http://www.latrencanous.com/ferrata/ferratadelatrona.html

La via comença per un tram força vertical, amb alguns passos on solament i trobarem el cable de vida, per la qual cosa tindrem que fer servir les presses naturals, bastant nombroses

El flanqueig ens fa passar per sobre de una gran balma, en un tram força penjat. Tot seguit pujarem un tros, fins un punt on és pot sortir de la via

Un curt descens, ens porta davant mateix de la Cova dels Carlins

Tot seguit ens enfilem fins aquest amagatall. Diuen que durant les Guerres Carlistes (1872-1876), aquest lloc va alberga un hospital, cosa difícil de creure, més que res per la seva grandària; un altre historia, aquesta ja més creïble, diu que aquí i va morir el guerriller carlista, Isidre Pàmies i Borràs, aliàs Cercós

Deixem la cova i retornem al punt anterior, on i trobem una instal·lació de ràpel. Un descens d'uns 10 metres, ens porta a l'inici d'un petit pont nepalí

El pont d'uns tres metres de longitud, no es res de l'altre món

Sortint del pont, la via torna a prendre verticalitat

Aquesta paret ens farà recuperar el metres de desnivell perduts, en fer el ràpel

Un curt flanqueig, des d'on tenim una bona perspectiva de gran part de la via, ens condueix al final de la ferrada

La Mussara, és un antic poble actualment agregat a Vilaplana (Baix Camp) i despoblat. Es té referències de la seva existència ja en el segle XI i va quedar deshabitat el 1950. En diferents àmbits s'han descrit al voltant d'aquest poble, histories paranormals i demés llegendes urbanes, totes elles molt difícils de creure
Al nucli de l'antic poble hi ha vuit edificis, tots en estat ruïnós, dels quals estan una mica ben conservats l'església de Sant Salvador (campanar de 1859) i, al costat d'aquesta, la casa anomenada Cal Cassoles



Al cingle de les Airasses hi ha l'antic refugi d'excursionistes (ruïnes), construït el 1926. Per sota i trobem diferents vies d'escalada de dificultat variada i de poca llargada






CANAL DE L'ARTIGA ALTA (MONTSERRAT)

Una artiga és un tros de terra que havia estat cobert de bosc, garriga etc.. llavors, per tal de preparar aquesta terra perquè sigui apta per conrear-la, la vegetació ha estat eliminada.
La canal de l'Artiga Alta esta situada a l'esquerra del serrat de les Artigues, a la dreta del qual hi ha l'altre Artiga, la Baixa, avui dia més coneguda per la canal del Dames, ja que en el seu interior hi ha instal·lada dita via ferrada.
La canal de l’Artiga Alta té una bona continuació, amb la ferrada de les Dames. En cas de fer la ferrada de pujada podem enllaçar amb pocs minuts amb aquesta canal, per on podrem rapelar sense complicacions, o també podrem fer-ho al reves, ja que la ferrada també esta equipada per rapelar.


L'aproximació a la canal es fa per un torrent ampla, fins arribar als peus del serrat de les Artigues, el torrent es divideix en les dues canals que forment l'Artiga Alta i la Baixa; ben aviat trobarem un primer pas de flanqueig, equipat amb una cadena

A continuació el traçat segueix vora la paret per una zona de vegetació molt embolicada, amb passos de cadenes i algun cable

La canal s'engorja, ara tindrem que superar un pas estret d'uns vuit metres, equipat amb cordes

Arribant a un replà trobem un altre canaló, aquest es el pas equipat més llarg de la via, amb uns 40 metres de cordes i cadenes

Aquest tram es bastant relliscós, doncs l'aigua a polit totalment la roca

L'últim pas és el més vertical de la canal, amb uns 15 metres de llargada. Tots els passos estant equipats per pogué rapelar

En el nostre cas, després de puja per l'Artiga Alta varem rapelar la ferrada de les Dames

EL PUJOL DE LA MATA

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.


El Pujol de la Mata és un turó encimbellat amb una altitud de 773 metres, format per grans blocs de conglomerat que a primera vista ens pot arribar a semblar inaccessible. Antigament unes escales fetes amb troncs d'alzina es feien servir per pujar un parell de graus de roca, avui dia sembla que aquestes instal·lacions han estat millorades amb unes anelles, per pogué accedir els passos més complicats.El turó està presidit per una urna de vidre, amb la imatge de Sant Jordi i la Verge de Montserrat. També i trobem un llibre de registre, instal·lat pel grup d'Amics de la Farigola Contenta, on podrem inscriure la nostra signatura.


Panoràmica del Pujol de la Mata (Mura)

Des d'un collet s'inicia la pujada al turó

Baixant del Pujol de la Mata, per les antigues escales de troncs

Des del Pujol de la Mata, tenim una bona vista del torrent de la Font Freda i el final de la carena, on hi ha l'ermita de Sant Jaume de la Mata, la qual pertany al gran casal de la Mata, d'on segurament aquest turó pren el topònim.

COVA DE LA CODOLOSA

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Aquesta cova esta situada dins del terme municipal del Collbató, en el paratge de la Codolosa, a uns 250 metres per sobre de l'ermita de la Salut i a la dreta de la Drecera de Fra Garí. Aquesta cavitat té uns 18 metres de llargada; antigament la feien servir les persones que conreaven les nombroses vinyes dels voltants, per la qual cosa el seu interior mostra unes canalitzacions per tal d'aprofitar les aigües que s'escolant de les parets superiors. A l'interior i trobem una marmita que normalment resta amb aigua. A l’entrada també podrem observar les restes d'una antiga bassa i un portal d’obra. Per arribar-hi no trobaren un camí definit i, tindrem que fer servir els corriols que fan servir els escaladors que s'apropen a les parets; els més clars són un que puja des de la Salut, per dins del torrent de la Font Seca i, un altre que s'inicia en el mateix punt de la Drecera de Fra Garí.













SANTUARI DE QUERALT (BERGUEDÀ)

Avui ha estat un dia incert, dubtes amb la meteo i, una boira baixa que et deixava una mica encaparrat.
La primera idea era anar a Malanyeu (això o hem aconseguit), esmorzar a can Anglada (era tancat), hem fet cap a La Nou, (atenció a la carretera estreta, no passant dos cotxes, el nostre a patit les conseqüències). Anem a la recerca de l'esmorzar, en concret a La Fonda Camprubí, un àpat tranquil i com cal. Ja ben tips tornem a Malanyeu per anar a la Paret del Devesó, cauen quatre gotes, fa fred i la boira continua tossuda en el seu lloc, decidim canvia de lloc. Optem per anar al Santuari de Queralt, per fer alguna cosa i no quedar-nos amb la mel als llavis. Una vegada a l'aparcament del santuari podem elegir per anar amunt (Mirador de Garreta), o a vall, pel Camí Vell de Berga a unes vies fàcils que hi ha a tocar el mateix camí; ens decidim per aquesta última opció. Si algú té una ressenya més completa, amb el nom de les vies, que ho faci saber i ho canviaré amb molt de gust.


Vista aèria del Santuari de Queralt, amb l'entrada a les vies que hi ha a tocar el Camí Vell de Berga

Vista més allunyada, d'on esta situada aquesta placa

El Santuari de Queralt, des de l'aparcament de cotxes

Aquesta zona on hi trobarem unes 7 vies (IV)-(IV+), esta molt aprop de l'aparcament. La aproximació és tranquil·la, per un camí molt bo

Hem començat per les vies més fàcils (IV), sempre amb la boira

Els peus de via estant a tocar el camí, molt concorregut durant tot el mati

Les vies d'aquest sector de paret calcaria tenen bons agafadors, ideal per iniciar-se

Les vies de més a l'esquerra, són un xic més complicades (IV+)

Al final hem provat 5 de les 7 vies d'aquesta zona

EL PARE BASILI, UNA PART DE LA MUNTANYA

Basili Mª Girbau, monjo, va néixer en 1925 a Barcelona, ciutat en la qual va morir el 23 de desembre del 2003, als 78 anys després d'una llarga i penosa malaltia.
De jove va cursar el batxillerat i, als 18 anys va sentir la veu de Déu. Llavors se'n va anar a Montserrat, on va professar com monjo benedictí a l'any 1945. Durant molts anys, es va dedicar a la investigació bíblica i a la docència. I per a això, després d'estudiar en diversos països, es va dedicar a recórrer les terres bíbliques, on va aprendre l'àrab i l'hebreu. Després de recórrer mig món, a l'any 1973 va retornar a Montserrat on va començar la seva vida eremítica, que només va interrompre uns anys, per a viure en el monestir mallorquí de Benicanella i, en els dos últims anys de la seva vida, per problemes de salut.
Durant gairebé 30 anys va viure a l'ermita de Santa Creu, a una hora de camí del monestir. La seva ermita, estava tancada amb una vidriera, habilitant un reduït espai amb un llit, una taula, dues cadires, un fogó de gas, una prestatgeria amb llibres, una creu, un parell de retrats de Ramana Maharshi, un savi hindú d'aquest segle, i un altar.
El pare Basili, era un enamorat del moment present. De caràcter senzill i afable, i alhora fort i directe, estimava l'amistat, tenia especial carisma per al tracte amb tot un estil juvenil molt particular en ell. Era transparent, exuberant, un xic teatral de vegades, per simple bon humor. I molt sensible. En la seva ermita va saber trobar l'espai i condicions necessàries per a la seva labor d'ajuda a totes les ànimes que se li acostaven... Quan algú li preguntava pel secret de la felicitat de la seva vida d'ermità, responia: «Viure. No es tracta de filosofar ni de fer grans discursos. Estàs aquí, que més vols? Respires. El teu cor batega. Què importa l'ahir? Què importa el dia després? Estàs aquí. Llavors riu, riu a rebentar. Tens l'indispensable. No et fa falta ni més ni menys. Aquesta filosofia de vida li feia estar sempre alegre. En el seu rostre de llarga i atapeïda barba, mai faltava un somriure. Perquè, com solia dir, «viu amb pau, silenci interior i despreniment». I la solitud? El pare Basili deia no conèixer-la. «La solitud habita en el cor. Jo no estic en solitud, per viure en una cova en plena muntanya. Si vius en plenitud no pots estar sol. Sols estan els que viuen en un d'aquests edificis anònims de les grans ciutats, envoltats de milers de persones, però enmig d'una terrible solitud». Durant anys, va acollir amb el cor obert a tots els que trucaven a la seva porta. En un temps com el nostre, que la gent en general ja no té temps per a atendre al seu pròxim, el P. Basili va viure totalment entregat a Déu i, precisament per això, totalment entregat a cada persona que venia a ell. Un bon monjo, i una bona persona.

El pare Basili a l'ermita de Sant Dimes, amb uns amics

El pare Basili Mª Girbau, (Barcelona 1925-2003)

CANAL DEL CAVALL (MONTSERRAT)

La canal del Cavall, és un dels diversos itineraris que partint del Camí de l'Arrel (GR-172), arribant a la part alta del massís montserratí. Aquest traçat es molt utilitzat per els escaladors, que s'apropen a l'inici de les vies d'escalada de la cara nord (Puigmal, Punsola-Reniu etc), o a la cara est (Desiree, Edelweis, Anglada-Guillamón etc). La major part de la canal resta equipada amb cordes, que es van canviant de tant en quant, pro que en algun moment poden estar en estat precari, per les inclemències meteorològiques o pels impactes de pedres; tot i així, el ús de les cordes no és del tot necessari, ja que l'itinerari no passa de ser una simple escalada de III+, on ens podrem assegurar en els diversos arbustos que trobarem al llarg de la canal.

L'inici de la canal es evident, ja que sempre tindrem com a referència la impressionant mole rocosa del Cavall Bernat; tot i així, algun corriol per accedir a les vies de la dreta ens pot fer errar a l'hora de triar l'entrada

El Cavall Bernat és una de les agulles més mítiques del massís, el sol fet de tenir-lo per sobre nostre, tindrem una impressió afegida, mentre fem l'ascensió de la canal. De Cavalls Bernats en trobem a altres llocs del país (Sant Llorenç del Munt, illes Medes) i d'altres en territori valencià o alacantí; sembla ser que aquest mot be donat per la transformació pudorosa de la expressió catalana "carall trempat", fent al·lusió a la seva forma fàl·lica, a partir d'aquí estaments religiosos van considerar impropi el seu nom, buscant un mot més romàntic com Cavall Bernat, un topònim que no dona cap idea clara al que es vol referir

Els primers metres de la canal són atapeïts de vegetació arbustiva, pro ben aviat ens trobarem davant de la llarga llenca de roca i les primeres cordes

Una vegada trobades les primeres cordes, solament caldrà seguir-les per continuar el recorregut

L'itinerari té tendència anar a l'esquerra, apropant-se a la zona boscosa

Un segon tram de cordes comença a partir d'una alzina, on podrem descansar

La vista aèria comença a ser espectacular. Després de l'alzina trobem el tram més compromès, amb un flanqueig inclinat que en algun moment es pot presentar relliscós

Sortint del flanqueig accedim al tercer tram de cordes, per trams més fàcils pro a més alçada

A partir d'ara, trobarem diverses alzines arbustives que ens serviran de bons agafadors

Finalitzant el tram de cordes trobarem un equipament amb cable a la nostre dreta, que va a les vies d'escalada d'aquest sector (Desiree, Edelweis), tindrem que seguir la canal en direcció ascendent, ara ja sense cordes (alguna cinta aïllada), fins arribar al collet de la cara sud del Cavall Bernat (via Normal)