VOLCÀ DE SANTA MARGARIDA.

 
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és un dels millors exemples de paisatge volcànic de la península Ibèrica i un dels més importants d’Europa, amb una superfície protegida de 15.000 Ha. El Parc està format per onze municipis, la seva orografia, el sòl i el clima li proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d'excepcional valor paisatgístic. Dins d’aquesta àmplia zona, hi ha 28 itineraris pedestres que transcorren pels indrets més interessants del Parc Natural.
 
 
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-25 fins a Vic, on enllaçarem amb la C-17 i la C-37 en direcció a Olot. Passarem el túnel de Bracons, i el poble de Joanetes. Ja en vistes d’Olot circularem per la C-152, fins a entrar al poble  on anirem seguint l’Avinguda Sant Jordi, fins a enllaçar amb la Carretera de Santa Pau (dreta- GI-524). Entre Olot i Santa Pau existeixen dos grans aparcaments habilitats per a la recepció de visitants: l'àrea de Can Serra, situada just al costat de la Fageda d'en Jordà, i l'àrea de Santa Margarida, situada just entre els volcans de Santa Margarida i el del Croscat. Ambdós aparcaments són els punts de sortida de diversos itineraris senyalitzats, que permeten visitar la zona central del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquests dos aparcaments són de pagament (2 euros).
 
 
 
Nosaltres vàrem triar una ruta circular, alternant trams de diversos recorreguts  per fer una caminada a mida, de pocs quilòmetres (7 km), i d’un desnivell molt assequible (200 metres), que ens va portar al volcà de Santa Margarida, el crater més visitat d’un total de quaranta cons volcànics que formen aquest Parc Natural.
 
 
----------
 
 
Recorregut; Situats a l’Àrea de Servei de Santa Margarida, començarem a caminar en direcció al volcà de Santa Margarida. Per arribar fins al crater, haurem de fer una passejada per pista ampla de pujada moderada, on trobarem acumulat la major part del desnivell de tot el recorregut.
Passem una casa i entre ombrívoles fagedes, i algun castanyer de dimensions considerables arribem a l’entrada del con volcànic, des d’on ja s'albira l’ermita de Santa Margarida, situada al bell mig del crater.
 
 
El volcà de Santa Margarida és un dels més importants del sector, es troba a 682 metres d’altitud, i la seva extensa boca que avui és un prat envoltat de boscos, té uns 2.000 metres de perímetre. Si fem volar la imaginació, podem deduir que en un altra època el lloc no havia estat tant bucòlic, tot i així no ens hem de preocupar, ja que els entesos en la temàtica daten l’ultima erupció uns 11.000 anys enrere.
 
Des de la part alta del volcà una suau baixada ens porta al centre del mateix, on trobem l’ermita de Santa Margarida de Sacot. Originàriament era d'estil romànic, però fou destruïda pels moviments sísmics dels anys 1427-1428. Va ser reedificada l'any 1865. És un senzill temple d'una sola nau, i carreus ben escairats. Fa un parell d'anys va ser restaurada i netejada, després de molts anys d'abandó i mals tractes.
 
 
Retornarem a la part alta, per un camí situat al costat oposat al què hem baixat, per l’esquerra seguirem els rètols de l’itinerari numero 1. Passem una casa i baixem fins a uns camps, on podríem escurçar el recorregut per la nostra dreta.
 
Ara una pujada curta però dreta, ens acosta a l’església romànica de Sant Miquel Sacot, reconstruïda i ampliada al segle XVIII en estil neoclàssic.
 
Sant Miquel Sacot.
 
 
A partir d’aquí, anirem en lleuger descens fins a passar a tocar les instal·lacions de la Cooperativa de La Fageda, especialitzada en productes lactis. Tot seguit trobem una pista pavimentada, on deixem a l’esquerra l’itinerari numero 1 que va a la Fageda d’en Jordà. Nosaltres continuarem per l’itinerari numero 3, fins a l’àrea de Can Xei, on creuarem la carretera, i la seguirem en paral·lel fins tornar-la a creuar, i en breus minuts arribarem al final del recorregut.