ELS TOLLS

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.

El torrent de Fontfreda, s'engorja formant un pas estret i humit anomenat els Tolls (580 metres). Si no ens volem mullar, podem fer servir la tècnica d'oposició passant amb les cames obertes, com si és vulgues separar els dos vessants. És un tram molt adient en les èpoques de més calor, on una petita remullada no serà cap contratemps. En les èpoques de més fred, o en el cas de què el cabal d'aigua sigui excessiu, és recomanable fer servir un tram alternatiu.

Arribant a l'engorjat dels Tolls (any 2004)

Si las parets estant molt humides, no tindrem cap més remei que mullar-nos el peus (any 1998)

Els Tolls, al torrent de la Fontfreda (any 2004)

Progressant per dins del engorjat (any 2004)

ELS PALLERS

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

La carena dels Pallers (750 metres) és troba a la zona occidental del massís de Montserrat. Aquesta carena esta formada per diverses agulloles pètries, que recorden la forma de petits pallers. En Joan Amades, en el llibre "Llegendes de coves, roques, mar i estanys catalans" de l'EDITORIAL FARELL, ens explica una llegenda que fa referència aquestes curioses formacions.

Temps era temps, entre els homes hi havia una disbauxa i un lladronici que no hi havia res segur enlloc. Aleshores, pels voltants dels Pouetons, vivia una família de gegants anomentas els Regirarocs, que eren força agradats del que no era seu, i com que eren tan forts i tan valents, tenien atemorits tots els veïns propers, el van batre i, de la palla, en van fer uns pallers altíssims com mai no s'hagin vist d'altres de tan grans. Els seus veÏns, desesperats, prou els van moure guerra diverses vegades; però, com que els gegantots eren tan forts, feien cada aixafada de contraris que feia federat.
Heus ací que un dia els grans pallers van ésser tornats de pedra i els Regirarocs precipitats al fons de l'avenc dels Pouetons, com a càstig de llurs malifetes, i com a exemple que cada u era ben amo del seu i que calia respectar els béns d'altri.

Detall de la zona

Els Pallers

Perspectiva de la carena dels Pallers, des del Camí del Refugi

En Marceli al peu d'un dels Pallers

Caminant per la carena dels Pallers

Vista amb orientació al sud, de la carena dels Pallers

Vista amb orientació al nord, de la carena dels Pallers

El Pallers mostren curioses formacions

Una d'aquestes roques resta travessada per un forat, des d'on es veu una panoràmica de la zona de can Maçana

AIGUAFREDA- CIM DEL TAGAMANENT (1.056 MTS) AM BTT

Tot i que la sortida es fa d'Aiguafreda el recorregut passa la major part pel municipi de Tagamanent. L'excursió presenta una llarga pujada des del principi fins la meitat del recorregut. Al final de la pujada es planeja un tros pel Pla de la Calma, i es baixa fins els peus del turó del Tagamanent, on es puja a peu fins el cim. Des d'aquí es continua per un descens molt trialer, seguint les marques del GR-5, que presenta moltes dificultats i on tindrem que baixar a peu en mes d'una ocasió. Sortint d'aquest punt mes conflictiu enllaçarem amb uns baixadors de molt desnivell que portant al final de l'excursió. Excursió de distància curta, tan sols 21 quilòmetres dels quals un és a peu per pujar al Tagamanent. Tot i el seu curt recorregut presenta una llarga pujada d'uns 9 quilòmetres, amb un desnivell global del 10 %, i on farem servir mes de la meitat del temps, per fer l'excursió. Trobarem un desnivell prou alt de 890 metres. L'excursió es pot realitza amb cosa de 2 hores i 45 minuts, sense compta les parades. Un tram de pujada llarg, i una baixada complicada, ens portarà a no pogué córrer massa, i així farem una mitjana molt baixa, cosa que allargarà la durada de l'excursió. La part ciclable està en el 100 % sobre la BTT, en el tram de pujada i entre el 90 i el 95 % en el tram trialer.

Ens situem sota la serra del Bellit, tot creuant una torrentera. Al gira, sota nostre és obra una amplia vall. Davant nostre molt mes enlairat observarem el cim del Tagamanent, amb les seves edificacions. Corba rere corba ens acostarem a la gran masia del Bellit. Aquesta casa ens anuncia que el final de la pujada és pròxim. Uns trams mes planers ens portaran al Pla de la Calma


Uns metres plans, ens porten a un baixador dret que minva a l’alçada de la masia de l’Agustí, molt restaurada, amb una bassa

La baixada continua fins la propera casa de Bellver. Aquestes dues cases antigament foren dues de les grans masies i heretats de la zona, avui dia pertanyent a la Diputació de Barcelona

El cim del Tagamanent és un dels recorreguts clàssics de l'excursionisme de baixa muntanya. Dalt del turó hi havia el castell del Tagamanent, que marcava la frontera de migjorn del comtat d’Osona i del seu bisbat. El castell visible a la major part de la Plana de Vic i del Vallès Oriental, era el sentinella principal de la vall del Congost, per on passava la via que comunicava el Vallès i Osona. Les seves noticies històriques arrancant de l’any 947

El castell tenia com a castlans la família Tagamanent, documentada des del 1082. Del castell avui dia no es coneix res, només unes bases de murs i poc més

El que si podrem observar és l'església de Santa Maria, que fou restaurada el 1986, i és documentada des del 1009. Es tracta d’un edifici romànic, amb la volta modificada i dues naus laterals que hi van ser afegides en època gòtica tardana

MAGDALENA INFERIOR “VIA EPITAFI” (51 M, IV+)

Avui fa un dia d'aquells que fan goig, una jornada ideal per la practica de l'escalada i això es fa notar en l'ambient, ja que en la majoria d'agulles de la zona de Gorros si pot veure alguna cordada. El nostre grup a decidit pujar al cim de la Magdalena Inferior, per fer-ho hem triat una via anomenada "Epitafi" de IV+ , un traçat assequible, doncs les cordes han de suportar el pes de 243 anys, que és la suma de la vida viscuda pels quatre membres que formen el grup; tècnicament aquests anys es distribueixen en 68 d'experiència (un sol membre), per 175 d'inexperiència (3 novells), pro tot i això, no serà inconvenient per trepitjar el cim de la petita de les Magdalenes, després de gaudir d'una bonica escalada matinal.

Detall de les vies d'aquest sector de la Magdalena Inferior. La numero 5, es la via "Epitafi". Diuen que un epitafi és el text que honra al difunt, la majoria normalment inscrit en una làpida o placa. Tradicionalment un epitafi està escrit en vers, però hi ha excepcions, com el que hi ha a la tomba del Marqués de Sade, on es pot llegir , "Si no vaig viure més, va ser per que no hem va donar temps."

1-NORMAL 40 mts. III expo-sense assegurances
2-NEUROMANTE L1: 23 mts. IV L2 : 20 mts. IV 5 cintes + R. Spits. Oberta : 2.002 SEAM
3-OXIGENE 20 mts. 6ª 4 cintes +R. Burils.
4-QUEMANDO CROMO L1: 25 mts. IV- L2: 20 mts. IV 5 cintes + R. Spits. Oberta : 2.002 SEAM
5-EPITAFIO L1 : 25 mts. IV+ L2: 25 mts. IV- 6 cintes + R. Parabolts. Oberta : 2.002 SEAM
6-AMNISTIA L1 : 27 mts. IV+ L2: 25 mts. V 8 cintes +R. Parabolts. Oberta : 2.002 SEAM
7-KONTUZ, MESEDEZ ! L1: 30 mts. IV+/V- L2: 30 mts. IV+/V- 9 cintas + R. Parabolts. Oberta : 2.002 SEAM
8-EAM 90 mts. IV+. Cordinos, 4 cintes + R. Burils

En Joan, assegurant a la Sigrid en el primer llarg de la via de 25 metres. IV+, IV, IV-. 6 parabolts

En Jordi superant aquest primer llarg de placa, amb molt bones presses

L'avi Jordi arribant a la reunió

La Sigrid, a punt de finalitzar el segon llarg de 26 metres. IV-, IV, IV-. 4 parabolts

En Jordi currant-se el segon llarg; al fons varis escaladors fen esportiva, a la Miranda de les Magdalenes

L'avi arribant a la segona reunió, d'aquí al cim només queda una petita grimpada de Iº; per sota una cordada fent la via "Kontuz Mesedez" de V-

Hem fet el cim, ara tocar endreçar les cordes

La Sigrid iniciant el ràpel de 30 metres, per la via normal

Espectacular panoràmica de la Magdalena Inferior, amb l'avi Jordi iniciant el ràpel



La reunió a mitja escalada



Detall del segon llarg



Ràpel de 30 metres per la via normal

PUIG DE LA CANAL DEL CRISTALL (2.571 metres).

Aquest recorregut accedeix a un dels punts més elevats de la serra del Cadí, el Puig de la Canal del Cristall. El Cadí és una serralada que s’estén al llarg de 40 quilòmetres, formant part de les anomenades serres interiors dels Pre-Pirineus. La vessant septentrional, està formada per una llarga cinglera de més de 500 metres de desnivell, amb molt poques opcions per assolir les parts més altes de la carena. L’excursió que proposem s’enfila per l’interior de la canal del Cristall, un dels accessos menys compromesos per arribar als nombrosos cims de la serra del Cadí. Abans d'afrontar la part més dura del recorregut passarem pel pintoresc lloc de Prat de Cadí, on veurem un dels paisatges més emblemàtics de la Cerdanya.

Sortirem d’Estana per pista ampla tot seguint els senyals vermells i blancs del GR-150, fins arribar al coll de Pallers Aquí deixem els senyals del GR a la dreta que continuen fins el poble del Quer Foradat. Seguim per l’esquerra, les marques blanques i grogues del PR-C-121. Per camí dret i cada cop més estret passarem els Graus del Riclà, per acabar assolint el coll de Reineres

El camí planeja més suaument fins arribar al Prat de Cadí (1820 m). Aquest lloc és una gran esplanada herbada, de forma arrodonida i voltada de bosc

Tenim que travessar el prat cap al costat dret, per retrobar el camí marcat

Des d’aquí observen el trau que forma la canal del Cristall, entre la Roca Verda a l’esquerra i la Roca de l’Ordiguer, a la dreta

Poc desprès de tornar a entrar en el bosc trobem la font del Pi. Passada la font es comença a pujar fortament per dins del bosc, o per una tartera paral·lela al mateix camí

Afrontem els primers metres de la canal. El camí flanqueja el fons del torrent per la dreta, a certa alçada. Alguns trams de grimpada fàcils, ens acosten a l'interior de la canal, on segons l'època es poden observa grans blocs de neu, que normalment persisteixen tot l'any

La canal escortada per altes parets de roca calcaria, ens obra el pas per una amplia tartera, amb una pujada dreta i penosa. Al principi el terra és format per grans blocs de roca, que van minvant la seva mida fins a convertir-se en grava, a mesura que anem prenen alçada

Podem flanquejar tant per la dreta com per l'esquerra, fins assolir el coll del Cristall (2510 m)

Per l'esquerra es pot coronar el Pic de la Costa Cabriolera (2604 m)

El coll ofereix una amplia vista de la Cerdanya, el Pedraforca i tots els poblets que envoltant aquesta zona

Des de la collada per la dreta podem assolir el Puig de la Canal del Cristall; el cim més pròxim a nosaltres, amb una creu de ferro en el seu punt culminant (2571 m), any 2001

Des del cim del Puig de la canal del Cristall veurem més allunyat el Puig de la Canal Baridana, punt més alt de la serra del Cadí (2647 m-50)