CAMÍ AERI DE L'ÀRTIC

El Camí Aeri de l'Àrtic, esta molt aprop de les noves ferrades de les Roques de l'Empalomar (Vallcebre), realment s'inicia al finalitzar la nova extensió de la ferrada. Es un recorregut fàcil, tot i que se l'anomena com aeri, la sensació d'alçada si es segueix be el traçat tampoc es elevada, i el grau d'exposició es baix. En la majoria de llocs més compromisos, i trobarem esglaons (sense cable de vida), tot i que en alguns punts no són realment necessaris, van força be per retrobar el camí, en els punts més perdedors.


Vista general dels Cingles de Conangles i el Camí Aeri de l'Àrtic.


Aproximació amb cotxe: Seguim la carretera C-16 direcció túnel del Cadí, i un parell de quilòmetres abans d'arribar a Guardiola de Berguedà, després d'un túnel, ens desviem a l'esquerra en direcció Saldes i el Pedraforca. Al cap de pocs quilòmetres, arribem al trencant de Vallcebre. Girem cap a l'esquerra fins al poble, el creuen i continuem per una carretera més estreta en forta pujada. Quan la carretera s'aplana, veiem a la dreta el restaurant de Cal Borni, i uns 50 metres més endavant trobem una zona d'aparcament a l'altra banda de la carretera. Deixem el cotxe en aquest punt, en què també hi ha un cartell indicador de la via ferrada de les Roques de l'Empalomar.

Per fer el recorregut, proposem deixar el cotxe en el mateix aparcament de les vies ferrades, seguint l'aproximació a les mateixes vies. De primer creuarem el torrent del coll de Fumanya, per continuar pel camí que porta a les vies, ben aviat trobarem un retol que ens assabenta que estem en el Camí dels Camps de Tabac el peculiar nom d'aquesta ruta respon al cultiu de Tabac que s'hi feia en aquestes garrotxes durant la primera meitat del s. XX i que permetia obtenir uns petits ingressos venent-lo al mercat negre (contraban); seguirem per l'esquerra, amb pujada moderada fins arribar a un tram més planer, des d'on tindrem unes bones vistes del poble de Vallcebre. El camí ens acosta al coll de la Canalassa, molt aprop d'on finalitza la ferrada del Cingle de Cal Curt; ara baixarem fins trobar una cruïlla de camins (rètols), per l'esquerra el camí baixa fins l'inici de les ferrades, continuem de pujada uns metres fins un altre collet. Seguirem per l'esquerra de pujada (si baixem, retornarem al cotxe). El caminoi s'aplana i durant uns metres passa per sota el traçat de la via ferrada de les Roques de l'Empalomar, passarem per sota un pont tibetà, i ben aviat trobarem unes cadenes, que son el final de la ferrada. Las farem servir per remuntar uns metres, tot seguit a la dreta es quedara la ferrada i a l'esquerra l'inici del Camí Aeri de l'Àrtic (sense cap retol).


El Camí Aeri de l'Àrtic, segueix la part més alta dels Cingles de Conangle. És una cresta senzilla que en la major part es pot realitzar caminant, exceptuant algun punt de grimpada fàcil, on hi trobarem l'equipament adequat per progressar, amb seguretat. Iniciarem la cresta, de primer força ample amb un breu descens, tenint per davant nostre una visió prou definida del recorregut que volem fer.


El crestall es comença a estrènyer, aixi arribem a un tram equipat amb una barana, per darrera ens queda el cim de l'Empalomar.


Quasi sempre seguirem un camí evident, equipat amb alguns esglaons.


-----


-----


Passem per sota una gran roca i seguim crestejant fent servir les mans en algun pas aeri.


-----


-----


-----


-----


-----


-----


-----


Tot seguit arribarem a un punt on la cresta es mostre molt esmolada i dificultosa, aquí en camí abandona el cordal, i s'escola per dins d'un esvoranc entre parets equipat amb esglaons.


Tot seguit arribarem a un punt on la cresta es mostre molt esmolada i dificultosa, aquí en camí abandona el cordal, i s'escola per dins d'un esvoranc entre parets equipat amb esglaons.


El sender s'aplana i les roques donen pas a un espès bosc de pi, on trobarem un trencall, que seguirem per la dreta, a partir d'aquí la cresta pròpiament dita s'acaba, i continua el camí flanquejant per la dreta l'indefinit cim de l'Àrtic, fins trobar una pista més ampla que ens apropa al coll de Fumanya, on trobem la carretera que per una dreta baixada ens retornara al cotxe. En aquest tram d'asfalt, podrem observar tot el recorregut que acabem de fer.


-----


-----


-----

CANAL 17F.

El passat 20 d'abril del 2012, es va donar per acabat l'equipament de dues noves canals properes al massís de Montserrat, en la zona del serrat de la Portadora-Tossal Rodó. Els seus equipadors; Teresa Falomí, Toni Jiménez, Frank Jiménez, ens diuen que no es tracta d'una via ferrada, sinó d'unes canals amb l'equipament justet per poder ascendir els trams més verticals, molt semblant al que es pot veure en el Joc de l'Oca, la canal equipada més coneguda de Montserrat. En alguns trams i trobarem clavilles de ferro, que ens ajudaran en els passos més compromesos, on també i trobarem cordes fitxades, les quals a més d'ajudar-nos a pujar, també ens serviran per poder-nos assegurar.
-----

Deixarem el cotxe, a l'esplanada de l'Aeri de Montserrat a tocar la carretera C-55. Creuarem el pont per sobre del riu Llobregat, fins arribar a l'aparcament interior de l'Aeri. Per l'esquerra cercarem un corriol (rètols), que baixa a buscar una pista ampla a tocar el riu. La seguirem per l'esquerra, ara passant per sot el pont i amb el riu sempre a la nostre dreta. La pista ampla passa planerament per una zona molt ombrívola, fins arribar a una amplia esplanada, fins aquí haurem caminat un quilòmetre (inici canal Bardisses Romàntiques). Per arribar al camí d'enllaç amb la canal 17F, haurem de caminar uns 350 metres més. A l'esquerra, tindrem que intuir una fita i algun senyal de color taronja, inici d’un camí no gaire clar, que amb una breu pujada ens apropa a la via del tren. Tindrem que seguir la línia del tren per l'esquerra uns cinquanta metres, i creuar-la, per entrar dins del torrent que en aquest punt es mostra prou evident. El camí, no es gens clar i esta molt vestit de vegetació. Passarem una pista ampla, i seguirem per dins del torrent. Ben aviat i a l'igual que en la canal Bardisses Romàntiques, anirem trobant trams equipats amb cordes i en els passos més verticals clavilles de ferro.

Nosaltres detallem amb imatges, el descens d'aquesta canal, ja que l'opció que ens sembla més apropiada, es ascendir per la canal Bardisses Romàntiques i fer el descens per la 17F (total amb aproximacions 4 hores), tot i que es pot fer en sentit contrari o individualment. En el cas de ascendir Bardisses Romàntiques, per trobar l'inici de la canal 17F, trobarem una pista ampla que seguirem per la dreta, fins arribar a una plaça o continuarem per la dreta seguint una pista més bruta i de cara al massís de Montserrat, ara el camí ens farà girar a l'esquerra quedant per davant i per sota nostre la canal 17F. El camí de baixada fins el torrent no té una entrada clara, alguna fita. Una vegada trobat, és mostre més clar i amb algunes marques de color blanc, que ens acostaran fins el primer ràpel, a partir d'aquí un seguit de ràpels, cordes i clavilles, ens portaran a una part final molt vestida de vegetació, aquesta canal és més curta que la Bardisses Romàntiques.

-----
-----
-----
-----
-----
-----
-----
-----
-----
------
-----

CANAL BARDISSES ROMÀNTIQUES.

El passat 20 d'abril del 2012, es va donar per acabat l'equipament de dues noves canals properes al massís de Montserrat, en la zona del serrat de la Portadora-Tossal Rodó. Els seus equipadors; Teresa Falomí, Toni Jiménez, Frank Jiménez, ens diuen que no es tracta d'una via ferrada, sinó d'unes canals amb l'equipament justet per poder ascendir els trams més verticals, molt semblant al que es pot veure en el Joc de l'Oca, la canal equipada més coneguda de Montserrat. En alguns trams i trobarem clavilles de ferro, que ens ajudaran en els passos més compromesos, on també i trobarem cordes fitxades, les quals a més d'ajudar-nos a pujar, també ens serviran per poder-nos assegurar.


Deixarem el cotxe, a l'esplanada de l'Aeri de Montserrat a tocar la carretera C-55. Creuarem el pont per sobre del riu Llobregat, fins arribar a l'aparcament interior de l'Aeri. Per l'esquerra cercarem un corriol (rètols), que baixa a buscar una pista ampla a tocar el riu. La seguirem per l'esquerra, ara passant per sot el pont i amb el riu sempre a la nostre dreta. La pista ampla passa planerament per una zona molt ombrívola, fins arribar a una amplia esplanada, fins aquí haurem caminat un quilòmetre. Al final d'aquest espai més obert haurem de girar en direcció a la muntanya, intuint la canal, fins trobar l'entrada d'un túnel que ens servirà per creuar la via del tren. Els senyals per trobar l'inici, de moment són un xic escadussers i difícil de veure.


El túnel ens marca l'inici del recorregut. Ens caldrà anar ben ajupits i amb la motxilla per davant, ja que l'alçada del túnel no es superior a un metre i mig, mentre que la llargada esta al voltant de la trentena de metres. No és necessari, però ajuda molt portar un frontal, ja que el terra del túnel té diversos forats i alguns d'ells amb aigua. La sortida del túnel, és una zona canyar, molt vestida de vegetació, sobre tot bardisses, tot i que sa netejat a consciencia, si el recorregut no es fa gaire, ben aviat tornara a estar molt embrossada.

-----
-----

El traçat continua sempre seguint la torrentera, on ben aviat trobarem les primeres cordes, que ens ajudaran a pujar alguns ressalts fàcils, fins arribar a un camí, que si el seguíssim per l'esquerra retornaríem a l'aeri. Creuarem el camí i ens tornarem a posar dins del torrent, ara ja amb menys vegetació. A partir d'aquí trobarem els ressalts més interessants del recorregut, tots equipats amb cordes i alguns d'ells amb clavilles. Els saltants, també comptem amb el material adequat per fer-ne el descens amb ràpel.

El traçat es força entretingut i de dificultat mitjana, anant sense preses podem ascendí la canal en una hora, el temps total variara segons triem la manera de fer la tornada, ja que tenim diverses opcions; podem baixar per la canal rapelant (necessari corda de 30 metres) o fent servir les cordes i clavilles (opció de dificultat alta), al final de la canal trobarem un camí que per l'esquerra ens retornaria a l'aeri (30 minuts), l'ultima opció es seguir el camí que trobem al final de la canal per la dreta (direcció al Pla de les Bruixes), i buscar un altre torrent equipat (canal 17F), on podrem descendir amb ràpel o fent servir l'equipament que anirem trobant, fins retornar a la pista ample que va paral•lela al riu, després d'haver creuat la línia de tren.

-----
-----
-----
-----
-----
-----
-----
-----
-----
-----
-----
-----
-----
-----
-----

Canal realitzada el Juny del 2012 amb Joan Frontera, Pili Losada, Chari García, Anna Olmedo i Ramon Riera.