CASTELL DE MEDIONA.

Descripció de la ruta; iniciarem el recorregut des del municipi de Sant Quintí de Mediona, situat al nord de la comarca de l'Alt Penedès, a la vall mitjana del riu Mediona. Excursió d'uns 10 quilòmetres i 250 metres de desnivell, que ens aproparà les fonts i grutes de les Deus i al Castell de Mediona, com a punts més interessants del recorregut.
Aproximació amb cotxe; d'inici prendrem durant breus minuts la C-25, per desviar-nos a la dreta i enllaçar amb la C-37. A l'alçada d'Igualada continuarem per la C-15, fins a trobar el desviament per la dreta de la carretera C-244, que ens portarà fins a Sant Quintí de Mediona. En total tenim 47 quilòmetres de recorregut, i uns 40 minuts de cotxe. En arribar al poble de Sant Quintí ens arribarem fins a l'Ajuntament; seguint pel carrer Prat de la Riba arribarem a la Casa de l'Amo on podrem aparcar el cotxe.
Iniciarem el recorregut seguint el Camí de les Deus, passant pel costat de la Pista Poliesportiva i el Camp de Futbol, a la dreta ens quedarà la riera de Sant Quintí. Fem una gran girada a la dreta i arribem al Parc d'Oci i Natura de les Deus un dels llocs més atractius de la comarca, conegut sobretot pels circuits d'aventura que s'hi poden fer. A més, l'entorn disposa d'un servei de bar- restaurant i una zona de pícnic.
Al llarg de la seva història, Sant Quintí s'ha caracteritzat per l'abundància d'aigua provinent de les deus de l'aqüífer Carme-Capellades que nodreixen el riu Mediona. Gràcies a aquest recurs natural, Sant Quintí ha disposat d'una gran quantitat de fonts i recs i d'una horta privilegiada única al Penedès.
Les Deus estan situades en un paratge natural únic, amb una font construïda l'any 1954, amb 23 brocs que aboquen al riu Mediona l'aigua que prové d'una surgència subterrània, la qual discorre per unes grutes plenes d'estalactites i estalagmites descobertes als anys cinquanta del segle passat.
Continuem el nostre cami sortint de la zona de Les Deus fins arribar a l’Abric de les Deus on haurem de creuar el torrent de can Llopart, molt aprop del mas del mateix nom.
Al cap d’una erstona el sender ens apropa a una pista mes ample anomenada Cami de can Verdaguer. Pasem el Vilar i més endavant can Verdaguer, entre mig d’una zona amb varies edificacions. Despres d’un parell de girades tindrem la primera vista del Castell de Mediona, al qual hi arribem en breus minuts.
La majoria dels castells, presideixen la contrada en la qual estan edificats des de les altures. No és el cas d'aquesta edificació enclotada en una vall.
Encinglerat damunt l'antic camí que va de Sant Joan a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), durant segles va vigilar un pas natural de gran importància estratègica entre la Mediterrània i la Catalunya interior.
El topònim Mediona apareix documentat l'any 954 i el castell l'any 1011, com a "Kastrum Midiona". En tot el conjunt podrem veure el Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, la Torre Grossa edificada al segle XV pel duc de Cardona, l'església del castell dedicada a Santa Maria, incendiada l'any 1936 i reconstruïda l'any 1940, on es venera el sant Crist de Mediona.
Actualment la fortalesa és fita cabdal de rutes a peu (Santes Creus-Montserrat), a cavall o en bicicleta, que poden trobar al Castell el que calgui per fer una aturada en el seu recorregut i resseguir amb visites guiades la seva història i llegendes.
Una vegada visitat el Castell sortirem pel Camí de la Creueta que ens portarà a trobar la Riera de Mediona.
----------
Riera de Mediona.
Resseguint el curs d'aigua arribem a la masia de Santa Anna, al costat de la qual hi ha la capella del mateix nom. L'edifici té el seu origen al segle XIII, però ha estat molt modificada amb posterioritat.
A partir d'aquí anem seguint la pista ampla que ens portarà a l'entrada del poble, el qual haurem de creuar fins a retrobar l'Ajuntament i el lloc on tenim el cotxe.
 Abans pro si ens desviem uns carrers podrem arribar fins al Castell de Sant Quintí, situat dalt d'un turó proper al nucli urbà i al costat del cementiri. Es tracta d'una fortalesa documentada al segle XIV, tot i que segurament fou construïda durant la guerra de Successió, després de ser incendiat el poble de l'any 1714.

FAGEDA DE LA GREVOLOSA.

Descripció de la ruta; avui detallem una excursió tranquil·la per gaudir de la natura en estat pur. La Fageda de la Grevolosa és un dels racons naturals més màgics de la comarca d'Osona, un bosc amagat de la geografia catalana en un dels paratges més impressionants de la Vall del Ges. El faig és l'amo i senyor de la Grevolosa, o hi trobarem alguns exemplars centenaris que assoleixen els 40 metres d'alçada, amb un perímetre algun d'ells de més de 4 metres. Podrem fer l'excursió en qualsevol època de l'any, possiblement la tardor sigui l'estació més espectacular. La ruta d'uns 9 quilòmetres, circula per senders de bon fer amb senyals i diversos rètols informatius. El desnivell és moderat, i està un xic per sobre dels 600 metres.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa iniciem el trajecte per la C-25 fins a Vic. Aquí deixem aquesta via i circulem durant uns minuts per la C-17, fins a desviar-nos a la dreta per la C-37. Passat el túnel de la Rierola i abans d'entrar al de Bracons, prenem la sortida de Sant Andreu de la Vola. Passem per sobre del túnel en direcció a la BV-5224. Abans d'arribar a la masia Piguillem deixem la carretera i prenem una pista a la dreta. Després d'un parell de quilòmetres ens girem a l'esquerra en direcció a Sant Nazari, on trobarem l'aparcament. En total i tenim uns 72 quilometres i una hora de cotxe.
El faig (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae. Un bosc on l'espècie predominant és el faig se'n diu fageda o fajosa. Etimològicament, Fagus deriva del grec i significa "per menjar" en clara referència a les llavors comestibles: sylvatica fa esment a la seva capacitat per formar bosc.
És un arbre de fins a 40 metres d'alçada, amb el tronc dret, l'escorça grisenca i llisa i una capçada ampla. És relativament rar a Catalunya, però és la vuitena espècie més abundant, amb més de 36 milions de peus i la segona espècie caducifòlia més abundant, després del roure martinenc. Les fagedes es concentren al Ripollès (10 milions de peus), la Garrotxa, Osona, la Vall d'Aran i el Berguedà, tot i que també n'hi ha a l'Alt Empordà, al Montseny (la Selva i el Vallès Oriental) i fins i tot al Solsonès i als Ports (Montsià).
Les fulles són ovades, amb el marge amb pèls fins i sedosos. A la tardor, les fulles perden el color i es tornen de color daurat vermellós.
El fruit és de color bru, amb 3 arestes prominents i reunides de 2 en 2, dins d'una cúpula llenyosa i amb espines llargues i toves.
Les flors masculines estan reunides en una inflorescència globular pèndula i les femenines, de dues en dues, envoltades d'un involucre. Floreix de març fins al maig. S'ha usat tradicionalment com a antisèptic, antidiarreic, cicatritzant, analgèsic, antipirètic, antitussigen i expectorant. Popularment s'empra en el tractament de la grip, refredats, bronquitis, faringitis, odontàlgies i diarrees. La fulla del faig té, a més, propietats com a diürètic.
Se'n té constància d'intoxicacions per ingesta excessiva de llavors que poden portar a un quadre de problemes gastrointestinals, segurament per l'alt contingut en tanins.
Macrofaneròfit que creix en terrenys no massa compactes de clima humit. Forma boscos a l'estatge montà, als vessants humits i ombrívols, on s'estanca sovint la boira i els núvols.
La fusta del faig és apreciada en fusteria, torneria, ebenisteria i construcció (com travesses de ferrocarril) i, antigament, per fer carbó. També es cultiva com a ornamental. El fruit, la faja, és comestible i antigament se n'extreia un oli de cuina al nord d'Europa.
Iniciem l'excursió des de l'aparcament resseguint de pujada el torrent de la Grevolosa.
-----------
Després de caminar mig quilòmetre, arribem a l'ermita de Sant Nazari de la qual és té constància l'any 1382.
Al segle XVIII es va refer l'edificació amb la construcció d'una casa una part destinada a capella, i l'altra a estatge de la família dels ermitans. Cada any té lloc l'aplec tradicional un diumenge proper a la seva festa, el 28 de juliol.
Per pista ampla continuem pujant fis el collet dels Gamarussos. Si observem veurem que el faig a mesura que hem anat pujant anat guanyant terreny al roure, és en aquesta part del recorregut on trobem els faigs més grans.
La Fageda de la Grevolosa està situada a la Serra de Llancers, a la finca homònima pertanyent al municipi de Sant Pere de Torelló, a la comarca d'Osona. 
Forma part de l'Espai Natural protegit de les Serres de Milany, Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, una zona on l'elevada pluviositat i les temperatures suaus possibiliten la presència de roures i fagedes. Actualment la fageda és propietat de la Generalitat de Catalunya.
Deixem una cruïlla a la dreta per la qual podríem fer un recorregut més curt. Passem vora la Font de la Grevolosa fins arribar al collet homònim, on trobem una cruïlla on continuem per la dreta fins a tocar la collada de Bracons, a pocs metres de la carretera.
Fem una gran girada canviant totalment el sentit de la marxa, i assolim el turó de la Pastera on la pujada es comença a suavitzar. Arribem al collet de Rabadans, girem a l'esquerra seguint el sender ben definit que ens situa en el punt més alt del recorregut. 
Per camí planer anem resseguint la serra dels Llancers i un tram de la serra dels Arços, fins arribar al Mirador de la Vall d'en Bas.
A partir d'aquí iniciem un tram de baixada dreta fins al coll dels Llancers. Girem a l'esquerra i tornem a resseguir la serra dels Llancers, ara en sentit contrari i a menys alçada.
Trobem un segon mirador aquest anomenat del Collsacabra, a pocs metres del camí principal. 
Passat el Pla de les Reposades trobem una cruïlla a la dreta que ens retornaria al collet dels Gamarussos, i a tocar l'ermita. Si no estem interessats a retornar aquest lloc, continuarem baixant i en pocs minuts arribarem a l'aparcament on donarem per finalitzada la sortida.