TORRENT DEL TOLL (VIDRÀ).

Descripció de la ruta; es tracta d'un recorregut no gaire llarg, però entretingut, ja que en alguna ocasió ens veurem obligats a travessar el torrent. El traçat té una llargada d'uns 8 quilòmetres, i un desnivell que no arriba als 200 metres. Al llarg de l'excursió gaudirem d'un lloc ombrívol, amb diversos gorgs d'aigua, on el més reconegut és l'anomenat el Toll. També passarem pel salt de la Dona, salt de la Presa, bassa de les Olles, gorg Blau, salt de la Capa, salt dels Escalons i salt de la Paret.

Punt de sortida; ens haurem d'arribar a Vidrà, un municipi de la comarca d'Osona, situat al centre de la regió de l'Alt Ter. Des del poble, continuarem amb el cotxe pel camí veïnal de Vidrà a Sant Privat d'en Bas. A uns 4 quilòmetres de Vidrà, arribem a una corba molt tancada (Revolt de les Bruixes), aquí trobarem un petit aparcament, i podrem iniciar el recorregut.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/vidra-136111105

==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
 

RUTA DE LES ERMITES ROMÀNIQUES.


Descripció de la ruta; excursió circular pels termes municipals de Castellbell i el Vilar, Marganell, i un petit espai de Monistrol de Montserrat. El recorregut d'uns 11 quilòmetres, i una mica més de 300 metres de desnivell, uneix diverses ermites amb una interessant història del romànic rural català. Així trobarem de sortida Sant Cristòfol de Castellbell, llavors entrarem a l'Illa de Vilamarics on trobem Sant Pere de Vilamarics, després Sant Jaume de Castellbell, i acabarem passant per Sant Esteve de Marganell. En algun tram creuarem la riera de Marganell, i en la major part del traçat tindrem unes bones perspectives de la cara nord de la muntanya de Montserrat.

Punt de sortida; des de Sant Cristòfol de Castellbell, una entitat de població d'uns 48 habitants que pertany al municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. Aquest poble rural està format per un escampall de masies centenàries, i un petit nucli de cases centrat al voltant de l'església de Sant Cristòfol. En els últims anys s'han construït les urbanitzacions del Mas Enric i de Can Prat, en terrenysd'aquestes dues masies.

L'església de Sant Cristòfol, és una construcció típicament romànica, malgrat les modificacions que sofrí al llarg del temps. Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Castellbell esmentat l'any 924, tot i que l'església no surt citada fins a l'any 1294, amb el nom de Sant Cristòfol de Castellbell. L’edifici ha estat restaurat en dues etapes, una primera s'inicià l'any 1979 i la segona el 1981.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/4-ermites-torent-de-borgit-sant-pere-de-vilamarics-sant-jaume-sant-esteve-sant-cristofol-13576813


Sant Pere de Vilamarics, és una església romànica que conserva vestigis de la primera construcció preromànica. L'edifici depenia del monestir de Santa Maria de Montserrat, per donació dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda l'any 921 al monestir de Ripoll, quan en aquella època era anomenada Villa de Milech. El lloc de Vilamarics, és un petit espai de terreny que sorgeix al voltant de l'església de Sant Pere, el qual està format per diverses masies que pertanyent al municipi de Monistrol de Montserrat.
En els mapes, surt representat com una petita illa de terreny envoltada pels termes municipals de Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet i Marganell, d'aquí que el lloc sigui anomenat com l'Illa de Vilamarics. L'edifici no degué sofrir grans reformes fins al 1834, que hom hi dugué a terme diverses obres, durant les quals es van trobar unes tombes antigues pels voltants. A partir d'aquí el lloc fou abandonat l'any 1936. Avui dia resta en estat ruïnós, la nau ha perdut totalment la coberta original, però l'absis encara la conserva.
Ca l'Estevenó, es un casal que es troba situat sobre un marge, davant la carretera que va al nucli de Marganell i de la masia de La Fassina.
L'edifici de la Fassina, era antigament un molí lligat al proper mas Pujol, que pagava censos al monestir de Santa Cecília. L'edifici fou ampliat al segle XVI. Als anys vuitanta del segle XX s'hi va establir una fàbrica de perfums artesanals, que lligava perfectament amb el seu passat. L'aiguat de 10 de juny de 2000 va deixar-la fora de servei, i des de llavors va camí d'enrunar-se.
Sant Jaume de Castellbell, és una ermita romànica situada a la riba dreta de la riera de Marganell. La capella surt citada en un document de l'any 1104, on el 3 de gener, els propietaris Bernat Sunyer i la seva esposa Adelaidis, fan donació de l'alou al monestir de Santa Cecília de Montserrat.
L'any 1936, segons disposició testamentària de Joan Marcià Prat i Puig, descendent del poble, els membres de l'entitat Amics de l'Art Vell havien d'iniciar una restauració de l'ermita, que quedà aturada a causa de l'inici de la Guerra Civil, durant la qual es destrueix l'altar, ornamentacions, un retaule de l'any 1669, i una pintura a l'oli representant la fugida a Egipte. L'inauguració d'aquesta restauració no es va fer fins al 28 de setembre de 1958, i poc temps després va ser visitada pel bisbe de Vic. L'any 2011 l'arquitecte Xavier de Bolós reforma l'altar.
Sant Esteve de Marganell i el mas de can Font.

Can Font és una masia situada en un entorn agrícola, a l'altre costat del camí de l'església i el cementiri de Sant Esteve de Marganell. Avui dia fa funcions de restaurant.

Sant Esteve és l'antiga església parroquial de Marganell, situada en un replà sobre la riera de Marganell, lluny del nucli del poble actual, al costat del mas de can Font. Es tracta d'una construcció força reformada, que conserva alguns elements d'estil romànic, però majoritàriament predomina l'aire renaixentista.
Les notícies històriques documenten l'església l'any 1143, data en què Ramon Gaufred, bisbe de Vic, i el seu capítol donaren al monestir de Santa Cecília i a l'abat Guillem, l'església de Sant Esteve de Marganell. En estar unida a Santa Cecília seguí les vicissituds d'aquest monestir, que l'any 1539 passà a dependre de Santa Maria de Montserrat. L'any 1880 fou unida al bisbat de Barcelona, com el monestir. L'edifici sofrí diverses reformes i modificacions, l'única datada és del 1824, segons consta en una inscripció. El 1936 fou profanada i abandonada, fet que va originar la pèrdua de la teulada i que a hores d'ara encara no ha estat reconstruïda. Anys després, en fou construïda una de nova al poble que s'inaugurà el 1945.
===============