RIERA DE VALLCÀRQUERA.

Descripció de la ruta; caminada d'anada i tornada pel mateix camí, amb una variant a mig recorregut que ens portarà per la frondosa riera de Vallcàrquera, a tocar els límits del Parc Natural del Montseny. L'excursió segueix l'anomenada Ruta dels Arbres (PR-C 33) resseguint un espès bosc de ribera, on podrem conèixer de ben a prop les espècies d'arbres que habiten en aquest indret. Passarem diversos salts d'aigua, la font de la Noguera Punxeguda i el Gorg de Can Bosc, per acabar en una zona planera de camps de conreu i masos, on tindrem una bona panoràmica de la muntanya del Tagamanent. En aquest punt trobarem l'església de Sant Pere de Vallcàrquera i la Rectoria, masia condicionada com a escola de natura, a més del molí de Vallcàrquera o de Can Xicola. En l'últim quilòmetre deixarem a l'esquerra la riera de Vallcàrquera, i continuarem per la dreta pel torrent del Socau, fins a l'entrada de la mina del Socau. En total tenim una caminada propera als 8 quilòmetres, i una mica més de 200 metres de desnivell.

Punt de sortida; des del municipi de Figaró-Montmany (Vallès Oriental).

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/figaro-itinerario-de-la-riera-de-vallcarquera-iglesia-de-sant-pere-de-vallcarquera-93847475

==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
==============
La Rectoria de Vallcàrquera és una masia del segle XVIII que actualment és l'Escola de Natura la Rectoria de Vallcàrquera. La Rectoria fou caserna militar durant les guerres carlines, tal com recorda una rajola de la façana on es llegeix que fou el "cuartel del sur". L'edifici i les feixes adjacents foren adquirides per la Diputació de Barcelona al Bisbat de Vic l'any 1991. Després d'una important rehabilitació, es va inaugurar oficialment com a escola de natura la tardor de 1998.
Sant Pere de Vallcàrquera és una església del romànic tardà aïllada a la vall de Vallcàrquera, d'una sola nau amb absis i envoltada per un mur de pedra. Té una nau lateral afegida al segle XVII, i un campanar amb embigat de fusta. Guarda alguns retaules amb pintures del segle XVII, i elements escultòrics.
La mina del Socau, té una boca que mesura uns 170 centímetres d'alçada per 160 centímetres d'amplada, i presenta una coberta amb volta de canó. Es documenten altres entrades a la mina, bastant emboscades i cobertes de vegetació. La mina de les quals es feia extracció de mineral de ferro o de magnetita estigue en funcionament entre els anys 1880 i 1895. Per extreure el mineral es va fer un camí de vagonetes que anava des de Vallcàrquera fins a l'antic camí ral del Congost.
==============
Figaró-Montmany (Vallès Oriental).

BTT-LA TOSSA DE MONTBUI (620 metres).

Descripció de la ruta; sortida amb BTT per assolir el cim de la Tossa de Montbui, una muntanya de 620 metres que es troba al municipi de Santa Margarida de Montbui, a la comarca de l'Anoia, magnífica talaia. Molt a prop del punt més elevat trobarem les restes del castell de Montbui, i l'església preromànica de Santa Maria de la Tossa de Montbui. A mig recorregut passarem per Sant Martí de Tous, on podrem veure el seu antic castell i l'església parroquial. Una mica més endavant trobarem l'ermita de la Mare de Déu de Sentfores. El recorregut no gaire llarg és d'uns 26 quilòmetres, però atenció, el desnivell està al voltant dels 800 metres. Durant els primers divuit quilòmetres el desnivell és majoritàriament positiu, amb un últim tram a prop del cim molt dret, i de terreny no gaire bo. Ja arribant al final del recorregut passarem pel nucli antic de Santa Maria de Montbui, on podrem veure la seva església parroquial d'estil gòtic tardà.

Punt de sortida; des de la població de Santa Margarida de Montbui. Població de tradició mil·lenària, és un dels municipis de referència de l'Anoia.

https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/02-13-igualada-castell-de-tous-per-coll-guix-i-muntanya-perera-sentfores-tossa-de-montbui-anoia-760-4020771

==============
Vistes a Montserrat.
==============
L'església parroquial de Sant Martí de Tous és una àmplia construcció de la fi del segle XIX d'una sola nau, beneïda el 1894 pel bisbe Morgades i bastida damunt d'una església gòtica, de la qual només resten vestigis, i que al seu torn fou construïda sobre d'una capella romànica. Davant de la plaça trobem una creu de terme gòtica.
El castell de Sant Martí de Tous és actualment un gran casal residencial fortificat, molt restaurat. Les primeres notícies documentals que s'insereixen dins el fenomen repoblador de la vall de l'Anoia, són del segle X.
==============
L'ermita de la Mare de Déu de Sentfores, ha estat des de fa segles un punt de devoció pels habitants del poble de Tous i dels municipis propers. El lloc és esmentat el 1096 i la capella o santuari el 1329, bé que la imatge romànica de fusta policromada, que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic, indica que existia ja a la fi del segle XIII com a mínim. A mitjan segle XVII fou reconstruïda per Joan Nasich, i renovada els segles XVII, XVIII i XX, fins a l'última restauració l'any 1993. El Dilluns de Pasqua Florida s'hi fa un aplec.
==============
==============
El castell de Montbui, que inicialment tenia com a sufraganis els castells d'Ocelló, o del Saió, i de Tous, consta l'any 936 com a organitzat. Les restes d'aquest castell del segle X s'alcen ben visibles vora l'església, al cim de la Tossa. És considerat un dels monuments altmedievals més interessants de Catalunya, pels seus elements preromànics i romànics. Diu la llegenda que conserva un to amarronat perquè, a causa de la sequera, el morter es va fer amb vi. És lloc de diverses celebracions, com la Festa de l'Arbre, un viacrucis en la Quaresma i a l'octubre té lloc la denominada Festa del Roser de tot el Món.
Santa Maria de la Tossa de Montbui, és una església preromànica situada al recinte del castell de Montbui a la Tossa. Fou construïda a finals del segle X, amb les primeres notícies de l'església en els anys 972 i 993. L'any 987 el bisbe Froià al mateix temps que erigia la torre del castell, va construir al costat una l'església. Després d'uns anys d'abandonament, va ser acabada cap al 1032 per l'impuls del bisbe Oliba, en el procés de repoblació de la comarca. Dins es conserva una reproducció de la Mare de Déu de Gràcia, una talla gòtica de fusta policromada de finals del segle XIV, així com les relíquies de Sant Benet i dels màrtirs Sant Bartomeu i Santa Agnès.

https://www.latossa.cat/

Nucli antic de Santa Margarida de Montbui.
El poble va néixer al voltant de la nova església de Santa Margarida, d'estil gòtic tardà, edificada en 1614 sobre la primitiva església de Santa Coloma de Montbui. Destaca el seu campanar octogonal fet amb pedra tosca de Capellades, i el rellotge de mitjan segle XIX. A l'interior es pot veure la làpida sepulcral esculturada del panteó dels comtes de Plasència, de finals del segle XVII, en la qual es constata l'escut de la família, una imatge de la Mare de Déu del Roser del segle XVII, i un retaule barroc.