FRARE DE BAIX "VIA DEL PETIT NIL" (V+, Ae, 60 metres).

Entre la masia de la Vinya Nova i el poble de Collbató, trobem una amplia esplanada on aparcar el cotxe, per davant tenim la fondalada del Clot de la Mònica, encaixonada pel serrat d'en Muntaner (esquerra) i la Pastereta (dreta). El Frare de Baix, és la primera agulla del serrat d'en Muntaner, i la que més destaca de aquest sector. Aquesta agulla té diverses vies, tant a la part que dona al torrent de les Artigues, com a la vessant del Clot de la Mònica, on i trobem la via "Petit Nil".

Detall de la via "Petit Nil", al Frare de Baix del Clot de la Mònica-Montserrat-Sud.



El primer llarg és un diedre placa de V+, i posteriorment un diedre desplomat amb molt bona presa, també de V+, la resta fins la R, V, el llarg està equipat amb parabolts.



Sortida en artificial, del segon llarg.

El segon llarg és un artificial fàcil, fins casi el cim, té una sortida molt maca i amb molt bones presses.





Sortin del tram d'artificial, a pocs metres del cim.

El descens es fa amb un ràpel de 25 metres, a tocar la via normal.

PERAFITA. (2.756 metres) .

El Pic de Perafita (o Tossal de la Truita), es una de les muntanyes més freqüentades de la zona nord-occidental de la Cerdanya, on forma la línia divisòria amb Andorra. Es tracta d'una muntanya de forma piramidal, força visible des de molts indrets. Tot i l'alçària, modesta si la comparem amb d'altres dels voltants, la seva situació estratègica li aporta unes grans vistes panoràmiques. Podrem fer la seva ascensió en unes 2 hores, tot superant un desnivell de 620 metres.

Perafita i Clot de Claror.

Per arribar al punt de sortida passarem Martinet (N-260-Cerdanya), on ens caldra agafar la LV-4036 a Lles. Creuarem el poble, fins les instal.lacions d'esquí nòrdic de Cap de Rec. Després per pistes passarem el refugi del Pradell, fins a l'aparcament del pla i font de les Pollineres. També si pot arribar passant pel poble d'Arànser i refugi de Prat de Miró, tot i que aquí la pista resta en pitjor estat.

Sortirem de les Pollineres per una pista tallada i senyalitzada amb rètols, que ens informen de la direcció a seguir, la mateixa que la del GR-11.10. En molts punts podrem fer drecera evitant les giragonses de la pista, fins arribar a l'estany Inferior de la Pera, des d'on ja tenim unes primeres perspectives del cim del Perafita.

Poc abans d’arribar al refugi, podem desviar-nos uns metres per visitar l’estany Superior de la Pera, sota mateix del Perafita.

Refugi dels Estanys de la Pera, situat sobre l'estany Inferior dins el terme municipal de Lles. Aquest edifici pertany a la FEEC, i fou inagurat el 22 de Setembre de l’any 1957. A dia d’avui és un refugi guardat, que comte amb 36 places. Direcció de contacte: Emilio Luís Amor Jimenez (Guarda), telèfon mòbil: 628 750 099.

Des del refugi el cami continua seguint les senyals blanques i vermelles del GR, deixant enrera les dues cubetes que formen els estanys, fins asolir el port de Perafita (2587 m).

Des del port de Perafita girem a mà esquerra per encarar l'ample llom, que sense contratemps ens condueix al cim del pic de Perafita.






Al cim, i trobem una munió de fites de pedres aixecades pels visitants. Vista de la Coma de Claror, amb les poblacions d'Escaldes-Engordany al fons.

FERRADA DE LES DAMES-NOVA VARIANT.

Degut als aiguats del 10 d'octubre del 2010, algunes de les instal·lacions d'aquesta ferrada, havien quedat en força mal estat, sobre tot els dos primers trams.
Avui hem pogut comprovar que el seu creador en Joaquin Olmo, se ha fet un fart de treballar, segurament amb d'altres companys i han tornat a deixar la via reparada i en bones condicions. Des del blog volia agrair aquesta feina, en nom de totes les persones que gaudeixen d'aquests itineraris.

El primer tram s'ha col·locat l' esglaó que faltava, tot el demés segueix igual.

El segon tram que va ser el que va quedar mes deteriorat, s'ha variat el traçat per tal de sortir del centre de la canal i aixi evitar que torni a passar el mateix. Hi ha un punt on tindrem que creuar la canal, trobarem un esglaó al mig, i tindrem que anar a buscar la continuació del cable de vida en el costat contrari, aquí els kids de ferrades amb les bagues massa curtes no arribaran, alguna baga suplementaria pot anar be per no quedar-nos sense assegurar.

Aquest tram, segueix equipat amb els típics bolos sicats. La dificultat es una mica superior al antic equipament, ja que la paret és més dreta i algunes de les presses estan més separades.



La part de dalt que havia quedat plena de runa, a estat netejada.

En algun punt on la paret esta més lliscada, i trobarem una grapa per ajudar-nos a sortir d'aquest tram.


Una de les cadenes que havia quedat trencada, a estat reparada amb un malló.

VIA FERRADA ROTWAND-RODA DI VAEL (DOLOMITES)

La via ferrada Rotwand és troba situada a la zona del Catinacio Rosengarten, a la Vall di Fassa. Per arribar a la via sense un gran esforç físic, sortirem de Passo Costalunga, per prendre un telecadira fins el refugi Paolina, i aixi estalviar alguns metres de desnivell positiu. Tot i que nosaltres solament varem fer aquesta ferrada, el recorregut més interessant es enllaçar la via ferrada Cresta del Masare i la Rotwand, deixant un traçat molt complet, i d'alt nivell.

Des del refugi Paolina, seguirem pel sender (N º 539, i després el 549) passant pel costat del monument a Christomannos.

Des del monument i per terreny planer, arribarem al Refugi de Roda di Vael, un petit hotel en mig de les muntanyes.

A l'esquerra del refugi, haurem deixat el camí que ens portaria a la ferrada Masare, tot i que al final de la ferrada Rotwand, també podrien enllaçar amb aquest itinerari però en sentit invers. Per camí planer, passarem per sota las grans parets de la Roda di Vael.

Passada la gran paret rocosa, començarem a pujar fins el Passo di Vaiolon, a 2550 metres i on trobarem l'inici de la via.

La via ferrada Rotwand, és una ascensió directa al cim de la Roda di Vael. Es tracta d'una via sense esglaons, solament amb cable de vida.





Punt culminant del cim de la Roda di Vael, a 2.806 metres.

La baixada la farem per la part oposada del cim, on i trobarem un equipament més habitual (escales i esglaons).

En finalitzar la via, caminarem de baixada direcció al refugi, a la dreta veurem els rètols que indican la ferrada del Masare.

BARRANC DE SARAH-LA PERTUSA-ÀGER.

El barranc de Sarah, esta situat molt a prop de l'embassament de Canyelles. Per arribar amb cotxe, farem servir la mateixa aproximació que la de les vies ferrades de la zona de la Pertusa-Corça-Ager. Un enllaç ideal i lògic, es fer primer la via ferrada Olmo-Urquiza en el barranc de la Pardina i en finalitzar la via, continuar torrent amunt fins anar a trobar el barranc, una vegada finalitzat retornarem al mateix camí d'aproximació a la via ferrada.


Vista del barranc de Sarah, des del camí d'aproximació a la via ferrada Olmo-Urquiza.

El barranc de Sarah va estar equipat a l'any 1998, pels companys Olmo i Urquiza, els mateixos creadors de la via ferrada que farem servir per arribar al barranc, normalment resta sec, i durant l'estiu es molt calorós. Per fer el descens ens caldran un parell de cordes de 30 metres. El rapel més llarg es d'un 27 metres.



http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranco_de_sara.htm

Una vegada finalitzada la via ferrada Olmo-Urquiza, continuarem pel barranc de la Pardina en sentit ascendent, tot seguint algunes marques blanques amb un punt vermell.

Ja sortint del torrent, entrem en una zona de grans blocs anomenada, Els Amorriadors.

Deixem enrere el torrent per sortir a uns camps de cultiu, molt a prop d'una pista amb bones vistes del Montsec.

Passem a tocar una casa abandonada, per sobre veiem les ruïnes del castell de Sant Llorenç, a partir d'aquí tindrem que anar a buscar el segon barranc que davalla en direcció al embassament de Canyelles.

Després de baixar uns dos cents metres per dins del torrent, arribem a l'inici de la part equipada del barranc. Des de la sortida de la ferrada fins aquí, i haurem invertit una hora de camí.

El primer ràpel de 23 metres té una entrada delicada, tot i aixi a dia d'avui esta en perfectes condicions i molt ben assegurat.

Vista des de sota del ràpel de 23 metres.

El segon ràpel es quasi seguit del primer, essen el més llarg del descens amb 27 metres d'altura.

Detall del ràpel més llarg.

A continuació un parell de salts, de 9 i 13 metres.



Tot seguit trobem el ràpel més espectacular del recorregut, un volat de 19 metres.



Un altre ràpel, ja no tant vertical de 17 metres.



Últims ràpels, de 11 i 17 metres.


I en acaba el descens, unes bones vistes del Montsec d'Estall, amb unes agulles que ens recorden a les que varem veure al barranc del Mascun (Rodellar).