CASTELL DE BLANCAFORT.


Descripció de la ruta; volta circular amb sortida del poble de Sant Jordi de Cercs (Berguedà), i que té com a principal atractiu el Castell de Blancafort, situat a mig recorregut. El trajecte d'anada és més interessant, ja que passarem per la casa de la Balma, i alguna font, fins arribar al Castell. L'excursió és fàcil de bon fer, potser algun punt perdedor a l'hora de creuar uns prats a l'alçada del mas de Vilosiu, i a la sortida de la casa de la Balma, si fem servir la pista del GPS, no té pèrdua. En total haurem de caminar uns 12 quilometres, amb un desnivell d'una mica més de 500 metres, el qual el trobarem des de la sortida fins al Castell de Blancafort. El temps sempre aproximat, estarà entre les 4 i 5 hores de camí. Aproximació amb cotxe; des de la ciutat de Manresa, i tenim una aproximació fàcil i ràpida; haurem de prendre l'autovia C-16 fins a la localitat de Berga, passada aquesta ens queden uns 10 quilòmetres de recorregut; deixem a l'esquerra el poble de Cercs, i poc després ens desviem a l'esquerra deixant la C-16, per un ramal que en breu pujada ens aproparà a Sant Jordi de Cercs; per situar-nos en un bon punt de sortida, cercarem el Camp de Futbol Municipal. En total i tenim uns 40 minuts, i uns 58 quilòmetres de recorregut. Sant Jordi de Cercs és una entitat de població del municipi de Cercs (Berguedà), situat a una altitud de 720 metres sobre el nivell del mar. És el poble més nou del municipi, i de la comarca del Berguedà. Fou construït a principis de la dècada dels 70 per donar cabuda als habitants de l'antic poble de Sant Salvador de la Vedella, inundat per la construcció del pantà de la Baells en el curs del riu Llobregat.

Després d'aparcar el cotxe a tocar el Camp de Futbol Municipal, iniciarem el recorregut cercant una pista ampla, que en un principi ens farà perdre uns metres de desnivell. El recorregut ens porta a travessar el riu de Peguera, en el seu punt de confluència amb un altre torrent. Per poder travessar el riu i trobem la Palanca de l'Eriçó, de l'antic ferrocarril miner de tracció animal de les Mines de Fígols a Berga, conegut com a Tramvia de Sang.

Per sobre, podrem veure les tres pilones d'un altre pont molt més alt, és el que queda del viaducte de l'antic ferrocarril miner i forestal, de Peguera a Cercs. Seguim el curs d'aigua durant uns breus metres, fins a passar vora la casa del Pujolet de Dalt, per entrar en el vessant del torrent de les Garrigues. Després d'haver fet 1,8 quilòmetres des de la sortida deixarem la pista principal, i haurem de trobar un viarany a l'esquerra. Podríem continuar més fàcilment per la pista principal fins a una segona cruïlla, però és del tot interessant fer una curta variant per poder visitar la casa de la Balma. En aquest punt és recomanable fer servir la pista del GPS, per anar a la casa, i des d'aquest lloc retrobar la pista, ja que el sender en algun punt és perdedor.


La Balma, és una obra del municipi de Cercs (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos, adossada longitudinalment al davant d'una roca que li serveix de paret posterior. L'establiment d'un assentament humà en aquest indret cal situar-lo en el període alt medieval, segurament a partir del segle IX, en què és força freqüent aquest tipus d'hàbitat adossat a la roca.
En època baix medieval aquests primitius masos van ser ampliats i enlairats fins a dos pisos, en el cas de la casa de La Balma es poden observar perfectament aquestes notables reformes i ampliacions. Una segona ampliació a ressaltar té ja característiques més modernes i cal situar-la en el segle XVIII, donant-li l'aspecte exterior actual de la casa. Va deixar d'estar habitada de forma regular, fa aproximadament 20 anys.
-----------
Des de la casa retornem a la pista (Camí de la Casa Nova de les Garrigues). Fem uns metres de pista fins a creuar el torrent de les Garrigues, tot seguit podem continuar per un sender a la dreta, i estalviar uns metres de camí, fins a sortir a una font. La pista fa diverses girades fins arribar al quilòmetre 4, on la deixarem per prendre una sendera a l'esquerra en mig d'un revolt molt marcat. Arribem a una zona de prats, amb bones vistes de la zona. Passem per sota del mas de Vilosiu, en algun punt ja albirem el Castell de Blancafort.

Aquest tram pot ser força perdedor. El recorregut ens apropa a creuar el torrent del Bac de Vilosiu, aquí ens podem desviar uns metres a dreta, per visitar les ruïnes de l'antic mas de Vilosiu.

A partir d'aquí, encarem de forma directa la pujada al Castell. De primer trobem una cruïlla que seguim per la dreta, tenint en compte que a la tornada seguirem per l'esquerra. Arribem a un replà anomenat la collada Baixa, a tocar la pista ampla que puja de Berga al Mirador de la Figuerassa, des d'aquest lloc en breus minuts assolirem el punt més alt del recorregut, el turo del Castell de Blancafort.

Les restes d’aquest castell estan situades al cap rocós de la serra de Blancafort (1176 m.), entre el tossal de la Guàrdia i el serrat de la Figuerassa, en una zona on hi ha els límits entre l'alt i el baix Berguedà.

----------
-----------
Actualment molt derruït, aquest castell és documentat des del 1174, i facilitava la relació i la comunicació entre els diversos castells de la zona dominada per Pere de Berga. Molt a prop de l'edifici del castell hi ha l'església de Sant Miquel, composta per una sola nau i un absis semicircular; aquesta església va ser construïda també al segle XII.
------------
-----------
Per la tornada ens tornarem a situar a la collada Baixa, on continuarem fins a la cruïlla que hem trobat de pujada, la seguim per la dreta, poc després uns metres de pujada molt suau ens apropen a la collada Alta. A partir d'aquí el traçat es força monòton, solament ens queda anar baixant fins a retrobar la pista ampla, tot seguit un parell de girades molt tancades i retrobarem el camí que hem fet de sortida, en el mateix punt on ens havíem desviat per anar a la casa de la Balma. Ara solament ens caldrà desfer el traçat en sentit, invers fins a retornar a Sant Jordi de Cercs.
-----------

TORRE DE VALLFEROSA.

Descripció de la ruta; excursió circular de molt bon fer, que té com a punt més interessant la magnifica Torre de Vallferosa. Un dels monuments de la nostra terra situats en segon terme, però que realment es poden catalogar de meravella desconeguda. Durant el recorregut també passarem per l'interessant racó del Cementiri dels nens Xics, l'església parroquial de Santa Maria de Sasserra, i ja al final la Balma dels Voliacs. En total caminarem una mica més de 10 quilòmetres, amb un desnivell molt suau d'uns 250 metres. El temps pot estar en unes 4 hores, dependrà molt de l'estona que estiguem a la Torre de Vallferosa, a més segons el dia i l'hora que i fem cap, tindrem la possibilitat de gaudir d'una visita guiada.
Aproximació amb cotxe; sortirem de Manresa per la C-25 (Eix Transversal), direcció Lleida. Passada la població de Calaf enllacem amb la C-1412/a, en direcció Castellfollit de Riubregós i Torà. Al mig d'aquesta última població prenem la LV-3005, fins a trobar el desviament a les cases de turisme rural Fustageras i la Collita (entre el km 5 i el 6). En la mateixa cruïlla podrem deixar el cotxe. En total, i tenim uns 50 km, i 45 minuts de temps.
Iniciem la ruta seguint la carretera durant uns metres, després del primer revolt la deixem i continuem per una pista a l'esquerra. De primer cercarem el Cementiri dels Nens Xics, per tal de trobar el lloc farem ús del track, doncs en alguns punts trobarem camps sembrats que ens poden complicar el camí a seguir. Des de la sortida i tenim 1,5 km. Uns metres abans d'arribar-hi haurem de creuar un camp, i seguir pel voral fins a trobar un rètol que ens indica que hem localitzat el lloc.
Són un total de 16 tombes medievals excavades a la roca, cistes o enterrament típic del Solsonès i rodalies. Aquesta necròpolis és molt difícil de datar. Pot ésser que les sepultures fossin fetes per comunitats cristianes que vivien en un territori sota domini musulmà i, per tant, haurien d'ésser dels segles VIII o IX. També podria ser que corresponguessin a comunitats cristianes vingudes del nord, i establertes en aquestes muntanyes en el segle X.
A partir d'aquí caminarem un quilòmetre i mig més, per espessos boscos de pinassa fins a retrobar la carretera LV-3005. Abans de cercar aquest vial ens podem desviar uns metres a la dreta fins a Santa Maria de Sasserra, antiga ermita i actual seu parroquial de Vallferosa. Està adossada a la rectoría i a la casa dels masovers del mas Clavells, entre les quals està encastada, de manera que exteriorment costa d'identificar amb una església. Tot i que té un origen alt-medieval (hi ha documentació que l'esmenta de l'any 1189), l'edifici actual és bàsicament del segle XVIII. De fet, el pintat de l'altar major data de 1724. A la llinda de la porta hi ha la data de 1795. El campanar de maó vist és modern, de l'any 1965. Després de la guerra Civil de 1936 a 1939, va ser convertida en església parroquial, en substitució de l'antiga església de Sant Pere Màrtir al nucli urbà de Vallferosa.
Cementiri de Santa Maria de Sasserra.
Travessarem la carretera i la seguim uns metres, després continuem per una pista ampla a la dreta, passem a prop del mas Clavells, una gran masia que fou seu del senyor feudal al desaparèixer el castell de Vallferosa. La pista baixa un quilómetre i mig, unes giragonses finals i ja veiem la part més enlairada de la Torre de Vallferosa.
Vallferosa és un petit poble disseminat en masies i situat pràcticament al centre geogràfic de Catalunya, dins la província de Lleida, partit judicial de Solsona.

Amb parròquia pròpia, Vallferosa es troba dins de l'arxiprestat de Torà, i bisbat de Solsona. De les aproximadament 40 cases que havien estat habitades, ara només en queden quatre o cinc. En una extensió d'uns 25 km2 hi ha tan sols 17 habitants, convertint-se així en una de les zones més despoblades de tot Catalunya. 
De l'antic nucli del poble de Vallferosa només en queden les runes de les cases, dos cementiris, una tomba medieval, restes d'una església romànica difícils de trobar, l'estructura de l'església neoclàssica de Sant Pere, i l'espectacular Torre de Vallferosa.

La torre de Vallferosa, és una torre de guaita de 33 m d'alçada. Es creu que va ser construïda vers l'any 970, i documentada des del 1052 com a "kastrum de Valle Frausa". Es tracta, doncs, d'una construcció amb una funció clarament defensiva entre les terres del Solsonès, en poder dels comtes d'Urgell, i els dominis musulmans de la plana lleidatana. La torre feia d'enllaç amb la xarxa de castells que recorria el marge dret del Llobregós, i que esdevingué frontera quan el comte de Barcelona allargà els seus dominis fins al sud del Montsec. Tot i així, investigacions més recents han conclòs que les proves del carboni 14 realitzades, permeten datar la torre en el segle VIII i no al segle X, com es creia fins ara. Diuen que aquest fet farà reescriure la història del lloc, ja que aquestes construccions eren considerades com a part de l'entramat de defensa en època de la reconquesta, fet que actualment es posa en entredit.
------------
Església neoclàssica de Sant Pere.
------------
Una vegada feta la visita al lloc més interessant del recorregut, continuarem per darrere de l'església on trobarem el carreró que porta als antics horts del poble, i baixarem fins a travessar la riera de Vallferosa.
------------
Seguirem planerament el curs d'aigua deixant una construcció a l'esquerra, i la Font de l'Auró a tocar la riera, a la nostra dreta. Per pista ampla haurem de fer curts, puja i baixa, deixant primer una desviació a l'esquerra i una cruïlla de tres pistes, on seguim per la del mig, fins a veure el mas de cal Cristòfol (La Collita turisme rural), en un punt elevat sobre la pista.



Aquí haurem de deixar la pista ampla i cercar un corriol de pujada a la dreta, una mica perdedor en el seu inici. Uns metres abans d'arribar a la casa, podem anar a la balma dels Voliacs.
----------------
------------------

Passem pel costat de la casa, i continuem per pista ampla fins a la casa de Fustagueres, una altra masia dedicada al turisme rural. Ara tot és baixada, solament ens queden uns cinc-cents metres, i tornarem a estar al cotxe.









CANAL AMAGADA (LUCKY TXEI).

Descripció de la ruta; S'anomena Lucky Txei, a un tram equipat d'uns 45 metres, que remunta per l'interior de la Canal Amagada, situada a pocs metres de la Castellassa de can Torres. Tot i que en moltes ressenyes se la descriu com via ferrada, l'equipament està faltat de cable de vida, i el seu curt recorregut tampoc serveix per donar-li tal categoría; altres l'anomenen equivocadament com a camí equipat, pujar caminant per dins d'aquesta canal sense el nombrós equipament actual seria impossible, a no ser que ho féssim dins la modalitat de l'escalada. La dificultat és baixa (K2), però haurem de tenir en compte que ferla sense anar assegurats comporta un perill més elevat. Aquesta canal és ideal per combinar amb sortides de més llargada, pels camins propers de la Senyora i la Font Soleia, pujar fins a la Mola, i així posar-li un xic d'aventura al recorregut.
Aproximació amb cotxe; des de Matadepera i pel laberint de carrers urbanitzats, ens haurem d'arribar a l'aparcament del Camí dels Monjos (els Dipòsits), a tocar el carrer Camí del Moliner.
Aproximació a peu; Des de l'aparcament enfilem fins al dipòsit i prenem el Camí dels Monjos, uns metres després el deixem i ens desviem a la dreta. Fem uns metres de camí planer, per continuar amb una pujada moderada fins al Coll del Mal Pas de la Castellassa. Tornem a caminar planerament, fins al Mal Pas de la Castellassa, tram fàcil però exposat.
Passem per sota la paret de les Gralles i l'agulla del Fus, i ja en vistes de la Castellassa de can Torres, haurem de cercar un corriol a l'esquerra que en forta pujada per dins d'un espès bosc, ens portarà a l'entrada de la canal Amagada. Nosaltres ens arribem un moment fins a la Castellassa de can Torres.

Vistes des de la Castellassa de can Torres.
A peu de paret veurem dues esquerdes, iniciem l'ascens per la canal de l'esquerra. El recorregut passa per dins de l'estreta canal, en estar tot força tancat la sensació d'alçada és baixa. Haurem de superar uns primers blocs rocosos per situar-nos dins del balmat. 
Continuem fis el tram més vertical, on trobem un seguit d'esglaons, que a mesura que passem els anys van proliferant, ni hi ha de molt antics, i fins i tot, d'acer inoxidable ben nous. Al final de la canal la dificultat va a la baixa, tot i que hi ha algun pas més aeri.
--------------
Uns metres abans de sortir i trobem una campana, que fent-la sonar pots donar per acabada, i amb bon peu la canal Amagada. Sortint de la canal trobem viaranys, amb alguna grimpada que ens portaran a enllaçar amb el Camí de la Senyora.