JOC DE L’OCA (MONTSERRAT)

El Joc de l'Oca, és un dels itineraris equipats més antic de la muntanya de Montserrat. El primer descens data del 27 de Febrer de l'any 1966, a càrrec de Josep Mª Torras i la seva esposa Anna Palleja.
En alguns llibres de ressenyes s'esmenta com una via ferrada, en altres l' anomenant camí equipat; en realitat és un barranc o torrent normalment sec, que és pot realitza tant de pujada com de baixada. El Joc de l'Oca és el tram equipat amb cordes, cadenes i alguna clavilla, de la part baixa del torrent del Migdia, el qual s'inicia al coll del Migdia i finalitza a tocar la masia de can Jorba. La toponímia d'aquest tram equipat, fa referencia al conegut joc de sobre taula, que va saltant de casella en casella, en aquest cas anàrem de ràpel en ràpel, com si és tractes del mateix joc, i amb la diversió assegurada.
En sentit ascendent ens trobarem amb un itinerari de dificultat alta, si el realitzem de baixada solament tindrem que dominar la tècnica del ràpel.

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/torrent_del_migdia.htm (Sector 1)

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/torrent_del_migdia.htm (Sector 2)

http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/torrent_del_migdia.htm (Sector 3)

Per fer el Joc de l’Oca en sentit descendent, tindrem que anar a buscar la part intermitja del torrent del Migdia. A la dreta del torrent i trobem el Camí dels Francesos, a l’esquerra el Camí de la Palomera, i una mica més allunyat a l’esquerra, tenim el Camí de la Coma del Pastor (Pas de la Llastra); qualsevol d’aquests camins ens portara a l’inici del Joc de l’Oca

Després de camina uns minuts planerament, per dins de la llera del torrent trobarem les primeres dificultats, un parell de saltants sense equipa, fàcils de baixar

Tot seguit el torrent s'engorja, i trobem els primers saltants equipats

A partir d'aquí, els ràpels es van succeint un rere l'altre



Ara trobem un tobogan de roca molt lliscada



Cadenes i cordes és l'equipament més habitual

Arribem a un tram de blocs caiguts. Aquest sector és el més semblant a una via ferrada, ja que esta equipat amb varies clavilles i cadenes

Passa per dins del caos de blocs, és força espectacular

Vista de la sortida d'aquest laberint de roques

Tot seguit, continuem amb els ràpels



Arribem a la part final, on podem optar per baixar per dins del torrent (cordes i cadenes), o realitzar un ràpel exterior on evitem un parell de salts

Si no fem aquest ràpel, continuarem per dins del torrent





Solament ens queda l'últim salt, el més llarg de tots. Si portem una corda força llarga, podrem encadenar varis saltants. Des d'aquí, tenim deu minuts caminat fins la masia de can Jorba (punt de sortida)

FERRADA “EL PUENTE”. RODELLAR.

Ens hem d'apropar al municipi de Rodellar (768 metres d'altura), situat a la comarca del Somontano (Osca), dins dels límits de la Serra de Guara i el Parc Natural que porta el mateix nom. Rodellar ofereix al visitant una gran varietat d'activitats, on destacant per sobre de les demés, el barranquisme i l'escalada d'alt nivell.
Abans d'entrar a la població, trobarem la desviació al càmping El Puente, fent referencia al Pont de Pedruel, que creua el riu Alcandre.


A tres minuts del càmping, i trobem el pont de Pedruel que creua el riu Alcandre

L'entrada al pont, és l'inici del corriol que en pocs metres ens apropara a la via ferrada

Aquesta ferrada és una via sense historia, que si no la combinem amb alguna altre activitat propera, ens deixara del tot decebuts. Si hem decidit fer acampada al càmping el Puente, en pocs minuts estarem a peu de via, però si tenim que vindre aquí expressament per fer-la, la veritat que no val la pena perdre el temps per una ferrada tant curta

L'única historia d'aquesta via es el motiu de la seva construcció, ja que es va equipar durant un curs d'equipadors de vies ferrades

El lloc ens oferix bones vistes del pont de Pedruel, i la vall de Rodellar

Imatge feta al final de la via, per un estret corriol retornarem al pont en menys de cinc minuts

Al final de la via, el riu Alcanadre ens obsequia amb unes magnífiques zones de bany

TOTXO DE L’ESTEL (ELS GRAUS-MONTSERRAT)

Via”Capitell”(20 metres, V+)

En l'argot montserratí li poden dir agulla a un monòlit amb una forma estilitzada, gruixut al peu, per anar-se aprimant a mida que pren altura. Un totxo és similar a una agulla, però amb menys alçada i a les hores més rabassut en tot el seu perímetre.
El Totxo de l'Estel és troba situat a la zona dels Graus, i les seves vies són d'escalada esportiva, sense superar mai la trentena de metres. Les vies foren obertes per Antonio Garcia Picazo a finals dels anys noranta, per aquest motiu es va batejar aquest bonic totxo, amb el nom de la seva filla.


La majoria de vies són de 6a-6b, menys la que varem provar nosaltres la via "Capitell" de V+

L'inici de la via es vertical, amb un parabolt de sortida bastant allunyat

Aquesta via, pren el nom del gran sostre en forma de capitell que hi ha quasi a tocar el cim

A la part final de la via i trobem la màxima dificultat, amb un tram força relliscós abans d'arribar a la reunió

Aquest totxo es ideal per fer-lo a primera hora del mati, en les èpoques més caloroses