SANT QUIRZE DE PEDRET (CAMÍ DEL CARRILET).

 
Recorregut tranquil i planer (menys de 100 metres de desnivell), que ens portarà a recórrer un tram de la Via Verda del Llobregat, per on circulava l’antic ferrocarril de via estreta anomenat “Carrilet”, que a finals del segle XIX transportava persones i mercaderies de Manresa a Guardiola de Berguedà, resseguint el curs del riu Llobregat. A mig recorregut podrem veure el pont gòtic, i l'església preromànica de Sant Quirze de Pedret.
 
 
El recorregut s’inicia a la Colònia de Cal Rosal, un nucli de població situat al peu del riu Llobregat, on conflueixen els termes municipals d'Avià, Berga i Olvan a la comarca del Berguedà. Per arribar fins aquí des de la Catalunya Central, ens arribarem a la ciutat de Manresa on prendrem l'autovia C-16 en direcció al Túnel del Cadí. A pocs quilòmetres abans de la vila de Berga, trobarem la sortida de Cal Rosal. Es pot estacionar el cotxe en un ampli aparcament, davant una zona on hi ha diversos bars-restaurants, i botigues.
 
 
Des de l’aparcament ens dirigim a la rotonda per on hem arribat amb el cotxe, per cercar una àmplia pista de terra (retols). A la nostra esquerra i tenim el riu Llobregat, i el que antigament era la colònia tèxtil de Cal Rosal, amb la fabrica, habitatges i demès dependències. La pista ampla i planera, és per on antigament passava el traçat del Carrilet. En els primer metres del recorregut, podrem veure alguns dels habitatges dels treballadors, avui dia abandonats.
 

 
Fàbrica de Cal Rosal  a tocar el Llobregat.
 
 
Caminem llargs trams de pista una mica monòtons, passem per sota un viaducte de l’autovia, sempre per la pista principal.
 

 
En alguns punts podem baixar a peu de riu.
 
 
-----------
 
 
Després de creuar una zona boscosa i ombrívola, arribem a un primer túnel de l’antic Carrilet.
 
 
-----------
 
 
Poc després de sortir d’aquest trobem un segon túnel, amb un recorregut més llarg que l’anterior, i on caldrà portar una llanterna o frontal, per caminar amb més comoditat.
 

 
El traçat és força concorregut, tant per cotxes de pescadors, com bicicletes de muntanya.
 
 
El segon túnel és el més llarg.
 
 
A la sortida del túnel  passem per sobre d’un pont no gaire visible, i arribem al Pont del Carrilet que ens farà creuar el riu. Al final del pont trobem l'últim túnel del recorregut, a la mateixa entrada i podrem veure la Font dels Pescadors.
 

 
Font dels Pescadors.
 
 
Sortint del túnel continuarem planerament, ara el Llobregat ens queda a la nostra dreta, fins a arribar a un refugi de pescadors.
 

 
Pocs metres després tindrem davant nostre el Pont gòtic de Pedret, diuen que fou construït entre els segles XII i XIII, per facilitar les comunicacions entre la vila de Berga i l’església de Sant Quirze de Pedret .
 


 
Travessem el pont i enfilem un camí per l’esquerra, de primer amb alguns esglaons, i ja més amunt per sobre les roques. En menys d’un quart d’hora de pujada moderada, arribarem a Sant Quirze de Pedret.
 

 

L'església de Sant Quirze de Pedret es troba al terme de Cercs (Berguedà). La primera notícia del lloc és de l'any 983, on surt esmentat Pedret com un dels dominis del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, en la seva acta de consagració i dotació.  L'aspecte actual, fruit de diferents restauracions del segle passat, és força fidel a l'església existent als segles XII i XIII, quan ja comptava amb elements característics del romànic. Al 1959, Sant Quirze de Pedret presentava un estat ruïnós. El 10 de maig del mateix any, el bisbat de Solsona va cedir l'església a l'Ajuntament de Berga, a petició del seu alcalde i president de la Junta del Museu de la Ciutat i Comarca de Berga, per tal que esdevingués un annex del museu. La Diputació de Barcelona, es va fer càrrec de la restauració. La intervenció començà el 28 de desembre, d'aquell mateix any. Entre el 1989 i 1995 es varen fer noves intervencions, emfatitzant també aspectes d'interpretació, protecció i difusió (la visita es de pagamaent).

 
 
L'excursió és d’anada i tornada pel mateix lloc, fins aquí haurem invertit 1,30 hores de temps per realitzar uns 5 quilometres, ara solament ens caldrà desfer el recorregut al inrevés.

Una mica d’història de la Colònia de Cal Rosal;
  
 
La Fàbrica Vella.
 
Abans d'esdevenir una gran colònia tèxtil, Cal Rosal ja era un lloc de pas com ho prova el camí ral que unia Berga amb Vic, creuant el Llobregat. Més endavant l'any 1858, els germans Rosal, nascuts a Mataró però fills d'empresaris tèxtils berguedans, van comprar uns terrenys a la vora del Llobregat per construir-hi una fàbrica, que es convertiria en la primera colònia tèxtil de Catalunya. La Fàbrica Vella va iniciar la seva activitat cap a l'any 1860, amb màquines de filar i cardes; poc després va incorporar telers. A finals del segle XIX, ja era la indústria tèxtil més important de Berga. Aquest fet va permetre ampliar la presa, i obtenir més energia per moure les noves màquines instal·lades a la Fàbrica Nova. A mitjans d'aquest segle, la fàbrica de Cal Rosal va arribar a tenir 1.200 treballadors repartits en tres torns, que feien anar uns 25.000 fusos, uns 500 telers i les corresponents màquines complementàries de tot el procés tèxtil.
 
 
-----------
 
 
La Fàbrica Nova.
 
Una mica d’història del Carrilet;
 
 
El Carrilet a l'entrada de Cal Rosal.
 
 A més de les línies ferroviàries de via ampla, es construïren a Catalunya vies secundàries de via estreta, anomenats "ferrocarrils econòmics", coneguts popularment com a carrilets. Aquests ferrocarrils, tenien l'origen en una estació de la xarxa ferroviària bàsica.
El dia 7 de maig de 1885, arribava per primera vegada el tren a Puig-reig. Anys després, el 1914, arribaria al Clot del Moro. Finalment, el 1974, desapareixeria aquest mitja de transport. Entre 1885 i 1973, un carrilet unia Manresa amb Cal Rosal. Aquest tren s'unia al nord amb el carrilet que baixava de Guardiola de Berguedà, i al sud amb el tren de Manresa a Barcelona. El 1972 l'Ajuntament de Guardiola rebia una notificació de la Confederación Hidrográfica del Pirineu Oriental, que informava de la supressió de la línia fèrria d'Olvan a Guardiola, perquè quedava afectada per la construcció de l'embassament de la Baells. El 30 de juny de 1973, es clausurava el tram de cal Rosal a Sallent. L'últim tren passa per Viladomiu Vell el 30 de juny de 1973, una locomotora Alsthom dièsel de 825 cavalls va arrossegar l'últim tren de passatgers des de Cal Rosal fins a Manresa, el tren anava engalanat i portava escrit, 1885-1973, últim tren.
 
 
Estació de Cal Rosal.
 
 
Enderrocament de l'estació.
 
 
----------
 

LA PAPARRA. VIA “BALBINO LÓPEZ MÉNDEZ” (130 m,V/A0).

 
La Paparra és una agulla que passa desapercebuda, ja que la seva veïna la Cara de Mico la mig amaga i la deixa relegada a un segon pla. Aquesta roca està situada per sota de la Serra de les Paparres, on i trobem el camí que va de Sant Joan a Sant Jeroni, sen una de les primeres agulles de la part alta de la zona de La Plantació.
 
 
Aproximació; Des del Monestir, passarem per l’ermita de Sant Miquel fins a una bassa a la dreta del camí, per darrere surt un viarany que ens estalviarà un tram del camí pavimentat. Al final del camí, retrobem la pista principal fins al Pla de les Taràntules-Estació Superior del Funicular de Sant Joan. Continuarem pel Camí Nou de Sant Jeroni, passant per sota de la zona de Gorros. Després de passar el Gorro Frigi hem de cercar un sender a l’esquerra, una mica abans d'arribar al Mirador de Bellavista. El caminet, baixa decidit a trobar les agulles del Sentinella i el Fus. A l’alçada d’aquestes roques haurem de girar a l’esquerra, sense perdre alçada i continuar una trentena de metres fins a una canal, que haurem de remuntar uns metres fins a trobar el primer parabolt de color groc.
 
 
La via, fou equipada el dia 9 d’agost del 2011 per Guillem Arias i Joan Prunera. Els equipadors ens diuen que la via és en record d'un bon amic i company que ens va deixar ara fa uns anys. També comenten que la via és un traçat de poc nivell, amb la qual solament és pretén gaudir de l’escalada sense gaire compromís, i que a la vegada el nom d’en Balbino López Méndez, sigui recordat per tots els que gaudim d’aquest itinerari.
 
 
Camí de Sant Joan a Sant Jeroni.
 
 
El Sentinella i el Fus.
 
 
L1 II, III, 5 parabolts, 35m.
La via té un inici per unes rampes fàcils, amb la roca un xic precària. Es travessa un canaló per continuar fins a una feixa terrosa on trobem la R1.

 
L2 III, IV, IV+, III, 11 parabolts, 35m.
Una placa fàcil de bona roca, ens acosta a un flanqueig a la dreta (IV+). A prop de la R2, tornem a trobar la roca una mica insegura.
 
 
Inici del segon llarg.
 
 
Flanqueig del segon llarg.
 
 
L3 III, II, 4 parabolts, 18m.
Aquest llarg és curt i fàcil (III/II).
 
 
Vistes del Sentinella.
 
 
----------
 
 
L4 III, 5 parabolts, 25m.
Un altra tirada fàcil (III), però una mica més llarga que l’anterior.
 
 
Ultima reunió, abans del cim.
 
 
L5 III, V(A0), III, 6 parabolts, 20m.
L’últim llarg és el més complicat (V/A0), ja que a la part final haurem de superar un curt ressalt una mica desplomat.
 
 
Baixada:
Desgrimpada fàcil des del cim en direcció al Gorro Frigi, per anar a buscar el camí ampla que va de Sant Joan a Sant Jeroni.

FERRADA DEL SANTO CRISTO (OLVENA-OSCA).


 
La via ferrada pren el nom del mirador del Santo Cristo situat al final de la via, i de la petita població d’Olvena (80 habitants), a escassos metres del mirador. Aquest itinerari que descrivim com a ferrada en realitat en te poc de ferrat, ja que la major part del recorregut no i trobarem esglaons, solament està equipat amb el cable de vida que ens ajudarà a progressar sobre la roca, en alguns moments caminant i d’altres fent curtes grimpades de poca dificultat, a la part final trobarem algun ressalt més vertical, i els únics esglaons de tota la via. La dificultat de la via es de nivell baix-mitja, les persones amb vertigen poden patir una mica més del comte, tot i que no trobarem passos compromesos. Es pot realitzar el recorregut circular, en un parell d’hores.
 

 
Aproximació amb cotxe; Des de la Catalunya Central prendrem l’autovia A2 direcció Igualada i Lleida, on canviarem a la A22, passant les poblacions de Binèfar i Montsó, fins arribar a la de Barbastre on deixarem l’autovia per continuar per la N-123. A l’esquerra podrem observar el riu Cinca, però a l’alçada de la cruïlla que accedeix al poble d’Olvena anirem resseguint el riu Éssera. No caldrà pujar al poble, seguirem per la carretera principal durant un quilòmetre fins a trobar el túnel d’Olvena, a la sortida haurem d’aparcar el cotxe al marge esquerre de la carretera, davant d’un rètol que indica el Puente de la Sierra, per sobre nostre ja podem intuir el traçat de la via ferrada (per fer l’aproximació i tenim uns 208 km, amb un temps de 2 hores i 15 minuts). L’aparcament no és gaire gran, i és difícil trobar més llocs al costat de la carretera, una alternativa és arribar al poble d’Olvena, baixar pel camí de tornada i fer la ferrada per retornar al poble, en aquest cas si volem veure el Puente de la Sierra, amb bones vistes del Congost d’Olvena, ens haurem de desviar uns metres.
 

 
Aproximació a la via; Des de l’aparcament al costat de la carretera i tenim menys de 10 minuts fins l’inici de la ferrada. Seguirem els rètols que indican el Puente de la Sierra a pocs metres de la carretera, creuarem el pont medieval i continuarem per la dreta fins a trobar a la nostra esquerra el primer tram de cable de vida.
 
 
Vistes del Congst d'Olvena (riu Éssera), des del Puente de la Sierra.
 
 
Puente de la Sierra.
 
 
Inici de la ferrada.
 
 
Els primers metres són tombats i fàcils.
 
 
La vegetació ens acompanyarà en la major part del recorregut.
 
 
Els primers metres del recorregut transcorren per dins d’una canal estreta, més o menys d’un metre d’amplada, on realitzarem la major part de desnivell de la via.
 
 
---------
 
 
----------
 
 
A l'esquerra ens queda la Cresta de la Cruz de Olvena, amb vies d'escalada clàssica.
 
 
Sortint de la primera canal ens desviarem a l’esquerra per entrar en una segona canal més petita, tot seguit fem alguns puja i baixa, fins a situar-nos a la part més aèria de la ferrada.
 
 
Un tram de cresta sense cap dificultat tècnica, però amb una sensació d'alçada prou evident.
 
 
----------
 
 
Un tram de flanqueig, ens apropa a la part final de la via.
 
 
----------
 
 
En els últims metres de la via, i trobarem els trams més verticals.
 
 
----------
 
 
A la part final passem per una petita bretxa, que ens fa canvia de vessant.
 
 
A escassos metres del final apareixent els primers esglaons, en un tram en diagonal i ascendent amb un lleuger desplom.
 
 
Vista d'Olvena des del mirador.

 
La via finalitza al Mirador del Santo Cristo d’Olvena amb bones vistes de la zona, per sota i a tocar tenim el poble, per l’altre costat del mirador les vistes del congost són espectaculars, al fons i tenim l’embassament del Grado i els Pirineus.
 
 
Per retornar al cotxe haurem de baixar fins a les primeres cases del poble, i pel costat de l’església buscar el traçat d’un GR.
 
 
Per un sender amb un descens força pronunciat, ens tornarem a situar per sobre el congost, passarem per l’inici de la ferrada, i tot seguit retrobem el pont (uns 30 minuts de baixada).
 
El Puente de la Sierra té un sol ull, en arc de mig punt, sobre estreps que arrenquen de la roca dels marges del riu. A la dreta després de passar el pont, hi ha un tram equipat amb cable que porten a un pont nepalí desmuntat, són les restes d'un antic projecte que no es va acabar de realizar.