LA COVA GRAN

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat

Aquesta cova resta situada en lloc més prolífic de Montserrat, pel que fa a cavitats, no gaire lluny d'aquí tenim les conegudes Coves del Salnitre, la Cova Freda o la Codolosa.
La Cova Gran no es ni de bon tros una cavitat de grans dimensions, el seu recorregut és d'uns quaranta metres, segurament el seu nom fa referencia a la seva amplia entrada.








ELS CORTINS

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.

Els Cortins són una atalaia solitària a tocar el cim del Montcau, la qual rep al llarg de l'any moltes menys visites que aquest, tot i ser un bon mirador de la zona.

A la imatge podem veure els Cortins a l'esquerra, i els primers contraforts del Montcau a la dreta. Els dos cimalls, resten separats per la canal del Sec

Per flanquejos de conglomerat, ens anem acostant a l'estret pas que separa els Cortins del Montcau

Una vegada passat el Sec, passarem per sota d'uns balmats per anar a buscar la pujada als Cortins

Iniciarem la pujada per un seguit d'instal·lacions un xic precàries, que ens serviran d'ajuda per superar algun grau de roca

A mitja pujada trobarem una canal humida, equipada amb cintes

Detall de la carena dels Cortins, a 958 metres d’alçada

Dalt mateix del cim, trobarem un llibret per signar

COLL DE NARGÓ

Paret del Grau. Via “Àfrica” (75 m, V)
Tot i que Coll de Nargó és un poble situat en una esplanada, el seu terme es agrest i muntanyós, amb les serres de Boumort i Sant Joan, al nord, la del Turp a llevant, i la d'Aubenç al sud est. Al nord i a tocar el poble, divisarem d'entrada les serres de Coll Piquer i la Paret del Grau, un escenari privilegiat per gaudir de l'escalada. Per més in formació podem consultar la web; http://colldenargo.blogspot.com. Al bar-restaurant Tahusa de Coll de Nargó, i podem trobar diversos llibres i croquis de ressenyes de la zona.

Des de la carretera C-14, entrem dins de la població de Coll de Nargó. Pel costat de les escoles prendrem una carretera estreta i asfaltada, que acaba per convertir-se en una pista transitable amb un turisme. Es continua fins arribar a Les Agulles (curiosos monòlits, amb vies d'escalada); aquí podrem aparcar el cotxe

La Paret del Grau, esta farcida de vies d'escalada. La via Àfrica és en teoria la més fàcil d'aquest sector, i una de les més repetides. Al costat mateix d’aquesta i tenim la via del Manelet, molt semblant, amb una mica més de graduació i més llarga. La roca calcaria d'aquest sector es excel·lent

Des de l'aparcament, tindrem una breu caminada en direcció al visible espero est de la Paret del Grau

Imatge del sector on trobem la via Àfrica, de tres llargs equipada amb spits i parabolts

Detall del primer llarg d'uns 20 metres, que comença a l'esquerra d'un diedre herbós

Tots els llargs tenen una dificultat semblant

El segon llarg es supera de placa en placa, amb tendència anar cap a la dreta (V, 20 metres)

Detall dels companys a la segona reunió (Imma, Ramon i Emili)

El tercer llarg, consta de diferents plaques. Al meu parer l'última és la més difícil, possiblement amb una dificultat un xic superior a la que marquen les ressenyes

Aquesta tirada és la més llarga de la via (V, 35 metres)

El descens es fa en ràpel per la mateixa via, o per la via del Manelet mol a prop d'aquí

Des del cim, tenim bones panoràmiques de la zona







FERRADA DE L'AGULLA DE L'AIGUA AL COLL

A la comarca del Baix Camp i a tocar el poble de l'Hospitalet de l'Infant, i trobem aquesta exigent ferrada, situada en el paratge natural de les Serres del Mestral.
Una de les característiques principals és el seu equipamen, el qual la diferencia d'altres vies molt més sobre-equipades. Aquí trobarem una via molt ben assegurada, però pel que fa als esglaons no en trobarem ni un de més, així en algun lloc, fins i tot els trobarem a faltar, llavors tindrem que fer ús de la estratègia, i fer servir les nombroses presses naturals de la mateixa paret. Tot i que és una ferrada apta per fer durant tot l'any, vista la zona, crec que a ple estiu serà molt més esgotadora que en altres èpoques de temperatures més suaus, en dies de vent també podem trobar moltes complicacions.


Mapa d’aproximació a la via. Després de la sortida numero 38 de l'AP-7, prendrem la N-340. Ben aviat tindrem que entrar al recinte d'una benzinera i cercar una pista ample (rètol de direcció prohibida ¿?). A partir d'aquí passarem tres passos subterranis (AP-7, AVE, traçat nou autopista), fins arribar a una cruïlla (a l'esquerra ermita), aquí tindrem que deixar el cotxe

Detall del traçat. La ferrada pren el nom de la característica agulla de la dreta, durant l'aproximació també trobarem una font amb el mateix nom. La via fou construïda a l'any 2004, pel Centre Excursionista Serres del Mestral; http://www.serresdelmestral.cat/, info@serresdelmestral.cat, Telf. 977 820 523

La via es divideix en dos trams ben diferenciats. Detall del primer tram

Detall del ràpel obligat d'uns 20 metres, situat a mig traçat de la via

Panoràmica del segon tram, on i trobem la part més difícil de la ferrada

Des del punt de sortida, encararem les visibles Serres del Mestral per pista ampla; si disposem d'un vehicle tot terreny tindrem molta sort, doncs guanyarem molt de temps, ja que l’aproximació passara de ser d'una mica més d'una hora a uns vint minuts, la tornada un tant del mateix

En els primers trams de la via, ja ens assabentem de la dificultat; alguns extra ploms i esglaons molt separats, seran el principal obstacle, sobre tot per les persones amb una alçada inferior al 1,75 cm

El primer tram té un pas curiós per dins d'un forat, el qual ens farà canviar de vessant

Tot seguit un pont no gaire llarg, ens retorna a la paret

Quasi al cim de l'Agulla de l'Aigua al Coll, i trobarem l'únic ràpel obligatori de la via. Un descens d'uns 20 metres, ens apropa a un coll que separa els dos trams ben diferenciats de la ferrada, aquí també enllaçarem amb el camí de baixada

El segon tram, té un inici vertical amb varis desploms

A partir d’aquí, el traçat continua amb la mateixa tendència d'esglaons molt separats

A mida que guanyem alçada, l'ambient aeri és molt més espectacular

A mitja paret, un flanqueig equipat amb cadenes ens obsequia amb un descans de braços; per sota observem el camí d'aproximació, amb la mar Mediterrània no gaire lluny

Trobem el segon pont de la via, més curt que el primer però molt més aeri

Passat el pont tot s'intensifica, més desploms i un gran pati per sota els nostres peus

Possiblement aquesta part final és la més complicada de la via, doncs els braços ja comencen a notar l'esforç acumulat







UN GRAN INVENT DE PIERRE ALLAIN

Pierre Allain va néixer en 1904. Va descobrir la seva afició per les muntanyes els anys 20 a Allevard (Isère). A l'any 1928 coneix a Maurici Paillon, és els principis de l'escalada a Fontainebleau, tots els caps de setmana són dedicats a això. Pierre Allain serà d'una certa manera el fundador de l'alpinisme parisenc. A l'any 1934 és el primer en assolir el grau (V+) de dificultat.
Pierre Allain revolucionarà l'escalada, per algunes de les seves grans invencions. Al 1948 dissenya les primeres espardenyes amb sola de cautxú, futurs peus de gat, batejades amb les sigles P.A.
En els anys 50, obre una botiga a París on i ven el seu material. A partir de 1963, continua escalant i es retira en el seu taller (estudi) de Uriage a prop de Grenoble. Va morir el 19 de desembre de 2000 a l'edat de 96 anys.



VIA FERRADA URQUIZA-OLMO

Aquesta via ferrada és troba ubicada a la zona muntanyosa del Montsec, a les portes del Congost del Mont-Rebei. La Urquiza-Olmo, és una de les vies més veteranes de Catalunya, construïda a l'any 1999, porta el nom dels seus creadors; en Joaquim Olmo i Joan Urquiza. En Joaquim regenta una botiga de material esportiu a Barcelona; JOM esta en C/ Enamorats 39-41. El seu telefon es 93.231.16.72.




Mapa d'aproximació a la via ferrada. Des d'Àger, tindrem que anar fins al poblet de Corçà. Des d'aquí, per pista no gaire ampla anàrem fins l'aparcament de la Pertusa. Ara caminant, seguirem la pista planerament; abans de baixar en direcció al barranc de la Pardina, prendrem una cruïlla a la dreta (algun rètol), tot seguint un sender estret i sense gaire desnivell. Una vegada creuem un petit rierol, trobarem una primera cadena, que serveix per pujar un curt ressalt


Abans de prendre el desviament a la dreta (sender), tindrem unes bones vistes del embassament de Canelles, no gaire lluny de l'entrada del Congost del Mont-Rebei


Després de caminar una mica més de mitja hora, el barranc es va encaixonant entre altes parets. Ben aviat, trobarem les primeres instal·lacions de la ferrada. Aquesta via és divideix en varis trams; la Cascada Sílvia, la Feixa del Ciclista (cami equipat) i la Cascada Federica


Primer tram de la ferrada; la Cascada Sílvia


A partir d'aquí seguirem el barranc a certa alçada, fins arriba a la Feixa del Ciclista. El camí esta equipat amb algunes cordes, per superar els trams més relliscosos. Anàrem amb comte, per la possibilitat de caiguda de pedres


Després de caminar una mica, topem amb una segona paret vertical; la Cascada Federica, el tram més espectacular de la via. Una vegada superat el saltant, seguirem per la dreta, on retrobem les grapes de la via, que ens serviran per superar el tram més difícil; una xemeneia i un curt flanqueig per una placa inclinada. Tot seguit arribem al final de la via, on trobem el pot per signar


Detall del tram de la Cascada Federica


El retorn és fa en sentit invers, rapelant els trams més verticals. Des del final de la via baixarem un xic, fins el jaç del torrent. Seguirem en sentit descendent fins trobar una instal·lació de ràpel. Una altre alternativa, és continuar torrent amunt per anar a trobar el barranc de Sara, on una línia de 8 ràpels (d'entre 30 i 20 metres de llargada, cada un), ens portarien fins el fons del barranc de la Pardina, tot i així, aquest traçat no es l'original de la ferrada


Aquest primer ràpel d'uns 15 metres, és força vertical i amb un tram final volat


El primer ràpel ens retorna a la Cascada Federica, on farem el segon ràpel


Al fer el traçat en sentit invers, tindrem de cara unes excel·lents vistes del Montsec


El descens de la Cascada Silvia el farem pel mig del torrent, on trobarem les instal·lacions de ràpel


Una vegada finalitzat l'últim ràpel, retrobem el camí de tornada. Tot i que el temps entre anar, tornar i la ferrada serà d'unes dues hores i mitja, el tram de via (1 hora), ens haurà semblat poca cosa; una alternativa és fer la ferrada Olmo-Soler (La Pertusa), a pocs metres d'on hem deixat el cotxe; http://esgarrapacrestes.blogspot.com/2008/05/via-ferrada-de-la-pertusa-olmo-soler.html