RIERA DE MARGANÇOL.

Descripció de la ruta; excursió que remunta la riera de Margançol, des de Borredà en direcció a Sant Jaume de Frontanyà. Un curs d'aigua de toponímia molt variada, ja que la trobarem mencionada amb diversos noms (Margansol, Mergançol, Mardansol, Merdançol). Ruta ideal per les èpoques més caloroses, on descobrirem diversos gorgs, saltants d'aigua, una bonica fageda, i alguns punts on el mateix camí ens obligarà a creuar la riera. En total tenim una mica més de 10 quilòmetres de caminada, i un desnivell força suau d'uns 200 metres.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-16 fins passat Berga, on enllaçarem amb la C-26. Passem la Presa de la Baells, el poble de Vilada i arribem al poble de Borredà. Passat el poble podrem aparcar el cotxe abans de passar el km. 167 (Revolt del Mal Pas) i després de creuar el Pont de cal Príncep. En total tenim uns 69 quilòmetres, i un temps aproximat de 55 minuts.
La riera de Margançol és un afluent per l'esquerra del riu Llobregat, tots dos ajuntant les seves aigües a l'altura del pantà de la Baells. Aquesta riera neix a uns 1.300 m d'altitud en els serrats prepirinencs de Sant Jaume de Frontanyà, on la unió de tres torrents: el torrent dels Oms, el torrent de Picanyes i el torrent de Puig Miró formen el naixement de la riera.
Des de l'aparcament baixarem a la riera per veure el Gorg del Salt, la seva proximitat amb el poble de Borredà fa que sigui un dels més coneguts i visitats. Després de visitar aquest primer toll, anirem remuntant la riera passant altres gorgs, i els molins del Sobirà, de Campalans i de Cabanes. En aquest últim deixarem el camí que va de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà, i donarem la volta, tot seguin en la major part la mateixa ruta que hem fet servir per arribar fins aquí.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/gorgs-de-la-riera-de-margansol-20180912-28573460

-----------
Moli del Sobirà.
----------
-----------
----------
Gorg del Tell o Matamala.
----------
Gorg de la Dama.
-----------
------------
----------
Fageda dels Desitjos.
----------
----------
-----------
En acabar la ruta ens dirigim al poble de Vilada, per degustar un bon dinar al restaurant de cal Candi.

https://calcandi.simdif.com/restaurant.html

 

BTT-COLÒNIA ROSAL-COLLADA DE MASCARÓ.

Descripció de la ruta; avui ens apropem al Berguedà per fer una ruta amb bicicleta sortint de la Colònia Rosal i pujant fins a la collada de Mascaró, per retornar a la Colònia Rosal per l'antiga via del carrilet. Nosaltres hem aprofitat per arribar fins al Pont del Pedret, i allarga uns quilòmetres més la ruta que proposa el track. En total farem uns 25 quilòmetres, i quasi 600 metres de desnivell.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa arribarem a la Colònia Rosal per la C-16, en un temps aproximat d'una mitja hora, i després de fer uns 45 quilòmetres.

Sortim de la Colònia Rosal i prenem el Camí de Montsent. Passem per sota la C-16, i pel mateix camí anem resseguint la Rassa de Sant Martí. Tot pujant força dret, arribem al mas de Montsent on iniciem una baixada suau fins a les vistes del Pantà de Fuïves.
Després d'uns metres planers trobem la riera de la Portella, ara el camí tornar a ser dret fins arribar a la collada de Mascaró, on trobem l'antic mas de Mascaró.
-----------
A partir d'aquí podem donar la insistent pujada per liquidada. Comencem un bon descens passant a tocar diversos masos (Bossoms, Llavaig, Santaeugenia).
Al final de la baixada arribem a l'antiga via del Carrilet, avui recondicionada com a via Verda. Aprofitem per arribar tot planerament fins al Pont del Pedret, i tot seguit desfem la ruta per retornar a la Colònia Rosal.

https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/colonia-rosal-collada-de-mascaro-colonia-rosal-2216989

https://esgarrapacrestes.blogspot.com/2021/08/btt-ruta-via-verda-del-llobregat-cal.html

-----------
Pont del Pedret.
-----------
------------
----------
-----------
----------
 

FERRADA BENITANDÚS (CASTELLÓ DE LA PLANA).

Descripció de la via ferrada; recorregut de nivell baix (K1) i de recorregut molt curt, situada dins del parc natural de la serra d'Espadà.
Aproximació amb cotxe; ens haurem de desplaçar fins a la localitat castellonenca d'Onda. Després de creuar el poble cercarem la carretera CV-223. Passarem els poblets d'Artesa i Tales, tot resseguint el traçat del riu Veo. Passat l'Embassament de Benitandús o d'Onda arribarem a Benitandús, un agregat de 18 habitants dins del terme municipal de l'Alcúdia de Veo. Després de travessar el riu podrem aparcar davant de l'església, on veurem rètols informatius de la zona i de la via ferrada.

Des de l'aparcament haurem de seguir vora el riu Veo en sentit descendent, i en direcció a l'embassament. Anirem resseguint durant menys d'un quart d'hora l'estret i planer corriol, fins arribar a l'inici de la ferrada. L'itinerari és molt curt solament compensat per un entorn magnífic, aigua, vegetació i molta tranquil·litat.

https://es.wikiloc.com/rutas-via-ferrata/ferrata-benitandus-23657480

Embassament de Benitandús o d'Onda.
Vistes del riu Veo i els Organos de Benitandús.
------------
Organos de Benitandús.
-----------
La part més vertical de la via la trobem en els primers quinze metres. Algun pas és més entretingut, i haurem de buscar preses naturals per continuar la progressió. Després d'aquest tram fem uns metres caminant, i pugem un últim mur rocós d'uns deu metres que ens condueix al final de la via. Abans d'arribar al final podrem veure a la dreta una instal·lació de ràpel, que es pot fer servir d'opció per fer el retorn. És un ràpel d'uns 30 metres que ens retornarà al camí.
----------
----------
-----------
La segona opció, és continuar des del final de la via per un corriol descendent que ressegueix una cresta boscosa fins a tocar l'embassament, en total menys de deu minuts de baixada.
Per compensar la poca duració de l'activitat es pot combinar la jornada amb la ferrada de l'Estret d'Ayódar (K3), situada a uns 20 minuts de Benitandús. La zona també és ideal per fer senderisme, des del mateix Benitandús es pot fer una circular i pujar fins als Organos de Benitandús, visibles des de la mateixa ferrada.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/benitandus-organos-benitandus-58610703

 

GRONY DE MIRALLES (866 metres) L’AGULLA GROSSA (846 metres).

Descripció de la ruta; la proposta d'avui ens portarà a poder fer un parell de cims en una jornada, ja que tots dos estan situats a poca distància un de l'altre. Un d'ells és el Grony de Miralles inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC, i l'altre es l'Agulla Grossa. Tots dos cims estan dins de la Serra de Miralles, un serral situat en els municipis de Santa Maria de Miralles i Bellprat, a la comarca de l'Anoia. A la sortida del recorregut podrem visitar les ruïnes del Castell de Miralles, i l'església romànica de Santa Maria del castell de Miralles. L'excursió no és gaire llarga d'uns 8 quilòmetres, amb un desnivell acumulat proper als cinc-cents metres.

Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la carretera C-37, vorejarem Igualada i passarem per Santa Margarida de Montbui. Passat el quilometro 53 de la carretera, i a tocar el poblet de Santa Maria de Miralles ens desviarem a la dreta per una pista que ens portarà fins al Castell de Miralles, on podrem aparcar el cotxe. En total tenim 46 quilòmetres i un temps d'uns 40 minuts.
Situats de sortida al costat mateix de les ruïnes del castell podem optar en visitar-lo de sortida, o més tranquil·lament en finalitzar el recorregut.
El castell de Miralles és una edificació del segle X, declarat bé cultural d'interès nacional. La primera notícia d'aquest castell és de l'any 960, una data que es correspon amb l'inici del repoblament de la vall de l'Anoia.
Aquesta fortaleza va pertànyer a Enric Bofill de Cervelló, el símbol del qual apareix representat per un cérvol. Hi ha documents del segle XII on consta una família cognomenada Miralles, vinculada a la castlania del castell. L'any 1845 ja consta que el castell es troba enderrocat.
L'església romànica de Santa Maria del castell de Miralles esta situada als peus del castell, dins del que fou el seu recinte fortificat. És un edifici romànic d'una nau coberta amb una volta lleugerament apuntada, datada cap a finals del romànic, vers el segle XIII.
Des de l'esplanada quedant l'ermita a la nostra dreta, i els panells informatius a la nostra esquerra baixem per una sendera senyalitzada en direcció a la font de Cal Gol. Arribem al coll de l'Alió, on prenem el GR 172. Passem entre els turons de la Vinya Vella i el de Coma-roques, ja de ple dins de la serra de Miralles.
Enllacem amb una pista més ampla que ens conduirà fins a un coll entre els dos cims que volem assolir, i on es troben les restes de l'antiga masia de Ca la Llebre.
De primer pugem a l'Agulla Grossa, prenent la sendera senyalitzada per unes fites de pedres que queda enfront de les ruïnes de la masia. El corriol puja per dins del bosc fins a arribar gairebé al cim, on el traçat queda desdibuixat. En els últims metres haurem de fer una curta grimpada, fins arribar a la part alta força estreta i aèria.

Vistes a Montserrat.
Després de gaudir de les vistes, retornem al coll per a ascendir al Grony de Miralles. Aquí el pendent és més dret, i el terreny descompost. Arribem al Grony de Miralles on un vèrtex geodèsic i un panell amb les elevacions de la zona decoren el lloc. Descendim novament fins a les ruïnes de la masia per a prosseguir la nostra excursió, ja de tornada cap a Santa Maria de Miralles tot seguint la pista ampla.

Montserrat des del castell de Miralles.
-----------