VF LA CINGLERA DEL RESISTENT- TURÓ DEL MARQUÉS.

 
La via ferrada “La Cinglera del Resistent” és l’ampliació de l’antic Pas Ferrat del Turó del Marqués, que ara consta de diversos trams que superen o flanquegen el cingle, a més de l’antic pas ferrat.
 
 
Els eqipadors (Joan Frontera, amb la col·laboració de; Esteve Frontera, Ramon Riera, Joanet Frontera i l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar), han decidit batejar aquestes noves instal·lacions amb el nom de “La Cinglera del Resistent”, per recordar que Castellbell i el Vilar, va ser un reducte de resistència més enllà de l’Onze de Setembre del 1714. Els historiadors locals Joan Valls i Genís Frontera, explicant que Castellbell va ser una guarnició d’interès estratègic que des del segle XV vigilava el pas sobre el Llobregat, controlant el pont i el camí que obria l’accés a Manresa, Cardona i Berga; i per extensió a la Cerdanya i França. D’altra banda, també era la fortalesa que dominava la ruta més bona d’ascens als monestirs de Montserrat. És gràcies a aquesta importància estratègica que durant la Guerra de Successió, Castellbell i el Vilar va ser uns dels termes des del qual els voluntaris catalans defensaran la Catalunya revoltada i escometien les tropes borbòniques que intentaven pujar del Vallès o pel Llobregat. Després la inevitable caiguda de Barcelona l’11 de Setembre, Cardona i Castellbell continuen mantenint la resistència. Amb la guerra decididament perduda, pocs dies després Antoni Desvalls acaba dissolent els voluntaris catalans i es retira a Cardona, sense poder impedir que els borbònics comandats pel marquès de Montemar puguin apoderar-se del castell de Castellbell i de totes les vies de comunicació. Finalment, el 18 de setembre de 1714, una setmana després de la derrota de la Barcelona, se signa la Capitulació de Cardona que liquidarà els últims focus de resistència. Així els documents d’aquests fets històrics  diuen que la guarnició del castell de Castellbell, situat al terme de Castellbell i el Vilar, juntament amb Cardona esdevé el darrer baluard resistent de la comarca del Bages.
 
El mes de novembre del 2013 l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar presenta la festa Resistents pel 2014, una festa que s’emmarcarà dins dels actes del Tricentenari, ja que Castellbell és un dels 52 municipis integrats dins de la “Ruta 1714” pel protagonisme del castell i el terme pels fets ocorreguts durant l’any 1714.
 
 
 
 
Recorregut; L'accés a la VF es realitza des de  la Plaça Lluís Companys (el Burés), situada entre els dos ponts, un dels quals fa d'entrada al nucli de Castellbell i el Vilar, haurem de creuar el Llobregat pel Pont Vell, passar per sota la línia de tren, hi anar per sota l'ultim arc del gran pont de la C-55. A partir d'aquí, s'inicia un sender que puja directa al cim del Turó del Marqués; seguint aquest corriol arribarem a la cinglera, que resta ubicada a mitja pujada abans de fer el cim (20 minuts). Per arribar a la VF, haurem de seguir per l'esquerra la part baixa del cingle fins arribar a l'inici del primer tram (5 minuts).

 
Uns metres després trobem l’antic pas ferrat, amb un nou tram a la dreta menys exigent.
 
 
Tram 1 i 2.
 
 
Tram 3. Passat l’antic pas trobem un parell de nous passos que superant el cingle, el primer amb un gran desplom, que es pot superar o bé pels esglaons, o per una escala penjada feta amb cadenes. El segon pas puja per un pany de paret vertical i un xic desplomat equipat amb esglaons, que al final serveix per sortir de la ferrada. La part alta de la cinglera comunica aquests tres passos, amb l’opció de poder rapelar des d’alguns punts.
 
 
Descripció de la VF.
 
 
Camí d'accés.
 
 
Tram 1.
 
 
----------
 
 
----------
 
 
----------
 
 
----------
 
 
----------
 
 
Desplom.
 
 
----------
 
 
Escala per superar el desplomat.
 
 
----------
 
 
----------
 
 
----------
 
 
Ràpel del tram desplomat.
 
 
A principis d’aquest any 2015 l’equipador d’aquesta via en Joan Frontera, ens obsequia amb un nou pas de característiques similars als anteriors. Aquest nou tram esta situat entre el tram 2 i el tram 3, a tocar el gran desplom, per la qual cosa la llargada d’aquest dos trams és semblant. Els primers quatre metres estan equipats amb clavilles, fins situar-se sota d’un sostre d’un metre i mig, on  trobem un pas molt atlètic i complicat. A la dreta del sostre, hi ha una sortida menys complicada que ens situa a la part superior de la feixa, des d’on continua la via horitzontalment.
 
 

A la fotografia podem veure a Joan Frontera, en el nou pas de la ferrada.

 
 

El reconegut escalador i equipador de vies ferrades tan famoses com la Feliz Navidad, en Joaquim Olmo, provant la via ferrada.

ERAMPRUNYÀ.

 
Ruta circular pels voltants del massís del Garraf, amb un paisatge que sorprèn al caminant pels seus contrastos, passant a tocar zones industrials i urbanitzades, a entrar en una illa natural de gran bellesa. El recorregut ens portarà fins al Castell d’Eramprunyà, i tot seguit a la Cova de Bruguers, on trobarem un tram equipat  per posar-li una petita dosi d’aventura a la sortida, però que en cap moment presenta una complicació remarcable.

Aproximació amb cotxe; Ens haurem d’arribar al municipi de Gavà per la BV-2041, direcció a Begues. Després d'una mica més de tres quilòmetres de carretera arribarem a Bruguers, un barri de Gavà, on podrem aparcar al costat d’un restaurant, o sota mateix de l’ermita de la Mare de Déu de Bruguers. Des de Manresa i tenim uns 65 quilòmetres, i poc menys d’una hora de recorregut.
 
 
L’exccursió  s’inicia davant mateix de l’ermita de la Mare de Déu de Bruguers. Aquesta ermita és una obra originalment romànica, construïda amb materials de la zona, el que li dóna un curiós to vermellós a l’edifici. La capella fou fundada el segle XIII per Ferrer de Santmartí, senyor d’Eramprunyà. Actualment, forma part de les propietats de la parròquia de Sant Pere de Gavà. La capella, que fou destruïda parcialment durant la revolució del 1936, presenta l'aspecte de la restauració realitzada l'any 1960.
 
 
Mare de Déu de Bruguers.
 
 
Mapa de la zona.
 
 
Comencem a caminar prenent com a referència el sender de gran recorregut GR-92 (vermell i blanc), el camí comença a remuntar els faldars del penya-segat on esta ubicat el Castell d’Eramprunyà. A pocs metres de l’inici ens trobem amb una meravella de la naturalesa, la Roca Foradada, formació geològica que forma un arc quasi perfecte.
 
 
La Roca Foradada. 
 
 
A partir d’aquí el camí es comença a enfilar, en breus moments haurem pres força alçada, i les vistes de la zona seran més espectaculars.
 
 
La pujada se suavitza, en arribar a un replà envoltat per una bonica pineda.
 
 
Continuarem per la dreta, per sobre nostre ja són visibles les restes del castell, per arribar-hi encara ens queda una mica de pujada, fins a trobar una pista ampla que puja de la carretera, cal girar a la dreta per la pista, tot deixant el GR-92 a l'esquerra.
 
 
Després d'un curt tram, s'entra dins del recinte emmurallat. L’accés al castell està restringit a causa de les obres de restauració, però això no significa que no el pugueu visitar, l’institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural de Gavà, organitza sovint rutes per descobrir el castell i el seu entorn, amb una visita guiada, on s’explica el valor històric i paisatgístic d’aquestes ruïnes.
 
 
Fotografia antiga de l'ermita de Sant Miquel.
 
 
Nosaltres vàrem voltar la zona tancada per poder veure de més a prop la fortalesa, observarem  que del castell en queda molt poca cosa, la zona més ben conservada és l’ermita romànica de Sant Miquel, situada dins del recinte.
 
 
Fotografia antiga del portal d'entrada.
 
 
El castell d’Eramprunyà és documentat l'any 957, i fou construït per vigilar les terres del Llobregat i la frontera de la Marca Hispànica, entre els segles IX i X. Depenia dels comtes de Barcelona, que durant l'Edat Mitjana van encarregar la seva cura a Mir Geribert, l'anomenat "Príncep d'Olèrdola", als seus descendents, i després a les famílies Santmartí i Santa Oliva. L'any 1323, el rei Jaume II va vendre el castell al seu tresorer Pere March, membre d'un llinatge que dominaria Eramprunyà fins al 1590. En 1469, durant la guerra civil catalana contra el rei Joan II, el castell va sofrir les conseqüències d'un atac militar, del qual ja no es recuperaria del tot. L'any 1897 el va comprar Manel Girona, banquer i industrial barceloní. El 2007 va passar a les mans de l'Ajuntament de Gavà, per adquisició a la família Girona. Des de llavors, el Consistori ha treballat per la seva recuperació amb l'objectiu de posar en valor aquest patrimoni per a tota la ciutat, i també per a la comarca i per a Catalunya.
 
 
Ermita de Sant Miquel
 
 
Les vistes del castell ens permeten contemplar gran part del Baix Llobregat, la Mediterrània, el Tibidabo, Barcelona, fins al Montseny i Montserrat, fent evident la importància estratègica d'aquest castell.
 
 
Per anar a la Cova de la Mare de Déu de Bruguers, baixem del castell fins a la pineda que hem trobat de pujada. Seguim de front per un camí de vegades una mica tancat per vegetació, que serpenteja  prop del cingle.
 
 
Cova de la Mare de Déu de Bruguers.
 
 
La visita val la pena per contemplar la paret de la cova, esculpida artísticament pel vent i per veure la humil escultura de la Mare de Déu de Bruguers.
 
 
A l'esquerra d’una creu entre grans blocs, baixa per una canal un camí equipat amb un cable d'acer.
 
 
Segons la llegenda, un pastor trobà la imatge de la Mare de Déu de Bruguers en una cova l'any 1193, la va prendre per ensenyar-la  als amics, en arribar al poble ja no la tènia.
L'endemà la tornà a prendre, però la lligà al sarró,
en  arribar de nou a Gavà ja no hi era, només hi quedava el braç trencat i lligat al sarró. En observar el miracle, tots els veïns adonant-se de la voluntat divina edifiquin al lloc una capella, on deixen la imatge de la Verge. Durant l'any els pobles de Gavà, Sant Climent, Castelldefels i Begues, fan aplecs a l'ermita demostrant així la devoció que la comarca professa a la Verge de Bruguers. Si fem l'excursió el 29 de setembre, ens trobarem amb la celebració del romiatge al castell de Eramprunyà. Aquest dia se celebra missa en la capella romànica de Sant Miquel, i es menja pels voltants. Aquesta tradició que se celebrava des de 1568, va desaparèixer en la dècada dels 30, i es va recuperar l’any 1961.
 
 
Cova de la Mare de Déu de Bruguers.
 
 
El retorn es fa pel mateix camí, ara el cable serà de molta més ajuda. Per acabar l’excursió, retornarem al cotxe pel mateix camí de pujada.