BTT-CLAPÍ VELL (704 metres).

Descripció de la ruta; en aquest recorregut tindrem la possibilitat d'accedir amb bicicleta al Clapí Vell, una muntanya de 704 metres d'altitud inclosa en el llistat dels 100 cims de la FEEC. En total, tenim per davant una distància propera als 37 quilòmetres, amb un desnivell d'uns 600 metres. Sortint de la Munia, passarem a prop de Vilafranca del Penedès, creuarem Sant Martí Sarroca, Torrelles de Foix, i Castellví de la Marca. Altres llocs d'interès són; les esglésies de Sant Genís i Sant Sadurní, i l'ermita de Sant Joan del Lledó, a més del paratge natural de les Dous, a tocar la riera de Pontons.

https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/btt-clapi-vell-100-cims-207419679

Punt de sortida; des del poble de la Munia, situat al sector SE del terme de Castellví de la Marca.

===============
Entre vinyes, podem veure al fons Montserrat.
Passem a prop de la Torre de l'Aigua de la Bleda.
Sant Martí Sarroca és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la vall del riu de Foix. Al cim del turó de la Roca es troba el conjunt monumental, format pel castell de Sant Martí Sarroca i l'església de Santa Maria, que daten del segle X i segle XII, respectivament.

Sant Joan del Lledó és una ermita d'origen romànic, prop del centre rural de Sant Martí Sarroca. Al fons veiem el Clapí Vell, i per sota Torrelles de Foix.

===============
Torrelles de Foix, és part de la comarca de l’Alt Penedès. L'església parroquial de Sant Genís es troba al nucli antic del poble. Va ser construïda al segle XVIII, i al portal hi veiem que data de 1779, tot i que el temple va ser reformat el 1855 per l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta, i remodelat una altra vegada el 1923.

El Clapí Vell es troba en el terme municipal de Torrelles de Foix, a la comarca de l'Alt Penedès. Es tracta d'un cim de dificultat tècnica baixa, amb pistes forestals que arriben fins al cim, però que ofereix unes vistes increïbles sobre la plana del Penedès.

===============
Riera de Pontons.
Les Dous a la riera de Pontons són unes fonts amb 35 dolls, a prop de les quals hi trobem un salt d'aigua i un berenador.

Les Dous.
===============
El Clapí Vell.
La Creu del Clapí Vell data de l'any 1958, quan un grup de torrellencs van decidir plantar una creu a la muntanya del Clapí Vell, que fos visible des del poble de Torrelles de Foix. En anys posteriors, la creu va sofrir diverses transformacions restant durant uns anys a terra, fins que l'any 1988 es pren la decisió d'intentar hissar de nou la creu deixant-la, tal com la podem veure en l'actualitat.

Des de la pista de baixada podem veure el Castellot, situat a 465 metres d'altitud, un indret emblemàtic del municipi de Castellví de la Marca.

===============
L'església parroquial de Sant Sadurní de Castellví, està situada al nucli del Maset dels Cosins, prop de la carretera dels Monjos al nucli antic de Castellví. L'estil arquitectònic de l'edifici s'inclou dins l'historicisme gòtic, i va ser beneït el 29 de novembre de 1925. A causa dels greus desperfectes que va patir el 1934 i 1936, va ser restaurada el 1955 sota el projecte de Josep M. Sagnier. Aquest temple va substituir l'antiga església medieval de Sant Sadurní, d'estil romànic i gòtic, existent a prop seu per haver quedat obsoleta.

 

PUIG TOSELL GROS (1.462 metres).

Descripció de la ruta; aquest itinerari és una variant de l'ascensió al cim del Puigsacalm, passant d'entrada pels cims dels Tosells, i a partir d'aquí seguir pel camí del Pas dels Burros fins assolir el Puig dels Llops, i a continuació el Puigsacalm. La tornada és l'itinerari més freqüentat de la zona, passant per la font Tornadissa. En total, tenim uns 11,5 quilòmetres de recorregut, i un desnivell aproximat de 680 metres.

Punt de sortida; la sortida s'inicia a la collada de Bracons. Per arribar-hi, podem seguir la carretera GIV-5273 fins al km 9 si venim de Joanetes, o la BV-5224 fins al km 25 si venim de Torelló.

Des del coll de Bracons seguim pel GR fins a una fita per on segueix el camí pujant a la dreta, amb marca groga, el seguim en direcció als Tosells. És un començament força dret on haurem de superar uns 300 metres de desnivell, amb l'ajuda de cadenes en alguns passos, fins arribar als Tosells.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/coll-de-bracons-els-tossells-pas-dels-burros-puig-dels-llops-puigsacalm-18713830

Passem primer per la Roca del Corb, després pugem cap al Tosell Petit (1.327 metres) i finalment al Tosell Gros (1.462 metres), una muntanya que es troba entre els municipis de Vidrà, a la comarca d'Osona i de la Vall d'en Bas, al Ripollès.
Alguns trams estan equipats amb cadenes.
==============
==============
==============
==============
Una vegada assolits els Tosells, ampliarem la ruta fins al Puigsacalm.
Per arribar-hi, ho farem per una ruta més llarga, donant tota la volta al cim. Baixem cap a la collada Fonda, el Pla del Faig Gros, i arribem als Rasos de Manter, on ens dirigim al coll de Clivillers per anar a buscar el camí del Pas dels Burros.
==============
==============
==============
==============
En la baixada per anar al Camí del Pas dels Burros, trobarem alguns trams de cordes.
==============
El Pas dels Burros.
S'explica que antigament, a prop de Santa Magdalena, a la Coma Mitjana, s'hi conreaven patates de llavor. Ja és prou conegut que la llavor de la patata, si és d'alçada, dóna molt rendiment a les terres planes. Aquestes llavors les treien en sarrions carregats damunt matxos i burros pel costat de Sant Privat, pel camí dit precisament dels Matxos i cap a la banda més meridional, per aquest punt, i seguint justament el camí del Pas dels Burros i més endavant pel camí dels Clivillers. Perquè els burros hi poguessin transitar, hi havia uns socs recoberts de gleves i terra, que conformaven un espai planer entre la roca i el buit del cingle. Les estaques que encara hi veiem en donen fe. (Pere Gelis).
Sense arribar a l'ermita de Santa Magdalena, anem al Puig dels Llops i després al Puigsacalm. Des del cim tornem per la ruta clàssica de la font Tornadissa, fins al final de l'excursió.
Puigsacalm.
Font Tornadissa.
 

CASTELL DE VALÈNCIA D’ÀNEU.

Descripció de la ruta; excursió no gaire llarga, d'una mica més de 5 quilòmetres i un desnivell de 250 metres, que ens portarà d'inici per un sender que uneix els pobles d'Esterri d'Àneu i València d'Àneu. A la meitat del recorregut ens arribarem a la part alta d'un turó, on trobem les restes del Castell de València d'Àneu, amb bones vistes de la Plana d'Esterri d'Àneu. En ser una excursió no gaire llarga, podrem visitar amb tranquil·litat les poblacions d'Esterri d'Àneu i València d'Àneu, on trobarem un ampli patrimoni arquitectònic, amb les esglésies parroquials de Sant Andreu i Sant Vicenç, i la petita capella de Sant Cosme.

Punt de sortida; des del poble d'Esterri d'Àneu.

Esterri d'Àneu és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà, situada al costat dret del riu Noguera Pallaresa, en el centre de la Vall d'Àneu. Esterri d'Àneu té el terme municipal més petit de la comarca i, en canvi, el segon més poblat, després del cap de comarca, Sort.
Tot i no ser una població gaire gran, exerceix veritablement de capital de la Vall d'Àneu, tant per serveis com per ser el punt de trobada natural de la totalitat de pobles dels quatre termes municipals de la vall: Alt Àneu, Espot, Esterri d'Àneu i la Guingueta d'Àneu.
L'església parroquial de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu està situada al bell mig de la vila. Fou construïda entre els segles XVI i XVII per substituir l'església vella. És un edifici de dimensions considerables, d'una sola nau, dividida en sis trams, i espaiosa capçalera rectangular i capelles laterals.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castell-de-valencia-daneu-capella-de-sant-cosme-i-esglesia-de-sant-andreu-des-de-esterri-daneu-184484437

Sortirem per la part alta del poble d'Esterri d'Àneu per camí força costerut, on trobarem algun rètol que ens indica el nostre objectiu.
===============
A mesura que guanyem alçada, tenim unes bones vistes del poble d'Esterri d'Àneu.
===============
===============
Ens situem per sota el turó del castell, per un camí ben arranjat.
Vora el camí trobem un petit oratori.
Esterri d'Àneu.
Situat en un replà a la dreta del riu Bonaigua, hi trobem el poble de València d'Àneu amb unes vistes privilegiades al pla d'Esterri. A dins del nucli de població actual, els edificis més destacats són, entre els antics, la Casa de la Senyora i l'església parroquial de Sant Andreu.
Sant Andreu de València d'Àneu, és l'església parroquial romànica del poble de València d'Àneu. Per l'estil arquitectural, es considera que data del segle XII.

Sant Cosme és una capella situada uns 350 metres del poble, en el camí que uneix València d'Àneu amb el seu castell. Aproximadament en aquest lloc hi hagué el poble vell de València d'Àneu, del qual podria haver estat l'església.

El Castell de València d'Àneu o Castell de Pallars, és un castell medieval de l'antic terme de València d'Àneu. Dins el conjunt arqueològic podem trobar les ruïnes de la que va ser una de les fortificacions més importants del Pallars.
El conjunt arqueològic està situat dalt d'un turó sobre la plana d'Esterri d'Àneu, dominant alhora les dues vies de pas naturals dels rius Noguera Pallaresa i Bonaigua. El recinte castral és un tipus d'assentament molt estès des del segle X a bona part de l'Europa mediterrània, que relaciona una fortificació defensiva amb un habitatge. Es tracta d'un recinte fortificat en el qual trobem dos grans espais ben definits: l'habitatge, situat al Recinte Jussà el de baix, i el castell pròpiament dit, ubicat a la part alta al Recinte Sobirà.
Els seus orígens daten de finals del segle XI, quan es va reorganitzar el territori pel procés de feudalització. Malgrat que en alguns trams el deteriorament és important, el conjunt arqueològic que aplega les restes del castell i de la població que va créixer al voltant, té un aspecte imponent. Darrerament, s'hi han dut a terme reformes per tal que es pugui visitar l'interior del conjunt, amb visites guiades que es fan al llarg de l'estiu.
===============
 

Subscriure's a: Missatges (Atom)