esgarrapacrestes: d’abril 2023

BTT-SANT MARTÍ XIC (858 metres)-SANTA LLÚCIA DE SOBREMUNT (958 metres).

Descripció de la ruta; sortida amb bicicleta de muntanya que ens portarà assolir dos cims; Santa Llúcia de Sobremunt (958 metres), i el Castell de Voltregà-Sant Martí Xic (858 metres), aquest últim inclòs en el nou llistat dels 100 cims de FEEC. El recorregut és de dificultat moderada per pistes amples, amb una llargada d'uns 26 quilòmetres, i un desnivell total de 650 metres. A més de les dues ermites situades a tocar cada cim, trobarem el mirador de Serratosa, i el mirador del Puig de Baulenes, on tindrem unes bones panoràmiques de la comarca d'Osona.

Punt de sortida; des del camp de futbol de Sant Hipòlit de Voltregà, una vila i municipi de la comarca d'Osona. És un dels municipis més petits de Catalunya, ja que té 0,97 km quadrats, quedant envoltat pel municipi de les Masies de Voltregà.

===============

Antic mas de Serratosa, que trobem registrat en el fogatge de 1553. Encara avui es manté la mateixa genealogia. El mas ha sofert diverses etapes constructives que daten dels segles: XVI, XVIII i XX.

Mirador de Serratosa.

===============

Vistes al turó del Castell de Voltregà, i Sant Martí Xic.

===============

Església romànica de Sant Martí de Voltregà també anomenat Sant Martí del Castell, ens ha arribat fins als nostres dies amb l'adjectiu de "Xic" el qual sembla anar més referit a la contraposició d'aquest petit temple al de Sant Martí de Sobremunt, més que no pas a la creença popular que es tracti del temple romànic més xic de Catalunya. Està situada a tocar del recinte del castell de Voltregà, als seus peus. Antigament, un mur incloïa aquest edifici dintre el recinte del castell. Fou des dels seus inicis una capella i després tingué funcions parroquials, depenent dels senyors del castell, fins que finalment passà a dependre del domini episcopal. Les primeres notícies es remunten a l'any 1097. La falta de culte va portar a l'abandó i posterior ruïna de la capella, fins que l'any 1984 va ser restaurada.

Sant Martí Xic (858 metres) i Santa Llúcia de Sobremunt (958 metres).

El castell de Voltregà tenia un terme jurisdiccional que abastava els actuals municipis de Masies de Voltregà (on es troba l'edificació), Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt. Les primeres notícies del castell es remunten al 902. Les poques restes del castell que es conserven se situen al cim d'un turó, a migjorn de la coneguda església de Sant Martí Xic. Durant una part de la guerra entre la Generalitat (1462-72) i el rei Joan II, el castell estigué amb les forces de la Generalitat. Al final de la guerra estava enderrocat i segurament no es reconstruí més.

===============

Mirador del Puig de Baulenes.

Montserrat des de Santa Llúcia de Sobremunt.

Santa Llúcia de Sobremunt, es troba situada a l'extrem nord-oriental del límit del terme municipal, dominant una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i els Pirineus. Fou bastida el 1407, sota l'advocació de santa Llúcia i santa Quitèria, i refeta el 1720. L'advocació a Santa Quitèria desaparegué en temps moderns, quedant Santa Llúcia, advocada de la vista, com a única patrona. Durant l'estiu de l'any 1982, s'hi realitzà una restauració per part de la Generalitat de Catalunya.

===============

Santa Cecília de Voltregà és un municipi de la comarca d'Osona. Aquest municipi formà part, a l'origen, de la demarcació senyorial del castell de Voltregà. El terme de Santa Cecília és documentat des del 997, i la seva parròquia és anomenada el segle XI Santa Cecília de Moixons (de Mocones), i cap al 1150 Santa Cecília de Galligans, noms d'antigues vil·les o grans propietats rurals, la darrera encara subsistent; però va prevaler el nom de Voltregà, és a dir, del castell que dominava sobre el terme. L'església de Santa Cecília de Voltregà és una obra barroca molt reformada, a la qual s'hi ha unit una casa de pagès a partir de 1950.

VIA FERRADA TORRETA DELS MOROS (TEROL).

Descripció de la ruta; via ferrada fàcil (K2), situada als afores de la població de Fuentespalda, una vila i municipi de la comarca del Matarranya, a la província de Terol (Aragó). En un esperó rocós tenim un parrell de vies ferrades, la primera Mas de Pau (K4+), i la Torreta dels Moros. Les dues vies, comparteixen els últims metres fins arribar a la torre. L'equipament de la via és de qualitat, i en tractar-se d'un recorregut fàcil i curt (uns 80 metres de desnivell, que es poden fer en mitja hora), és ideal per les persones que volen començar en aquest tipus d'activitat.

Punt de sortida; sense entrar al poble de Fuentespalda, trobarem un desviament a l'esquerra que indica a la Coveta de l'Aigua. La pista pavimentada en els primers metres, es torna de terra fins arribar a la casa de Mas de Pau, passada aquesta trobem un petit aparcament i rètols que indicant la via. Des del cotxe, ja s'albira la torre de defensa on finalitza la ferrada. Haurem de seguir un sender a l'esquerra, durant una mica més de deu minuts fins trobar la primera ferrada (Mas de Pau). Resseguint arran de paret uns cinquanta metres, trobarem la via ferrada de la Torreta dels Moros.

https://es.wikiloc.com/rutas-via-ferrata/ferrata-castillo-del-moro-fuentespalda-k2-23163059

Primers metres de la via, al fons veiem el poble de Fuentespalda.

===============

Després d'uns metres de flanqueig, continuem ascendint fins a un petit pont tibetà.

===============

Pont tibetà.

===============

Últims metres de la via que coincideixen amb l'altre via ferrada. Al fons el Mas de Pau. El retorn el farem des de la torre per camí força trepitjat, però poc senyalitzat. Fins al cotxe tenim uns vint minuts de baixada.

La torre possiblement del segle XIV, és de planta quadrada realitzada en maçoneria, presenta algunes espitlleres obertes en els seus murs. A l'interior es dividia en almenys tres plantes, la inferior podria tenir funció de magatzem. La torre es complementava amb un petit recinte, i en un dels seus laterals s'obriria la porta d'accés.

PUIG MADRONA (100 CIMS) I LES ESCLETXES DEL PAPIOL.

Descripció de la ruta; entretinguda excursió d'uns 11 quilòmetres i 400 metres de desnivell, que ens portarà fins al cim del Puig Madrona (336 metres) inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC. Només iniciar la caminada trobarem les Escletxes de Papiol, unes esquerdes naturals que formen un laberint de passadissos, que actualment són visitables. Uns metres abans d'arribar al turó del Puig Madrona trobarem l'ermita romànica de la Salut, on els vilatans del Papiol celebren un aplec el segon diumenge de setembre. Després de baixar una estona ens trobem amb la riera de Vallvidrera, coneguda també com la Rierada, és un afluent pel marge esquerre del riu Llobregat, i únic curs d'aigua permanent del Parc de Collserola.

Punt de sortida; des de l'aparcament de les Escletxes del Papiol.

El Papiol és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, que s'estén entre els darrers contraforts de la serra de Collserola, el riu Llobregat i la riera de Rubí. El poble es va formar sobre un turó de 160 metres d'altura al voltant del Castell l'edifici més emblemàtic del poble, que es troba documentat des del 1115.

Les Escletxes de Papiol, són unes esquerdes naturals en una unitat de roca calcària d'edat miocena, han sigut ocasionades per l'assentament damunt un terreny argilós i estovat per filtracions naturals. Foren gairebé destruïdes els anys cinquanta, en fer ciment de la seva pedra, malgrat l'oposició de l'ajuntament. També, van tindre altres agressions, com la bòbila i l'ampliació de la urbanització en aquesta zona del Papiol.

En aquest paratge de Les escletxes, s'hi poden trobar múltiples fòssils a les roques de tota la zona. L'Escletxa més visitada i representativa per la seva amplada, és la que es diu "Rambla". Altres són: “la Figuera”, “la Mariana”, “la Zigzag”, segons el C.E. Terrassa de l'any 1987. També, trobarem vies d'escalada de diversos nivells i dificultats. Està inclòs en l'Inventari Geològic de Catalunya, i amb un valor patrimonial internacional.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/escletxes-papiol-ermita-la-salut-puig-madrona-100-cims-puig-del-rossinyol-riera-de-vallvidrera-salt-60220720

================

Vistes al Puig Madrona.

L'ermita de la Salut, és una església romànica ubicada a la serra de Collserola vora el Puig Madrona. La seva existència, com a parròquia, està documentada des de finals del segle XI (1060), dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida, però el 1315 es va traslladar la parròquia i la dedicació a la capella del castell del Papiol, quedant l'ermita dedicada a Sant Pere, fins que el 1717 es canvià per la Mare de Déu de la Salut.

Vistes a la serra de Collserola.

Al punt més alt del Puig Madrona, hi ha una torre de vigilància d'incendis de 16 metres d'alçada.

Tot i tenir una altura no gaire destacable és una atalaia de primer ordre dins del parc natural de Collserola, amb unes esplèndides vistes del Baix Llobregat i el Vallès Occidental.