GRACIES, A TOTHOM....

VIA ANY DE TRASPAS-LA CODOLOSA-MONTSERRAT SUD. (65 metres, V+)

La via "Any de traspas", és un dels últims traçats oberts a la zona de la Codolosa, una lloc on ja comença a ser difícil trobar alguna paret sense parabolts, per aixo les vies més noves normalment solen ser d'escalada poc continuada, on s'alterna les curtes parets amb passos força interessants, amb curtes caminades per arribar al següent tram.

Via realitzada amb els companys; Joan Frontera, Emili Martínez i Toni Cespedes.

Per arribar a la via tindrem que fer l'aproximació habitual per anar a la zona de la Codolosa, la via Any de traspas, esta situada entre la cova de la Codolosa i el sender de la Drecera de Fra Garí.

Aquesta via a estat equipada per en Gloria Llavador, Josep Moragas i Toni Gil. Per fer-la ens caldran 8 cintes expres.

L'inici de la via, va a buscar un gran bloc de roca.

En aquest bloc, i trobem un dels passos més interessants de la via (V+).

Sortint d'aquest pas, caminem uns metres fins trobar la primera reunió (20 metres).

El segon llarg s'inicia amb passos de (IV), per continuar amb (V), fins la segona reunió.

Arribant a la segona reunió (20 metres).

Sortida de la segona reunió (V).

Detall de la segona reunió, amb Toni Gil, un dels equipadors de la via.

Després de sortir de la segona reunió, trobem el pas final i el més interessant de la via (V+).

Arribant al final de la via (25 metres).

El descens de la via es fa en dos ràpels, 25+40 metres.



VIA PETIT FOUR-LA PASTERETA-MONTSERRAT SUD. (70 metres, 6a, A0)

Via oberta per baix i en solitari, per en Joan Asín, el 26 de juliol del 2011.

http://joanasin.blogspot.com/2011/11/montserrat-serrat-de-la-pastereta-via.html
L'aproximació es fa des de l'aparcament del Clot de la Mònica. De sortida passarem pel mig d'uns camps d'oliveres, fins un altre aparcament on solament i arriben els 4x4. Creuarem un parell de vegades el torrent, deixant a l'esquerra el Serrat d'en Muntaner i la visible agulla del Frare de Baix. Ben aviat el camí ens situara sota del Serrat de la Pastereta, tenim que deixar el camí principal i buscar un estret viarany, que ens portara al costat dret de la Pastereta, on hi trobarem la via "Petit Four", i d'altres vies com Dels Amics, Aresta Est o la Pacho-Hidalgo.

Varem realitzar la via el decembre del 2011, amb els companys J.Frontera, J.Oliva i Martín.

El primer llarg és mantingut amb una dificultat de IV,IV+ per placa i bona roca. La sabina de l'esquerra, ens ajudara a superar un pas un xic incomode.



En el segon llarg trobem un primer tram de placa vertical un pel desplomada i amb bones preses, cal anar a l'esquerra dels parabolts. El tram vertical (V+, 6a), és pot fer amb A0.



Superat els 5 primers parabolts la placa va perden verticalitat i dificultat, només trobarem dos parabolts més. Quan s'acaben les expansions hi ha un tram on cal vigilar la roca, no és dolenta però cal vigilar, fins que estigui més sanejada.


El descens el fem amb un ràpel de 60 metres, també és pot fer amb dos de 30 metres.

GORRO FRIGI.

El Gorro Frigi és un cim montserratí rocós que es troba a la part oriental de la serra i que assoleix una alçada de 1.153 metres sobre el nivell del mar. És la muntanya més occidental i a la vegada més gran i destacada del Grup dels Gorros o de Santa Magdalena, del que també en formen part, d'oest a est, la Magdalena Superior, l'Ullal de la Magdalena, la Magdalena Inferior la Gorra Marinera i, a un nivell per dessota, el Trencabarrals.
Lluís Estasen i Pla del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), du a terme, el maig de 1920, la primera escalada al Gorro Frigi per la que avui és la via normal. Aquesta ascensió marca una fita a la història de l'escalada a Montserrat ja que es considera la primera escalada moderna que s'hi du a terme.
El nom de Gorro Frigi etimològicament deriva de la seva semblança morfològica amb una gorra o barret frigi. El barret frigi és una lligadura consistent en una espècie de caputxa de forma gairebé cònica, però amb la punta corbada, confeccionada habitualment amb llana o feltre. Suposadament, el seu origen es troba en la regió de Frígia, Àsia Menor, en l'actual Turquia. S'ha pensat que la barretina catalana pot tenir l'origen en el capell frigi, ja que la seva forma és pràcticament idèntica.
Tot i que en algunes publicacions esmenten aquest recorregut com a via ferrada, es descriu millor com a camí equipat, ja que no hi trobaren ni esglaons ni cable de vida, solament cadenes i algun tram de cable. Aquest itinerari fou equipat pel grup CADE a l'any 1992, seguint el mateix trajecte que va fer servir Estasen i que abans s'anomenava "via normal", amb intenció de fer-lo servir com itinerari de descens, de les nombroses vies d'escalada que finalitzen al cim del Gorro Frigi. A dia d'avui segurament aquest itinerari es més freqüentat pels ferrateros, que no pas pels escaladors. Per arribar a l'inici de l'itinerari tindrem que fer una aproximació d'una hora. El recorregut de 150 metres de desnivell, es pot realitzar en 1 hora (pujada-baixada).

Aprosimació; Des del Monestir tenim dues opcions: pujar amb el Funicular de Sant Joan o pujar caminant. Si pugem caminant agafarem el camí que ens porta al càmping i, després de l'ermita de Sant Miquel, continuarem i trobarem una bassa. Més endavant arribarem a una cruïlla, agafarem el camí de la dreta i seguirem la pista fins arribar a l'estació de dalt del Funicular de Sant Joan. Passem per davant de la porta i prenem el Camí Nou de Sant Jeroni. Després de passar per unes escales de fusta veurem ja la Gorro Frigi per la seva cara est. Tindrem que deixar el camí principal, en el mateix punt on s'inicien les primeres parets rocoses del Gorro Frigi, a partir d'aquí començarem a pujar pel mig del bosc en forta pendent fins trobar un primer tram de cadenes, que ens ajudaran a passar un flanqueig ascendent, normalment humit. Tot seguit tornem a caminar per dins d'un espès bosc, amb una pujada insistent fins arribar a un coll, entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior, en aquest punt s'inicia el recorregut equipat per ascendir al cim

Vista de Gorro Frigi, des del monestir.

Detall dels camins per accedir a la zona dels Gorros.

Camí de pujada, fins l'inici de l'itinerari equipat.

Detall de la via Normal, per on ara puja l'itinerari equipat fins el cim del Gorro Frigi.

Abans d'arribar al coll, trobarem uns primers metres equipats amb cadenes.

Inici de l'itinerari equipat. FOTO 1.

Seguim pujant per cadenes, en mig del bosc. FOTO 2.

Imatge del tram més vertical. FOTO 3.

Les cadenes noves, s'alternen amb l'equipament més antic.

Sortida del tram més vertical. FOTO 4.





Una curta grimpada on tindrem que fer servir mans i peus, per superar un ressalt. FOTO 5.

La part més espectacular del recorregut. FOTO 6.

Sortint del tram equipat, tindrem que caminar uns metres fins arribar al cim.

Cim del Gorro Frigi. FOTO 7.


Si voleu arribar més amunt, hi ha aquesta opció.