MIRADOR DE SANT JOAN "LA TORNA" (94 m, IV).



Vista de l'agulla del Mirador de Sant Joan, des del camí dels Pollegons.
 


En Guillem Arias, actiu equipador de vies  d'escalada, amb els inconfusibles parabolts de color groc, ens explica en el seu blog  que  el 3 d'octubre del 2011, dona per acabada aquesta via, a la que anomena La Torna, com a punt final d'un bon estiu.

La Torna es una via fàcil, la majoria del recorregut de IIIº, amb un pas de IV aïllat. Una via sense compromís, ideal per passar l'estona, ben equipada, per  aprendre a col·locar les assegurances, muntatge de reunions, per fer de primer i habituar-se a l'assegurament dels companys.



Aproximació :


Des de l'estació superior del funicular de Sant Joan, (a la qual i podem arribar caminant des del Monestir i Sant Miquel, 1 hora de camí, o fent servir el funicular més de 5 euros, solament pujada). Des de l’estació seguirem pel camí ample i pavimentat, passarem per davant de l'ermita de Sant Joan, deixem a la dreta la rampa que puja a les ruïnes de les antigues ermites de Sant Joan i Sant Onofre, i seguim per l'esquerra l'inici del Camí del Clot de la Mònica (senyals blaves). Tenim que passar l'estret Pas de la Mallenquera, que separa la Miranda Xica del Mirador de Sant Joan, i ens fa entrar a la vessant del Clot de la Mònica. Passem el lloc anomenat Bassal dels Corbs, i a pocs metres trobem l'inici de la via "La Torna" 2 xapes marquen la R-0.




(Ermita de Sant Joan)

Si a l'hora d'anar a buscar l'inici d'aquesta via, fem servir algun mapa o fins i tot algunes ressenyes d'internet, podem tindre alguna confusió per trobar l'agulla on es troba la via. La Torna resta situada en l’agulla anomenada com a Mirador de Sant Joan (Cota 409) (1072 m), no confondre amb la Miranda de Sant Joan, situada entre la Gorra Marinera i l'agulla Christian Dios. L'Agulla del Mirador de Sant Joan, te varies vies a més de la Torna; la Josep Barbera (Masó), la New York 2012 (Joan B), d'en Pitu i Nuri (G. Arias). El Camí del Clot de la Mònica passa entre la Miranda Xica o de Santa Caterina (1021 m),  i el Mirador de Sant Joan, pel Pas de la Mallenquera, per sobre del Mirador de Sant Joan hi ha un altre pas estret que separa aquesta agulla dels contraforts de la Miranda de Santa Magdalena (1131 m), aquest pas dona accés a un camí que porta a dues vies més d'en Guillem Arisa (Núria, i Directa de la Núria) i continua per camí embrossat fins la part alta de la canal del Llorer. 



L-1 Uns 25 metres de placa, al principi fàcil IIº, desprès de IIIº la pedra es bona i cantelluda, 5 xapes, fins la R-1,còmoda i amb tres xapes, per assegurar-la.
L-2 Uns 19 metres, la sortida de la reunió, cap a l'esquerra, un pas de IVº, 4 xapes, per arribar a la R-2.
 
L-3 Uns 18 metres còmodes, de IIIº / IIº , en direcció al extrem esquerra d'una faixa amb vegetació, que passarem en diagonal, per desprès per terreny fàcil arribar a la R-3, còmoda amb bones vistes, 4 xapes.
L-4 El més llarg uns 32 metres, iniciem l'escalada recta amunt IIIº, per desprès voreja un petit extra-plom, cap a la dreta, per un tram una mica mes fàcil i encarem la superació del mateix ben assegurats, si passem a la dreta de la xapa farem un IIIº+, si passem per l'esquerra un IVº, 7 xapes, fins el cim de la Miranda de Sant Joan.
 


Llarg 1, des de la R0.
 


Llarg 1, des de la R1, al fons el torrent del Misser.
 


Llarg 2, des de la R2.
 


Bones vistes des de la R3. Al fons la Miranda Xica, la Miranda de San Pere i el Pas de Mallenquera.
 
 
Els companys a la R2.
 


L'Anna Olmedo a l'últim llarg.
 


L'últim llarg, vist des del cim del Mirador de Sant Joan.
 


Maria Josep Alonso arribatn al cim.
 


En Santi Zapata, als últims metres de la via.
 


Descens fàcil, caminant fins retrobar el camí que ens portara fins l'ermita de Sant Joan.

TURÓ DE LA CREU DE GURB.

 
EL Turó de la Creu de Gurb, és una petita elevació que no arriba als mil metres (842), no per aixo deixa de tenir unes immillorables panoràmiques sobre la Plana de Vic i els seus voltants. També esmentat com a Turó de la Creu, pren el topònim de la població més propera, el Gurb, un municipi de la comarca d'Osona que conserva una arrelada tradició agrícola i ramadera amb un important nombre de masies i explotacions. El 1820 el terme de Gurb es constituí en municipi amb les parròquies de Sant Andreu de Gurb, Sant Cristòfol de Vespella, Sant Julià Sassorba i Sant Esteve de Granollers. El turó i el municipi comparteixen dades històriques, ja que els orígens del poble del Gurb, s'inicien en un castell ubicat a la part  més elevada del turó. Tant el terme com el Castell de Gurb,  apareixen documentats per primera vegada l'any 886, on es diu que  pertanyien a un vicari que actuava en nom del comte de Barcelona, veritable propietari del "Castrum Gorbi" o "Gurbi", tal com s'esmenta a la documentació de l'època.

 
Excursió fàcil, tranquil·la i molt recomanable, d'uns 7 quilometres de llargada i uns 360 metres de desnivell, que sense preses podrem realitzar en unes 2 hores i mitja de temps.
 
Aproximació en cotxe; Tenim que arribar a la població de Gurb per la C-17, i prendre la sortida 179 direcció a Sant Bartomeu del Grau, tot seguint la BV-4601. A l'esquerra de la carretera veurem la zona esportiva municipal, uns metres després tenim que girar a l'esquerra per una pista enquitranada, en direcció a la parròquia de Sant Andreu de Gurb (ampli aparcament). Sant Andreu de Gurb es troba situat sobre un pla elevat, als peus de la vessant est del turó de la Creu de Gurb.

 
Prendrem la sortida des de la parròquia de Sant Andreu de Gurb, un dels edificis més importants del municipi. Documentada per primera vegada el 942 i, com a parròquia, el 1025. L'edifici és format per una nau molt ampla, capçalada per un absis semicircular que s'obre directament a la nau. De l'època romànica sols es conserva l'exterior de l'absis, i alguns punts de l'aparell del mur. El campanar de torre troncopiramidal, correspon al segle X.
 
 
Des de l'església, baixarem uns cinquanta metres per la pista que ens ha portat fins aquí. A la dreta, veurem la Creu-Pedró. Al final de la baixada i en una amplia corba, i trobem els primers senyals del PR-41, que ens serviran per no perdre el camí, en gran part del recorregut.
 
 
En l'inici d'aquest camí, i trobem un rètol de fusta que ens indica el recorregut del Bosc Encantat. Es tracta d'un divertit recorregut naturalístic al llarg del Torrent del Puig, amb escultures d'ocells i animals del bosc amb els seus corresponents noms, tot fet amb fusta. El Bosc Encantat és una iniciativa del Grup Fem Camí, ells són els qui des del 2009, han anat netejant, arranjant i recuperant els camins que porten al Turó de la Creu de Gurb, el Pont del Camí Ral, la Font del Puig, i tants d'altres espais d'aquest entorn.
 
 
Encara dins del Bosc Encantat, creuarem el torrent del Puig per sobre el Pont del Camí Ral, ara deixem una desviació a l'esquerra que ens indica una font (i passarem de tornada), i seguim per la dreta de pujada fins la masia del Puig, creuarem una pista ample i seguirem els senyals grocs i blancs del PR-41, fins arribar a l'ermita de Sant Roc.
 

 
La capella de Sant Roc es troba situada en un pla elevat, enmig d'una zona boscosa des del qual es divisa la Plana. Es tracta d'una església votiva dedicada a Sant Roc, amb motiu de la pesta del còlera. La capella va ser construïda al voltant de 1886, i la varen fer construir els propietaris dels masos veïns. El petit edifici original, va ser substituït pocs anys més tard per un de més gran, acabat l'any 1900.

 
Turó de la Creu de Gurb.

 
Poc després de l'ermita de Sant Roc, arribem a una zona de margues molt erosionades. Les margues són roques sedimentàries del grup de les lutites, constituïdes per una mescla d'argila i carbonat de calci. En aquesta zona les margues són de color gris blavós,  força sorrenques i presenten intercalacions fines de gresos i de calcàries. De l'estudi del seu contingut fòssil, es pot deduir que les margues de Gurb es van dipositar durant l'Eocè superior, en un medi marí de poca profunditat i d'aigües càlides i poc agitades.
 

Creuem de nou la part alta del torrent del Puig, i seguim per pista ampla fins el Pla de les Rovires, abans haurem deixat un camí a l'esquerra que indica la font i que farem servir de tornada. La pujada suau ens apropa a l'últim tram molt més feixuc, amb un desnivell força pronunciat. Un rètol de fusta en una cruïlla, ens indica el camí de la Creu.
 
 
La pujada ens apropa a un coll situat en un  llom carener, tenim que continuar per l'esquerra amb un últim tram de pujada. Ja situats sota mateix del cim, i podem accedir directament per un corriol molt dret d'una cinquantena de metres, o continuar més planerament i voltant tot el turó fins la part oposada.
 

Arribem al cim de la Creu de Gurb, també conegut com del Castell de Gurb. En el seu cim, hi destaquen les restes de l'antic Castell de Gurb, una gran creu metàl·lica, una taula d'orientació i una estelada. El Castell de Gurb va ser habitat fins el 3 de març de 1373, en que un terratrèmol el va afectar i malmetre severament. Després de la seva ruïna pràcticament des del segle XIV, en una excavació del 1968 feta per un grup de gent de Gurb, hi aparegueren la base d'una gran torre circular, fragments de muralla, els inicis d'un arc i la cisterna.

 
La Creu del cim va ser estimbada el 1936, i recol·locada el 1939. L'any 1962 un temporal la va doblegar, i un grup de veïns la varen adreçar i reforçar tal i com la veiem ara.

 
L'any 2000, en commemoració del centenari de la col·locació de la Creu de ferro, s'hi va col·locar la taula d'orientació.
 
 
La tornada, la farem pel mateix camí fins retrobar el sender que ens indica la direcció de la font. Aquest camí ens retorna al torrent del Puig, en una zona on hi trobem unes taules i bancs i un pont de fusta. Poc després de creuar el torrent, trobem la font del Puig.
 
 
La deu d'aquesta font es troba situada uns metre més amunt, i és datada de l'any 1771, durant anys va proveir d'aigua als veïns d'aquests voltants. Després de la font retrobem el Bosc Encantat, i el camí que hem fet de sortida.

FERRADA DEL SALTANT DE L'AIGUA.

 
El dia 2 de setembre del 2012, fou inaugurada aquesta nova via ferrada en la comarca de l'Alt Camp (Tarragona), dins del municipi de Figuerola del Camp.
El poble de Figuerola del Camp (330 habitants), resta situat als faldars de la serra de Miramar i comte amb unes magnifiques vistes sobre gran part del territori de les comarques de  l'Alt i Baix Camp, aixi com tel Tarragonès.
L'ajuntament del poble es el promotor d'aquesta nova via ferrada, i ens diu que vetllarà pel bon estat de la instal·lació, però no es fa responsable de possibles danys que puguin patir els usuaris. A la vegada també comenta que si observeu algun desperfecte, comuniqueu-ho a l'ajuntament de Figuerola del Camp. Telf: 977630175.
 
 
Aproximació amb cotxe; Entrarem a Figuerola del Camp venint del poble veí del Pla de Santa Maria, prendrem com a punt de referencia l'església parroquial de Sant Jaume, visible des del mateix moment que entrem a la població. Per sota l'església i trobarem un ampli aparcament, i l'inici de la pista que ens apropara a la via. Hi ha la possibilitat d'arribar amb el cotxe més aprop de la ferrada, però tenint en comte que és una recorregut molt curta, val la pena fer aquest tros de camí tot passejant.
 
 
Aproximació a peu; Per sota mateix de l'església, i trobem una pista ample amb un rètol que indica Prenafeta-Poblet (Ruta del Cister-GR-175). Aquesta pista va prenen alçada molt suaument, passant a tocar unes edificacions. En el moment que el camí fa un gran gir a la dreta, trobem el rètol que ens indica que tenim que deixar la pista principal, per accedir a l'inici de la ferrada. El corriol força net, ens apropa al peu d'una petita cinglera on i trobem els rètols indicatius de la ferrada del Saltant de l'Aigua. (Total uns 25 minuts de camí).
 
 
La via; L'equipament de la via es ferm, i esta en perfecte estat. L'inici del recorregut es força horitzontal, equipat amb cable de vida i cadenes, tot seguit supera uns metres més verticals per tornar a l'horitzontalitat, ara en direcció inversa per un tram que ens retorna molt a prop de l'inici. Tornem a pujar per el pas més vertical de la via, un mur d'uns deu metres ens apropa al pas horitzontal que hem fet fa escassos minuts. Acabem de superar el cingle per una escala de fusta, i una especie de trampolí també de fusta, el qual serveix per veure el recorregut que hem fet, des d'una perspectiva més aèria. Des d'aquí caminem uns metres fins la part final, un ressalt, amb un petit desplom. (Total uns 20 minuts de via ferrada).
 
 
Retorn; Al final de la ferrada, solament tindrem que caminar uns metres per retrobar la pista ampla per la que hem pujat, la seguirem per la dreta i en mitja hora tornarem a esta a l'aparcament.
 
 
Deixem la pista principal, un sender ens apropa a la via.
 
 
Resum; La via ferrada del Saltant de l'Aigua, té un recorregut fàcil per iniciar-se en el món de les ferrades, segurament és un dels equipaments d'aquest estil més curts de Catalunya, amb l'inconvenient que si el desplaçament que tenim que fer per arribar fins aquí es llarg, tindrem unes despeses (gasolina, peatges), que no justifiquen el viatge, per una via de tant poc recorregut. Per omplir el dia es pot combinar la ferrada, amb l'ascensió al Tossal Gros (un dels 100 Cims). De totes maneres es té que felicitar a l'ajuntament de Figuerola del Camp, per la iniciativa i encoratjar-los a que puguin ampliar el recorregut, ja que les possibilitats de poder fer un traçat més llarg son reals, solament tindrem que mira l'entorn i veurem les nombroses cingleres que hi ha en aquesta zona.
 
 
Flanqueig horitzontal.
 
 
Curt tram vertical, que ens porta a una faixa horitzontal.
 
 
L'equipament es molt bo, solament crea una mica de dubtes l'escala de fusta que segurament amb el temps patira les inclemències del temps.
 
 
Bones vistes de l'Alt Camp.
 
 
Passem pel costat de l'escala i tornem a baixar per tornar a pujar.
 
 
Inici del tram més vertical.
 
 
Tram vertical, però fàcil.
 
 
A la sortida enllacem amb el tram de l'escala.
 
 
Escala de fusta.
 
 
Trampolí penjat.
 
 
Últim tram de la via, amb un petit desplom.
 
 
El desplom, fàcil.
 
 
Final de la ferrada. Realitzada el 9 de febrer del 2013, amb els companys; Anna Olmedo, Marian Espert, Ninfa Nereida, Mike Amunt, Santi Zapata i Xavier Matas.